InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 503 (dimecres 01/06/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) J. Leonardo Giménez - Tapons i taps
 
 
 
5) Premi de l'ADAC a la normalització lingüística i cultural
 
 
 
8) Miquel Pairolí - Ofegar el català
 
10) Entra a la web del Parlament Europeu
 
 
1)

 

Article publicat en EL PUNT dilluns 16 de maig del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/411868-en-el-102-aniversari-de-ma-mare.html

 

 

En el 102 aniversari de ma mare

 

Eugeni S. Reig

 

 

Ma mare ha fet 102 anys d'edat. Va nàixer dissabte 15 de maig de l'any 1909, dia de sant Isidre, en el Mas de l'Olivar dels Jordans –també conegut com l'Olivar del Manquet– en l'alcoianíssima partida de Batoi, en plena Serra de Mariola, al peu del Pic del Castellar. Allí va viure fins que es va casar, als 22 anys. Aquella època va ser la més feliç de la seua vida, amb els pares i la germana, en contacte amb la natura. Va aprendre a estimar els animals i les plantes, un amor que ha mantingut al llarg de tota la vida i que ha sabut transmetre'm a mi, el seu fill.

A ma mare, a més de la vida i d'unes regles de conducta que em va saber inculcar i que m'han permés viure com una persona honrada, li dec la llengua. Jo vaig nàixer a Alcoi l'any 1942, en els primers anys de la postguerra. En aquella època tan dura, alguns amics dels meus pares –alcoians i valencianoparlants, com ells– varen parlar als seus fills en castellà. Mon pare va tindre dubtes sobre la llengua en què havien de parlar-me. Va pensar que, tal volta, el castellà fóra la llengua adient. Era l'època de “si eres español, habla en español”. ¿Quin pare no vol per al seu fill tot allò que puga ser-li més beneficiós i ajudar-lo més en la vida? Però ma mare ho va tindre claríssim des del primer moment: «el xiquet parlarà valencià com nosaltres, com els nostres pares, com els nostres avis, com els nostres avantpassats, com tota la nostra família, com els nostres amics, parents, veïns i coneguts, com totes les persones del nostre entorn, com tots els alcoians». I gracies a eixa decisió ferma de ma mare vaig heretar dels meus pares i de la resta de la meua família un valencià riquíssim. Cal dir que el valencià tradicional d'Alcoi és un dels parlars valencians més genuïns, un dels millors, amb una fonètica magnífica, una sintaxi perfecta i un lèxic molt ric. L'insigne lingüista Josep Giner i Marco, nascut a la ciutat de València, va escriure en la introducció del llibre Històries Casolanes de Jordi valor i Serra (Lletres valencianes, Alcoi-València, 1950, pàg. 6): «Hem pres com a model i arquetip de valencià normal el valencià de la ciutat d'Alcoi, segurament el valencià bàsic de la nostra llengua literària [...]» Després, en l'escola primària i en el batxillerat, professors autènticament castellans es varen encarregar d'ensenyar-me bé la llengua de Cervantes. Si els meus pares i la resta de la meua família m'hagueren ensenyat a parlar castellà –llengua que ells coneixien, però no dominaven a la perfecció–, estic segur que ara el parlaria bastant més malament perquè arrossegaria defectes i mancances que m'haurien transmés involuntàriament. Tot allò que s'aprén en el bressol no es canvia amb facilitat. Si quan eres xicotet et fiquen al cervell alguna cosa torta, ¡com de difícil és després endreçar-la! I pel que fa al valencià que jo parlaria ara: ¿com seria? No cal tindre molta imaginació per a comprendre que no seria, ni de bon tros, com el que parle. Hauria eixit perdent per tots els costats.

Quan vaig escriure els llibres Valencià en perill d'extinció, Les nostres paraules, Lèxic valencià d'ahir i de hui i El valencià de sempre –els dos darrers, inèdits– el coneixement que ma mare té i ha tingut sempre del parlar tradicional d'Alcoi va ser un dels pilars sobre els que va descansar el meu treball, un pilar tan important o més que el Diccionari Català-Valencià-Balear, el DECat de Coromines, els meus propis coneixements o tot el material lexicogràfic que vaig consultar tant en paper com en la xarxa.

Per tot això –i per tantes coses més– ara, quan ma mare ha fet els 102 anys d'edat i jo ja he arribat als 69, vull dir-li: «Gràcies mamà, moltes gràcies per la intel·ligència, el bon gust, la fermesa i la coherència que vares tindre a l'hora de triar la llengua que em vares parlar de xicotet, la que em vares ensenyar, la que des d'aleshores ençà és la meua llengua i ho serà sempre mentres visca: la meua llengua materna, la meua llengua pròpia, la meua LLENGUA, així, en majúscules. Gràcies a eixa decisió teua, la meua vida ha sigut molt més rica, més plena, més pletòrica, més feliç. I gràcies també, mamà, per respondre'm a les moltíssimes preguntes que t'he fet sobre paraules i expressions valencianes. Gràcies per la teua paciència, per la teua bondat i pel teu amor.»

 

2)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 20 de maig del 2011
 
 
J. Leonardo Giménez
 
La professora d'un veí que assistix a un curset de nivell mitjà de valencià, preparatori per als exàmens de la JQCV, li ha tatxat, en una redacció, la paraula tapó, l'ha substituïda per tap i ell s'ha molestat. «Ja tenim el burro en l´herba», pense en veu alta. Segons ella, en la llengua estàndard, en un registre formal (i el treball manat ho era) no s'han d´emprar formes col·loquials com «tapó».

Li explique que jo no li l'haguera ratllada perquè la forma utilitzada per ell és correcta, perquè sempre ho diem així i perquè la inclouen el DOPV de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i els diccionaris del SALT, a més del Diccionari general, de Ferrer Pastor i el DCVB. A més, el mot «tap», segons la nostra parla tradicional és una capa entre terrosa i rocosa que de vegades hi ha sota terra, «terra de tap», denominada també «marga» i «tapàs».

«Tapó», «peçó» i més de dos mil paraules i expressions genuïnes valencianes o habituals en la nostra parla, admeses per alguns dels diccionaris mencionats, són la mostra de la necessitat que fa uns quants anys hi havia de tindre un ens normatiu valencià i uns reculls lèxics de referència, també valencians, que arreplegaren les formes, les expressions i el lèxic genuïnament valencians, a més dels generals.

El que ocorre és que el model lingüístic establit en els seixanta, juntament amb la falta de decisió i de convicció de l´autoritat politicoadministrativa nostra a difondre, fomentar i establir en la universitat i en l´ensenyament un estàndard valencià, fa que tot allò que no inclou el Diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans siga considerat per alguns sectors com a incorrecte, col·loquial o dialectal.
Però amb paciència i persuasió supose que s´aconseguirà posar en total valor un model lingüístic valencià. Perquè sense poder únic, com diu Albert Pla Nualart, no hi pot haver estàndard únic, però eixe raonament el deixem ací, per a pròximes entregues, perquè el paper hui ja no dóna per a més.

 
3)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 18 de maig del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/catala-bonista-Ricard-Goma_0_482351774.html
 
El català relaxat de Jordi Portabella
 

Albert Pla Nualart

Portabella fa sempre la sensació que s'acaba de llevar i ha dormit amb l'americana posada. Té la veu greu d'un actor de doblatge amb el tel d'afonia d'una nit de farra. I parla un català que, com ell, du la corbata una mica de gairell. Un català que se sent prou segur per no reprimir ni els col·loquialismes ni algun castellanisme històric, però que de vegades cau en la temptació de l' arcaisme: Portabella pot dir "hom prefereix" per referir-se a ell mateix.

És un català que va de la franquesa d'un "Bueno pues no ho sé" al caos d'enumerar amb "la primera, lo segon i el tercer". Una llengua que no perd mai el regust popular i aprofita la comoditat dels coixins fonètics -"en a la llei" i " ho dic amb ells"-; que fa que siguent i sapiguer vagin de bracet amb algun después, un casibé i les al·lusions a la crisis . Pe rò ni ell s'escapa de la por a la incorrecció: alterna "hi ha en discussió" i "és en discussió" i oblida "està", que aquí és el que va més bé. I can via sigut per estat en un entorn sintàctic tan poc formal com "això'gues estat ridícul".

I, tanmateix, Jordi Portabella parla un català més consistent i natural que la mitjana de candidats. En la mesura que siguem on som -"en tant en quant", diria ell- i l'estricta correcció ens soni impostada -perquè té massa ar tifici o perquè la sentim massa poc-, parlar un català lleugerament descordat ens fa el candidat més proper i real, i li dóna, en de finitiva, més possibilitats d'"ensortir-se'n".


4)
 
Publicat en el diari ARA dijous 19 de maig del 2011
 
 

Xavier Trias és el repte somniat del logopeda d'El discurs del rei. Arrossega la erra i busca l'entessa amb la xen sense perdre mai l'estil serè, i sobri, d'un senyor. El seu català té tant de base genètica com d'història social de la ciutat. Porta l'empremta de famílies amb un de al mig del cognom que, en el tràgic escenari del segle XX, van anar perdent les consonants sonores a mesura que pujaven Eixample amunt i intentaven parlar més fi.

Els consells de la petita Norma li van arribar tard, quan ja era un bondadós i elegant pediatre d'identitat irreciclable. Prou tard per no tenir mai clara la frontera català-castellà. Tant diu hemos de com tenim que i crea uns llímits entre les dues llengües que no tenen cap llògica. Com que apoiant no en té prou, fa servir el pues de mot crossa i, encara que después tropessi, no perd per això el seu aire d'impertorbable estoïcisme.

Però, amb tots els seus dèficits, és un català que, com el de Fernández Díaz, mereix l'elogi i el respecte dels que aspirem a viure en un país normal. La classe social que al sud de la Sénia va desertar per sempre, aquí està tornant a fer bandera de la llengua dels seus avis després que enfrontaments fratricides l'aboquessin a un conflicte de lleialtats. Sigui com sigui, el català de Trias té alguna cosa entranyable que sempre jugarà a favor seu: el coratge de parlar-lo públicament contra tants handicaps i de no fer-se passar pel que no és.

 

5)
 
Premi de l'ADAC a la normalització lingüística i cultural
 
Lliurement de premis
 
Divendres 3 de juny del 2011, a les 20.30 hores
 
A l'auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat a Girona (antic Hospital de Sta. Caterina), avinguda Pompeu Fabra
 
Conferència de Quim Gibert, ensenyant i psicòleg, en la qual vincularà identitat catalana i psicologia social.
 
 
6)
 
Publicat a tribuna.cat divendres 20 de maig del 2011
 
En la passada Diada de Sant Jordi, el domini .cat va celebrar els cinc anys des de l'autorització de la seva creació a la xarxa Internet. Ara, una nova fita ha coronat la presència de la llengua catalana a Internet: aquesta setmana s'han sobrepassat els 50.000 dominis .cat a la xarxa.
 
La Fundació puntCAT ha afirmat estar de doble enohorabona. El seu president, Salvador Alegret, ha anunciat que el domini .cat ha superat ja les 50.000 pàgines web registrades, una fita que ha qualificat de gran notícia  per a la llengua i cultura catalanes: "Un estol de cinquanta mil dominis solcant el ciberespai amb l'ensenya '.cat' és una gran notícia per la llengua i la cultura catalanes".

Segons ha recordat Alegret, el domini català "va esdevenint una eina imprescindible perquè la nostra realitat tingui ja una presència ben sòlida a Internet". Cal recordar que el català és la 26a llengua més present a Internet, per davant del castellà, el xinès o el rus, i és la 13a llengua amb més articles en nombres absoluts a Viquipèdia. Amb motiu de l'ocasió, puntCAT ha estrenat el web '50mil.cat', que ja porta uns dies en funcionament amb un comptador molt visible que mostra la xifra de dominis registrats.
 
 
7)
 
Publicat en el blog Del Rimbau al Riberal dimarts 17 maig del 2011

Coherència de l'Estat francès amb el català

L'estat francès preveu suprimir el concurs al CAPES de català pel 2012. El CAPES és aquest concurs que obre les portes de l'ensenyament als professors.

El concurs ja és molt limitat ja que no obre les portes suficientment per a respondre a les necessitats d'ensenyants que té Catalunya nord.

Amb la supressió l'estat se posa en conformitat amb la seua visió de les llengües que anomena “régionales”.

Xavier North declarava recentment: ‘Malauradament l'objectiu ja no és augmentar els parlants, sinó frenar la pèrdua; això ja estaria prou bé'.

Així l'estat francès podria cuidar la gent gran, podria crear segurament una reserva de catalanoparlants, però no faran res pel futur de la llengua catalana.

8)
 
Publicat a
  • Avui 27-05-2011 Pàgina 2
 
 
Miquel Pairolí
 
José Ramón Bauzá, que el mes entrant serà proclamat president de les Balears, va assegurar en la campanya electoral que, si guanyava, aboliria la immersió lingüística a les Illes. En nom de la llibertat, naturalment. En aquest cas, de la llibertat dels pares a elegir en quina llengua volen que s'escolaritzi els seus fills. No tenim cap dubte que Bauzá s'afanyarà a complir aquesta promesa. D'altres fa de mal dir, però sobre aquesta l'aposta és segura. Llavors, per rematar la feina, només falten unes quantes maniobres administratives i una d'aquelles campanyes de boca a orella –que el PP sap fer tan bé, per exemple en temes d'immigració– per convèncer els ciutadans que el mallorquí és un dialecte local i pagerol mentre que el castellà és un idioma universal. Només cal mirar què ha passat al País Valencià, que és el model de Bauzá. Quan el mal ja sigui fet, en el mapa espanyol només quedarà una excepció: Catalunya. I estem convençuts que l'atac contra la immersió lingüística a Catalunya serà una de les línies de força de la campanya del PP en les properes eleccions a Corts. I, si el PP guanya aquelles eleccions per majoria absoluta, és força probable que Artur Mas haurà de jugar fort en aquest camp, potser més que mai. El propòsit del PP és obvi: minoritzar, reduir, ofegar lentament la llengua catalana en benefici de l'espanyola. Situar el català en un pla secundari, poc rellevant socialment, que no faci nosa i que vagi sent arrossegat per aquesta dinàmica històrica vigent que afavoreix el gran sobre el petit, allò massiu sobre allò minoritari. El PP és un partit postfranquista, però no pot pas aplicar la barroeria del franquisme en aquesta matèria, que, parcialment, va fracassar. Ara els temps reclamen una política més subtil i més intel·ligent: asfixiar a poc a poc, amb les lleis i amb la manipulació sociològica. Sempre parlant de llibertat i de bilingüisme. Llibertat? No és un escarni sentir aquest concepte en boca de segons qui? Bilingüisme, quan el que es pretén és imposar una llengua i fer-ne desaparèixer una altra?
 
9)

Sense llibreria catalana a París

Pam de Nas, l'única llibreria catalano-occitana a la capital francesa, tancarà les portes al mes de juny

“Quantes hores delicioses vaig passar en aquesta botiga en el temps del meu servei militar i durant els meus viatges a París!”, escrivia la setmana passada en el seu bloc l'escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff, comentant la notícia. L'única llibreria catalano-occitana de París, creada el 1977, tancarà les portes el mes de juny. El seu fundador i gerent, Jean-François Coche, explica que no tancarà per dificultats econòmiques directes sinó per la voluntat del propietari de l'immoble de triplicar el preu del lloguer. Després de gairebé quatre anys de combats judicials i intents per salvar l'activitat, Jean-François Coche s'ha rendit a l'inevitable: “M'he fiat dels consells del meu advocat, que me diu que podria acabar arruïnat. Al centre de París no podem lluitar; els propietaris volen negocis rendibles, volen restaurants, i és lo que es farà al lloc de la llibreria”, diu Coche. Entre les gestions dels últims anys per salvar Pam de Nas, no hi han faltat els contactes amb les institucions franceses, occitanes i catalanes –de cada banda dels Pirineus–, però sense èxit. La capital francesa es quedarà sense l'únic aparador de cultura catalana que li quedava, al 30, rue des Grands Augustins. Coche afirma que “amb alguns milers d'euros l'any el tràngol s'hauria pogut superar”, però tancarà la llibreria amb una satisfacció inusual, la de no haver cobrat mai cap subvenció. A seixanta-cinc anys, la seva última preocupació ara és de col·locar el fons de llibres. Biblioteques nord-catalanes potser es faran càrrec del fons de llibres en català. Però el futur és més incert per a l'important nombre de volums en occità i per als llibres de vell en francès que últimament havia reunit com a activitat complementària.
 
10)
 
Entra a la web del Parlament Europeu
 
Entra a la pàgina web del Parlament Europeu http://www.europarl.cat/ i clica la pestanya del català o bé entra directament a http://www.europarl.cat/parliament/benvinguda1.php

Aquesta pàgina web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. No és la web oficial, encara que ho sembli. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancada perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que rep.
 
Llengües com ara el letó, l'estonià, el finès. l'eslovè o el maltès, que no arriben al mig milió de parlants, tenen l'estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb prop de 10.000.000 de parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu.
 
Si molta gent visita la versió catalana de la web del Parlamenrt Europeu, no l'eliminaran.
 
El teu ajut és important. Et costarà molt poc de temps.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací