InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 500 (dijous 26/05/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
InfoMigjorn arriba al número 500
 
 
1) David Pagès i Cassú - InfoMigjorn
 
2) Joan Tudela - Llibertat, per a què?
 
 
4) Marc Adell - PER FI (sobre el llibre Josep Climent i Avinent. Bisbe de Barcelona)
 
5) Albert Pla Nualart - Per què escrivim Canes i Llorca
 
6) Butlletí núm. 63 de Plataforma per la Llengua
 
 
8) Canviem els nostres hàbits lingüístics
 
 
 
11) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en el DIARI DE GIRONA dimarts 24 de maig del 2011
 

InfoMigjorn

 

Aquest dijous veurà la llum el número 500 d'InfoMigjorn -revista virtual sobre la llengua catalana- els continguts del qual selecciona el lingüista alcoià Eugeni S. Reig.

Es tracta d'un butlletí que es difon gratuïtament quatre dies a la setmana, de dilluns a dijous, a través del correu electrònic. Els subscriptors tenen la possibilitat, a més, de rebre InfoMigjorn Cap de Setmana.

Heus ací la seva història. Va néixer el 18 d'agost del 2002, primerament dins Migjorn -llista de debat sobre llengua catalana- i després com a butlletí informatiu independent. Des dels seus inicis fins al febrer de 2006 el va dirigir Enric Gil, que durant aquell període va ser administrador de Migjorn i d'InfoMigjorn.  Gil va ser qui el va crear com a butlletí independent de la llista i qui li va donar el nom.

De llavors ençà, el condueix Eugeni S. Reig. A partir de l'1 de setembre del 2008 la distribució la fa el servei “Sala de premsa” de l'empresa de serveis informàtics “DRAC telemàtic”.

Fonamentalment aplega retalls d'articles, inèdits o publicats,  i informacions sobre conferències, cursos, presentacions de llibres, ressenyes, seminaris, etc. Així mateix tracta qüestions relacionades amb dialectologia, gramàtica històrica, literatura, normativa, política lingüística...

La tria de notícies es fa de tots els territoris de parla catalana i els seus receptors són d'arreu del domini lingüístic, la qual cosa és molt important, tant per augmentar connexions i enfortir lligams com per tenir una visió global -i no fragmentada- de tot allò que flueix pels rius de la llengua.

L'aparició del número 500 d'aquest butlletí és una bona notícia. Ara cal que n'apareguin molts més, i que tingui una quantitat encara més alta de receptors. En aquests moments el reben 10.400 persones, quantitat que és susceptible de poder ser augmentada. A l'adreça www.migjorn.cat s'hi dóna informació detallada i s'hi explica què cal fer per a donar-se d'alta.

Eugeni S. Reig dedica moltes hores del seu temps a aquest projecte. No cal dir que els guanys econòmics que hi té són nuls. Ara bé les satisfaccions que li dóna i les complicitats que li genera són enormes. La seva tasca la resumeix de la següent manera: “Treballar per la meua llengua és un honor i una satisfacció”.

Una de les forces motrius més importants d'aquests països nostres són les persones apassionades darrere de grans projectes. Moltes gràcies per la teva bona feina, benvolgut Eugeni! I per molts InfoMigjorns! 

 

David Pagès i Cassú

 
2)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 23 de maig del 2011

(Publicat al diari Avui el 8 de setembre del 1989)

 
Llibertat, per a què? preguntava Lenin. Els comunistes es malfiaven de les llibertats, les qualificaven de burgeses, perquè hi veien solament la llibertat dels poderosos per aixafar els de baix. El remei que van aplicar als règims comunistes va ser pitjor que la malaltia que volien guarir. Però ara que tants comunistes d'aquí i de fora opten per la renovació, i ben fet que fan, haurien d'anar en compte de no llençar per la borda tot el bagatge ideològic, perquè hi ha coses que encara són vàlides; per exemple, la malfiança contra la llibertat dels poderosos. Penso que no solament els comunistes renovadors sinó tots els progressistes hem d'adonar-nos que, com que les llibertats són indestriables, hem d'admetre la llibertat dels poderosos però com un mal menor, per preservar la llibertat de tothom. Per què dic ara tot això? No és per justificar-me retroactivament de res, perquè jo mai no he estat comunista, i sempre he defensat la llibertat sense restriccions. En parlo perquè fa al cas, davant la infàmia que ha comès el felipisme contra els valencians.

Josep-Vicent Marquès, l'altre dia, escrivia que el poder no accepta la iniciativa privada que no té ànim de lucre. "La cobdícia és respectable; l'acció popular continua sense ser-ho. El govern espanyol ha decidit destruir la iniciativa de 100.000 ciutadans i 100 ajuntaments valencians que van aportar 400 milions de pessetes per poder veure TV3 a la comunitat valenciana. Ha esclafat una iniciativa social."

Felipisme és llibertat? Sí, però per als peixos grossos, més que no pas per als peixos petits, que som la immensa majoria. En comptes de considerar la llibertat dels poderosos com un mal menor que convé mantenir a ratlla, el felipisme la consagra com un bé absolut; en canvi, reprimeix la llibertat dels ciutadans i de les associacions populars com ara Acció Cultural del País Valencià.

D'això se n'hauria de parlar a la campanya electoral. El futur de la televisió, siguem francs, és més transcendental que el futur del Senat.

Rellegir ara aquest article meu del 1989 em suggereix dues reflexions. L'una és mundial: el descontrol de la llibertat dels poderosos és la raó principal de la gran crisi econòmica que patim. L'altra reflexió és valenciana: les eleccions del 22 de maig que acabem de viure confirmen l'aclaparadora hegemonia institucional del PP, enemic declarat de la nostra llengua, però alhora aporten una dada esperançadora per a un futur redreçament idiomàtic i cultural de la societat valenciana: Compromís i Esquerra Unida tindran una representació notable a les Corts valencianes i a l'Ajuntament de València.

 

3)
 
Publicat en directe.cat dijous 19 de maig del 2011
http://www.directe.cat/noticia/153779/pel-tsjc-son-una-falta-greu-les-resolucions-d-un-jutge-de-lleida-que-va-criticar-l-us-del-

Pel TSJC són una falta 'greu' les resolucions d'un jutge de Lleida que va criticar l'ús del català en la justícia

El jutge havia opinat també sobre l'art de la Franja i els Papers de Salamanca

La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera una 'falta greu o molt greu' les resolucions del jutge del Jutjat Contenciós número 1 de Lleida, José María Magán, en les quals criticava l'ús del català a la justícia o qualificar de 'farisea' l'actitud de la Generalitat per defensar l'art de la Franja, que comparava amb els 'papers' de Salamanca. Per això, ha acordat elevar a la Comissió Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la proposta de sanció.
 
La Sala de Govern considera que Magán podria haver abusat de la seva posició per obtenir un tracte favorable d'autoritats, o haver provocat reiterats enfrontaments greus amb les autoritats de la seva demarcació per motius aliens a la seva feina. També considera que pot haver dirigit censures a les autoritats invocant la seva condició de jutge o servint-se'n, faltes greus de consideració a ciutadans, autoritats o professionals o l'ús d'expressions innecessàries o irrespectuoses. La sanció pot anar des de la multa fins a la separació del servei.

L'última resolució polèmica del jutge va ser quan va considerar una 'deliberada falta de respecte i mínima educació' i una 'descortesia' el fet que uns advocats de la Generalitat intentessin fer servir el català als tribunals en un pleit per una multa contra un conductor madrileny.
 
 
4)
PER FI
Marc Adell
 
Per fi s'ha esdevingut la data de la presentació oficial del llibre del III centenari del nostre benvolgut i admirat bisbe Climent. Fou el proppassat dia 10 de maig, a la fira del Llibre de Castelló, a la carpa muntada a l'efecte a la plaça de Santa Clara, lloc amb llarga i històrica tradició d'espiritualitat i d'ensenyança, doncs albergà -en temps- el convent del mateix nom i fou la seu de la primera escola normal femenina de la història de Castelló.
Ara el recinte firal ha aixoplugat un públic expectant, per la presència del Rector de la UJI i del President del Consell Social de la Universitat, que han presidit els actes i donat a l'ocasió el lluïment institucional que la figura de Climent es mereix. Allà el ponent –estudiós, des de jove, del nostre personatge, que redacta la present crònica- ha dibuixat i recorregut simbòlicament i amb la complicitat del públic assistent, els llocs emblemàtics que parlen –encara ara- del bisbe Climent: el carrer del mateix nom –a quatre passes d'on estàvem-; l'edifici imponent de la Casa dels Òrfens al mateix carrer, seu que fou de la fundació predilecta de Climent, tal com resava aquella llegenda: “O tu, seas vecino o extrangero...”; les Aules de Gramàtica i Llatinitat, on estudià Climent de jove, abans de passar a la Universitat de València on es llicencià i doctorà i que manà reconstruir; l'actual col·legi públic del barri de Sant Fèlix que porta el nom del bisbe; la pintura mural de l'escala principal de l'edifici de l'Ajuntament que representa a Climent, així com el retrat a l'oli del pintor també il·lustrat Josep de Vergara. Per acabar en la tomba de Climent, a l'església avui concatedral de Santa Maria, parroquial en temps del nostre bisbe, on fou batejat i on es féu l'ofrena de flors i espelmes pels infants de les famílies de l'Associació i l'oració presidida pel prelat de la diòcesi, Dr. Gòmez Llorente, en ocasió del pontifical que oficià, com a acte final del III centenari del naixement de Climent,  al 2006.
En fi, un itinerari imaginat i sentit que emocionà el públic assistent, començant pel propi ponent que hagué de fer algun respir profund, per poder seguir el relat.
I és que Climent –el bisbe Climent- és un personatge que desperta l'admiració dels estudiosos, pel seu nivell intel·lectual i erudició com a il·lustrat i l'afecte de tothom, perquè la seua fou una vida entregada a les causes justes i a la defensa dels més desafavorits i el seu exemple encara és viu...
Llarga vida al bisbe Climent i als seus ideals!
                    
Vegeu, a més:
 Blog de Google:
etiqueta “Bisbe Climent”.
 
Blog de Levante:
en A cau d'orella:
-“Quaderns sèniors: Il·lustrats valencians: Josep Climent”.
-“Més Climent”.
-“Un il·lustrat valencià: Josep Climent i Avinent”

 

5)
 
Publicat en el diari ARA divendres 13 de maig del 2011

Si de Cuenca en diem Conca; de London, Londres; i de Genève, Ginebra, és perquè són tres ciutats prou rellevants per a Catalunya perquè tinguin nom en català. Que Glasgow no sigui Glàsgou i Edinburgh sigui Edimburg respon a aquesta convenció pautada per la història. Ahir van ser notícia, per motius molt diferents, Llorca i Canes, situades a Múrcia i a la Costa Blava. I alguns lectors no acaben d'entendre per què no en diem Cannes i Lorca.

En el cas de Canes, som culpables del desconcert. Fins ahir havíem escrit Cannes, de manera incoherent, i quan ens vam posar a canviar-ho ens en vam deixar algun. A partir d'ara farem servir Canes i Llorca perquè és el nom català de Cannes i Lorca. Si escriguéssim Cannes i Lorca, també hauríem d'escriure Fi renze i Zaragoza. El criteri que seguim és clar: si un topònim té nom català, és el que fem servir; si no, fem servir el nom oficial.

El tema no està exempt de polèmiques. Alguns defensen que en català Firenze ha de ser Florença i no Florència. D'altres, per exemple TV3, no apliquen el criteri a la Vall d'Aran i diuen Vielha e Mijaran al municipi que a l'ARA és Viella. I són molts els mitjans espanyols que, contra el que semblaria lògic, diuen Girona i Lleida al que en castellà hauria de ser Gerona i Lérida. En aquest cas -ho he dit altres cops- més que respecte pel català hi veig incapacitat d'acceptar que el nom oficial no sigui el nom espanyol.

6)
 
Butlletí núm. 63 de Plataforma per la Llengua
 
maig 2011
 
 
Més de 50.000 visites al Lip dub per la llengua!
http://plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1290
 
La presidenta del Parlament rep la Plataforma per la Llengua
http://plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1288
 
Només un terç dels anuncis als OPIS són en català
http://plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1287
 
La Policia Nacional multa per parlar en català
http://plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1268
 
Tallers a l'escola Joan Miró de Barcelona
http://plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1265
 
La Plataforma per la Llengua, al centre dels actes de Sant Jordi a Amer
http://plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1264
 
7)
 
 
8)
 
Canviem els nostres hàbits lingüístics
 
Avui, dijous, 26 de maig de 2011, a les 19 h, la Casa Orlandai de Sarrià (Barcelona) i Tallers per la Llengua us proposem una xerrada amb Ferran Suay per parlar dels hàbits lingüístics, dels processos de submissió lingüística i de la situació actual del català, des d'un enfocament psicològic. Una sessió molt amena i engrescadora. Després de la sessió, obrirem el tema al debat.

http://www.casaorlandai.cat/activitat/839
http://tallers.cat/noticies/19-cursos/194-canviem-els-nostres-habits-lingueistics.html

Què fem els catalanoparlants amb la llengua?
Com és que parlem tan poc en català?
Hem de seguir fent-ho com ho hem fet sempre?
Podem ser educats i parlar en català al mateix temps?

Aquestes i altres preguntes miraran de trobar algunes respostes útils, partint del camp de la Psicologia.

FERRAN SUAY I LERMA (València, 1959). Doctor en Psicologia per la UV. Fundador i president de Tallers per la Llengua, és dinamitzador lingüístic i coautor del Taller d'Espai Lingüístic Personal (TELP). Escriu al bloc “De l'horta estant”(hortaestant.blogspot.com), col·labora setmanalment amb l'Avui i El Punt, i ha escrit articles per diverses publicacions científiques. És coautor dels llibres "El despertar dels Països Catalans" (La Busca, 2004), "Identitats: convivència o conflicte?" (Afers, 2006), "Psicobiologia de l'esport i l'activitat física"(SPUV, 2008) i "Sortir de l'armari lingüístic" (Angle, 2010).

Casa Orlandai
c/Jaume Piquet, 23
08017 Barcelona

Entrada gratuïta.

 
9)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya
 
Traducció i interpretació jurades. Proves d'habilitació.
 
 
La Direcció General de Política Lingüística convoca les proves per a l'habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català i viceversa. (DOGC núm. 5876, d'11de maig de 2011)

El termini d'inscripció acaba el 30 de maig de 2011. Enguany es convoquen les proves específiques de traducció i interpretació jurades
per a les llengües següents:
- Italià
- Xinès

Poden prendre part en les proves les persones majors d'edat que posseeixin, com a mínim, un títol de diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica o equivalent.

Per a més informació sobre la convocatòria i l'estructura de les proves:
http://www.gencat.cat/llengua/tij
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94fef60a1e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=53c601713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=53c601713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
 
10)
 
Publicat en EL PUNT dimecres 25 de maig del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/416238-acpv-explicara-la-ilp-televisio-sense-fronteres-al-senat.html

ACPV explicarà la ILP Televisió Sense Fronteres al Senat

L'entitat que portava el senyal de TV3 al País Valencià ha sigut convidada pel grup de l'Entesa
 
Eliseu Climent i Mercè Teodoro se sotmetran a les preguntes dels parlamentaris
 
Representants d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que es va veure forçada en febrer a tancar les emissions de TV3 amenaçada de multa pel govern de Francisco Camps, compareixeran dijous 26 de maig al Senat per explicar la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) Televisió Sense Fronteres, que va arreplegar 651.650 signatures en favor de la lliure reciprocitat de televisions entre els territoris que comparteixen llengua.
 
Eliseu Climent , president d'ACPV, i Mercè Teodoro, assessora jurídica de l'entitat, acudiran per iniciativa del grup de senadors de l'Entesa, en particular de Miquel Bofill, Josep Maria Esquerda i Pere Muñoz, tots tres d'Esquerra.
 
Els representants d'ACPV contestaran les qüestions plantejades i exposaran el projecte de llei, i posteriorment tindrà lloc un debat obert amb els senadors en el qual contestaran les preguntes i els dubtes que se'ls plantegen.
 
La tramitació de la ILP està a hores d'ara paralitzada a la mesa del Congrés pel veto del govern espanyol.
 
11)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - agulleta de pi
 
2) Eugeni S. Reig - Anar a escola i altres construccions sense article
 
3) Màrius Serra - Tòtxo?
 
4) Joan-Lluís Lluís - El traductor automàtic dels Sants dels Darrers Dies
 
5) Antoni Llull Martí - Incisions i altres mots tallants
 
6) Pau Vidal - Badoc
 
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra R)
 
8) Vídeo d'una entrevista a Enric Valor (duració: 30 min i 3 seg)
 
9) Francesc Aracil i Pérez - Llagostins de Guardamar i llagostins de Vinaròs
 
10) Joaquim Torrent - Un mossèn al servei del poble
 
11) Ramon Sangles i Moles - Saber-se escoltar en la llar familiar
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: posició en l'espai
 
 
Si voleu rebre el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir tots els butlletins d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací