Li explique que jo no li l'haguera ratllada perquè la forma utilitzada
per ell és correcta, perquè sempre ho diem així i perquè la inclouen el DOPV de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i els diccionaris del SALT, a més del
Diccionari general, de Ferrer Pastor i el DCVB. A més, el mot «tap», segons la
nostra parla tradicional és una capa entre terrosa i rocosa que de vegades hi ha
sota terra, «terra de tap», denominada també «marga» i «tapàs».
«Tapó», «peçó» i més de dos mil paraules i expressions genuïnes
valencianes o habituals en la nostra parla, admeses per alguns dels diccionaris
mencionats, són la mostra de la necessitat que fa uns quants anys hi havia de
tindre un ens normatiu valencià i uns reculls lèxics de referència, també
valencians, que arreplegaren les formes, les expressions i el lèxic genuïnament
valencians, a més dels generals.
El que ocorre és que el model lingüístic establit en els seixanta,
juntament amb la falta de decisió i de convicció de l´autoritat
politicoadministrativa nostra a difondre, fomentar i establir en la universitat
i en l´ensenyament un estàndard valencià, fa que tot allò que no inclou el
Diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans siga considerat per alguns sectors
com a incorrecte, col·loquial o dialectal.
Però amb paciència i persuasió
supose que s´aconseguirà posar en total valor un model lingüístic valencià.
Perquè sense poder únic, com diu Albert Pla Nualart, no hi pot haver estàndard
únic, però eixe raonament el deixem ací, per a pròximes entregues, perquè el
paper hui ja no dóna per a més.
Publicat en el diari ARA dimecres 18
de maig del
2011
Albert Pla
Nualart
Portabella fa sempre la sensació que s'acaba de llevar i ha
dormit amb l'americana posada. Té la veu greu d'un actor de doblatge amb el tel
d'afonia d'una nit de farra. I parla un català que, com ell, du la corbata una
mica de gairell. Un català que se sent prou segur per no reprimir ni els
col·loquialismes ni algun castellanisme històric, però que de vegades cau en la
temptació de l' arcaisme: Portabella pot dir "hom prefereix" per referir-se a
ell mateix.
És un català que va de la franquesa
d'un "Bueno pues no ho sé" al caos d'enumerar amb "la primera, lo segon i el
tercer". Una llengua que no perd mai el regust popular i aprofita la comoditat
dels coixins fonètics -"en a la llei" i " ho dic amb ells"-; que
fa que siguent i sapiguer vagin de bracet amb algun
después, un casibé i les al·lusions a la crisis . Pe rò ni
ell s'escapa de la por a la incorrecció: alterna "hi ha en discussió" i "és en
discussió" i oblida "està", que aquí és el que va més bé. I can via sigut
per estat en un entorn sintàctic tan poc formal com "això'gues estat
ridícul".
I, tanmateix, Jordi Portabella parla un català més consistent i
natural que la mitjana de candidats. En la mesura que siguem on som -"en tant en
quant", diria ell- i l'estricta correcció ens soni impostada -perquè té massa ar
tifici o perquè la sentim massa poc-, parlar un català lleugerament descordat
ens fa el candidat més proper i real, i li dóna, en de finitiva, més
possibilitats
d'"ensortir-se'n".
4)
Publicat en el diari ARA dijous 19 de
maig del
2011
Xavier Trias és el repte somniat del
logopeda d'El discurs del rei. Arrossega la erra i busca l'entessa
amb la xen sense perdre mai l'estil serè, i sobri, d'un senyor. El seu
català té tant de base genètica com d'història social de la ciutat. Porta
l'empremta de famílies amb un de al mig del cognom que, en el tràgic
escenari del segle XX, van anar perdent les consonants sonores a mesura que
pujaven Eixample amunt i intentaven parlar més fi.
Els consells de la petita Norma li van
arribar tard, quan ja era un bondadós i elegant pediatre d'identitat
irreciclable. Prou tard per no tenir mai clara la frontera català-castellà. Tant
diu hemos de com tenim que i crea uns llímits entre les
dues llengües que no tenen cap llògica. Com que apoiant no en té
prou, fa servir el pues de mot crossa i, encara que después
tropessi, no perd per això el seu aire d'impertorbable estoïcisme.
Però, amb tots els seus dèficits, és un català que, com el de
Fernández Díaz, mereix l'elogi i el respecte dels que aspirem a viure en un país
normal. La classe social que al sud de la Sénia va desertar per sempre, aquí
està tornant a fer bandera de la llengua dels seus avis després que
enfrontaments fratricides l'aboquessin a un conflicte de lleialtats. Sigui com
sigui, el català de Trias té alguna cosa entranyable que sempre jugarà a favor
seu: el coratge de parlar-lo públicament contra tants handicaps i de no fer-se
passar pel que no és.
5)
Premi de l'ADAC a la normalització
lingüística i cultural
Lliurement de premis
Divendres 3 de juny del 2011, a les 20.30
hores
A l'auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat a
Girona (antic Hospital de Sta. Caterina), avinguda Pompeu
Fabra
Conferència de Quim Gibert, ensenyant i
psicòleg, en la qual vincularà identitat catalana i psicologia
social.
6)
Publicat a
tribuna.cat divendres 20 de maig del 2011
En la passada Diada de
Sant Jordi, el domini .cat va celebrar els cinc anys des de l'autorització de la
seva creació a la xarxa Internet. Ara, una nova fita ha coronat la
presència de la llengua catalana a Internet: aquesta setmana s'han sobrepassat
els 50.000 dominis .cat a la xarxa.
La Fundació puntCAT ha afirmat
estar de doble enohorabona. El seu president, Salvador Alegret, ha anunciat
que el domini .cat ha superat ja les 50.000 pàgines web registrades, una fita
que ha qualificat de gran notícia per a la llengua i cultura catalanes:
"Un estol de cinquanta mil dominis solcant el ciberespai amb l'ensenya '.cat' és
una gran notícia per la llengua i la cultura catalanes".
Segons
ha recordat Alegret, el domini català "va esdevenint una eina imprescindible
perquè la nostra realitat tingui ja una presència ben sòlida a Internet". Cal
recordar que el català és la 26a llengua més present a Internet, per davant
del castellà, el xinès o el rus, i és la 13a llengua amb més articles en nombres
absoluts a Viquipèdia. Amb motiu de l'ocasió, puntCAT ha estrenat el web
'50mil.cat', que ja porta uns dies en
funcionament amb un comptador molt visible que mostra la xifra de dominis
registrats.
7)
Publicat en el blog Del Rimbau
al Riberal dimarts 17 maig del 2011
L'estat francès preveu suprimir el concurs al CAPES de català pel 2012. El
CAPES és aquest concurs que obre les portes de l'ensenyament als professors.
El concurs ja és molt limitat ja que no obre les portes suficientment per a
respondre a les necessitats d'ensenyants que té Catalunya nord.
Amb la supressió l'estat se posa en conformitat amb la seua visió de les
llengües que anomena “régionales”.
Xavier North declarava recentment: ‘Malauradament l'objectiu ja no és
augmentar els parlants, sinó frenar la pèrdua; això ja estaria prou
bé'.
Així l'estat francès podria cuidar la gent gran, podria crear segurament una
reserva de catalanoparlants, però no faran res pel futur de la llengua
catalana.
8)
Publicat a
Miquel Pairolí
José Ramón Bauzá, que el mes entrant serà proclamat president de les
Balears, va assegurar en la campanya electoral que, si guanyava, aboliria la
immersió lingüística a les Illes. En nom de la llibertat, naturalment. En aquest
cas, de la llibertat dels pares a elegir en quina llengua volen que
s'escolaritzi els seus fills. No tenim cap dubte que Bauzá s'afanyarà a complir
aquesta promesa. D'altres fa de mal dir, però sobre aquesta l'aposta és segura.
