El portaveu del Govern es refereix a la política lingüística com
a “nervi central d'un projecte nacionalista de CiU” i recorda que el PPC no té
majoria parlamentària per tirar endavant una modificació de la
llei
Francesc Homs assegura que “el respecte a la
immersió lingüística i el català a l'escola és innegociable” i recorda que el
PPC no té majoria parlamentària per tirar endavant una modificació de la llei.
En una entrevista a Els matins de TV3, el portaveu del Govern s'ha
referit a la política lingüística com a “nervi central d'un projecte
nacionalista de CiU” i ha destacat que la llengua catalana “és un dels valors
més preuats” com a nucli de “convivència i cohesió de la nostra societat”. Homs
recorda que “fa vint anys que arrosseguem als tribunals aquest debat de
l'ensenyament en castellà”, un debat que titlla “d'artificial” i assegura que
“al carrer no existeix”: “Està més que demostrat que quan la nostra canalla
acaba l'ensenyament obligatori, el coneixement del català i el castellà és el
mateix”, diu el portaveu, i rebla: “Alguns intenten inventar problemes on no
n'hi ha”.
Homs s'ha referit a la sentència del TSJC sobre el castellà a
les escoles i a la reforma constitucional com a dues “envestides de calat” no
previstes i a les que caldrà fer front juntament “amb els altres problemes que
tenim ara mateix”. En aquest sentit, s'ha referit a la llei d'estabilitat
pressupostària pròpia que el Govern vol tenir enllestida abans de la llei
orgànica que es derivarà de la reforma constitucional i ha assegurat que la llei
“posarà l'accent en l'autonomia financera” per tal que sigui el Govern “el que
decideixi quins han de ser els pressupostos” i “com ens hem d'endeutar” quan
“faci falta”.
El portaveu també ha parlat del canvi en el control i la
concessió de la renda mínima d'inserció (PIRMI) i ha reiterat que “hi havia uns
canvis que calia fer perquè no sigui una extensió de l'atur”: “Quan es fan
controls, mai ve de gust als controlats”, ha dit Homs, que ha assegurat que en
cap moment “aquests canvis” tenen la voluntat d'“estigmatitzar els que cobren la
PIRMI”. Homs ha posat l'accent en què la prestació d'atur “és una competència
del "govern central" i ha destacat que la Generalitat no pot assumir “allò que
no ens pertoca”: “Ja es veu com són els de l'Estat espanyol, tot ho volen fer
ells però quan hi ha un problema te'l passen a tu”.
Homs ha volgut
recordar que “les retallades econòmiques” no són “per caprici” i ha dit que si
el Govern “tingués por de fer front a les decisions impopulars” la conseqüència
seria que “passaríem la patata calenta als nostres fills”.
6)
Publicat en el diari ARA dilluns 5 de setembre del
2011
“Si haig de sortir de la política per la llengua ho faré, perquè
vaig entrar en política precisament per la llengua”, diu l a consellera
d'Ensenyament, que critica el “setge d'un Estat contra una
llengua”
7)
Entrevista publicada en VilaWeb
dilluns 5 de setembre del 2011
L'entrevistem per saber què són els
neologismes, com es formen i transmeten
D'on surten les paraules que fem servir cada dia per
comunicar-nos? Qui les forma? Un neologisme és una paraula que ha entrat de nou
a la llengua. Pot provenir d'un manlleu d'una altra llengua o es pot formar per
derivació, composició o encreuament. Com es capté el català en la formació de
paraules noves? En quina situació es troba?
En parlem amb el lingüista i doctor en
filologia catalana per la Universitat de Barcelona, Gabriel Bibiloni, que va fer
un curs sobre neologismes a la Universitat Catalana d'Estiu (vídeo).
Gabriel Bibiloni és doctor en
filologia catalana per la Universitat de Barcelona, que va obtenir amb la tesi
'La llengua dels mallorquins. Anàlisi sociolingüística' (1983). És professor de
la Universitat de les Illes Balears i participa, des de sempre, en activitats de
promoció de la llengua. Ha escrit força llibres sobre llengua, cultura, societat
i país, com 'Fer una llengua és
fer una nació' o 'La llengua catalana a
Mallorca. Propostes per a l'ús públic'.
La seva recerca s'ha centrat, particularment, en la teoria i la
planificació de l'estàndard, en les interferències lingüístiques i en l'anàlisi
de la situació sociològica del català.
8)
Publicat en el diari ARA dilluns 5 de
setembre del 2011
Miguel Ángel Gimeno creu que “no té sentit” qüestionar tota una
política lingüística i recorda que la sentència “respon a unes demandes molt
concretes”
El president del TSJC considera que la problemàtica té un “origen polític” i
creu que “des del punt de vista judicial” no s'ha d'entrar en el debat. “Si ho
fem, malament”, ha resumit Gimeno, que ha explicat que la sentència “s'ha
d'executar”, perquè, ha recordat, “respon a unes demandes molt concretes”.
9)
Publicat en el blog Extrem sud del País Valencià:
d'Elx a Guardamar dilluns 5 de setembre del 2011
Article publicat en
valenciapaza.com diumenge 12 de juny del
2011
Anselm Bodoque
A finales del año 1994, cuando los
socialistas valencianos agotaban sus últimos meses de gobierno en la
Generalitat, tuvieron lugar en el Palacio de Pineda de Valencia, sede de la
UIMP, una serie de reuniones entre dirigentes socialistas y el líder del partido
anticatalanista Unió Valenciana, Vicente González-Lizondo. El
objeto de las conversaciones era conocer si UV apoyaría puntualmente o de manera
estable a un gobierno del PSPV-PSOE en caso de perder los socialistas la mayoría
absoluta.
No fue necesario. Los resultados de 1995 fueron un desastre
para los socialistas. UV llegó a un acuerdo de gobierno con el PP;
Zaplana fue elegido presidente de la Generalitat; el PP acabó
devorando a UV y los socialistas iniciaron una larga travesía en el desierto en
la que parecen querer seguir durante mucho tiempo.
En aquellos encuentros, el líder de UV afirmó con su singular
estilo que él tenía claro que el valenciano y el catalán son la misma lengua,
pero que el valencianismo debía ser anticatalanista. La anécdota recuerda que
apelar al anticatalanismo y a una visión distorsionada de lo valenciano
han sido instrumentos esenciales para conseguir la hegemonía ideológica
conservadora en la sociedad valenciana en las últimas décadas, mucho antes
incluso de que el PP conquistase su actual dominio político e institucional.
Zaplana no modificó las tímidas políticas socialistas sobre el
valenciano, incluso impulsó la creación de la AVL para disminuir el ruido sobre
la identidad de la lengua. Durante dos legislaturas, Camps
tampoco lo hizo. Ahora, Font de Mora, en su despedida como
conseller, propone un cambio radical. Aclaremos una cosa, en el actual modelo,
no hay líneas en castellano y líneas en valenciano. Las llamadas líneas en
valenciano (33% del total de Primaria y 27% de ESO), están formadas por los
programas de enseñanza en valenciano y los programas de inmersión lingüística y
tienen en torno a un 10% del tiempo de enseñanza en castellano (asignatura de
lengua castellana) y otro 10% en inglés (asignatura de lengua inglesa). En el
resto de la enseñanza, no hay líneas en castellano, sino programas de
incorporación progresiva, donde el valenciano es lengua vehicular de un 25-35%
de las asignaturas (dos o más asignaturas), el inglés lo es de un 10% y el resto
es en castellano. El nuevo modelo que se pretende impulsar se anunció primero de
educación trilingüe y, posteriormente, se ha dicho que sería un modelo bilingüe
con asignatura de inglés y que el sistema trilingüe sería voluntario.
Cuatro observaciones al respecto. Primera. La forma, sin
consenso ni discusión previa con los agentes políticos y educativos; el momento,
durante la campaña electoral y con un Consell en funciones, y el fondo, sin
estudios pedagógicos que avalen la medida y desconociendo las habilidades en
inglés del profesorado, evidencia un estilo de hacer política autoritario en
exceso y con fuertes componentes ideológicos antivalencianistas.
Segunda. La retórica del trilingüismo ha sido una cortina de
humo. En nuestro país, la enseñanza de las lenguas extranjeras siempre ha tenido
un rendimiento pobre. Ni políticos, ni empresarios, ni sindicalistas, ni
educadores tienen un buen conocimiento del inglés por regla general. Es irreal
pensar que tenemos un tercio del profesorado en condiciones de enseñar
correctamente en inglés, cuando en muchos casos se hace aguas en valenciano y en
castellano. Además, por lo que se ha ido publicando, la enseñanza en inglés
quedaría limitada a la asignatura de lengua inglesa y a las unidades escolares
que voluntariamente quieran y puedan acceder a este modelo, prácticamente como
pasa ahora. El objetivo no es, por tanto, que el inglés sea lengua vehicular de
un tercio de la enseñanza. Se pretende otra cosa.
Tercera. La medida solo sirve para desmantelar las líneas en
valenciano, que se han demostrado el sistema más eficaz para garantizar el
conocimiento de esta lengua, y, de paso, debilitar aún más a la escuela pública.
En los últimos años, la escuela privada ha aumentado el número de alumnos y los
recursos públicos que recibe. Paralelamente, la escuela pública ha concentrado
la inmensa mayoría de los alumnos con dificultades educativas, con problemas
sociales y los alumnos de origen inmigrante (cerca del 20% de la población
escolar, que en un 85% estudia en centros públicos).
Este hecho, y la ausencia de aulas de acogida para inmigrantes
y de servicios pedagógicos de atención especializada en número suficiente, ha
generado un aumento de las tensiones a las que debe hacer frente la escuela
pública. Se ha contribuido, así, a la creciente huida de las clases medias del
sistema público hacia el privado. Las líneas en valenciano, en la medida en que
atraen a grupos sociales con mayor formación y que la lengua supone una barrera
para los inmigrantes, han sido tradicionalmente un espacio con menos tensiones
educativas y superior rendimiento escolar dentro de la escuela pública. Sin
ellas, es previsible un incremento de alumnos en los centros privados, y un
aumento de los, ya fuertes, impulsos segregacionistas y desigualadores del
sistema educativo valenciano.
Cuarta. A falta de que el futuro conseller de Educación
ratifique la iniciativa, el PP debería ponderar, además de las consecuencias
sociales y lingüísticas, los costes políticos. El anticatalanismo como
componente de una sesgada definición de lo valenciano tiene su origen
en la virulenta transición política a la democracia y en la dura salida de la
anterior crisis económica de carácter sistémico, a finales de los años setenta
del pasado siglo. Actualmente, vivimos una nueva crisis sistémica en la economía
y ésta genera tensiones sociales que están dando lugar a nuevas formas de
socialización política. Mucho de lo que ha caracterizado la política desde la
transición hasta nuestros días puede ser radicalmente modificado. La desafección
política hacia los grandes partidos está aumentando, el malestar social y
político también. Hoy lo sufre el partido en el gobierno de España; pero el PP
se equivocaría si se creyera inmune.
Las últimas elecciones apuntan a un cambio en el sistema de
partidos. Compromís ha entrado, por méritos propios, en el parlamento y, si no
comete errores, puede crecer a costa del resto de formaciones. De hecho, el 22-M
mostró que ni EU ni el PSPV-PSOE han tocado suelo y que el PP puede crecer pero
la capacidad de aumentar su penetración electoral da síntomas de agotamiento;
algo que no ocurre con Compromís, con UPyD y, quizás, con la extrema derecha
externa al PP. La legislatura que viene será dura. Abrir frentes de desgaste sin
beneficio claro será negativo para quien gobierne. Además, puede ocurrir que lo
valenciano ya no sea definido exclusivamente con los parámetros de hace más de
treinta años. El campo de juego está transformándose y las formas de acción
política también lo harán. Históricamente, quien no ve los cambios, acostumbra a
sufrir las consecuencias.
Article publicat en el diari ARA dissabte
3 de setembre del 2011
Carles
Capdevila
Ahir els meus fills van comprar el material escolar per al
curs que ve, i anaven acabant els quaderns d'estiu pendents. Hi ha els típics
endarreriments que se salven amb l'esprint final, no ens enganyarem.
Mentrestant, a la redacció havíem acabat els nostres, de deures, i tancàvem les
24 pàgines del Criatures especial d'avui. Una guia, diem, per començar el
curs pacíficament. Perquè ve una setmana de nervis, sobretot quan hi ha canvis
d'escola o de cicle. I, de sobte, reapareix el fantasma de la sentència que vol
destruir una història d'èxit: la immersió lingüística. I l'expressió "començar
el curs pacíficament" canvia de sentit. La irresponsabilitat dels que volen
convertir l'escola en camp de batalla, dels que posen en risc l'educació i la
convivència per atacar drets lingüístics, irrita, indigna, agita, mobilitza.
Tenim la raó, i ens caldrà actuar racionalment. Ni un pas enrere, ni tampoc
caure en provocacions, que vindran. Fermesa i serenitat. Units, concentrats i
amb un únic objectiu: amb la immersió no s'hi juga, amb la pau a les aules
tampoc. Com diu Òmnium, som escola. I el curs l'hem d'encetar mantenint un model
lingüístic i pensant en la qualitat de l'ensenyament. Si no prospera el recurs
de la consellera Rigau, sempre queda l'últim recurs: no acatar. I convé sentir
aviat la veu del president Mas. En moments de tensió cal un lideratge clar, ho
saben els bons mestres.
Publicat en el blog de Víctor Alexandre dimecres 31 d'agost
del 2011
Víctor Alexandre
Em sembla que no som gaire conscients
de la immensa transcendència que tenen els mitjans de comunicació en la nostra
vida. El fet que constitueixin una part indestriable de la quotidianitat més
propera fa que no ens adonem de fins a quin punt influeixen en la visió que
tenim de les coses i, consegüentment, en l'opinió que en traiem i en l'actitud
que n'adoptem. Tots tenim mitjans preferents, especialment quan són de pagament.
Els diaris, per exemple, acostumen a tenir lectors fidels que només en
comptadíssimes excepcions n'adquireixen un altre, cosa que és deu a la
identificació que arriben a establir amb les seves pàgines. El lector coneix tan
bé el seu diari i el lloc on trobar tot allò que vol que el dia que en
té un altre a les mans li fa l'efecte que els continguts estan desordenats o en
llocs poc adients. Per això, si se'm permet la broma, sembla molt més difícil
canviar de diari que no pas de parella, ja que són moltíssimes les persones que
n'han tingut dues, tres o quatre, de parelles, al llarg de la vida, sense que el
seu diari de capçalera hagi deixat de ser el mateix.
La televisió en
obert és una altra cosa, és clar. N'hi ha prou d'agafar el comandament a
distància per gaudir d'una oferta ben àmplia de canals. Ara bé, com a catalans,
en podem dir "gaudir", veritablement, d'aquesta oferta? Tot depèn de si ens ho
mirem amb ulls catalanocèntrics o hispanocèntrics. Si ho fem des d'un prisma
catalanocèntric, és a dir, com a catalans sense problemes de geografia a l'hora
de situar el nostre país en el mapa, és obvi que l'oferta és deplorable. I no
pas perquè sigui minsa –que ho és–, sinó perquè l'oferta espanyola, per raons
polítiques i ideològiques, és interessadament abassegadora. Tanmateix, el
problema més greu no seria aquest. És a dir, l'allau de canals com a eines
d'espanyolització massiva. El problema més greu és que Catalunya no ha pres
consciència de la necessitat vital que els seus canals públics contrarestin
aquesta poderosa ofensiva espanyola per mitjà de continguts desacomplexadament
catalanocèntrics. I aquesta indolència nostra és altament perillosa, ja que és
aquí on, més que mai, es fa ben palès l'advertiment de Joan Fuster, en el sentit
que "tota política que no fem nosaltres, serà feta contra
nosaltres".
D'acord amb això, el llibre de Joaquim M. Puyal, Aicnàlubma , és molt d'agrair, perquè, a més
d'aportar elements de reflexió i anàlisi sobre l'ètica periodística, també ho fa
amb relació als drets del receptor. I això és magnífic, perquè en Puyal té una
forta ascendència en el camp de la comunicació a casa nostra i els interrogants
que obre quan parla dels poders, dels símbols, de les llengües, dels missatges,
de la producció de discursos, dels grans emissors espanyols i de la comunicació
a Catalunya poden repercutir molt positivament en els llibres d'estil dels
nostres mitjans. Especialment TV3. Aquests quatre fragments són molt
il·lustratius:
- "Quan veiem Lisbeth Salander, a Millennium, parlar per telèfon,
el seu mòbil és un Nokia, no un iPhone. A les pel·lícules sueques, si algú es
munta un pis consulta un catàleg d'instruccions d'Ikea. Això, què vol dir? Que
hi ha un compromís per part dels productors de la indústria cinematogràfica
amb el conjunt del teixit industrial del país. [...] Orgull d'allò que els és
propi, sensibilitat per detectar-ho i voluntat per exhibir-ho. Els catalans,
això, ho hem d'aprendre. Orgull, sensibilitat i voluntat. Tothom, la gent, els
empresaris, els polítics. Res d'això és incompatible amb els principis
socials".
- "Per què, d'entre la munió de produccions que es
fan a Catalunya, costa tant que hi tingui més presència la nostra llengua? Dit
d'una altra manera (i tot respectant que cadascú fa negoci on vol o on pot),
¿per què els nostres empresaris s'han oblidat (hi ha rares excepcions) del
nostre poble i s'han abocat, en cos i ànima, al mercat dels mitjans d'abast
espanyol en castellà? Catalunya, com a objectiu específic de l'aspersió
audiovisual, és un territori gairebé inexplorat".
- "Els catalans hem de saber que també aquí estem
sols. En l'àmbit de la comunicació estem sols defensant els nostres
espectadors, la nostra llengua, la nostra cultura popular, els nostres
creadors, les nostres productores, el dret dels nostres infants i joves a
entretenir-se en català i el dret a saber què passa a Tortosa, a Tremp o a
l'Escala. Estem parlant del dret a explicar el nostre món i tot allò que
puguem dir de la vida, en clau pròpia".
- "La complexa realitat sociocultural del nostre
país experimenta les darreres dècades una progressiva debilitació de l'univers
simbòlic propi i la consolidació d'un avançat procés de substitució de
referències en els discursos periodístics, mediàtics i promocionals que s'hi
distribueixen. També en els socials. Aquesta és una característica de les
èpoques de transició. ¿Transitem cap a la nostra absorció per part del grup
dominant o és un trànsit cap a la nova versió de 'nosaltres' del
futur?".
El llibre d'en Puyal està farcit de peus de pàgina que
trenquen massa sovint la interessant dinàmica del text, talment com si en el
decurs d'un dinar excel·lent un cambrer ens oferís complements a cada mos que
fem. Passa, però, que es tracta d'uns peus de pàgina tan substanciosos i
il·lustratius que la distracció del discurs central es veu enriquidorament
compensada. De tot plegat, però, jo, personalment, em quedo amb les reflexions
sobre la importància de tenir un model propi, una òptica catalana de les coses.
És a dir, la necessitat que els nostres mitjans assumeixin que el seu marc
referencial són els Països Catalans i que, per tant, totes les informacions i
missatges han de ser seleccionats, interpretats i transmesos d'acord amb la
visió pròpia d'una col·lectivitat nacional. La nostra, la catalana. "Els nostres
representants públics no han de tenir dubtes a l'hora de defensar allò que, com
a poble, ens és imprescindible", diu en Puyal. I és cert. Sense aquest marc
referencial no serà possible assolir l'emancipació mental bàsica que tot procés
d'emancipació nacional requereix. Vull dir que la independència política de
Catalunya passa inevitablement per uns mitjans de comunicació mentalment
emancipats d'Espanya. Quan entenguem això, la resta serà fruita madura.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací