InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 524 (dijous 22/09/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - La tx a començament de paraula
 
 
3) J. Leonardo Giménez - Eixugar i secar
 
4) Maria R. Mariné - Una coça que fa la guitza
 
5) II jornada sobre edició de textos literaris catalans
 
 
 
8) Presentació del llibre Poliglotisme passiu i altres escrits
 
9) Workshop a Barcelona: Language Policy in Higher Education
 
 
 
12) Ferran Suay - Mentides cooficials
 
 
14) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 12 de setembre del 2011
 

La tx a començament de paraula

Eugeni S. Reig
 
 

L'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua haurien de replantejar-se la grafia de les paraules que actualment s'escriuen amb tx- inicial (onomatopeies, aferesis o adaptacions de paraules procedents d'altres llengües). Considere que eixa grafia va en contra de la fonètica històrica de la nostra llengua. La consonant prepalatal (o palatal) sorda que es troba a començament de paraula, els valencians, els tortosins i els catalans occidentals la pronunciem sempre africada i els catalans orientals i els illencs la fan sempre fricativa. La paraula anglesa shoot (fricativa en la llengua original) la grafiem xut i la paraules angleses chip i chat (africades en la llengua original) les grafiem xip i xat, però, a l'hora de pronunciar-les, els valencians, els tortosins i els catalans occidentals les pronunciem totes africades i els catalans orientals i els illencs les pronuncien totes fricatives. ¿Quin sentit tenen les grafies txapela, txecoslovac o txistera a banda de complicar-li la vida de manera innecessària a qui aprén a escriure la nostra llengua? ¿Per quin motiu hem d'escriure Txad però en canvi Xile? És totalment incongruent grafiar xacolí (del basc txacolin), però en canvi txapela (del basc txapel). Si volem conservar la grafia amb el dígraf tx- inicial en paraules d'origen foraster perquè en la llengua original el duen, hem d'escriure-les amb lletra cursiva. Si les adaptem a la grafia de la nostra llengua, hem d'eliminar la t.

 
2)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 4 de juliol del 2011

(Publicat al Diari de Barcelona el 14 de novembre del 1991)

Són una de les coses més sòlides que fa l'Administració lingüística. Hi assisteixen cada any milers d'adults. Només a la ciutat de Barcelona, els cursos que han començat el 15 d'octubre n'apleguen prop de sis mil. La didàctica per a l'ensenyament del català a la població adulta està ben concebuda i prou experimentada. Però aquests cursos pateixen alguns mals.
 
Un dels mals és que no se sincronitzen amb les proves de la Junta Permanent de Català. Els professors del Consorci per a la Normalització Lingüística preparen els alumnes perquè puguin obtenir el certificat A (coneixements orals bàsics de català), el B (coneixements elementals, orals i escrits) o el C (coneixements mitjans). Però quan l'alumne acaba el curs queda desemparat. Ha d'anar tot sol a apuntar-se a la Junta Permanent, que tanca la inscripció quan arriba al nombre màxim de places previst. És com si, quan algú va a una autoescola perquè vol el carnet de conduir, li diguessin que allà l'ensenyaran, però que de l'examen ells no n'han de fer res, perquè és cosa de la Direcció Provincial de Trànsit, de manera que ja s'ho farà amb la paperassa, les dates i tot plegat. Les persones que es matriculen als cursos del Consorci per a la Normalització haurien de quedar automàticament inscrites a les proves de la Junta Permanent. I el mateix hauria de passar amb les aules, com les de l'associació Rosa Sensat, especialitzades en cursos de nivell D (coneixements superiors) i específics.
 
Un altre dels mals és la mortaldat que hi ha entre els alumnes. Són molts els que es matriculen -total, només val tres mil peles- i hi van un parell de dies i ja no hi tornen... fins que s'apunten a un nou curs, que tampoc no acaben. Caldria un control informatitzat dels alumnes, de manera que els qui causen baixa per deserció no poguessin tornar-hi durant dos o tres anys. Entre això i la sincronia amb la Junta Permanent aquests cursos guanyarien seriositat.
 
Un altre dels mals és la indefinició estratègica. Els centres d'autoaprenentatge s'han de tancar o han de multiplicar-se? Quina és exactament la composició social de l'alumnat? Hi predominen aquells que aprecien el català com a símbol o aquells altres que el necessiten per la feina? L'assistència a un curs es tradueix després en un canvi del comportament lingüístic? Existeix una demanda oculta, és a dir, gent que aniria a aquests cursos però que no els coneix? I així, mil preguntes. De la mateixa manera que hi ha un gabinet de didàctica, hauria d'haver-hi també un equip d'estudis de planificació aplicats a l'ensenyament del català als adults.
 
Però el gran interrogant de fons d'aquests cursos, obra del Consorci per a la Normalització i de la xarxa de serveis municipals de català que encara no s'hi ha integrat, és si realment serveixen per fer avançar la normalització. Com que d'estudis no n'hi ha, totes les respostes valen. Jo comparteixo la dels qui pensen que no fan pas que augmenti l'ús del català. Si al costat d'aquesta oferta de cursos per a tots els ciutadans n'hi hagués una altra, igualment extensa, dins de les empreses i les administracions -per als treballadors- i a l'interior de les entitats -per als socis- potser la resposta variaria, però no gaire. És el context global que ha de canviar. Però com que tot i alhora no es pot resoldre, ja va bé que existeixen aquests cursos. Poc o molt, fan forat. I de mica en mica s'omple la pica.
 
Els mals dels cursos de català del 1991, la majoria, amb els anys, s'han resolt. Però continua viva la gran qüestió de fons: com aconseguir que, si augmenta el coneixement general del català, creixi també l'ús social efectiu de la nostra llengua.
 
 
3)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV divendres 9 de setembre del 2011
 
 
J. Leonardo Giménez
 
Un senegalés, aprenent de valencià del programa de Voluntariat d'Escola Valenciana, es presenta, pel gener passat, en el despatx perquè li indique una novel·la i algun conte per a llegir en valencià. Com que sé que va a collir taronja, i són les nou del matí, li pregunte: "Que hui no colliu?". I em contesta que sí, però com que ha plogut durant la nit "hem d'esperar que s'eixuguen els tarongers". Em sorprenc tan gratament de la precisió semàntica que pegue un sortit, li dóne la mà i el convide a un te.

Açò sí que està bo!, resulta que alguns i algunes indígenes d'ací diuen que tot ho sequen (o se seca) i va un subsaharià, que fa quatre dies que xafa esta terra, i distingix perfectament "eixugar" de "secar" (o "assecar"). En valencià, abans de l'allau de calcs i d'interferències, que ens invadixen per un costat i ens acacen per tots, no ens secàvem les mans (no arribàvem a tant), sinó que ens les eixugàvem després de llavar-nos-les i rentar-nos-les. I la roba, la coberteria i els plats també s'eixuguen després de llavar-los i rentar-los. El mateix ocorre amb el monyo quan ja l'hem rentat i, prèviament, llavat. En canvi, en època de sequera, alguns rius se sequen (o s'assequen) i alguns pous també. Ara, amb la llarga i pertinaç crisi citrícola, veiem com hi ha molts bancals i horts abandonats on els tarongers se sequen (o s'assequen), però, en els que continuen cultivant-se, estos arbres s'eixuguen després de ploure, com deia l'amic senegalés.

Resumint, "secar" (o "assecar") fa referència a "alguna cosa que ha perdut la humitat que li és consubstancial". A més dels exemples assenyalats, se sequen (o s'assequen) les flors, el pa (quan es fa dur), etc., mentre que "eixugar" és "llevar el líquid o la humitat a alguna cosa a la qual no li és consubstancial ni l'aigua ni la humitat", com en els exemples indicats. Tot això, en els dos casos, a banda dels sentits figurats, que també n'hi ha, i bona cosa.

 
4)
 
Publicat en el blog PUNYETERA LLENGUA dimecres 22 de juny del 2011
 

Maria R. Mariné

“La paraula coça existeix?”, pregunten des de Cultura. “Sí, i tant”. “Doncs al DIEC no hi surt”. No pot ser. I tant que hi surt, però no escrita cossa sinó coça. El redactor ho havia buscat amb dues esses perquè al llibre que s'estava llegint sortia així. És un error molt habitual. La ce trencada ens fa ballar el cap sovint. Tant, que tot i que ell ho va escriure amb ç, qui li va editar el text l'hi va corregir i el corrector que se'l va llegir després ni s'hi va fixar. O sigui que va acabar publicant-se amb dues esses i l'endemà el pobre redactor em va tornar a fer la mateixa pregunta i va afegir: “Potser heu descobert alguna cosa nova…”

La cosa nova que vaig descobrir és que cossa existeix, és una antiga mesura meteorològica, “la sisena part de la mesura pròpiament dita”, segons apareix al GDLC, i segurament per això ni el nostre corrector electrònic ni el de l'editorial del llibre que s'estava llegint el redactor no la va subratllar.

La ç no és res més que una marca etimològica, un rastre deixat per l'evolució de determinades paraules. De totes les llengües romàniques només perdura en català, portuguès i francès. La ç antigament representava un so lleugerament diferent de la essa que en castellà va derivar cap a la interdental de cazar. Com que el so de la ç es va fondre amb el de la s (sorda) i l'ortografia no estava ni de bon tros unificada, l'ús de la ç va ser força anàrquic durant segles. Fabra, quan va fixar les normes ortogràfiques, es va plantejar si l'havia de reintroduir, ja que a principis de segle molts escriptors ja no la feien servir. En realitat, però, la ç representava el mateix so que la c davant de e i i, i prescindir d'una implicava prescindir de l'altra, i per tant, haver d'escriure sel i gràsia. Fins llavors, el que es feia era escriure ç quan en castellà s'escrivia z, i s quan en castellà s'escrivia s. El problema és que això portava a escriure çucre (azúcar) o çafrà (azafrán), mots de l'àrab i no del llatí.

Curiosament, el sistema que es va adoptar, que a nosaltres ens sembla més aviat una complicació, a Fabra li semblava que simplificava l'ortografia catalana perquè ja no depenia de la castellana. I és que per Fabra era tan important mantenir la identitat del català que creia que el simplificava quan el feia més autònom. Així doncs, tot i que ara ja no hi ha una correspondència exacta entre la ç i la z castellana, sovint, com en el cas de coça (coz), recórrer al castellà funciona.

 
5)
 
II jornada sobre edició de textos literaris catalans
 
 
25 de novembre de 2011
Sala Segimon Serrallonga. Universitat de Vic

A cinc anys de la I Jornada sobre edició de textos anteriors a les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans (CSIC, Barcelona, 2007), realitzem el compromís adquirit aleshores d'una nova convocatòria per a l'intercanvi directe d'experiències i per a la reflexió sobre els problemes de la transmissió, la gestió i l'accessibilitat del patrimoni literari. L'interès manifestat al llarg d'aquella I Jornada a mantenir aquest àmbit de diàleg voldríem projectar-lo ara de manera especial en l'atenció a diverses iniciatives editores en curs —a pràctiques concretes de negociació entre els deures de la filologia i les exigències del mercat, val a dir, tot reprenent mots de la I Jornada.

Aquesta segona jornada farà èmfasi en l'edició de textos vuitcentistes o del pas del XIX al XX, amb el benentès que les dues ponències inicials plantejaran aspectes de tipus més general, no necessàriament referibles a un període concret.

Matí
10 h - Inauguració i benvinguda
Conferència: Víctor Martínez Gil (UAB), L'edició de textos
Debat
11 h - Joan Santanach (UB), Les edicions d'Els Nostres Clàssics i els criteris d'edició
Debat
12 h - Pausa-cafè
12,30 h - Aportacions:
Rafael Roca Ricart (UV), L'edició de Teodor Llorente
Joan Mas i Vives (UIB), L'edició de Miquel Costa i Llobera
Magí Sunyer (URV), L'edició de Narcís Oller
Debat
Dinar lliure
Tarda
16 h - Aportacions:
Margalida Tomàs (SV), L'edició de Marià Aguiló
M. Àngels Verdaguer (UVic), L'edició de Jacint Verdaguer
Lluís Quintana (UAB), L'edició de Joan Maragall
Debat
Clausura i comiat


Inscripció gratuïta. Cal omplir les dades de la butlleta que trobareu al web de la Societat Verdaguer
http://www.societatverdaguer.cat/downloads/cat/Butlleta_II_JEdicio.doc
i fer-la arribar per correu electrònic a
catedraverdaguer@uvic.cat
o a
societat.verdaguer@uvic.cat

6)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 19 de setembre del 2011

El TC admet a tràmit el recurs del govern espanyol contra la llei de l'aranès

La norma, que declara l'occità 'llengua preferent', queda en suspens fins que el tribunal no es pronunciï definitivament

El Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit avui el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol va presentar contra la llei de l'aranès (pdf) de tal manera que ara aquesta norma queda en suspens fins que el tribunal no es pronunciï definitivament. El govern espanyol va recórrer la llei perquè creu que és inconstitucional que s'atorgui caràcter preferent a l'ús de l'occità, i s'empara en l'article 3.1 de la constitució espanyola, que estableix que l'espanyol és la llengua oficial de l'estat.

L'executiu espanyol també considera que una llei aprovada per una comunitat autònoma (la llei de l'aranès fou aprovada al Parlament de Catalunya l'any passat) no pot regular l'ús de les llengües cooficials en l'administració general de l'estat en la instrucció dels seus procediments administratius.

 

7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/452043-latac-a-la-immersio-no-es-racional.html
 
 
MIQUEL STRUBELL DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE MULTILINGÜISME LINGUAMÓN-UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA (UOC)
 

“Tant els nens castellanoparlants com els catalanoparlants aprenen bé el castellà a l'escola”

“El bilingüisme precoç dóna més flexibilitat cognitiva”

“Tocar l'actual model pot afectar la cohesió social”

Miquel Strubell desconeixia al juliol les conseqüències de les sentències del Tribunal Suprem, però ja aleshores va decidir organitzar una jornada per desmuntar mites i aprofundir en les realitats. Les conclusions resultants són ara més vigents que mai.

Quins són els principals mites que esgrimeixen els contraris a la immersió lingüística a Catalunya?

Primer, que els nens de llengua castellana no aprenen bé la seva pròpia llengua. Fals. Segon, es diu de manera insistent que hi ha un dret fonamental, universal, a triar la llengua de l'educació del nen. Fals. Tercer, que els nens catalanoparlants no aprendran bé el castellà. Fals. L'aprenen bé, sense que calgui arribar a una competència com si fos la seva llengua.

Per què es continuen difonent, i una part de la població els dóna per vàlids, missatges que no es corresponen amb els resultats de la recerca?

A l'Estat, els sectors refractaris a acceptar la naturalesa plurinacional no volen ni entrar en si el model funciona o no. Els atacs són més passionals i identitaris que no pas racionals. Poderosos mitjans de comunicació amb seu a Madrid alimenten el divorci creixent entre Catalunya i Espanya.

A banda que els resultats acadèmics són semblants o millors que en la resta de l'Estat, un model educatiu que afavoreix el domini de dues llengües té altres efectes positius. Quins són?

El bilingüisme precoç té efectes intel·lectuals positius, com ara una més gran flexibilitat (i per tant tolerància) cognitiva, la qual cosa facilita un intel·lecte més inquisitiu, menys obsedit per les ambigüitats, més conscient de la relativitat de les coses i, segurament, més creatiu. A més, el bilingüe té una consciència metalingüística que li fa més fàcil aprendre una nova llengua.

Què en pensa de l'afirmació del Tribunal Suprem que la normalització lingüística a Catalunya ja ha aconseguit els objectius marcats i, per tant, cal introduir el castellà com a llengua vehicular?

Sembla summament aventurat que un tribunal hagi entrat a fer consideracions de caire sociolingüístic per argumentar una decisió que té unes implicacions i ramificacions polítiques, socials i pedagògiques de gran abast. Quina llei afirma que està incomplint la Generalitat? Quina base constitucional hi pot haver perquè un tribunal decideixi en quina llengua ha de parlar un docent? A més, a secundària molts professors fan classes en castellà.

La immersió lingüística és un model educatiu, però també social...

L'escola sempre és una gran eina de socialització. Tocar-la pot provocar repercussions socials profundes. El model català de conjunció lingüística s'ha dissenyat com a eina de cohesió social, per respondre a necessitats de casa nostra, amb un suport social i polític amplíssim. Un informe d'Escola Valenciana fa pensar que tres famílies a Catalunya tenen més poder que més de cent mil famílies valencianes a l'hora de demanar l'ensenyament en la seva llengua.

 
Amb el català
La trajectòria de Miquel Strubell (Oxford, 1949) està vinculada amb el català. Des del 1980, va ocupar diversos càrrecs a la Generalitat relacionats amb la normalització lingüística. El 1999, s'incorpora com a professor de la UOC, on dirigeix la càtedra Linguamón.
 
 
8)
 
Presentació del llibre:
Poliglotisme passiu i altres escrits
de
Delfí Dalmau i Gener
Voliana Addicions
Intervindrà l'editor Jordi Solé Camardons
Dilluns 26 de setembre a 2/4 de 10 del vespre
 
 
La presentació es farà a la seu social de l'Associació de Practicants de la Psicoestètica Carles Muñoz Espinalt
Pau Claris, 184, 4t 1a
 
 
9)

WORKSHOP a Barcelona

 

Language Policy in Higher Education.
 
Challenges for Medium-Sized Language Communities

(http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/)

Se celebrarà a la Universitat de Barcelona, 28 d'octubre de 2011
Coordinador: F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona)

La recerca sobre les comunitats lingüístiques mitjanes ha posat de manifest que un dels àmbits més sensibles als processos d'homogeneïtzació lingüística i en què les llengües mitjanes (LM) experimenten més pressions és l'àmbit universitari, tant en el seu vessant docent com en el camp de la recerca. Arreu de les comunitats estudiades es detecta una contradicció entre la presència de les llengües pròpies i la creixent pressió en favor de les llengües franques, molt especialment l'anglès, el qual —amb ritmes diferents segons cada context— avança dia a dia en tant que llengua franca universitària internacional.

Tanmateix, la reorganització dels usos lingüístics en l'àmbit acadèmic no adopta ni de bon tros unes mateixes característiques, i hom detecta polítiques molt i molt diferents, des de sistemes universitaris en què l'ús de l'anglès com a llengua docent és com a màxim testimonial fins a d'altres que l'adopten de manera molt significativa, o fins i tot d'altres en què la llengua franca internacional adoptada és una altra. L'objectiu d'aquest seminari és no sols comparar les situacions i els processos glotopolítics de les diferents LM en el marc universitari, sinó també posar damunt de la taula els factors lingüístics, socials, polítics i econòmics que els condicionen en cada cas. Per aquest motiu, al seminaris s'hi exploraran:

  • La situació dels usos lingüístics a nivells de grau i postgrau,
  • La posició de les llengües mitjanes en el món de la recerca universitària,
  • Les polítiques de requisits lingüístics pel que fa a llengües pròpies i franques,
  • Les motivacions darrere del disseny de les polítiques lingüístiques,

-Programa-

9h Recepció dels participants

9.30h Presentació Jornades. F. Xavier Vila i Vicerectora Política Lingüística

10h La posició del català i les altres llengües a les universitats catalanes.
Eva Pons, Universitat de Barcelona

11h La posició del danès i les altres llengües a les universitats daneses
Hartmut Haberland i Bent Preisler, Københavns Universitet (Universitat de Copenhagen)

12h Pausa- cafè

12.30h La posició del finès i les altres llengües a les universitats de Finlàndia
Sabine Ylönen, Jyväskylän Yliopisto (Universitat de Jyväskyla)

13.30h La posició de les llengües mitjanes a Sud-àfrica
Anne-Marie Beukes, University of Johannesburg (Universitat de Johannesburg)

14.30h Dinar

16h La posició de l'hebreu i les altres llengües a les universitats israelianes
Ram Drorit, Levinsky College of Education

17h La posició del txec i les altres llengües a les universitats txeques
Tamah Sherman, Charles University

18h Taula rodona amb els ponents. Moderador F. Xavier Vila

Detalls del workshop:

Inscripció: http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/?page_id=941
Data: Divendres, 28 d'octubre de 2011
Lloc: Aula Magna, Facultat de Filologia (UB)
Contacte: Vanessa Bretxa (
vanessa.bretxa@ub.edu)

.......................................

Informació distribuïda per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
http://cuscub.wordpress.com

 
10)
 
Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià
 
16 de setembre del 2011
 
http://acpv.cat/php/acpv-butlleti-e/butlleti-16-09-11.html
 
11)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 10 de setembre del 2011

El govern balear diu que vol equiparar català i espanyol a l'escola

Vol fer un canvi normatiu 'abans no ens hi obligui cap sentència'

El conseller d'Educació i Cultura i portaveu del govern balear, Rafel Bosch, ha anunciar avui que l'executiu autonòmic prepararia durant el curs que ve el canvi normatiu necessari per tal que català i espanyol siguin, tots dos, llengües vehiculars a l'escola. Bosch, que no n'ha donat més detalls, s'ha limitat a dir que calia fer-ho 'abans no ens hi obligui cap sentència', en referència a l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa a la Generalitat l'obligació d'incorporar l'espanyol com a llengua vehicular a l'ensenyament.

Bosch ha dit que 'el problema és que la immersió és un sistema constitucionalment vàlid, però confronta amb el fet que les dues llengües cooficials han de ser vehiculars'. 'Aquí no hi ha sentència però podria haver-n'hi i que es donàs aquesta circumstància', ha afegit, i ha avisat de la necessitat de 'revisar el decret que regula l'ensenyament de les llengües'.

12)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 12 de setembre del 2011
 
 
Ferran Suay
 

Diu el Sr Bauzá, president del govern de les Illes, que “el castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua cooficial”. Es tracta d'una fal·làcia —de manual— consistent a esmunyir una mentida descomunal, pel procediment de col·locar-la al costat d'una veritat formal. És veritat que el català té caràcter de llengua cooficial, en la major part dels territoris sota sobirania espanyola, en què és la llengua original (no així a la Franja o al Carxe).

Cooficial significa —en principi— que també és oficial. En boca d'en José Ramón Bauzá, però, cooficial significa que no és tan oficial com l'altra, que és la que té darrere, un estat que la imposa i la defensa —per terra, mar i aire— fins i tot quan no li fa ni punyetera falta.

També resulta evident —fins i tot per a cervells radicalment subordinats com el del Sr Bauzᗠque —com el seu nom indica— el castellà és la llengua dels castellans. Diria que no cal ser una eminència de la lingüística per a entendre això.

Tampoc no cal ser un geni de la història per a entendre que no hi ha cap poble que abandone la seua llengua per voluntat pròpia. Cap poble no s'alça un bon dia amb el ferm propòsit de parlar la llengua dels veïns perquè fa més fi o més cosmopolita. La llengua s'abandona —inicialment— a punta de pistola i a cops de culata, sovint administrats per sàdics que ocupen el lloc de professors, i que es dediquen a torturar infants a les aules.

Després, quan les armes i els botxins han fet la seua feina d'instal·lar la por als cervells del personal, la llengua subordinada es destrueix a colps de premsa, ràdio i televisió, tot ben recolzat en les destralades immisericordes de la legislació vigent que —quan convé— es retoca per tal d'incrementar la seua eficàcia exterminadora. Tot plegat, aquesta estratègia resulta molt més presentable que els colps de culata, en els temps que vivim.

I ara vindrà un individu com el tal Bauzá, que no en té prou de castellanitzar-se nom i llinatges (no sé si ha pensat que potser la forma 'Bauzano' encara faria més contents els seus amos), i ens vol explicar que el castellà és el nostre idioma.

Parleu —si voleu— en singular, senyor Bauzá. No tinc dubte que el castellà deu ser la vostra llengua. En tot poble sotmés hi ha famílies que, l'endemà mateix de la derrota, passen joioses a l'enemic amb tot el que tenen, i contribueixen gustoses a l'extermini dels seus.

No ens vulgueu, però, fer passar bou per bèstia grossa. El que és cooficial a casa nostra, per dret de conquesta, és l'idioma dels castellans. No deixeu que el vostre desig profund d'afalagar els amos amb la mateixa canina lleialtat que tan bons resultats ha donat el darrer mig segle us emboire la visió: la nostra llengua és l'altra; la que sentiu pels carrers en boca de gent que —a diferència de vos— no s'han venut la dignitat i l'ànima per un plat de llentilles o per una ridícula parcel·la de poder delegat pels amos.

La nostra llengua, senyor Bauzá, li diguem mallorquí, menorquí, eivissenc o valencià, és el català. I com que no hi ha cap imperi etern, temps vindran en què ni les armes no podran sostenir la imposició burda del castellà que a gent com vos us agrada d'anomenar 'cooficialitat' i 'respecte de la llei'.

 

 13)

Publicat en el diari  ARA dissabte 17 de setembre del 2011
 
Mai no llançarem la tovallola de la cultura ni de l'escola
 
Carles Capdevila
 
 
14)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - barraca
 
2) Entrevista a Gabriel Bibiloni
 
3) J. Leonardo Giménez - Ressenya del llibre Millorem la pronúncia de Josep Saborit
 
4) Antoni Llull Martí - Algunes dites relacionades amb la Quaresma
 
5) Pau Vidal - Empatollar-se
 
6) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Locucions i frases fetes. Lletra M)
 
7) Vicenç Pagès - En suspensió
 
8) Articles d'Albert Pla Nualart
 
9) Entrevista a Jesús Tusón
 
10) "No seria el que sóc sense la immersió": l'èxit d'un model educatiu en onze històries
 
11) Ramon Sangles i Moles - Saber-se riure d'un mateix
 
12) Joan Tudela - Comunicació escrita: fixar l'objectiu de l'escrit
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací