InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 515 (dimecres 22/06/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Manuel Pérez
Saldanya - Una escola plurilingüe i
arrelada
2) Eugeni S. Reig
- Ús idoni del
lèxic
3) Comunicat ADIDE-PV -
EL PLURILINGÜISME DE LA CONSELLERIA
D'EDUCACIÓ
7) Caterina Valriu, X
Premi Aurora Díaz-Plaja
8) A la residència, en
català. Guia de conversa
10) Presentació del
llibre El cançoner del rai de Marcel
Fité
12) David Pagès i Cassú
- Albert Manent
InfoMigjorn
se'n va de vacances
Entre el 24 de juny i l'11 de setembre no es
distribuirà el butlletí InfoMigjorn.
El 12 de setembre, si no hi ha cap impediment,
ens trobarem de nou.
Els subscriptors del
butlletí InfoMigjorn Cap de
Setmana continuareu rebent-lo cada
divendres, com fins
ara.
1)
Article publicat dijous 16 de juny del 2011 en el
"Quadern" del diari El País (pàgs.
1-2)
Una escola plurilingüe i arrelada
Manuel
Pérez
Saldanya
El plurilingüisme, si és real i efectiu, és un factor de progrés i de
cohesió social: en l'actual societat de la informació és un recurs bàsic dels
països més avançats. En aquest sentit, un decret de plurilingüisme com el que ha
difós en esborrany la Conselleria d'Educació hauria de ser rebut amb interès.
Més encara si es presenta com a programa de plurilingüisme “equilibrat” en l'ús
del valencià, el castellà i l'anglès. Ara bé ¿com és que, en comptes de suscitar
interès i adhesió, ha provocat tanta polèmica en la comunitat educativa, que
n'hauria de ser la beneficiària? La clau segurament és que, més enllà de les
declaracions benintencionades i dels rètols atractius –qui pot estar en contra
del plurilingüisme i més si és “equilibrat”?–, una lectura atenta de la proposta
del decret revela dèficits importants en alguns punts i aspectes dubtosos o
preocupants en altres. Anem per parts.
Contra el que s'ha difós en els mitjans de comunicació, el decret no
planteja un únic programa sinó dos: el “Programa Plurilingüe Inicial” i
l'“Avançat”. A pesar del rètol, el primer, i comú a tots els centres, no fa anar
el plurilingüisme més enllà del que ja tenim: una simple assignatura d'idioma
estranger introduït en primària. L'únic programa plurilingüe és el segon, que
permet incorporar l'aprenentatge en anglès i que
s'implantaria només a voluntat dels centres i sempre amb l'autorització de
Conselleria. El
decret, però, no preveu cap calendari d'aplicació ni de generalització a tots
els centres, ni fa referència a cap mecanisme per a la formació del professorat
que ha d'impartir matèries en anglès, ni parteix de cap dotació econòmica per a
posar-lo en marxa.
I què passa amb les llengües oficials? També contra el que es podria
pensar, el tractament del castellà i el valencià no resulta equilibrat ni
assegura que al final dels cicles obligatoris els alumnes estiguen “capacitats
per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el
castellà”, com exigeix la
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. La proposta, de fet,
esquiva un fet clau: la situació social de llengua minorada del valencià,
enfront de la presència massiva del castellà en els mitjans de comunicació, en
l'àmbit social i econòmic i fins i tot en l'ús oficial. Totes les avaluacions
dels programes actuals d'ensenyament coincideixen amb les que s'han fet en
altres comunitats lingüístiques i, aplicades a la nostra situació, es poden
resumir així: com major és l'escolarització en valencià, major és la competència
activa i equilibrada del valencià i del castellà, amb independència de la
llengua primera de l'alumne. Dit d'una altra manera: l'ensenyament intens del
valencià és l'únic que assegura la competència en valencià i també en castellà,
que és igual o superior al que s'aconsegueix amb l'ensenyament en castellà. Si
l'objectiu és el domini equilibrat de les llengües oficials, el camí efectiu és
potenciar el percentatge d'ensenyament en valencià, que en cap cas no hauria
d'estar per davall del 50 % i que hauria de ser més intens en els primers
estadis educatius.
Hi ha altres aspectes del decret que mereixerien una anàlisi més
detallada, però em referiré només a un que resulta especialment sorprenent. La
proposta admet que l'alumne puga elegir la llengua en què s'examina
independentment de l'idioma en què es cursa cada assignatura, cosa que atempta
contra el principi bàsic de l'ensenyament plurilingüe, que es basa en
l'aprenentatge integrat de llengua i contingut i, per tant, en l'avaluació
continuada de tots dos aspectes.
La incorporació de l'anglès com a llengua vehicular no pot ser l'excusa
per a suprimir els programes d'ensenyament en valencià, que han donat uns
resultats tan positius respecte a la competència lingüística en les dues
llengües oficials i el grau d'èxit escolar. No pot ser tampoc l'excusa per a
augmentar les exempcions només de l'ensenyament en valencià i del valencià (mai
per a l'anglès o el castellà). La Conselleria ha fet bé difonent l'esborrany de
decret i obrint un debat amb els agents implicats. Però encertarà només si
parteix dels estudis contrastats sobre el plurilingüisme i compta amb tots els
experts i professors que més i millor han aplicat el plurilingüisme en el nostre
sistema, els qui han impulsat l'aprenentatge en la llengua pròpia dels
valencians per a assegurar la nostra cohesió com a poble i la capacitat real en
les dues llengües oficials.
Apostem, per tant, per un plurilingüisme real i efectiu, per una escola
arrelada que assegure la competència plurilingüe i intercultural, i que servisca
de punt d'inflexió per a corregir un fracàs escolar cada vegada més
preocupant.
2)
Article publicat en EL PUNT dilluns 6 de juny del
2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/419849-us-idoni-del-lexic.html
Ús idoni del lèxic
Eugeni S.
Reig
Els
parlants hem tingut sempre –i continuem tenint– una idea bastant clara i precisa
de les paraules que usem. Potser en alguns casos no tenim una idea tan nítida
com per a poder donar una definició rigorosa del vocable en qüestió, però sempre
tenim –quan diem un mot determinat– una idea prou clara del seu significat com
per a saber de què parlem, què volem dir. Probablement moltes persones no
tindran capacitat d'explicar d'una manera concreta i exacta què significa, per
exemple, la paraula gènere, però
segur que tothom entén què volem dir si diem el gènere humà o si parlem de gènere literari o de gènere de punt. De la mateixa manera,
tothom sap de què parlem quan emprem paraules com ara ignorant,
colgar, acostar, domèstic, regional o qualsevol altra de la nostra
llengua. No debades la llengua l'hem creada nosaltres, els parlants, al llarg de
segles i segles de parlar-la, a partir del llatí vulgar que parlaven els nostres
avantpassats fa més de mil anys. Una llengua és, fonamentalment, un instrument
de comunicació, un instrument que aprofita per a que les persones ens comuniquem
les unes amb les altres. Quan algú diu alguna cosa emprant determinades
paraules, qui l'escolta ha d'entendre què li vol dir qui li parla. Si no fóra
així, la llengua no seria útil per a transmetre'ns idees i conceptes, no ens
aprofitaria per a entendre'ns.
Les
llegües s'han format evolucionant de manera molt lenta al llarg de moltíssims
anys i, en eixe període tan llarg de temps, els parlants hem consensuat
inconscientment –o no tan inconscientment– els significats dels vocables.
Actualment, en el món globalitzat on vivim, es produïxen interferències d'altres
llengües que creen confusió i fan que acabem arraconant i deixant d'emprar –en
definitiva, eliminant– paraules de la nostra llengua que hem usat durant segles.
Les principals llengües que interferixen amb la nostra –tots nosaltres ho sabem
molt bé– són el castellà i l'anglés. Aquesta darrera llengua, molt més del que
ens pensem.
Vejam
alguns exemples d'interferències d'altres llengües que ens afecten de manera
negativa.
El
verb ignorar, en la nostra llengua,
significa 'no saber'. El verb anglés to
ignore, que li sembla moltíssim morfològicament, significa 'no fer cas'.
Fins ara, si algú em deia «ignore això que em diu ton pare», jo sabia seguríssim
que volia dir-me que ell no sabia les coses que li deia mon pare, que no les
coneixia. Actualment, si algú em diu «ignore això que em diu ton pare» ja no sé
si vol dir-me que no ho sap o vol dir-me que fa cas omís del que li diu mon
pare. Com que, per culpa de l'anglés –o més ben dit, per culpa dels que
traduïxen de l'anglés de manera inadequada– hui en dia el verb ignorar ja no té el significat inequívoc
que ha tingut sempre, ens veiem obligats a prescindir d'aquest verb tan nostre i
empobrim una mica la nostra llengua.
De la
mateixa manera, com que en castellà el verb colgar significa 'penjar', nosaltres ara
ja no colguem res en terra, ara ho soterrem tot. Ara soterrem les vies del
tramvia, els cables del telèfon, les canonades d'aigua potable i tot el que
calga. Fins ara, només havíem soterrat els cadàvers de les persones. Els cables
o les canonades, les colgàvem. I el cadàver d'un gos o de qualsevol altre
animal, també. Només soterràvem les persones. Ara ho soterrem tot i ja no
colguem res, no siga cosa que algú es pense que ho pengem.
Per
una mala traducció de l'anglés, la paraula santuari, que en la nostra
llengua significa i sempre ha significat únicament 'lloc sagrat, església o
capella a on es venera la imatge o relíquia d'un sant i que ha esdevingut centre
de devoció i pelegrinatge', ara, a causa de les traduccions barroeres de
l'anglés, se li assigna el significat de 'lloc a on u es pot amagar impunement
de la justícia'. Estem cansats de llegir i de sentir en els mitjans de
comunicació que “tal lloc o tal país és un santuari per a tal grup terrorista”.
Volen dir que “en eixe lloc o en eixe país els membres del grup terrorista citat
es poden amagar impunement perquè no els perseguirà la policia” però en
realitat, en bon català, el que diuen és que “els membres d'eixe grup terrorista
van en pelegrinatge al lloc o país en qüestió”. Resulta francament
còmic.
Un
cas verdaderament lamentable és l'ús i abús del verb apropar. Per a
expressar la idea de dur una persona o una cosa més a prop d'un lloc determinat
els valencians usem i hem usat sempre el verb acostar. Aquest verb el
tenim documentat l'any 1250 però podem estar ben segurs que ja es deia molts
anys abans. És un verb antiquíssim en la nostra llengua que ens hem passat de
pares a fills durant segles i segles. El verb apropar, en canvi, el tenim
documentat per primera volta l'any 1889. És un neologisme que té poc més d'un
segle de vida. Com que el significat principal del verb castellà acostar
és: «echar o tender a alguien para que
duerma o descanse, y con especialidad en la cama»,
les persones subjugades pel castellà eviten usar aquest verb perquè pensen que
algú pot pensar que quan diuen acostar volen dir gitar o
ajupir. I damunt, apropar és un castellanisme mental. Com que el
castellà de cerca fa acercar, nosaltres copiem el mecanisme i de
prop fem apropar. És un cas claríssim de submissió lingüística.
Podem assegurar que l'ús que una persona o una col·lectivitat fa del verb
apropar és un clar indicador del seu grau de
castellanització.
Que
apropar és un calc del castellà –i també proper i
apropament– ho vaig tractar detalladament en el meu article ¿Apopem
l'estatut? que vaig publicar en El Punt (29/11/2010), en Ciudad de
Alcoy (05/12/2010), en InfoMigjorn (15/12/2010), en
Levante-EMV (20/12/2010) i en el núm. 48 de la revista Valencia al
Habla (abril 2011). Aquesta mateixa qüestió la vaig posar de manifest en els
meus articles Castellanismes subtils i Valencià acriaturat i
castellanitzat, publicats en els mitjans de comunicació anteriorment citats
durant els anys 2009 i 2010. Darrerament, han insistit sobre aquesta qüestió
tant J. Leonardo Giménez en l'article Acostar i apropar
(Levante-EMV, 06/05/2011) com Jaume Corbera Pou en l'article No us hi
apropeu ni el creueu (Diari de Balears, 16/05/2011), articles que han
estat publicats també en InfoMigjorn. Tant de bo tot aquest esforç
aprofitara per a aconseguir que els catalanoparlants deixaren d'usar
apropar –i també proper i apropament– tant en la llengua
parlada com en l'escrita i utilitzaren sempre acostar, pròxim i
acostament, que és com ho han dit els nostres avantpassats durant segles
i segles.
3
)
COMUNICAT ADIDE-PV
EL PLURILINGÜISME DE LA
CONSELLERIA D'EDUCACIÓ
La Conselleria d'Educació ha publicat l'Ordre per la
qual s'estableix la Xarxa de Centres Docents Plurilingües en la Comunitat
Valenciana i en la qual es dóna
prevalència a la incorporació d'una llengua estrangera, preferentment l'anglès.
També ha presentat una PROPOSTA de Decret que regula el plurilingüisme en la
Comunitat Valenciana
Des d'ADIDE-PV entenem que aquestes normatives responen
a un plantejament demagògic sense cap fonamentació rigorosa dels programes que
volen aplicar i passen per damunt dels programes Plurilingües que actualment
s'estan aplicant als centres educatius del nostre territori. Sabem que al
Conselleria d'Educació no desconeix el resultats de les avaluacions dels
programes que s'han realitzat en el nostre sistema educatiu, com ara la de
Domènech i Zornoza (1996) i les
dues de l'IVAQUE/IVECE (Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa) :
l'una (2000) de 1228 alumnes de 4t d'ESO i l'altra (2004) de l'alumnat
d'educació infantil de 14 centres PEBE (Programa d'Educació Bilingüe Enriquit).
En totes ha quedat patent la superioritat del Programa d'Ensenyament en Valencià
i del Programa d'Immersió Lingüística sobre el Programa d'Incorporació
Progressiva i, a més a més, han posat de manifest que el valencià no és un
problema en els estudis de les xiquetes i xiquets valencians sinó més aviat la
condició necessària per a l'excel·lència.
La diversitat de llengües forma part de la realitat de l'escola a diferents
nivells. Les llengües autòctones minoritzades i en situacions sociolingüístiques
particulars, com el valencià, exigeixen un tractament particular, el qual
entenem com a discriminació positiva. Integrar la realitat del plurilingüisme
dels alumnes implica parlar de didàctica de les llengües en plural i condueix,
cada vegada més envers una didàctica integrada de les llengües. Esta és una de
les tasques més difícils del professorat. Gestionar una diversitat de
necessitats, de nivells i de projectes lingüístics és difícil i, quan els
recursos i l'organització no són suficientment rigorosos, la percepció de la
diversitat per part del professorat és negativa. Per eixe motiu hem de dir que
el nostre alumnat hauria d'adquirir la competència comunicativa lingüística en
valencià, en castellà i en una llengua estrangera, preferentment l'anglés com no
es cansa de repetir la nostra administració, des d'una metodologia integrada de
llengües que permeta al mateix temps un aprendre a aprendre llengües dins d'un
món cada vegada més globalitzat, aquesta metodologia no està present en la
normativa aprovada ni en l'esborrany de Decret presentat per la Generalitat
Valenciana. El Consell d'Europa ha valorat i recomanat les valuoses experiències
escolars que s'han aconseguit en el sistema educatiu valencià amb els programes
d'Ensenyament en Valencià (PEV), d'Immersió Lingüística (PIL), així com amb el
Programa Educatiu Bilingüe Enriquit (PEBE), tots tenen el valencià com a eix
vertebrador del procés d'integració de llengües i continguts. No cal altra
regulació que la de consolidar els programes que han demostrat que funcionen i
estan avalats per 25 anys d'aplicació i per uns resultats
incontestables.
JUNTA DIRECTIVA
D'ADIDE-PV
(Associació d'Inspectors d'Educació del País Valencià)
Publicat en la web de l'Obra Cultural
Balear divendres 17 de juny del 2011
L'Obra Cultural Balear lamenta que el nou equip de govern de
l'Ajuntament de Palma hagi eliminat la direcció general de Política Lingüística
de Palma. L'entitat considera que la creació de la direcció general i de l'àrea
de Política Lingüística va ser una passa important en les polítiques públiques a
favor de la llengua pròpia de Mallorca, més encara a una ciutat on, per la seva
composició sociodemogràfica, era urgent la posada en marxa de mesures en aquesta
direcció.
Per a l'entitat, tot i que la supressió d'un
càrrec públic no tendria perquè implicar un retrocés en les mesures de foment
del català, sí és significatiu pel que transmet a la ciutadania. El missatge,
segons l'OCB, és que el nou executiu manifesta molt poca sensibilitat cap a la
llengua pròpia, que constitueix una senya d'identitat i un element important del
patrimoni cultural de la ciutat de Palma. Per a l'entitat, l'obligació legal de
l'equip de govern és promoure el coneixement i l'ús de la llengua pròpia de la
ciutat, la que ha identificat històricament els seus ciutadans, i en la que han
escrit palmesans illustres com Ramon Llull, Joan Alcover o Josep Maria
Llompart. És més, segons l'OCB, en uns moments en què la nostra ciutat ha
acollit milers de persones procedents d'arreu del món, la seva supervivència
futura de l'idioma passa per fer-ne l'eina de cohesió social dels nous
palmesans.
L'associació cultural considera que la supressió
de la direcció general és contrària a l'esperit de la Llei de Normalització
Lingüística, que obliga les administracions públiques a posar en marxa accions i
a destinar els pressuposts suficients, sempre de manera progressiva, fins
aconseguir l'ús normal del català. També contravé la Llei Municipal i de Règim
Local de Balears, que obliga els ajuntaments a exercir competències en matèria
de normalització lingüística. A més, la Llei de Capitalitat de Palma marca com a
competència de l'Ajuntament protegir i fomentar el patrimoni lingüístic i la
cultura tradicional de la ciutadania de Palma. És per això que l'entitat demana
al nou equip de govern que rectifiqui la decisió presa i que asseguri la
continuïtat de les polítiques de foment de la llengua pròpia de la ciutat.
Publicat en el diari Levante-EMV divendres
10 de juny del 2011
Un company de treball em conta que li costa dur el seu xiquet (de 12
anys) tres dies a la setmana al poliesportiu a entrenar. No solc corregir a
ningú, si no és en àmbits apropiats, però com que el company té una bona
competència lingüística (i el superior de la JQCV) i disfruta esmenant altres,
li dic: «Tan jovenet i ja entrena, a qui?». S'adona de seguida de la broma i
rectifica: «El duc a entrenar-se».
Els que no rectifiquen són alguns comentaristes esportius
per als quals tant l'entrenador com els jugadors o atletes en general
«entrenen», sense fer la convenient diferència entre «entrenar» i «entrenar-se».
L'entrenador és qui «entrena», mentres que els jugadors «s'entrenen», a les
ordes de qui dirigix l'entrenament o a soles. Per exemple, «Garrido "entrena"
els groguets del Vila-real a consciència», «Vaig vore a Àngel Casero
"entrenar-se" per la carretera d'Albalat dels Tarongers».
Un altre verb usual en l'àmbit esportiu és «calfar», que
és transitiu en frases com «Calfar l'aigua», «Calfar l'habitació», «Calfar els
ànims», però és pronominal en «Calfar-se a la vora del foc», «Calfar-se a
punyades», «Calfar-se el cap», «Calfar-se sexualment», etc. Però el dubte d'ús
es presenta quan s´utilitza en el sentit de «fer exercicis de calfament» que
segons la normativa tradicional ha de ser pronominal; però dir o escriure que
«Els jugadors es calfen en la banda» queda molt poc comunicatiu, a més
d'equívoc. El DV de la GV i de l'IIFV (Bromera, Lacreu); el SALT; el GDLC de
l'Enciclopèdia Catalana; el diccionari de dubtes de l'Ésadir i altres, atents a
la realitat, n'inclouen l'ús intransitiu no pronominal: «Els suplents calfen en
la banda», «Els corredors han calfat abans de la carrera».
Si la norma no s'assimila, i a més hi ha una construcció
alternativa d'ús real, crec que és ben sensat modificar-la o flexibilitzar-la.
Per al diccionari de l'IEC, i per a altres ortodòxies, els esportistes continuen
«escalfant-se/calfant-se a la banda», que fa molt de fred. O estan pegant-se (o
magrejant-se).
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts
14 de juny del 2011
La
regla del 33. Allò que el Consell
amaga
Pura Peris
Tal com recollia el programa electoral del PP en l'àmbit
educatiu, el «pluralisme lingüístic» és una
prioritat per a aquesta nova legislatura, i per si de cas quedava algun dubte,
el conseller Font de Mora es va afanyar en fer-ho públic, només guanyar
eleccions, i així ho reafirma: anem a tenir un màxim del 33% d'ensenyament en
anglès al sistema educatiu valencià. És clar si al final s'aprova l'esborrany de
la proposta a les Corts.
Estan vestint aquest nou model amb un màxim de modernitat,
d'europeisme i unes quantes coses més, però a poc que es parem a pensar surten
els dubtes. Què és realment el que estan venent-nos? Com volen fer possible que
millorem en el coneixement de la llengua estrangera? Sí, «nano que ho tenim!» amb la regla del
33%. I en què consisteix?
Anem a fer recompte: al moment actual, en els centres
públics tenim dues línies, conegudes popularment com la línia de castellà i la línia de valencià, tot i que realment
són la línia en ensenyament en valencià
(PEV) i la línia d'incorporació progressiva al valencià
(PIV). Per tant, i en aplicació de la Llei d'ús del valencià, en les
dues es donen coneixements de la nostra llengua com cal. Amb el sistema ideat,
tot i pensant que per algun «gran pedagog», no? Aquesta doble
línia desapareix per fer una única on:
- Com a mínim el 33% serà en valencià.
- Com a mínim el 33% serà en
castellà.
- Com a màxim el 33% serà en
anglès.
Es a dir, que de
sobte tota una línia desapareix. Això implica com a mínim un grup menys per
curs d'ensenyament i a més el dir com a
màxim el 33% serà en anglès implica que si al principi no hi ha anglès, no
passa res. Hi haurà més percentatge de les altres llengües, i és clar, tots
sabem on s'inclinarà la balança. S'imagina algú en les aules d'Infantil
l'entrada de tres tutors o tutores cadascun d'ells parlant en una llengua
vehicular diferent? O en Primària? Sí, es veu que s'ha estudiat per una gran
comissió d'experts sabuts en educació.
Doncs bé ja hi ha prou d'anar fent
amagatalls. Tenim dret a que ens diguen les coses clares: si desapareix un grup
per curs, això suposa una quantitat important de recursos que no es destinen a
educació i donat l'endeutament al que ens han dut, no està gens malament. Si a
més pel camí, «perdem a aquestos
catalanistes que volen donar classes en valencià», mel
de romaní. Com cantava l'Ovidi, la suma era dos més dos, la jugada era
perfecta.
Doncs, s'ha acabat, fins ací hem arribat. La Llei d'ús i
Ensenyament del valencià és clara i aquestes bogeries del senyor conseller la
vulneren per complet. Per això Els
Verds es mostrem fermament contraris a que continuen endavant aquestes
previsions, exigim que qualsevol canvi en el model siga primer plantejat i
debatut amb tots els sectors afectats i s'adherim a totes les accions que
s'estan duent a terme per dir SÍ a la nostra llengua, SÍ a la nostra identitat.
Pura Peris, (Els Verds del País
Valencià)
Caterina Valriu, X
Premi Aurora Díaz-Plaja
Caterina Valriu, investigadora i professora de la UiB, ha guanyat el X premi Aurora Díaz-Plaja pel seu article
En Massagran, 100 anys després.
Publicat en el número d'abril del 2010 de la revista Faristol, Valriu hi analitza la
importància d'aquestes històries i del seu protagonista.
El Premi Aurora Díaz-Plaja, convocat per l'AELC, vol
reconèixer articles d'anàlisi i estudi en qualsevol llengua i en qualsevol mitjà
d'arreu del món sobre literatura infantil i juvenil, i és l'únic de les seves
característiques a tot l'Estat.
Caterina Valriu (Inca, 1960) es llicencia en Filologia a la UIB el 1983, i dos anys més
tard llegeix la tesina sobre l'antic Carnaval de Mallorca, feta essencialment a
partir de la història oral, la qual obté el premi extraordinari de llicenciatura
i es publica en dos llibres: El Carnaval
a Palma, com era abans (1989) i El
Carnaval a Mallorca (1995). El 1992 es doctora a la mateixa Universitat, amb
una tesi sobre la influència de les rondalles en els llibres actuals per a
infants: Influències de les rondalles a
la literatura infantil i juvenil catalana (1998). Des de 1990 és Professora
Titular de la UIB, on imparteix assignatures de literatura catalana. Des de 1987
explica contes i rondalles a infants, joves i adults d'arreu dels Països
Catalans, amb el nom de Catalina Contacontes. Ha fet prop d'un miler de sessions
de narració per tal d'acostar a la gent les històries narrades de viva veu.
També he publicat alguns contes per a infants de collita pròpia: En Galceran i les marietes i Les banyes d'en Cucarell, ambdós de
2006, en són exemples.
El premi es lliurarà el 6 de
juliol durant un sopar (restaurant Can Ton. C/ del Casal, 8), a Vilafranca del Penedès.
15
de juny de 2011
Associació
d'Escriptors en Llengua Catalana
Canuda, 6, 5è
(Ateneu Barcelonès). 08002 Barcelona. T.
933027828
8)
A la residència, en català. Guia de conversa
La
Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de
Mallorca, amb la col·laboració de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS),
ha editat una eina destinada als professionals de les residències de gent gran.
A la residència, en català. Guia de conversa és un material per
incrementar la capacitat comunicativa en català d'aquests professionals, així
com l'ús d'aquesta llengua, amb l'objectiu de garantir el dret dels usuaris de
ser atesos en català i que aquesta esdevingui llengua de relació i
d'acostament..
L'edició d'aquest material, fruit de l'adaptació de la guia original
editada el juliol de 2010 pel Departament d'Acció Social i Ciutadania de la
Generalitat de Catalunya, s'emmarca en la línia de treball encetada l'any 2010
entre la Direcció Insular de Política Lingüística i l'Institut Mallorquí d'Afers
Socials i que té per objectius principals aconseguir que els professionals de
l'acolliment assumeixin la responsabilitat d'utilitzar la llengua catalana des
de les primeres relacions comunicatives i dissenyar plans de normalització
lingüística específics per a cada una de les residències que gestiona l'IMAS. El
primer d'aquests plans afecta la Llar dels Ancians i en aquests moments està
redactat i a punt de ser presentat a la Direcció de la Llar per iniciar-ne la
posada en marxa a partir d'aquest mes de juny.
Pel
que fa a la distribució dels 2.000 exemplars de la guia, està previst fer-la
arribar a tots els professionals de les residències i centres de dia també a
partir d'aquest mes de juny.
En
podeu consultar la versió electrònica a l'enllaç següent:
9)
Publicat a
Primers exàmens ·
L'article va sortir en la prova de català i és de Joan-Lluís
Lluís
Alguns alumnes van tornar
a dir que català era més difícil que castellà, tot i que també n'hi havia que
deien el contrari
Un text de la revista Presència, de
Joan-Lluís Lluis, publicat el desembre de l'any passat, va ser una de les
opcions incloses ahir a l'examen de llengua catalana, un dels que va estrenar el
primer dia de les proves de selectivitat. El text es refereix a les moltes
hipòtesis que generen les deliberacions de l'Acadèmia sueca, encarregada
d'atribuir el premi Nobel de Literatura. Una altra opció era la comprensió
lectora d'un text de La bogeria de Narcís Oller. L'any passat també es
podia triar un fragment de l'obra La bogeria, que en aquest cas competia
amb uns articles d'un projecte de llei.
Alguns alumnes gironins van valorar
l'examen de català com més difícil que el de llengua castellana i literatura,
però també n'hi havia que opinaven el contrari i que opinaven que era més
senzill l'examen en català.
A la prova de llengua castellana hi havia
la possibilitat de respondre preguntes sobre un escrit de Nada de Carmen
Laforet o un de Daniel Martín Mayorga, en relació amb El español en la
ciencia y la tecnología. En els exàmens també hi havia diferents reflexions
lingüístiques i expressió escrita.
“La dificultat és equivalent en les dues
llengües”, va destacar Claudi Alsina, secretari general del Consell
Interuniversitari de Catalunya. No obstant això, reconeixia que en els últims
anys l'examen de català s'ha guanyat fama de difícil: “És un mite que ve donat
per la tipologia de textos que s'han utilitzat”. Va ser el cas del poema de
Josep Carner, en la selectivitat del 2009.
[...]
10)
L'Associació Raiers de la Ribera del Segre us convida a la
presentació del llibre
El cançoner del
rai
de Marcel Fité
La interpretació musical de les cançons anirà a càrrec del grup El
Darrer Tram, format per Pablo Andrés Giménez (flauta travessera), Joan Ramon
Gracieta (veu i guitarra), Boris Prat (acordió) i
Juan Ramón Roldán
(guitarra). Recitarà Laura Fité Naya
L'acte tindrà lloc divendres, 1 de juliol de 2011, a les 19 hores, a la
Sala d'Actes de l'Ateneu Barcelonès. C/ Canuda, 6, Barcelona.
11)
Publicat en EL PUNT divendres 17 de juny
del 2011
S'ha sumat
així, a la iniciativa promoguda per Convivència Cívica Catalana, que avui ha
lliurat a la conselleria 500 sol·licituds similars d'altres
pares
La instància
presentada sosté que l'única llengua vehicular d'ensenyament és el català, i que
això és “contrari al que estableix la
Constitució”
La presidenta del PP, Alícia
Sánchez-Camacho, ha presentat aquest divendres una instància a la seu del
Departament d'Ensenyament de la Generalitat en què reclama a la consellera Irene
Rigau que el seu fill Manuel pugui rebre “un ensenyament bilingüe”.
Sánchez-Camacho s'ha sumat així a la
iniciativa promoguda per l'entitat Convivència Cívica Catalana, que avui ha
lliurat a la conselleria 500 sol·licituds d'altres pares idèntiques a la
registrada per la líder del PP.
Alícia Sánchez-Camacho demana que el seu
fill, que ara té 4 anys i el proper curs farà P-5, rebi l'escolarització en “les
dues llengües oficials”, castellà i català, de manera “proporcionada i sense
desequilibri entre elles”, quan cursi primària.
Tant Sánchez-Camacho com el president de
Convivència Cívica Catalana han exigit al govern que compleixi cinc sentències
del Tribunal Suprem que, segons subratllen, obliga a garantir una educació
“bilingüe” als escolars.
La líder del PP ha recordat que lliurava
aquesta instància com a màxima representant del seu partit a Catalunya, però
també “com una mare més” que vol que el castellà també sigui llengua vehicular a
Catalunya.
Així mateix, ha animat a altres pares
catalans a presentar instàncies a la consellera d'Ensenyament perquè el model
lingüístic que s'aplica a les escoles catalanes sigui “reflex del que passa al
carrer”.
D'altra banda, preguntada per si
condicionarà la seva abstenció als pressupostos de la Generalitat per al 2011 a
què es mantingui la sisena hora, ha subratllat que quan un negocia “no pot
establir condicions”.
Malgrat “l'austeritat” a què obliga la
situació actual de les finances de la Generalitat, Sánchez-Camacho ha defensat
mantenir com a mínim “un any més” la sisena hora en l'educació catalana.
La instància presentada avui sosté que
l'única llengua vehicular d'ensenyament és el català, i que això és “contrari al
que estableix la Constitució”.
12)
Publicat en el DIARI DE
GIRONA dimarts 21 de juny del 2011
Antoni Rovira i Virgili, amb motiu d'un article
dedicat a Josep Carner, l'any 1925, al diari La Publicitat, escrivia unes
paraules que s'escau de reproduir: "Per comprendre, i sobretot per sentir, la
gran vàlua d'alguns catalans assenyalats que amb nosaltres conviuen, n'hi ha
prou amb imaginar que no existeixen ni han existit mai. Feu aquest exercici
mental amb sis o set noms dels homes que tots coneixem, i que potser no apreciem
prou, i veureu quin buit desolat i desolador, quines clapes de no-res queden
enmig del nostre camp espiritual".
Cada any, en lliurar-se el Premi d'Honor de les
Lletres Catalanes, és un bon moment per a practicar, tot adequant-lo als nostres
dies, l'exercici proposat per l'escriptor tarragoní perquè, efectivament, ens
pot ajudar a prendre consciència de quins buits culturals més grans que hi
hauria si no comptéssim amb aquests quaranta-tres homes i dones que l'han
obtingut. Ells són una prova irrefutable que tenim un noms i unes obres -i, per
tant, una llengua i una cultura- d'un nivell i una fortalesa molt
grans.
Albert Manent, activista cultural, filòleg,
historiador i escriptor, és el darrer dels premiats. El passat 14 de juny, al
Palau de la Música Catalana, se li va lliurar aquest prestigiós guardó, impulsat
per Òmnium Cultural. Manent té una trajectòria admirable, amb uns cinquanta
títols publicats. Ha conreat, en el món de les lletres, camps molt diversos.
Volem destacar, de manera especial, la seva impressionant tasca com a
memorialista, a través de la qual ha salvat de l'oblit personatges
referencials.
Home de grandesa intellectual i, també, humana.
La seva generositat, així ho reflecteix. Els seus consells i estímuls han ajudat
molts joves a descobrir -i a potenciar- llurs aptituds perquè les posin al
servei de la collectivitat. I, cal dir-ho, sempre ha tingut com a guies
l'esperança i l'optimisme. Heus ací unes paraules seves que són ben eloqüents:
"Estem millor que mai! Mai havíem tingut tants novellistes, poetes i estudiosos
per metre quadrat, ni s'havien publicat 12.000 títols l'any".
Estimem els països nostres per molts motius,
però n'hi ha un de molt especial. Perquè hi ha hagut -i hi ha- una sèrie de
persones que, des de l'exigència, el rigor i el treball persistent han fet una
obra excepcional. No pas buscant l'èxit personal, sinó comú. Totes elles han
prestigiat -i prestigien- l'univers de la catalanitat i han contribuït en gran
manera que ens sentim orgullosos de formar-ne part.
David Pagès i
Cassú
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací