Publicat en la web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
L'AVL recorda el document sobre el valencià en el sistema educatiu aprovat enguany
Article publicat en EL PUNT dilluns 23 de maig del 2011
L'oratge
en el programa Trau la llengua
El
primer programa ha estat dedicat a l'oratge. Han eixit dos professionals dels
que donen les notícies del temps en Canal 9 –Joan-Carles Fortea i Jordi Payà– i
el presentador, imitant el concurs Un, dos tres, responda otra vez, els ha
demanat que digueren paraules valencianes relacionades amb la pluja, «com, per
exemple, ploure», els ha indicat. Els dos professionals n'han dit un bon
grapat, de paraules relacionades amb la pluja. Entre altres, si no ho recorde
malament, han dit ruixat i xàfec. Els valencians, per a denominar
la pluja de curta durada però forta, intensa, i de gotes grosses o molt grosses,
tenim un bon grapat de noms, com ara: aiguada, aiguarrada, alaboc,
arruixada, arruixó, esbatussada, esbatussó,
ramalada, ramassada, sobatuda, volutxada,
xapacó, xapallada, xapalló i unes quantes més. És ben
curiós que, tenint com tenim un repertori tan ample de denominacions genuïnament
nostres, creades per l'enginy del nostre poble i usades pels valencians al llarg
de segles i segles, els professionals de l'oratge, en un programa dedicat al
valencià viu, utilitzen únicament dos paraules que els valencians no usem ni hem
usat mai i, en canvi, no en diguen cap ni una de les moltes que empra el nostre
poble quotidianament.
Arran dels besoncles i les besties (jo us aconsello no dir-ho davant seu), algú em va preguntar si havia d'escriure besnet o besnét, cosa que m'aboca a parlar avui dels diacrítics. Com que sóc enemic de dificultats gratuïtes, jo limitaria l'ús del diacrític a aquells casos d'ambigüitat real (no teòrica). I no tancaria la porta a fer-ne un ús potestatiu, semblant al que aconsella la RAE per al demostratiu éste. I és que fer-ne normativa inflexible aboca sempre a contradiccions. Vegem-ne algunes.
La norma és que en els compostos es manté l'accent ( adéu, besnét, rodamón, repèl, subsòl ), però entresòl s'escrivia sense accent fins al DIEC1. I són excepcions a la norma els compostos de venir : prevens i convenen tot i véns i vénen. També és norma que en plural l'accent desaparegui si no hi ha una forma homògrafa: mà (per ma mare) però mans (per mes ties), món (per mon pare) però mons (per mos pares). I, tanmateix, en femení tenim óssa i ósses .
Si el diacrític és per eliminar ambigüitat, ¿té sentit que el porti un compost que no en crea cap? I si en té, ¿no seria més lògic mantenir-lo en un plural? ¿No és molt subtil que escriguem rodamón però rodamons? En tot cas, el que sí que hem de tenir clar és que, tot i saltar-se les regles d'accentuació, el diacrític sempre ha d'anar en síl·laba tònica. L'osset tant pot ser al zoo com a l'orella, i per això a l'ARA escrivim esclar. I el mateix passaria amb Ésadir si no fos un nom propi sotmès al caprici del disseny.
"L'abstenció va ser un punt inferior a la prevista", deia el titular. Jo vaig entendre un punt percentual, però volia dir que va ser una mica inferior. D'un temps ençà s'ha posat de moda un ús de punt com a sinònim de mica que no em convenç gens: un comentari pot ser un punt estúpid i un vestit un punt cridaner. És cert que un dels sentits de punt és poca quantitat. Els que cuinen ho saben prou bé. A una sopa li pot faltar un punt de sal, és a dir, una mica de sal .
El català expressa la idea de quantitat molt petita de diverses maneres: mica, xic, bocí, engruna. És una idea amb sinònims tan suggerents com polsim -el pa de pessic amb què arrenca El quadern gris té "un polsim de sucre ingràvid"- o tan curiosos com pensament - Un pensament de sal, un pessic de pebre és el magnífic recull d'articles que va escriure Montserrat Roig abans de morir-. Però això no vol dir que siguin sempre intercanviables.
A la sopa hi pot faltar un pessic de sal, però no un bocí. I sembla que els únics que podem ajuntar a un adjectiu són mica i xic. De la mateixa manera que no podem dir que algú és un pessic intel·ligent o una engruna beneit, tampoc podem dir -com cada cop sento més- que és un punt extravagant. En canvi, em sembla raonable estendre tenir un punt de, que el DIEC sembla limitar al sentit del gust, a altres significats. El mateix que no pot ser un punt extravagant, pot tenir-ne un punt.
Font de Mora ha anunciat ara un canvi de nom per aquest servei. Es dirà: 'Servei de Llengües'. 'Aquesta denominació s'adequa al perfil dels assessors que integren aquest departament a les noves necessitats del sistema educatiu', ha dit la conselleria en un comunicat. Per Martí, aquesta operació implica l'eliminació l'assessorament en català a les escoles i és 'l'estaca final al model actual i a la línia en valencià'. 'Feia mesos que ho vèiem i el canvi de nom és només l'últim punt de maquillatge que mancava', rebla Martí.
Font de Mora diu que la implementació del nou model durarà deu anys
El conseller ha anunciat avui que la implementació del nou model durarà deu anys. I ha precisat el calendari d'aplicació: en els primers sis anys a partir del curs que ve preveu aplicar el programa inicial en el segon cicle d'infantil i en tota la primària; en el curs 2013-2014 s'aplicarà a primer i segon d'ESO; al 2014-2015, a tercer i quart d'ESO; per al 2015-2016 es preveu aplicar a primer de Batxillerat; i en el curs 2016-2017 s'aplicarà a segon de Batxillerat.
Font de Mora ha explicat que el programa inicial implica dividir la docència a parts iguals entre espanyol i català, introduint de mica en mica l'anglès. Passats aquets sis anys, es començaria a aplicar el programa avançat, d'uns quatre o cinc anys de durarada, segons que ha explicat, en el qual es començarien a fer més assignatures en anglès.
La comunitat educativa, en
alerta
L'anunci de Font de Mora de suprimir la línia en valencià ha generat reaccions contràries tant en el sector educactiu com en els partits polítics. De moment ja hi ha convocades manifestacions contra aquesta mesura: per al 9 de juny ja hi ha convocades concentracions a Alacant, Castelló i València; i per al 18 de juny a València n'hi ha convocada una altra.
A més, Escola Valenciana es reuneix avui amb tota la comunitat educativa, universitats, entitats, partits i associacions, per a estudiar el decret del nou model lingüístic presentat per la Conselleria d'Educació i preparar una resposta contundent i unitària. Al vespre es farà públic un manifest conjunt.
La lingüista de la Universitat de les Illes Balears parla de la nova situació de l'ensenyament en català
Aquest mes de juny s'estrena commemorant els vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística a les Illes Balears. L'Obra Cultural Balear recorda la feta memorable, i la commemora com cal.
Aquesta bona notícia coincideix amb un nou president per al govern illenc. Llegim a la premsa que el PP balear vol reduir el català a les aules. Els nous governants han manifestat la pretensió de reduir els parlants de català amb una fórmula, la del 33,33% o trilingüisme a les aules. Això no és bo. Mai no pot esser bo pretendre portar algú a sotmetre's a una condició desagradable. De ben segur que a Londres o a París o a Madrid no ho trobarien gens bo haver de reduir la seva llengua a un 33,33% de presència a les aules.
Ara celebram que fa vint-i-cinc anys tot un poble s'aixecà en consens per fer possible aquesta llei que avui fa anys rodons, l'article 2.1 de la qual diu així: ‘La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la.'
Aquest mes de juny es commemora la feina i la il·lusió d'una bona part d'un poble per a recuperar uns drets negats, prohibits i barrats durant tota una dictadura de quaranta anys llarguíssims.
Ara és hora de recordar els mestres i tots els voluntaris que han treballat de valent amb l'objectiu de tornar a l'aula una llengua mil·lenària, i fer-ho amb el reconeixement de llengua pròpia.
I ara? Ara més que mai ens convé tenir present el mapa sencer de la nació catalana. I ara més que mai ens convé pensar en comunitat de parla i de llengua. I ara més que mai ens convé no creure en excuses de mal pagador fonamentades en prejudicis reduccionistes com és ara: ‘Si hom és de Barcelona no pot pensar en català sobre fetes i fets de Palma o de València'.
Si hom pot manifestar-se per desgràcies i poders globals, amb més motiu ho ha de fer per oposar-se a desgràcies nacionals com ara que el català no és valencià; o és a l'inrevés?
VilaWeb té esperit valencià. Aquests línies duen empremta illenca. Els qui ho llegiu sou d'un poble que diu ‘sobrassada', ‘enxaneta' i un bon grapat de mots en denominació d'origen propi.
I ara toca pensar en Països Catalans.
Tomeu Martí, portaveu de l'OCB, fa balanç dels vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística · Assenyala les principals fites a assolir
En aquests últims vint-i-cinc anys, la llei de normalització lingüística ha permès una recuperació important de la llengua en àmbits com l'administració pública, l'ensenyament i els mitjans de comunicació públics, però tot i aquest balanç positiu, encara hi ha molt de camí a fer en la normalització del català a les Illes. És la conclusió de Tomeu Martí, portaveu de l'Obra Cultural Balear, que ha presentat una sèrie d'actes commemoratius del vint-i-cinquè aniversari de la llei.
Martí assenyala que en l'àmbit sociolaboral encara hi ha molt a fer per a implantar-hi la llengua. Quant a consciència general, un altre dels aspectes de la llei, Martí considera que hi ha clars-obscurs: 'Si bé s'ha aconseguit una certa consciència, molts sectors de la població consideren que ja no cal aprofundir més en la normalització de la llengua'.
Ara fa vint-i-cinc anys el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat la llei de normalització. No és la llei que hauria volgut l'OCB, molt més ambiciosa, però és la llei que van concordar sectors polítics i socials, que ha permès, tanmateix, que tothom avancés de manera conjunta. Per això l'OCB tem, per a la normalització, la política lingüística que pugui aplicar el nou govern balear del PP, amb José Ramon Bauzà al davant. 'Bauzà té la responsabilitat de governar i ho ha de fer per a tothom. I hi ha una majoria social que considera necessari mantenir el procés de normalització lingüística.' Per això ara vigilaran de prop els gestos de la pròxima legislatura: 'Cada retrocés que trobem, el denunciarem, i farem tot quant podrem per evitar-lo'.
Les fites principals
L'aniversari de la llei obliga a fer balanç de la feina feta en aquests vint-i-cinc anys, però també a mirar el futur. Una de les fites, doncs, és de fer créixer l'ús social de la llengua catalana perquè sigui més present al carrer. 'Sobretot a llocs com Palma, Calvià, Marratxí i Eivissa.' L'OCB també es proposa d'incorporar els nouvinguts a la llengua pròpia, i com més aviat millor: 'Això vol dir oferir-los mitjans, com ara cursos, campanyes perquè se sentin més còmodes, i espais on puguin practicar la llengua.'
'És ver que aquests últims anys s'ha avançat poc, normativament, però cal recordar que el Consell Social de la Llengua, format per representants d'associacions i institucions públiques, va aprovar l'any passat un pla de normalització lingüística amb mesures concretes, moltes de les quals, de cost zero', explica el portaveu de l'Obra. I creu que, si es complís aquest pla, la llengua aconseguiria l'anhelada normalitat: 'Esdevendria una llengua de cohesió social..., però no sembla que el nou govern tengui, ni poc ni molt, la intenció d'aprofundir per aquest camí.'