Llavors, per rematar la feina, només falten unes quantes maniobres
administratives i una d'aquelles campanyes de boca a orella –que el PP sap fer
tan bé, per exemple en temes d'immigració– per convèncer els ciutadans que el
mallorquí és un dialecte local i pagerol mentre que el castellà és un idioma
universal. Només cal mirar què ha passat al País Valencià, que és el model de
Bauzá. Quan el mal ja sigui fet, en el mapa espanyol només quedarà una excepció:
Catalunya. I estem convençuts que l'atac contra la immersió lingüística a
Catalunya serà una de les línies de força de la campanya del PP en les properes
eleccions a Corts. I, si el PP guanya aquelles eleccions per majoria absoluta,
és força probable que Artur Mas haurà de jugar fort en aquest camp, potser més
que mai. El propòsit del PP és obvi: minoritzar, reduir, ofegar lentament la
llengua catalana en benefici de l'espanyola. Situar el català en un pla
secundari, poc rellevant socialment, que no faci nosa i que vagi sent arrossegat
per aquesta dinàmica històrica vigent que afavoreix el gran sobre el petit, allò
massiu sobre allò minoritari. El PP és un partit postfranquista, però no pot pas
aplicar la barroeria del franquisme en aquesta matèria, que, parcialment, va
fracassar. Ara els temps reclamen una política més subtil i més intel·ligent:
asfixiar a poc a poc, amb les lleis i amb la manipulació sociològica. Sempre
parlant de llibertat i de bilingüisme. Llibertat? No és un escarni sentir aquest
concepte en boca de segons qui? Bilingüisme, quan el que es pretén és imposar
una llengua i fer-ne desaparèixer una altra?
Pam de Nas, l'única llibreria catalano-occitana
a la capital francesa, tancarà les portes al mes de
juny
“Quantes hores delicioses vaig passar en aquesta botiga en el temps del
meu servei militar i durant els meus viatges a París!”, escrivia la setmana
passada en el seu bloc l'escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff, comentant la notícia. L'única
llibreria catalano-occitana de París, creada el 1977, tancarà les portes el mes
de juny. El seu fundador i gerent, Jean-François Coche, explica que no tancarà
per dificultats econòmiques directes sinó per la voluntat del propietari de
l'immoble de triplicar el preu del lloguer. Després de gairebé quatre anys de
combats judicials i intents per salvar l'activitat, Jean-François Coche s'ha
rendit a l'inevitable: “M'he fiat dels consells del meu advocat, que me diu que
podria acabar arruïnat. Al centre de París no podem lluitar; els propietaris
volen negocis rendibles, volen restaurants, i és lo que es farà al lloc de la
llibreria”, diu Coche. Entre les gestions dels últims anys per salvar Pam de
Nas, no hi han faltat els contactes amb les institucions franceses, occitanes i
catalanes –de cada banda dels Pirineus–, però sense èxit. La capital francesa es
quedarà sense l'únic aparador de cultura catalana que li quedava, al 30, rue
des Grands Augustins. Coche afirma que “amb alguns milers d'euros l'any el
tràngol s'hauria pogut superar”, però tancarà la llibreria amb una satisfacció
inusual, la de no haver cobrat mai cap subvenció. A seixanta-cinc anys, la seva
última preocupació ara és de col·locar el fons de llibres. Biblioteques
nord-catalanes potser es faran càrrec del fons de llibres en català. Però el
futur és més incert per a l'important nombre de volums en occità i per als
llibres de vell en francès que últimament havia reunit com a activitat
complementària.
10)
Entra a la web del Parlament
Europeu
Aquesta pàgina web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la
web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. No és la web oficial,
encara que ho sembli. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne
tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancada perquè s'han quedat
sorpresos en comprovar les moltes visites que rep.
Llengües com ara el letó, l'estonià, el finès. l'eslovè o
el maltès, que no arriben al mig milió de parlants, tenen l'estatus de llengua
oficial a Europa. En canvi el català, amb prop de 10.000.000 de parlants, és la
desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en
l'àmbit europeu.
Si molta gent visita la versió catalana de la web del
Parlamenrt Europeu, no l'eliminaran.
El teu ajut és important. Et costarà molt poc de
temps.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací