El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
segueix el dictat del Tribunal Suprem i llança un ultimàtum a la Generalitat per convertir el
castellà també en llengua vehicular. El Govern anuncia un recurs i defensa la
constitucionalitat de la immersió. Mestres, pares, entitats i partits es
rebel·len. Revolta a les xarxes socials
Jornada de xoc Catalunya-Espanya. Poques hores després de l'aprovació de la reforma constitucional exprés amb el corró del PSOE i el PP s'ha sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha llançat un ultimàtum sobre la Generalitat per obligar-la retallar la immersió lingüística en català a l'escola i convertir el castellà també en llengua vehicular.
Aquesta resolució dels jutges catalans ve de la sentència del Tribunal Suprem que fa uns mesos donava la raó a diverses famílies que, mitjançant tres recursos presentats, havien demanat ensenyament amb el castellà com a llengua vehicular per als seus fills. Ara, s'exigeix al Govern que executi aquesta sentència de Madrid.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja ha anunciat que presentaran un recurs contra la interlocutòria del TSJC, ja que està convençuda de la plena constitucionalitat del model d'immersió present a les escoles catalanes.
Sindicats de mestres i entitats de pares i entitats socials i cíviques, com ara Òmnium Cultural, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua i d'altres, ja han criticat la decisió judicial i han cridat a la desobediència, tot i que el Govern, per ara, aposta per fer un altre intent de fer entrar en raó el TSJC.
Dels partits, PSC, ERC, SI i ICV proposen mantenir la immersió lingüística amb el model aplicat fins ara. A l'altra banda, PP i Ciutadans celebren la decisió exigeixen que s'apliqui.
Els ciutadans s'han revoltat a les xarxes socials i han fet trending topics alguns hashtags de Twitter que critiquen la decisió dels jutges.
EL CATALÀ A L'ESCOLA
Els populars anuncien una bateria d'iniciatives per garantir que
el castellà sigui llengua vehicular a l'ensenyament i els ecosocialistes
reclament que la immersió lingüística no sigui una "moneda de canvi"
L'anunci que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat dos mesos al Govern per complir amb la sentència que fa del castellà llengua vehicular a l'escola ha dividit els partits catalans, sense massa sorpreses. Per una banda, ICV, ERC i SI li reclamen que desacati el requeriment i el PSC defensa el sistema actual, mentre que PP i C's –crítics sempre amb la immersió lingüística– li demanen que l'apliqui. Mentre, fonts de CiU es remeten al que digui la conselleria per fixar la seva postura.
D'aquesta manera, la futura candidata del PSC a les eleccions generals i
actual ministra de Defensa, Carme Chacón, ha defensat el model d'immersió
lingüística com a garant de la cohesió social i lingüística. "El que sí que continuarem demanant és enfortir el nostre sistema
educatiu i en particular el nostre sistema educatiu públic", ha
afegit.
Per la seva banda i en un to similar, la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA,
Dolors Camats, ha valorat que "l'escola catalana tal com ha vingut essent des
dels anys 80 ha garantit la cohesió i és un instrument d'unió i no de separació
en la nostra societat" i ha subratllat que "està en joc no només el model
educatiu català sinó també el model de societat i aquest model forma part de
l'èxit que hem tingut com a país". Per això, els ecosocialistes li reclamen al
Govern que preservi la immersió lingüística i que aquesta no sigui una "moneda
de canvi" amb el seu "soci preferencial" –el PP– per aprovar els pressupostos i
la supressió de la sisena hora.
La portaveu del Parlament d'ERC, Anna Simó, recorda la resolució aprovada en comissió parlamentària en defensa de la immersió lingüística i crida a la Generalitat a recórrer la sentència. Els republicans també ofereixen "tot el suport" per "plantar cara" i impulsar "els mecanismes que calgui per evitar el compliment" de la mesura, així com demanen que el Govern "no deixi sols els docents" que no la vulguin aplicar. Simó, finalment, fa una crida a "famílies, societat civil, alumnes, centres escolars i ens locals" perquè es posicionin a favor de la immersió i contra el bilingüisme que reclama el TSJC.
Per SI, aquest anunci "és un nou atac frontal a la dignitat del poble de Catalunya situada en el marc d'una ofensiva espanyolista sense aturador". El seu diputat Alfons López Tena reclama al Govern que opti per "la desobediència civil" i no apliqui la sentència, però també apunta que "per a mantenir la immersió a l'escola, o es canvia la Constitució espanyola o independència". SI també denuncia "l'estratègia de genocidi lingüístic i cultural d'un PP que no pararà fins que el català desaparegui o quedi reduït a l'àmbit del folklore" i anuncia una proposició de Llei que tindrà com a objectiu blindar el sistema d'immersió lingüística.
Contràriament a aquests psicionaments, el portaveu parlamentari del PP, Enric
Millo, no s'ha mostrat sorprès pel requeriment, ja que "tenim un Govern dels
incompliments legals en aquesta matèria" i ha lamentat "profundament" que el
TSJC s'hagi hagut d'adreçar expressament perquè compleixi amb la sentència. "Cal
seriositat i credibilitat" i "complir les lleis", ha apuntat Millo, qui espera
que aquesta vegada l'executiu sí compleixi la mesura. Per garantir-ho, la
setmana vinent impulsaran una bateria d'iniciatives parlamentàries en aquest
sentit.
Qui també s'ha mostrat molt satisfet amb la demanda del TSJC és –òbviament– Ciutadans. El seu president, Albert Rivera, la considera "un triomf de l'Estat de Dret i dels ciutadans, dels pares que han lluitat, davant el nacionalisme". "Portem més de quatre anys lluitant per a què això sigui així i, abans de dos mesos, un dels nostres objectius polítics s'haurà acabat complint a no ser que el govern concorri en un delicte incomplint la resolució", ha celebrat, i li ha reclamat a l'executiu català que "no esperi als dos mesos i que compleixi immediatament la resolució del tribunal".
Albert Rivera avisa el Govern que li queden "59 dies" per no
"delinquir" i executar la sentència sobre el castellà a les aules i demana la
dimissió de Chacón com a ministra per haver defensat la immersió. ERC demana
unitat al Parlament, ICV exigeix a CiU que garanteixi la immersió i Duran parla
d'un "atac al cor del sistema educatiu"
La ressaca no ha suavitzat els efectes de la resolució del TSJC que dóna dos
mesos al Govern per introduir el castellà com a llengua vehicular a l'escola,
sinó que l'ha accentuat. Mentre es veu a venir una nova crida a la unitat del
catalanisme al Parlament, amb els primers moviments fets per ERC, Ciutadans
apuja el to acusant els membres del Govern de ser delinqüents en potència per si
els passa pel cap no aplicar la sentència.
"Al Govern li queden 59 dies
perquè a Catalunya, si no estem davant de delinqüents, tinguem un sistema
educatiu bilingüe". El líder de Ciutadans fins i tot ha demanat la dimissió de
la ministra de Defensa i probable candidata del PSC a les eleccions del 20-N,
Carme Chacón, per haver donat suport a l'actual model d'immersió lingüística.
"Demanem la dimissió d'una ministra que demana el desacatament judicial", ha
dit.
En la mateixa línia d'exigir el compliment de la sentència del Tribunal Suprem –com demana el TSJC, encarregat de fer-la executar–, el PP ja va anunciar ahir que presentarà una bateria de preguntes al Parlament per pressionar el Govern. Tot i que l'executiu ha anunciat que presentarà un recurs al TSJC, la resolució no se suspèn. Per això Albert Rivera i el PP han posat en marxa el cronòmetre.
Paral·lelament, la resta de partits busquen el seu lloc en el que haurà d'acabar sent l'enèsima crida a la unitat catalanista al Parlament de Catalunya, aquesta vegada per l'escola en català. De moment, ERC ja ha demanat aquest dissabte, aprofitant el seu consell nacional, que es busqui aquesta unitat. Els dos líders del partit, el sortint Joan Puigcercós i l'entrant Oriol Junqueras, han escrit una carta als partits catalanistes per demanar un pronunciament "ferm" del Parlament davant la interlocutòria del TSJC.
A ICV, el secretari general, Joan Herrera, ha demanat a CiU que preservi el model d'immersió lingüística. I Josep Antoni Duran i Lleida ha parlat d'un "atac al cor del sistema educatiu català" i ha dit que cal esgotar "totes les vies", inclosa la del recurs davant del TSJC.
Publicat en el diari ARA dissabte 3 de
setembre del 2011
http://www.ara.cat/politica/govern-espanyol-rebaixa-resolucio-TSJC-Caamano-escola_en_catala_0_547745606.html
El govern espanyol treu importància a la resolució judicial del castellà a l'escola
El ministre de Justícia
assegura que la sentència del Tribunal Suprem que el TSJC exigeix que es
compleixi només afecta a "casos concrets" que "es poden resoldre". Diu que el TC
"ha avalat que el català pot ser la llengua vehicular" a l'escola
El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha recordat aquest dissabte que el Tribunal Constitucional ha avalat en una sentència que el català pot ser la llengua vehicular en l'ensenyament, i ha recalcat que la sentència del Tribunal Suprem que el TSJC exigeix al Govern que compleixi respon a uns casos concrets i ha insistit que les lleis catalanes són constitucionals.
Així s'ha pronunciat el ministre en referència a la interlocutòria del TSJC que dóna dos mesos al Govern perquè adapti el seu sistema educatiu i el castellà sigui llengua vehicular.
Caamaño ha explicat sobre la interlocutòria que "no dóna ultimàtums", que respon a "casos concrets i puntuals que es poden resoldre".
Per tant, ha dit, "caldrà analitzar la sentència i resoldre el cas", però ha insistit que el que diuen les lleis catalanes, "que són constitucionals, és el que ens vinculen a tots" encara que pugui haver-hi, "en cada cas concret , excepcions acordades per un jutge en una sentència ".
El ministre ha opinat que, "tot i els titulars", aquesta és la interpretació que cal fer, ja que el Tribunal Constitucional "ha reconegut que el català pot ser la llengua vehicular de l'ensenyament, i ho va dir en una sentència".
Hi pot haver, ha dit, "necessitats d'adaptació" a normes, "però d'això no podem fer un salt d'un cas a la generalitat de tot el sistema de cooficialitat lingüística en l'ensenyament que existeix a Catalunya, però també en altres comunitats com ara Galícia o fins i tot València o el País Basc ", va dir, tot i que, de fet, la immersió només és a Catalunya, ja que a la resta de territoris s'apliquen percentatges o es reparteixen els alumnes per línies.
Sessions teòriques i sobretot pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la traducció en l'àmbit del doblatge.
El curs es pot ampliar assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.
Objectiu: formar traductors solvents i especialitzats en l'àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals capaços de dir en català el mateix que vol dir la versió original.
Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).
Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.
Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitja més 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.
Horari: Dimarts de 17.30 a 20 h.
Compatibilitat: el curs de traducció és compatible en horaris amb el curs d'ajust de guions i correcció de guions.
Capacitat: màxim 20 alumnes.
Imparteixen: Odile Arqué, Jordi Mir, Montse Rocher i Albert Pejó
Seguiment: exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L'ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d'un servidor.
Avaluació: prova final avaluada per traductors homologats per Televisió de Catalunya.
Requeriments: poden matricular-se al curs llicenciats en Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i Filologies hauran d'acreditar els coneixements de llengua estrangera i de català. S'estudiaran individualment els casos d'altres llicenciatures.
Idiomes: majoritàriament es partirà de l'anglès com a llengua d'origen. Es podran veure alguns exemples d'altres llengües (alemany, francès, italià...)
Inici / fi: mitjans octubre de 2011 / juny de 2012
Període de matriculació: a partir del 15 de maig.
Curs anual de 82 hores i mitja, d'octubre a juny.
Sessions teòriques i sobretot pràctiques impartides per professionals en actiu i dirigides a qualsevol persona que vulguin aprendre l'ofici d'ajustador.
El curs es pot ampliar assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.
Objectiu: formar ajustadors solvents a partir de l'adquisició de tres competències: sincronia, adquisició de la tècnica i competència lingüística per adaptar textos. L'ajustador ha de crear la il·lusió que l'actor de la versió original parla en català.
Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: adaptació i ajust d'animació, adaptació i ajust de sèries i pel·lícules per a TV, adaptació i ajust de cinema de distribució i especialitat de lletrista.
Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.
Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitja més 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.
Horari: Dimecres de 17.30 h a 20 h.
Compatibilitat: el curs d'ajust és compatible en horaris amb el curs de traducció i el de correcció de guions.
Capacitat: màxim 20 alumnes.
Grups reduïts: les classes de sincronia es faran en grups reduïts i a les sales de gravació de l'escola. Només així es poden garantir la participació de tots els alumnes i l'òptim aprofitament de les pràctiques.
Imparteixen: Anna Gilabert, Albert Pejó, Joan Mateu, Lluís Comes, Odile Arqué, Cèsar Andreu, David Corsellas, Rosa Pastó, David Arnau i Iola Ledesma.
Seguiment: es proposaran exercicis als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L'ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d'un servidor.
Avaluació: prova final avaluada pels docents.
Requeriments: poden matricular-se al curs totes aquelles persones que demostrin coneixements de llengua catalana.
Inici / fi: mitjans d'octubre 2011 / juny de 2012
Període de matriculació: a partir del 15 de maig.
Sessions teòriques i pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la correcció i l'assessorament lingüístic en l'àmbit del doblatge.
El curs es pot ampliar assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.
Objectiu: formar lingüistes solvents i especialitzats en l'àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals capaços de dominar tots els recursos i els registres del català.
Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).
Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.
Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitjamés 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.
Horari: Dilluns 17.30 h a 20 h.
Compatibilitat: el curs de correcció és compatible en horaris amb el curs d'ajust i de traducció.
Capacitat: màxim 20 alumnes.
Imparteixen: Jordi Mir, David Arnau i Iola Ledesma
Seguiment: exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L'ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d'un servidor.
Avaluació: prova final avaluada per lingüistes homologats per Televisió de Catalunya.
Requeriments: poden matricular-se al curs llicenciats en Filologia Catalana i Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i altres Filologies hauran d'acreditar els coneixements de llengua catalana. S'estudiaran individualment els casos d'altres llicenciatures.
Idiomes: tot i que majoritàriament en la pràctica es corregeix tenint com a llengua de partida l'anglès, es veuran exemples d'altres llengües (alemany, francès, italià, noruec...)
Inici / fi: mitjans d'octubre de 2011 / juny de 2012
Període de matriculació: a partir del 15 de maig.
Publicat en el periòdic digital e-notícies dilluns 27 de juny del 2011
Sóc al restaurant i s'asseuen a la taula del meu costat un empresari català i tres de l'Índia emergent, amb aquella cara de color gris que fan els súbdits del país asiàtic. Els empresaris de l'Índia porten als dits i als queixals unes peces d'or que sembla que abans de venir a Barcelona hagin anat a saquejar el tresor del Taj Mahal. L'empresari català es conforma amb l'aliança del dia que es va casar a la capella de Sant Bernat del Montseny.
S'acosta la cambrera a prendre nota, i passa el que passa. La noia parla un bon català, però com que fa cara de precolombina, l'empresari del país se li adreça en castellà: “Para mí, unos canelones; para los señores, una ensalada”. L'home ha volgut convèncer els hindús d'agafar els canelons, que és un menjar típic del país, però no els ha pogut treure del verd. Mentre esperen ser servits, l'empresari català pronuncia números: “One hundred, two five, seventeen...”. Parla de quilòmetres, de graus de temperatura i de l'edat del fill gran, però és com l'assaig i el compte enrere per poder parlar d'euros i dòlars, que és el que ha convocat els quatre homes.
L'empresari català fa servir un anglès bastant millor que el que s'aprèn en algunes acadèmies d'idiomes del país (“És aquí on fan classes d'anglès per només un euro?” “If, if; between, between”), però a mig dinar sua com un desesperat i s'eixuga el front amb el tovalló, perquè no hi ha res en aquest món que cansi tant com parlar un idioma que no és el teu. A més, els números se li comencen a barrejar i podria ser que els companys de taula aprofitessin la debilitat.
A l'hora del cafè, la cambrera del Perú o de l'Equador ve a preguntar si el dinar ha estat del seu gust. En sentir-la parlar en català, l'empresari del país sembla que estigui a punt d'abraçar-la. Enumera una a una les excel·lències del que han menjat en el còmode idioma matern i per poc no recita l'Elogi dels diners d'Anselm Turmeda en l'original de la Barcino.
En el món globalitzat encara enfortirem el català pel fatic dels altres idiomes que haurem de parlar.