InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 522 (dimarts 20/09/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Ferran Suay - Dany Lingüístic Greu
 
2) Miquel Molina- Doncs de l'anglès me n'oblido
 
 
4) Josep-Lluís Carod-Rovira - Ara, contra l'occità
 
 
 
7) Saül Gordillo - La nostra llengua
 
8) Manuel Castaño - Ens treuen la llengua
 
 
 
11) El Premi Enric Valor s'obre al format digital
 
12) Premi Pau Ginés
 
 
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT divendres 22 de juliol del 2011
 
 
Ferran Suay
 
Sense abandonar la Cerdanya pots passar de Puigcerdà a la Guingueta d'Ix, canviant així d'estat. No vull dir que passem de sòlid a líquid (la calor, allà dalt no és tan intensa), sinó que abandonem la demarcació administrativa espanyola, per passar a la francesa. I això, tot i que no ens agrada, no són només ratlles traçades sobre un mapa, sinó que acaba afectant els usos, els hàbits, i sospite que fins i tot les capacitats de la gent.

A la terrassa d'un bar de la Guingueta, que no deu quedar a més de 2 km de la ratlla del terme de Puigcerdà, uns amics meus van demanar un tè. Tot i que en francès, la paraula sona bastant igual, la cambrera no semblava capaç d'entendre'ls, en primera instància. Una pausa, un somriure educat i el gest de dur-se una tassa als llavis van obrar el miracle, i la jove incompetent els va dur la infusió que desitjaven.

Poc després vaig acompanyar les meues filles al bany. Mentre la menuda n'utilitzava un, l'altra —de cinc anys— esperava a la porta de l'latre, que estava ocupat. Quan —finalitzada l'operació— ens en tornàvem cap a la terrassa. La meua filla gran em va dir: “Una senyora m'ha dit si volia entrar al vàter...però m'ho ha dit d'una altra manera, i jo li he contestat que sí amb el cap, perquè m'entenguera”. Òbviament, “d'una altra manera” volia dir en francès, una llengua que no forma part de les que elles escolten quotidianament.

És a dir, que una jove adulta, presumptament francesa i en possessió de les seues facultats intel·lectuals (qualsevol que siga la quantia en què les atresora) és incapaç d'entendre una paraula que —petits matisos de pronúncia a banda— és idèntica a la que designa la mateixa beguda en la seua llengua. D'altra banda, una nena valenciana, que no té cap contacte habitual amb el francès, és perfectament capaç d'entendre una comunicació contextualitzada (a la porta d'un vàter és poc probable que una persona desconeguda et pregunte —posem per cas— la teua opinió sobre l'arquitectura minimalista), i de respondre d'una manera que facilita la comunicació, en comptes de dificultar-la.

Si tenim en compte que la meua filla no hi tenia res a guanyar, mentre que la cambrera es guanya la vida venent begudes, potser haurem de concloure que la prepotència lingüística, aquella actitud que mantenen molt parlants de llengües poderoses, que els porta a considerar que tothom se'ls ha d'adreçar en el seu idioma, perjudica severament les capacitat intel·lectuals. Potser convindria encunyar una nova denominació per a designar aquest fenomen. Jo hi proposaria Dany Lingüístic Greu, una síndrome que podria definir-se com un dèficit comunicatiu d'ampli abast, associat a la prepotència lingüística, que pot perjudicar àmpliament l'habilitat lingüística de les persones afectades, limitant així —severament— llur capacitat de comunicar-se efectivament amb uns altres éssers humans.

 
 
2)
 
Article publicat en el diari La Vanguardia (pàg 33) diumenge 4 de setembre del 2011

Doncs de l'anglès me n'oblido
 
Miquel Molina

Sembla que no passi el temps. La interlocutòria del TSJC que urgeix la Generalidad (sic) a garantir que el castellà sigui llengua vehicular amenaça de tornarnos al punt de partida. La crisi d'afecte entre Catalunya i Espanya, agreujada per la reforma constitucional en curs, farà la resta. En un setembre en què el debat s'hauria de centrar en com minimitzar els efectes de les retallades en l'educació, o en com avançar en la digitalització de les aules, la comunitat educativa es veurà obligada a viatjar en el temps fins aquells primers 80, quan la veu de l'ultradretà Esteban Gómez Rovira s'alçava contra la voluntat d'una majoria que veia amb pesar com el 40% dels alumnes catalans eren incapaços d'expressar-se en la llengua pròpia.

L'èxit de la immersió lingüística està acreditat per la seva àmplia acceptació social (poquíssimes famílies exerceixen el seu legítim dret a demanar que el castellà sigui vehicular) i per les proves en les quals s'avalua la competència en llengües (selectivitat i examen de sisè de primària). Conscients que, almenys en això, el sistema funciona, semblava que havia arribat l'hora de centrar-se en el gran repte educatiu d'avui: l'ampliació de la presència de l'anglès o el francès a les aules mitjançant programes perquè algunes assignatures no lingüístiques comencin a impartir-se en altres idiomes. Érem aquí, intentant rebaixar el nostre brutal diferencial en llengües estrangeres respecte a altres països, quan l'ona expansiva de la sentència de l'Estatut ha arribat de ple a la generalidad dels catalans per tornar el debat als temps de l'autarquia.
 
3)
 
Publicat en EL PUNT AVUI diumenge 31 de juliol del 2011
 
 
Josep L. Pitarch
 
Com sabem, els peixos, les aus, els arbusts, les hortalisses, etc. tenen una variada i riquíssima oferta dialectal en català, cosa que constitueix un dels nostres tresors més importants; passa el mateix en totes les llengües, però, a diferència que a ca nostra, tothom ho troba normal, mentre que nosaltres això ho convertim en un problema. Els diccionaris no contemplen totes aquestes variants, sinó les més importants per l'extensió territorial i nombre de parlants, deixant fora les que són d'àmbit territorial molt reduït, que no hi són als diccionaris, encara que sí que siguen paraules catalanes. A partir, doncs, de la tria que fan els diccionaris, és que hem de treballar els materials didàctics i, per tant, haurem d'anar molt alerta a l'hora de fer esforços tan meritoris, com els que fa la revista Presència amb els seus famosos pòsters, perquè la feina reïxca.

Tinc davant meu el d'hortalisses dels Països Catalans (fruits, tubercles i llegums), amb albergínies, tomates, pebrots, patates, carabasses, cogombres, moniatos, pèsols i faves i xufes. Els dibuixos són atractius i clars, els colors vius i precisos, les descripcions breus i exactes i fins i tot les denominacions llatines, les que són. Ara bé, respecte de la varietat dialectal vull dir alguna cosa, perquè hi ha alguns casos d'absències inacceptables i altres casos un xic dubtosos. Vaig directament al gra, perquè trobe que és inacceptable que no hi siguen, amb tots els honors, les creïlles, els vitets, les xufes i les tomates valencianes.

Crec que no té sentit que en aquest simpàtic pòster s'accepten fins a onze denominacions catalanes dels fesols menuts, algunes tan pintoresques com sabateta de puta i escurçatites, que no trobareu al diccionari, mentre que obliden les creïlles, les xufes. els vitets i les tomates valencianes. Per començar, la patata, amb les variants trumfa, trumfo i trufa, com a variants catalanes i pataca i patana que atribueixen als valencians, però ometent la creïlla. Després, en lloc de xufa, que reconeixen que és “conreada especialment al País Valencià”, (per a fer l'orxata de xufa d'Alboraia, per exemple), sols recullen la variant xufla. En lloc de les esplèndides, carnoses i sensuals tomates valencianes, (immortalitzades en la revista multicolor “All-i-pebre i ensalà”, de la qual tinc una anècdota molt divertida, que algun dia contaré), recullen altres vint-i-una varietats, entre les quals les de mamelleta de monja, que és una impertinència i que no tenen res a veure, supose, amb les reverendes mamelles. I en lloc de vitet (que ve de vit, penis d'un gos) o pebrera, sols recullen bitxo. Què vull dir amb això?

Doncs, a banda de reivindicar les variants valencianes, el que vull assenyalar és que s'ha de filar molt prim a l'hora d'elaborar models i guies, en aquest cas per a confeccionar un pòster, per als Països Catalans, perquè en la selecció s'ha de procurar que hi haja les mínimes exclusions i que s'incloguen les variants més importants i algunes de valencianes són molt més importants que moltes catalanes (Coromines dixit). Així que no vull l'exclusió de cap dels mots que s'han recollit al pòster de què parle (incloses les massa localistes de les sabatetes de puta o les tomates de mamella de monja; és igual), sinó la inclusió de les variants valencianes que reclame, que sí que hi són totes, als diccionaris, i són vivíssimes en la parla i, per tant, genuïnes.

Recorde que fa molts anys, acabat de sebollir el fantasma de Franco, vaig assistir a una reunió, a Barcelona, de gent que treballàvem en l'elaboració de materials didàctics per a la normalització de la llengua catalana a l'escola. Eren els inicis de tot i ens mancaven materials de tota mena. Algú proposà de doblar pel·lícules i el gran dubte era que no teníem un estàndard oral per a tots els territoris (i encara no el tenim!). Es proposà de fer parlar els personatges barrejant llurs parles, de manera que uns ho farien com si foren de Barcelona i altres de València, o de Palma, i així els xiquets anirien avesant l'oïda a les diverses parles, com els passa als espanyols amb les seues pel·lícules, on hi parlen andalusos, aragonesos, castellans o argentins. Menys o manco, això discutíem. Aleshores vaig advertir que hauríem d'anar alerta, no fora cas que si doblàvem, per exemple, la Passió, Crist parlara com si fora de Mataró, els jueus de Catarroja, i Pilats de Manacor. Ens vam riure, però el perill hi era.

Ja sabem que per a una llengua és fonamental disposar d'un estàndard i en part ja l'hem aconseguit, gràcies a la televisió, sobre tot la TV3 i un poc Canal 9. Ara és qüestió d'insistir-hi i sobre tot que s'hi senten els diferents canals a tot arreu del territori, fins que la gent s'acostume a les diverses parles i les trobe totes normals. Evidentment, hem de comptar amb el corresponent ensinistrament escolar. Per tant, es tracta de no marrar-la i afinar un poc més en temes com el que comente, del pòster de Presència. Les nostres creïlles, xufes, vitets i tomates valencianes, han d'ésser-hi també, perquè són tan catalanes com les patates, els tomàquets, els bitxos i les xufles.

 
4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI diumenge 31 de juliol del 2011
 
 
L'elefant espanyol persegueix la formigueta aranesa
 
 
 
Josep-Lluís Carod-Rovira

Ni a l'Estatut de Núria (1931) ni a l'aprovat finalment (1932) no es fa cap menció a l'occità de la Vall d'Aran. El mateix passa amb la constitució espanyola (1978), en què l'únic idioma de què es parla és el castellà, “la llengua espanyola oficial de l'Estat”. Les altres, incloent-hi l'occità, no existeixen. Cal esperar el 1979 perquè aparegui per primer cop en un text legal l'Estatut d'Autonomia, una referència a la “parla aranesa”. De llavors ençà, la llengua occitana usada a l'Aran, que els aranesos anomenen popularment aranès, apareix en cinc lleis més, sempre del marc legislatiu català, mai de l'espanyol: la de Normalització Lingüística (1983), la del règim especial de la Vall d'Aran (1990), Política Lingüística (1998), Estatut d'Autonomia (2006), en què ja apareix com a “llengua occitana, denominada aranès a l'Aran”, i la de l'occità, aranès a l'Aran (2010).

Hi ha, doncs, un llarg recorregut des del silenci, l'oblit i la marginació, fins al darrer Estatut i la llei que vaig tenir l'honor d'impulsar, presentar i defensar al Parlament, fins a aconseguir el suport de tots els partits catalans de tradició democràtica. Vaig encarregar-ne el redactat a l'oficina Occitan en Catalonha, dirigida per l'aranès J.L. Sans, i va ser aprovada en el darrer ple de la legislatura. S'hi desplegava el que quatre anys abans ja establia l'Estatut: l'oficialitat de l'occità no només a l'Aran sinó a tot Catalunya. Així, el Principat era l'única comunitat autònoma de l'Estat amb tres llengües oficials i Catalunya, amb Luxemburg, l'únic país europeu amb tres idiomes oficials en el mateix territori.

Així, l'indret més petit de llengua occitana, al voltant de cinc mil parlants reals, donava la dignitat més gran per a una llengua: l'estatus d'oficialitat. Un exemple per als tres milions restants d'occitanoparlants, a l'Estat francès, i una minoria a l'italià. I una demostració de l'actitud, la sensibilitat i la maduresa democràtica de la societat catalana i les seves forces, posant fi a una història d'injustícia, persecució i marginació. Aquesta nova situació ha desvetllat un interès enorme a Occitània i a París, més enllà lògicament de l'Aran, on els ponents de la llei lingüística van fer diverses presentacions de manera conjunta, còmplice i més consensuada en la seva defensa plural.

Però això és massa per a Espanya. La poderosíssima llengua espanyola, oficial en vint estats d'Europa, Amèrica i Àfrica, primera llengua per a més de 400 milions de persones i un dels idiomes de circulació universal més gran i en fase evident d'expansió internacional, no pot tolerar que un idioma que, en el territori espanyol, parlen només quatre mil ciutadans, tingui un ús preferent a l'Aran. El govern espanyol d'esquerres, com abans ja ho havia intentat l'oposició espanyola de dretes al nostre país, hi ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat. Espanya diu al Conselh Generau d'Aran i a la Generalitat que, a l'Aran, l'aranès no pot ser preferent al català i al castellà. I ho diuen els mateixos que en els territoris de llengua castellana hi imposen, ras i curt, l'exclusivitat total de la seva llengua. El castellà i prou, amb una violència legal extraordinària. No estan, doncs, per orgues...

La llengua dels trobadors i del Nobel de literatura per a F. Mistral, l'any 1904, fa por. L'elefant espanyol persegueix la formigueta aranesa, la qual intenta respirar amb dignitat a la vitrina de la seva terra. No és estrany que, amb aquesta al·lèrgia a la diversitat, en què la pluralitat sempre ha estat vista com una nosa i no pas com una riquesa, Espanya encapçali, junt amb Grècia, els països europeus amb més ciutadans monolingües. Coherents amb això, és patètic veure els presidents espanyols, acompanyats d'intèrpret, que els diuen “sí” cada vegada que un mandatari estranger els diu “oui” o “yes”. Això és Espanya...

 
5)
Publicat a

Mira, vetat de nou a les Corts

El Parlament Valencià rebutja un recurs perquè s'integre al CVC

La mesa de les Corts Valencianes va rebutjar ahir el recurs de reposició interposat per la síndica adjunta de la Coalició Compromís —Bloc Nacionalista, Iniciativa, Els Verds-EE—, Mònica Oltra, contra la votació que el passat 14 de juliol va deixar fora del Consell Valencià de Cultura (CVC) el seu candidat, l'escriptor Joan Francesc Mira.

Llavors, el PP, amb majoria absoluta, es va negar a donar suport a Mira com a reacció a la negativa de Compromís de votar els seus candidats en altres organismes públics. La coalició va argumentar que alguns dels noms proposats estaven imputats en casos de corrupció.

La mesa justifica la seua decisió en el fet que no té potestat per “revisar, anul·lar o deixar sense efecte” un acord adoptat pel ple. Compromís va denunciar que el PP havia utilitzat l'assumpte de la votació com a “excusa per barrar el pas a l'intel·lectual més important dels Països Catalans”.

 

6)
 
Publicat en EL PUNT dijous 8 de setembre del 2011

La recepció oficial de TV3 a la Catalunya Nord està en mans de Madrid

El ministre d'afers estrangers i europeus francès, Alain Juppé, afirma que “les autonomies espanyoles han de negociar amb el seu govern central”

Es mostra favorable a un acord “franco-espanyol per a la difusió de cadenes numèriques espanyoles en territori francès”

Abans que els estats francès i espanyol arribin a un acord sobre la difusió de les cadenes de televisió catalanes en territori francès, caldrà que la Generalitat acordi amb el govern central espanyol “les atribucions de freqüències que faran l'objecte d'una planificació” segons es pot llegir en la carta que el ministre d'afers estrangers i europeus francès, Alain Juppé, ha enviat al diputat nord-català de la UMP i batlle d'El Soler François Calvet que li havia preguntat sobre el projecte d'acord entre els dos estats.

Segons Juppé l'ambaixador francès a Madrid “ha contactat directament el secretari d'estat espanyol de les telecomunicacions per a fer-li saber que el govern de París desitja que un acord sigui ràpidament conclòs”. El ministre francès assenyala, tanmateix que a hores d'ara “és essencial que les comunitats autònomes iniciïn el més aviat millor una negociació amb les autoritats competents de l'Estat central”.

Per la part francesa, Juppé assenyala a Calvet que el CSA (Conseil Supérieur de l'Audiovisuel) “està realitzant els treballs tècnics necessaris per a la continuació de la difusió de les cadenes catalanes al nostre territori” que seran autoritzades de manera oficial “quan s'hagi conclòs el tractat” entre els dos estats.

Actualment a Catalunya Nord es poden veure les algunes cadenes catalanes com TV3, 33 i 3/24 i altres televisions espanyoles, però la seva recepció es fa fora d'un marc legal.

 
7)
 
Publicat a
 
 
Saül Gordillo
 
Te'n vas a Formentera i lluny de trobar-te una illa desèrtica per la crisi descobreixes que l'ocupació turística s'apropa als límits de sostenibilitat mediambiental. Més visitants que cap altre any, sobretot italians. Formentera ha estat aquest agost una illa encara més colonitzada pels italians (sempre m'han semblat simpàtics), i perceps que la seva llengua és, després del castellà, la més usada en els negocis de cara al públic. Espanyol i italià predominen, i el català és la llengua d'ús d'una població autòctona que sembla que hagi de fer un esforç per emprar-la amb el visitant principatí o valencià. Al parc natural de ses Illetes, per exemple, cap dels vigilants parlava català. El personal de temporada d'estiu prové de fora de l'àmbit lingüístic i són treballadors que parlen castellà i es defensen en italià. El català l'has d'usar amb gent de l'illa, que lògicament no té cap problema a xerrar formenterer.

Fas vacances, però comets l'error de mirar Twitter al mòbil. Et trobes piulades d'Andreu Caballero o Magí Moranta, bona gent del PSM, que expliquen el procés de tancament dels mitjans públics en català de Mallorca. I llavors t'envaeix el mal humor. La rapidesa amb què el nou president balear del PP, José Ramón Bauzá, ha ordenat el tancament de Ràdio Televisió Mallorca és esfereïdora. La crisi és la coartada per atemptar contra el sector públic audiovisual i la nostra llengua.

Tornes a casa i quan comences a pensar en la Diada, patapam! La justícia espanyola instigada pel PP i C's perpetra l'enèsim atac al català. La ribotada a l'Estatut és el nostre rei despullat, per molt que una part del catalanisme amagués el cap sota l'ala i demanés el vot afirmatiu en referèndum. L'escola catalana, atacada. El nostre govern, afeblit per l'abisme que separa les conselleres Rigau i Bozal. I llavors vas a Twitter i aquell mal humor esdevé una certa esperança quan segueixes la conversa pels fils #somescola i #jonoacato. Malgrat tot, hi ha país. Idò?

 
8)
 
Publicat a
 
 
Manuel Castaño
 
Qui ho havia de dir, en un país on els resultats de la política educativa són tan modestos, que ens trauria el son una sentència interlocutòria, no definitiva, sobre el model lingüístic aplicat en l'ensenyament. A partir de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, de juny del 2010, ens està quedant cara de viure en llibertat vigilada, amb la certesa que estan passant revista a l'estructuració autonòmica de l'Estat; aviat alguns arravataments lírics (tot allò d'Espanya com a “nació de nacions”) ens semblaran inconcebibles. El lema d'aquest temps és una frase feta de mal traduir al català: “se acabó lo que se daba”; perquè no tenim res que no se'ns hagi donat, ni som res que no se'ns hagi dit que siguem: aquesta és la visió espanyola d'Espanya, i no n'hi ha cap altra. En l'actual plet sobre “l'ús com a llengua docent i vehicular en l'ensenyament” de l'espanyol subjau un xoc identitari. La llengua és un tret molt important, potser el més important, d'una identitat, però no pas l'únic; ara bé, en haver renunciat a tantes altres coses, quant a usos, costums, tradicions, valors i religió, només ens queda refugiar-nos en la consigna emblemàtica que és català tot el qui xampurreja en català. La immersió lingüística escolar serveix perquè els fills dels no catalans sàpiguen almenys que una llengua que no coneixen i que majorment no faran servir mai més existeix; vista així, és un trist consol, però no en tenim d'altre. Enfront d'això, hi ha la convicció espanyola que la identitat catalana no és assumible, com ho és l'asturiana o la valenciana; que els catalans fan un ús deslleial del poder que se'ls delega, i que tenen una agenda oculta amb vista a la desvinculació gradual d'Espanya. Aproximadament la meitat dels habitants de Catalunya són susceptibles de compartir en un grau o altre aquesta convicció, no volen ser vistos com a traïdors en potència i es mantenen impermeables al que queda de català a Catalunya. Ningú no creu seriosament que els seus fills es tornaran imbècils si els fan classe de física o química en català, el que molts temen és que es tornin catalans –cosa que no sol passar, però per si de cas–. A qui ens encomanarem? No es veu a venir cap Bismark a Espanya però encara menys un Bolívar a Catalunya. Tot fa pensar que les renúncies continuaran, ara ja en l'últim bastió, el de la llengua.
 
 
9)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 30 d'agost del 2011

El PP balear es queda sol en el nomenament del director d'IB3

PSM i PSIB han anunciat que no donaran suport a la candidatura de Jacobo Palazón perquè hi ha 'una injerència política' del PP · El PP tira endavant el ple extraordinari per nomenar-lo avui sense cap suport

El govern balear esperava aconseguir prou consens parlamentari en el nomenament del director general de la radiotelevisió de les Illes (IB3), Jacobo Palazón. Però el PSIB i el PSM ja han dit que no donaran suport a aquesta candidat, perquè el PP ha 'nomenat directament' als nou membres que conformarien l'equip directiu de l'ens. Els portaveus dels socialistes i dels nacionalistes han demanat ajornar el ple extraordinari per intentar arribar a un acord, però la portaveu del PP balear, Mabel Cabrer, s'hi ha negat i ha dit que el seu partit ja ha fet 'tots els esforços' per arribar a un consens.

El portaveu del govern, Rafel Bosch, va anunciar ahir que l'executiu espera 'arribar a una decisió consensuada' pel nomenament del nou director general de l'ens públic avui al parlament. Ahir, fins a última hora, els representants del PSIB i el PSM van tenir converses amb Palazón per aconseguir el seu compromís amb la transparència.

Modificació de la llei d'IB3

Per altra banda, la portaveu socialista, Francina Armengol ha criticat que avui també es voti un drecret llei per modificar la llei d'IB3 amb l'objectiu que el conseller de presidència, Antoni Gómez assumeixi les funcions de director general de l'ens fins que se'n pugui nombrar un de nou, decisió a la que s'oposen socialistes i nacionalistes. Per Armengol, també hagués calgut consens en aquest punt, segons la normativa vigent, però el PP la tirarà endavant sense suports. Pel portaveu del PSM-IV-ExM, Biel Barceló, aquesta situació és 'antidemocràtica i un greu error'.

 

10)
 

Bauzà diu al govern català que acati la sentència del TSJC

'El castellà és el nostre idioma i el català una llengua cooficial', ha declarat el president balear sobre la situació de la llengua a les Illes

El president del govern balear, José Ramon Bauzá, ha demanat al govern català que acati la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la immersió lingüística. Ha dit que el seu executiu no es planteja d'incomplir la llei i ha reblat: 'El castellà és el nostre idioma i el català és una llengua cooficial. A les Balears també, i no ens plantegem de deixar de complir la llei. Si volem ser Espanya hem de complir la llei, perquè la llei és de tots'.

Bauzà ha fet aquestes declaracions en una conferència de premsa organitzada per Europa Press. I ha afegit: 'Tenim les nostres modalitats lingüístiques i hi ha hagut obcecació per afavorir el català, però l'estatut té més articles i un d'aquests diu que es potenciaran les modalitats lingüístiques pròpies'.

11)

El Premi Enric Valor s'obre al format digital

 

Ja varem fer públiques les bases del 31é Premi Enric Valor de narrativa juvenil, però hem decidit fer un canvi. Incorporem les noves tecnologies en la presentació d'originals aspirants al premi. Ara també hi ha l'opció d'enviar-ho per correu electrònic, tal com expliquem al punt 2.

 

1. Els originals que opten al Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor han de ser inèdits i escrits en valencià, adreçats a lectors joves majors de 12 anys. Es presentaran mecanografiats a doble espai i per una sola cara i hauran de tenir una extensió entre els 80 i els 150 fulls Din-A4.

 

2. Les obres hauran de ser presentades per quintuplicat i, en un sobre a banda, s'hi farà constar el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor/a.

També es poden presentar mitjançant un correu electrònic a la següent adreça premienricvalor@bullent.net. En aquest correu electrònic hi haurà d'haver adjunts dos arxius en format Word o PDF. Un correspondrà a l'obra, i l'altre a les dades de l'autor/a.

Si aquesta persona desitja que l'obra siga feta pública amb pseudònim, haurà d'indicar-ho.

 

3. La presentació d'una obra comporta que l'autor no en té compromesos els drets d'edició.

 

4. Les obres aspirants hauran de trametre's certificades abans del 31 d'octubre de 2011 a EDICIONS DEL BULLENT, carrer de la Taronja 16, 46210, Picanya (l'Horta Sud).

 

5. L'import del premi és de 6.000 euros en concepte d'acompte de drets d'autor, després de la signatura prèvia del contracte d'edició corresponent, a més d'un esplèndid gravat de Rafael Armengol.

 

6. Formaran el jurat Sabina Asencio, Ivan Carbonell, Reis Juan, Pilar Puchades i Núria Sendra.

 

7. El premi podrà, a parer del jurat, deixar de ser adjudicat, però no podrà fraccionar-se.

 

8. EDICIONS DEL BULLENT tindrà una opció preferent, durant el termini d'un mes, per a decidir la publicació de les obres no guardonades.

 

9. L'adjudicació del premi es farà el dia 17 de desembre de 2011.

 

10. La presentació dels originals comporta l'acceptació íntegra d'aquestes bases i dels drets i les obligacions que se'n deriven.

 

Telefoneu al 961 590 883 o per e-mail a info@bullent.net per a més informació.

 

Des de l'organització del premi, volem agrair als membres del jurat, el recolzament rebut amb aquesta innovació.

 

Darrers guanyadors:

Els papers àrabs, d'Ivan Carbonell

La maledicció del Graal càtar, de Joan Pla

Els punyals imprecisos, de Xavier Bertran

 

Edicions del Bullent

c/Taronja, 16 · 46210 Picanya

tel. 961 590 883 · fax 961 590 845

info@bullent.net

www.bullent.net

 
 
12)
 
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací