InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 507 (dimecres 08/06/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) L'AVL recorda el document sobre el valencià en el sistema educatiu aprovat enguany
 
2) Eugeni S. Reig - L'oratge en el programa "Trau la llengua"
 
3) Joan-Carles Girbés - Un 10 a Canal 9
 
4) J. Leonardo Giménez -  Fer lliga / fer miques
 
 
 
7) Xavier Rull publica l'article "Poder ara neva tornar. Els infinitius-adverbis, un tipus de coverbs en català"
 
 
 
 
 
1)

 

Publicat en la web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

http://www.avl.gva.es/

 

L'AVL recorda el document sobre el valencià en el sistema educatiu aprovat enguany

 
València, 1 de juny del 2011.
 
El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar el dia 28 de gener d'enguany una declaració sobre el valencià en el sistema educatiu, on fixava el seu criteri en relació a la presència de la llengua pròpia en l'escola i centres educatius de la Comunitat Valenciana.
 
DECLARACIÓ
 
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix que tots els valencians i valencianes «tenen el dret a rebre l'ensenyament del i en idioma valencià» (article 6.2).
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià preveu que els alumnes de l'ensenyament obligatori «al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (art. 19.2).
Entre les funcions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua figura «vetlar per l'ús normal del valencià» (Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, art. 7d).
De l'anàlisi de l'actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l'Educació Infantil fins a l'ensenyament universitari, es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d'igualtat lingüística que preveu la llei.
En conseqüència, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua s'adreça al Govern valencià i als rectorats de les universitats valencianes per a sol•licitar-los que adopten les mesures oportunes per a garantir que no s'hi produïsquen situacions de discriminació real entre els ciutadans valencians per motius lingüístics. Amb esta finalitat, caldria:
a) En les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià.
b) Assegurar l'ensenyament en valencià en tots els centres educatius d'Educació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi d'assolir realment el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.
c) Garantir en l'ensenyament universitari el dret de tots els alumnes que s'han matriculat en valencià a rebre una docència real i efectiva en valencià. I, en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària.
d) Satisfer, no només la demanda d'ensenyament de valencià i en valencià en tot el sistema educatiu, sinó adoptar i incentivar totes aquelles iniciatives que servisquen per a fer real el principi de la igualtat lingüística, tant en l'àmbit estrictament docent com en el comunicatiu a tots els nivells.
e) Dissenyar programes d'educació multilingüe que optimitzen la concurrència de llengües en l'àmbit educatiu valencià i que afavorisquen els valors de respecte i d'enriquiment cultural.
f) Promoure programes d'intercanvi educatiu que permeten la difusió íntegra de la cultura valenciana, tant en la resta d'Espanya com en el conjunt de la Unió Europea, així com l'accés a la nostra cultura per part dels alumnes i estudiants nouvinguts.
g) Recomanar, en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l'ús oral i escrit del valencià, «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana» segons figura en l'Estatut d'Autonomia (art. 6.1).

 

 

2)

 

Article publicat en EL PUNT dilluns 23 de maig del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/415156-loratge-en-el-programa-trau-la-llengua.html

 

 

L'oratge en el programa Trau la llengua

Eugeni S. Reig

 

Dijous 5 de maig d'enguany, Canal 9 ens ha oferit un nou programa titulat Trau la llengua dedicat al valencià viu, al valencià actual. En la web de RTVV podem llegir unes paraules de presentació del programa. Entre altres coses, diu: «Trau la llengua combina l'entreteniment amb la cultura i la divulgació, en un viatge per tota la Comunitat Valenciana a la recerca de paraules, expressions, sons i formes curioses i poc freqüents d'anomenar les coses.» Supose que volen dir «curioses i poc freqüents, però genuïnament valencianes».

El primer programa ha estat dedicat a l'oratge. Han eixit dos professionals dels que donen les notícies del temps en Canal 9 –Joan-Carles Fortea i Jordi Payà– i el presentador, imitant el concurs Un, dos tres, responda otra vez, els ha demanat que digueren paraules valencianes relacionades amb la pluja, «com, per exemple, ploure», els ha indicat. Els dos professionals n'han dit un bon grapat, de paraules relacionades amb la pluja. Entre altres, si no ho recorde malament, han dit ruixat i xàfec. Els valencians, per a denominar la pluja de curta durada però forta, intensa, i de gotes grosses o molt grosses, tenim un bon grapat de noms, com ara: aiguada, aiguarrada, alaboc, arruixada, arruixó, esbatussada, esbatussó, ramalada, ramassada, sobatuda, volutxada, xapacó, xapallada, xapalló i unes quantes més. És ben curiós que, tenint com tenim un repertori tan ample de denominacions genuïnament nostres, creades per l'enginy del nostre poble i usades pels valencians al llarg de segles i segles, els professionals de l'oratge, en un programa dedicat al valencià viu, utilitzen únicament dos paraules que els valencians no usem ni hem usat mai i, en canvi, no en diguen cap ni una de les moltes que empra el nostre poble quotidianament.

Trobe que no estaria gens malament que els professionals que diuen les notícies de l'oratge en les nostres emissores de ràdio i televisió, quan volen referir-se al fenomen meteorològic especificat, en lloc d'usar sempre ruixat, aiguat, xàfec o xafegada, paraules que el poble valencià no usa i que ens són completament alienes, digueren alguna volta, per exemple, arruixó o esbatussó. Això seria un senyal de respecte cap a la manera de parlar que els valencians ens hem transmés per tradició oral, de generació en generació, durant quasi huit segles; un senyal de respecte cap a la llengua que els valencians conservem ben viva i que podem sentir en les places i carrers dels nostres pobles i ciutats. La llengua que pretén arreplegar el programa Trau la llengua.
 
3)
 
Publicat en el diari digital L'INFORMATIU dimarts 10 de maig del 2011
 
 
Joan-Carles Girbés
 
 
4)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 27 de maig del 2011
 
 
J. Leonardo Giménez
 
Un cosí prim meu em diu: "La teua filla i la meua fan bones miques". De seguida em vénen al cap algunes d'eixes telenovel·les en valencià que, a trossos, pareixen doblades per un programa de traducció automàtica que no copsa el sentit de les frases fetes ni els modismes propis de la llengua. El meu parent és valencianoparlant de tota la vida, però a vegades se li entravessen algunes interferències del castellà, adquirides per via matrimonial i per un context majoritàriament castellanoparlant.

Jo li conteste que la d'ell no ho sé, però la meua, que té 11 anys (com la seua), no fa ni bones miques ni roïns, ni paelles ni arròs caldós. A tot estirar sap calfar una pizza o una coca, perquè a eixa edat el que fa és estudiar i jugar. Ja tindrà temps d'aprendre a fer miques, suc d'anguila i el cuscús, si fa falta.

El cosí entén la ironia i em replica, rectificant: "Ja sé per a on vas. Jo lo que volia dir és que fan lliga". Això mateix, "fan lliga", que, entre altres sentits, té el de 'congeniar, entendre's molt bé, avindre's, simpatitzar'. Fer miques, en valencià, literalment és 'cuinar el menjar que és fa fregint pa dur (o els rosegons) humitejat i altres condiments'. En castellà hacer (buenas) migas té eixe sentit igualment, però també té el significat descrit del valencià fer lliga, i potser d'ahí ve el calc, i encara que algun recull arreplega fer bones miques com a 'entendre's, simpatitzar', la còpia sembla massa evident.

Eugeni S. Reig, en Valencià en perill d'extinció, en l'entrada "miques", a més de posar-ne el significat en el sentit culinari, es recrea explicant-ne la recepta, a la qual se li podria afegir "alguns trossets d'all", segons el costum de la Ribera. Fer miques una cosa, o millor fer miquetes (o a miquetes), encara té un altre sentit, com és 'trencar-la, fer-la a trossos': "Este xiquet ho trenca tot, el cotxet l'ha fet a miquetes".
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 25 de maig del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/Al-cosmopolitisme-lexcellencia_0_486551380.html
 
 
Albert Pla Nualart

Arran dels besoncles i les besties (jo us aconsello no dir-ho davant seu), algú em va preguntar si havia d'escriure besnet o besnét, cosa que m'aboca a parlar avui dels diacrítics. Com que sóc enemic de dificultats gratuïtes, jo limitaria l'ús del diacrític a aquells casos d'ambigüitat real (no teòrica). I no tancaria la porta a fer-ne un ús potestatiu, semblant al que aconsella la RAE per al demostratiu éste. I és que fer-ne normativa inflexible aboca sempre a contradiccions. Vegem-ne algunes.

La norma és que en els compostos es manté l'accent ( adéu, besnét, rodamón, repèl, subsòl ), però entresòl s'escrivia sense accent fins al DIEC1. I són excepcions a la norma els compostos de venir : prevens i convenen tot i véns i vénen. També és norma que en plural l'accent desaparegui si no hi ha una forma homògrafa: (per ma mare) però mans (per mes ties), món (per mon pare) però mons (per mos pares). I, tanmateix, en femení tenim óssa i ósses .

Si el diacrític és per eliminar ambigüitat, ¿té sentit que el porti un compost que no en crea cap? I si en té, ¿no seria més lògic mantenir-lo en un plural? ¿No és molt subtil que escriguem rodamón però rodamons? En tot cas, el que sí que hem de tenir clar és que, tot i saltar-se les regles d'accentuació, el diacrític sempre ha d'anar en síl·laba tònica. L'osset tant pot ser al zoo com a l'orella, i per això a l'ARA escrivim esclar. I el mateix passaria amb Ésadir si no fos un nom propi sotmès al caprici del disseny.

 

6)
 
Publicat en el diari ARA dijous 26 de maig del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/Al-cosmopolitisme-lexcellencia_0_486551380.html
 
Puntualització sobre el 'punt' que vol dir 'mica'
 
Albert Pla Nualart

"L'abstenció va ser un punt inferior a la prevista", deia el titular. Jo vaig entendre un punt percentual, però volia dir que va ser una mica inferior. D'un temps ençà s'ha posat de moda un ús de punt com a sinònim de mica que no em convenç gens: un comentari pot ser un punt estúpid i un vestit un punt cridaner. És cert que un dels sentits de punt és poca quantitat. Els que cuinen ho saben prou bé. A una sopa li pot faltar un punt de sal, és a dir, una mica de sal .

El català expressa la idea de quantitat molt petita de diverses maneres: mica, xic, bocí, engruna. És una idea amb sinònims tan suggerents com polsim -el pa de pessic amb què arrenca El quadern gris té "un polsim de sucre ingràvid"- o tan curiosos com pensament - Un pensament de sal, un pessic de pebre és el magnífic recull d'articles que va escriure Montserrat Roig abans de morir-. Però això no vol dir que siguin sempre intercanviables.

A la sopa hi pot faltar un pessic de sal, però no un bocí. I sembla que els únics que podem ajuntar a un adjectiu són mica i xic. De la mateixa manera que no podem dir que algú és un pessic intel·ligent o una engruna beneit, tampoc podem dir -com cada cop sento més- que és un punt extravagant. En canvi, em sembla raonable estendre tenir un punt de, que el DIEC sembla limitar al sentit del gust, a altres significats. El mateix que no pot ser un punt extravagant, pot tenir-ne un punt.

 
7)
 
Xavier Rull publica l'article "Poder ara neva tornar. Els infinitius-adverbis, un tipus de coverbs en català"
 
Xavier Rull acaba de publicar l'article "Poder ara neva tornar. Els infinitius-adverbis, un tipus de coverbs en català", aparegut a la revista 'Estudis Romànics', número 33 (any 2011), pàg. 81-106 [DOI: 10.2436 / 20.2500.01.73].

En aquest treball dona compte dels adverbis “poder” i “tornar”, típics del català. El primer és prou conegut, ja que és usual a molts indrets. El segon, en canvi, només es diu al Rosselló i a Andorra (en aquestes dues zones és percebut com una tipicitat); algun tractat assenyala que també es diu a la Cerdanya.

L'article intenta veure com s'ha generat dos adverbis a partir d'infinitius.

Aquests dos mots els ha etiquetat Xavier Rull  com a 'infinitius-adverbis' (a l'espera d'una denominació més acurada). També els encasella dins la categoria dels 'coverbs'. És una categoria usual en la tradició gramatical asiàtica i que alguns autors han incorporat a la descripció gramatical del rus, del francès i d'altres llengües per a peces lèxiques semblants. En la importació a Europa, aquest concepte d'arrel asiàtica s'ha acabat associant als gerundis i participis que acompanyen verbs (per exemple, "Caminàvem xarrant" o "S'ho mirava embadalit"). En la nostra tradició gramatical no usem --almenys fins avui-- el terme 'coverb', però crec que els adverbis “poder” i “tornar” s'hi ajusten força.

8)
 
Publicat en VilaWeb dijous 2 de juny del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3894028/20110602/noticia.html
 
El Consell culmina la supressió del servei de suport a la llengua a les escoles
 
'És 'l'estaca final al model actual i a la línia en valencià', alerta Àngel Martí, d'Escola Valenciana · Font de Mora diu que la implementació del nou model tardarà deu anys
 
Tot i que no s'ha explicitat fins aquesta setmana, ja fa mesos que el conseller d'Educació valencià Alejandro Font de Mora té el propòsit de suprimir la línia en català de l'ensenyament. Escola Valenciana ja va avisar a finals de l'any passat dels canvis que la conselleria promovia dins del Servei d'Ensenyament en Valencià, un òrgan encarregat d'assessorar les escoles en tot allò referent a la llengua i de vetllar pel correcte funcionament de la línia en valencià. 'Des del novembre passat molts assessors del Servei han estat substituïts per assessors amb un perfil de llengua anglesa', ha explicat a VilaWeb el gerent d'Escola Valenciana, Àngel Martí. És a dir, els assessors de català s'han anat substituint per assessors d'anglès.

Font de Mora ha anunciat ara un canvi de nom per aquest servei. Es dirà: 'Servei de Llengües'. 'Aquesta denominació s'adequa al perfil dels assessors que integren aquest departament a les noves necessitats del sistema educatiu', ha dit la conselleria en un comunicat. Per Martí, aquesta operació implica l'eliminació l'assessorament en català a les escoles i és 'l'estaca final al model actual i a la línia en valencià'. 'Feia mesos que ho vèiem i el canvi de nom és només l'últim punt de maquillatge que mancava', rebla Martí.

Font de Mora diu que la implementació del nou model durarà deu anys

El conseller ha anunciat avui que la implementació del nou model durarà deu anys. I ha precisat el calendari d'aplicació: en els primers sis anys a partir del curs que ve preveu aplicar el programa inicial en el segon cicle d'infantil i en tota la primària; en el curs 2013-2014 s'aplicarà a primer i segon d'ESO; al 2014-2015, a tercer i quart d'ESO; per al 2015-2016 es preveu aplicar a primer de Batxillerat; i en el curs 2016-2017 s'aplicarà a segon de Batxillerat.

Font de Mora ha explicat que el programa inicial implica dividir la docència a parts iguals entre espanyol i català, introduint de mica en mica l'anglès. Passats aquets sis anys, es començaria a aplicar el programa avançat, d'uns quatre o cinc anys de durarada, segons que ha explicat, en el qual es començarien a fer més assignatures en anglès.

La comunitat educativa, en alerta

L'anunci de Font de Mora de suprimir la línia en valencià ha generat reaccions contràries tant en el sector educactiu com en els partits polítics. De moment ja hi ha convocades manifestacions contra aquesta mesura: per al 9 de juny ja hi ha convocades concentracions a Alacant, Castelló i València; i per al 18 de juny a València n'hi ha convocada una altra.

A més, Escola Valenciana es reuneix avui amb tota la comunitat educativa, universitats, entitats, partits i associacions, per a estudiar el decret del nou model lingüístic presentat per la Conselleria d'Educació i preparar una resposta contundent i unitària. Al vespre es farà públic un manifest conjunt.

9)
 
Publicat en VilaWeb dijous 2 de juny del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3893826/20110602/rosa-calafat-toca-pensar-paisos-catalans.html
 
Rosa Calafat: 'Ara toca pensar en Països Catalans'

La lingüista de la Universitat de les Illes Balears parla de la nova situació de l'ensenyament en català

Aquest mes de juny s'estrena commemorant els vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística a les Illes Balears. L'Obra Cultural Balear recorda la feta memorable, i la commemora com cal.

Aquesta bona notícia coincideix amb un nou president per al govern illenc. Llegim a la premsa que el PP balear vol reduir el català a les aules. Els nous governants han manifestat la pretensió de reduir els parlants de català amb una fórmula, la del 33,33% o trilingüisme a les aules. Això no és bo. Mai no pot esser bo pretendre portar algú a sotmetre's a una condició desagradable. De ben segur que a Londres o a París o a Madrid no ho trobarien gens bo haver de reduir la seva llengua a un 33,33% de presència a les aules.

Ara celebram que fa vint-i-cinc anys tot un poble s'aixecà en consens per fer possible aquesta llei que avui fa anys rodons, l'article 2.1 de la qual diu així: ‘La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la.'

Aquest mes de juny es commemora la feina i la il·lusió d'una bona part d'un poble per a recuperar uns drets negats, prohibits i barrats durant tota una dictadura de quaranta anys llarguíssims.

Ara és hora de recordar els mestres i tots els voluntaris que han treballat de valent amb l'objectiu de tornar a l'aula una llengua mil·lenària, i fer-ho amb el reconeixement de llengua pròpia.

I ara? Ara més que mai ens convé tenir present el mapa sencer de la nació catalana. I ara més que mai ens convé pensar en comunitat de parla i de llengua. I ara més que mai ens convé no creure en excuses de mal pagador fonamentades en prejudicis reduccionistes com és ara: ‘Si hom és de Barcelona no pot pensar en català sobre fetes i fets de Palma o de València'.

Si hom pot manifestar-se per desgràcies i poders globals, amb més motiu ho ha de fer per oposar-se a desgràcies nacionals com ara que el català no és valencià; o és a l'inrevés?

VilaWeb té esperit valencià. Aquests línies duen empremta illenca. Els qui ho llegiu sou d'un poble que diu ‘sobrassada', ‘enxaneta' i un bon grapat de mots en denominació d'origen propi.

I ara toca pensar en Països Catalans.

 
10)
 
Publicat en VilaWeb dijous 2 de juny del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3893725/20110602/denunciarem-retroces-linguistic-govern-bauza.html

'Denunciarem tot retrocés lingüístic del govern de Bauzà'

Tomeu Martí, portaveu de l'OCB, fa balanç dels vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística · Assenyala les principals fites a assolir

En aquests últims vint-i-cinc anys, la llei de normalització lingüística ha permès una recuperació important de la llengua en àmbits com l'administració pública, l'ensenyament i els mitjans de comunicació públics, però tot i aquest balanç positiu, encara hi ha molt de camí a fer en la normalització del català a les Illes. És la conclusió de Tomeu Martí, portaveu de l'Obra Cultural Balear, que ha presentat una sèrie d'actes commemoratius del vint-i-cinquè aniversari de la llei.

Martí assenyala que en l'àmbit sociolaboral encara hi ha molt a fer per a implantar-hi la llengua. Quant a consciència general, un altre dels aspectes de la llei, Martí considera que hi ha clars-obscurs: 'Si bé s'ha aconseguit una certa consciència, molts sectors de la població consideren que ja no cal aprofundir més en la normalització de la llengua'.

Ara fa vint-i-cinc anys el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat la llei de normalització. No és la llei que hauria volgut l'OCB, molt més ambiciosa, però és la llei que van concordar sectors polítics i socials, que ha permès, tanmateix, que tothom avancés de manera conjunta. Per això l'OCB tem, per a la normalització, la política lingüística que pugui aplicar el nou govern balear del PP, amb José Ramon Bauzà al davant. 'Bauzà té la responsabilitat de governar i ho ha de fer per a tothom. I hi ha una majoria social que considera necessari mantenir el procés de normalització lingüística.' Per això ara vigilaran de prop els gestos de la pròxima legislatura: 'Cada retrocés que trobem, el denunciarem, i farem tot quant podrem per evitar-lo'.

Les fites principals

L'aniversari de la llei obliga a fer balanç de la feina feta en aquests vint-i-cinc anys, però també a mirar el futur. Una de les fites, doncs, és de fer créixer l'ús social de la llengua catalana perquè sigui més present al carrer. 'Sobretot a llocs com Palma, Calvià, Marratxí i Eivissa.' L'OCB també es proposa d'incorporar els nouvinguts a la llengua pròpia, i com més aviat millor: 'Això vol dir oferir-los mitjans, com ara cursos, campanyes perquè se sentin més còmodes, i espais on puguin practicar la llengua.'

'És ver que aquests últims anys s'ha avançat poc, normativament, però cal recordar que el Consell Social de la Llengua, format per representants d'associacions i institucions públiques, va aprovar l'any passat un pla de normalització lingüística amb mesures concretes, moltes de les quals, de cost zero', explica el portaveu de l'Obra. I creu que, si es complís aquest pla, la llengua aconseguiria l'anhelada normalitat: 'Esdevendria una llengua de cohesió social..., però no sembla que el nou govern tengui, ni poc ni molt, la intenció d'aprofundir per aquest camí.'

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací