InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 500 (dijous 26/05/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
InfoMigjorn arriba al número
500
4) Marc Adell - PER FI (sobre el llibre
Josep Climent i Avinent. Bisbe de
Barcelona)
6) Butlletí núm. 63 de Plataforma per la
Llengua
8) Canviem els nostres hàbits
lingüístics
11) Demà en InfoMigjorn
Cap de Setmana
1)
Article publicat en el DIARI DE GIRONA
dimarts 24 de maig del 2011
InfoMigjorn
Aquest dijous veurà la llum el número 500 d'InfoMigjorn -revista virtual sobre la
llengua catalana- els continguts del qual selecciona el lingüista alcoià Eugeni
S. Reig.
Es tracta d'un butlletí que es difon gratuïtament quatre dies a la
setmana, de dilluns a dijous, a través del correu electrònic. Els subscriptors
tenen la possibilitat, a més, de rebre InfoMigjorn Cap de
Setmana.
Heus ací la seva història. Va néixer el 18 d'agost del 2002, primerament
dins Migjorn -llista de debat sobre llengua catalana- i després com a butlletí
informatiu independent. Des dels seus inicis fins al febrer de 2006 el va
dirigir Enric Gil, que durant aquell període va ser administrador de Migjorn i
d'InfoMigjorn. Gil va ser qui el va crear com a butlletí
independent de la llista i qui li va donar el nom.
De llavors ençà, el condueix Eugeni S. Reig. A partir de l'1 de setembre
del 2008 la distribució la fa el servei “Sala de premsa” de l'empresa de serveis
informàtics “DRAC telemàtic”.
Fonamentalment aplega retalls d'articles, inèdits o publicats, i informacions sobre conferències,
cursos, presentacions de llibres, ressenyes, seminaris, etc. Així mateix tracta
qüestions relacionades amb dialectologia, gramàtica històrica, literatura,
normativa, política lingüística...
La tria de notícies es fa de tots els territoris de parla catalana i els
seus receptors són d'arreu del domini lingüístic, la qual cosa és molt
important, tant per augmentar connexions i enfortir lligams com per tenir una
visió global -i no fragmentada- de tot allò que flueix pels rius de la
llengua.
L'aparició del número 500 d'aquest butlletí és una bona notícia. Ara cal
que n'apareguin molts més, i que tingui una quantitat encara més alta de
receptors. En aquests moments el reben 10.400 persones, quantitat que és
susceptible de poder ser augmentada. A l'adreça www.migjorn.cat s'hi dóna informació detallada i s'hi explica què cal fer per a donar-se
d'alta.
Eugeni S. Reig dedica moltes hores del seu temps a aquest projecte. No
cal dir que els guanys econòmics que hi té són nuls. Ara bé les satisfaccions
que li dóna i les complicitats que li genera són enormes. La seva tasca la
resumeix de la següent manera: “Treballar per la meua llengua és un honor i una
satisfacció”.
Una de les forces motrius més importants d'aquests països nostres són les
persones apassionades darrere de grans projectes. Moltes gràcies per la teva
bona feina, benvolgut Eugeni! I per molts InfoMigjorns!
David Pagès i
Cassú
Publicat en el diari digital laMalla.cat
dilluns 23 de maig del
2011
(Publicat al diari Avui el 8 de setembre del 1989)
Llibertat, per a què? preguntava Lenin. Els comunistes es malfiaven de
les llibertats, les qualificaven de burgeses, perquè hi veien solament la
llibertat dels poderosos per aixafar els de baix. El remei que van aplicar als
règims comunistes va ser pitjor que la malaltia que volien guarir. Però ara que
tants comunistes d'aquí i de fora opten per la renovació, i ben fet que fan,
haurien d'anar en compte de no llençar per la borda tot el bagatge ideològic,
perquè hi ha coses que encara són vàlides; per exemple, la malfiança contra la
llibertat dels poderosos. Penso que no solament els comunistes renovadors sinó
tots els progressistes hem d'adonar-nos que, com que les llibertats són
indestriables, hem d'admetre la llibertat dels poderosos però com un mal menor,
per preservar la llibertat de tothom. Per què dic ara tot això? No és per
justificar-me retroactivament de res, perquè jo mai no he estat comunista, i
sempre he defensat la llibertat sense restriccions. En parlo perquè fa al cas,
davant la infàmia que ha comès el felipisme contra els valencians.
Josep-Vicent Marquès, l'altre dia, escrivia que el poder no accepta la
iniciativa privada que no té ànim de lucre. "La cobdícia és respectable; l'acció
popular continua sense ser-ho. El govern espanyol ha decidit destruir la
iniciativa de 100.000 ciutadans i 100 ajuntaments valencians que van aportar 400
milions de pessetes per poder veure TV3 a la comunitat valenciana. Ha esclafat
una iniciativa social."
Felipisme és llibertat? Sí, però per als peixos grossos, més que no pas per
als peixos petits, que som la immensa majoria. En comptes de considerar la
llibertat dels poderosos com un mal menor que convé mantenir a ratlla, el
felipisme la consagra com un bé absolut; en canvi, reprimeix la llibertat dels
ciutadans i de les associacions populars com ara Acció Cultural del País
Valencià.
D'això se n'hauria de parlar a la campanya electoral. El futur de la
televisió, siguem francs, és més transcendental que el futur del Senat.
Rellegir ara aquest article meu del 1989 em suggereix dues
reflexions. L'una és mundial: el descontrol de la llibertat dels poderosos és la
raó principal de la gran crisi econòmica que patim. L'altra reflexió és
valenciana: les eleccions del 22 de maig que acabem de viure confirmen
l'aclaparadora hegemonia institucional del PP, enemic declarat de la nostra
llengua, però alhora aporten una dada esperançadora per a un futur redreçament
idiomàtic i cultural de la societat valenciana: Compromís i Esquerra Unida
tindran una representació notable a les Corts valencianes i a l'Ajuntament de
València.
Publicat en directe.cat dijous 19 de maig
del 2011
El jutge havia opinat també sobre l'art de la
Franja i els Papers de Salamanca
La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC) considera una 'falta greu o molt greu' les resolucions del
jutge del Jutjat Contenciós número 1 de Lleida, José María Magán, en les quals
criticava
l'ús del català a la justícia o qualificar de 'farisea'
l'actitud de la Generalitat per defensar l'art de la Franja, que comparava amb
els 'papers' de Salamanca. Per això, ha acordat elevar a la Comissió
Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la proposta de
sanció.
La Sala de Govern considera que Magán podria haver abusat de
la seva posició per obtenir un tracte favorable d'autoritats, o haver provocat
reiterats enfrontaments greus amb les autoritats de la seva demarcació per
motius aliens a la seva feina. També considera que pot haver dirigit censures a
les autoritats invocant la seva condició de jutge o servint-se'n, faltes greus
de consideració a ciutadans, autoritats o professionals o l'ús d'expressions
innecessàries o irrespectuoses. La sanció pot anar des de la multa fins a la
separació del servei.
L'última resolució polèmica del jutge va ser quan
va considerar una 'deliberada falta de respecte i mínima educació' i una
'descortesia' el fet que uns advocats de la Generalitat intentessin fer servir
el català als tribunals en un pleit per una multa contra un conductor
madrileny.
4)
PER
FI
Marc
Adell
Per fi s'ha esdevingut la data de la
presentació oficial del llibre del III
centenari del nostre benvolgut i admirat bisbe Climent. Fou el proppassat dia 10
de maig, a la fira del Llibre de Castelló, a la carpa muntada a l'efecte a la
plaça de Santa Clara, lloc amb llarga i històrica tradició d'espiritualitat i
d'ensenyança, doncs albergà -en temps- el convent del mateix nom i fou la seu de
la primera escola normal femenina de la història de
Castelló.
Ara el recinte firal ha aixoplugat un
públic expectant, per la presència del Rector de la UJI i del President del
Consell Social de la Universitat, que han presidit els actes i donat a l'ocasió
el lluïment institucional que la figura de Climent es mereix. Allà el ponent
–estudiós, des de jove, del nostre personatge, que redacta la present crònica-
ha dibuixat i recorregut simbòlicament i amb la complicitat del públic
assistent, els llocs emblemàtics que parlen –encara ara- del bisbe Climent: el
carrer del mateix nom –a quatre
passes d'on estàvem-; l'edifici imponent de la Casa dels Òrfens al mateix carrer, seu
que fou de la fundació predilecta de Climent, tal com resava aquella llegenda:
“O tu, seas vecino o extrangero...”;
les Aules de Gramàtica i Llatinitat,
on estudià Climent de jove, abans de passar a la Universitat de València on es
llicencià i doctorà i que manà reconstruir; l'actual col·legi públic del barri de Sant Fèlix
que porta el nom del bisbe; la pintura
mural de l'escala principal de l'edifici de l'Ajuntament que representa a
Climent, així com el retrat a l'oli
del pintor també il·lustrat Josep de Vergara. Per acabar en la tomba de Climent, a l'església avui
concatedral de Santa Maria, parroquial en temps del nostre bisbe, on fou batejat
i on es féu l'ofrena de flors i espelmes pels infants de les famílies de
l'Associació i l'oració presidida pel prelat de la diòcesi, Dr. Gòmez Llorente,
en ocasió del pontifical que oficià, com a acte final del III centenari del
naixement de Climent, al
2006.
En fi, un itinerari imaginat i sentit que
emocionà el públic assistent, començant pel propi ponent que hagué de fer algun
respir profund, per poder seguir el relat.
I és que Climent –el bisbe Climent- és un
personatge que desperta l'admiració dels estudiosos, pel seu nivell intel·lectual i erudició com a
il·lustrat i l'afecte de tothom, perquè la seua fou una vida entregada a les
causes justes i a la defensa dels més desafavorits i el seu exemple encara és
viu...
Llarga vida al bisbe Climent i als seus
ideals!
Vegeu, a
més:
Blog
de Google:
etiqueta “Bisbe
Climent”.
Blog
de Levante:
en A cau d'orella:
-“Quaderns
sèniors: Il·lustrats valencians: Josep Climent”.
-“Més
Climent”.
-“Un il·lustrat
valencià: Josep Climent i Avinent”
Publicat en el diari ARA
divendres 13 de maig del 2011
Si de Cuenca en diem Conca; de London, Londres; i de Genève, Ginebra, és
perquè són tres ciutats prou rellevants per a Catalunya perquè tinguin nom en
català. Que Glasgow no sigui Glàsgou i Edinburgh sigui Edimburg respon a aquesta
convenció pautada per la història. Ahir van ser notícia, per motius molt
diferents, Llorca i Canes, situades a Múrcia i a la Costa Blava. I alguns
lectors no acaben d'entendre per què no en diem Cannes i Lorca.
En el cas de Canes, som culpables del desconcert. Fins ahir havíem escrit
Cannes, de manera incoherent, i quan ens vam posar a canviar-ho ens en vam
deixar algun. A partir d'ara farem servir Canes i Llorca perquè és el nom català
de Cannes i Lorca. Si escriguéssim Cannes i Lorca, també hauríem d'escriure Fi
renze i Zaragoza. El criteri que seguim és clar: si un topònim té nom català, és
el que fem servir; si no, fem servir el nom oficial.
El tema no està exempt de polèmiques. Alguns defensen que en català Firenze
ha de ser Florença i no Florència. D'altres, per exemple TV3, no apliquen el
criteri a la Vall d'Aran i diuen Vielha e Mijaran al municipi que a l'ARA és
Viella. I són molts els mitjans espanyols que, contra el que semblaria lògic,
diuen Girona i Lleida al que en castellà hauria de ser Gerona i Lérida. En
aquest cas -ho he dit altres cops- més que respecte pel català hi veig
incapacitat d'acceptar que el nom oficial no sigui el nom
espanyol.
Butlletí núm. 63 de Plataforma per la
Llengua
maig 2011
7)
Canviem els nostres hàbits lingüístics
Avui, dijous, 26 de maig de 2011, a les 19 h, la Casa
Orlandai de Sarrià (Barcelona) i Tallers per la Llengua us proposem una xerrada
amb Ferran Suay per parlar dels hàbits lingüístics, dels processos de submissió
lingüística i de la situació actual del català, des d'un enfocament psicològic.
Una sessió molt amena i engrescadora. Després de la sessió, obrirem el tema al
debat.
http://www.casaorlandai.cat/activitat/839http://tallers.cat/noticies/19-cursos/194-canviem-els-nostres-habits-lingueistics.htmlQuè
fem els catalanoparlants amb la llengua?
Com és que parlem tan poc en
català?
Hem de seguir fent-ho com ho hem fet sempre?
Podem ser educats i
parlar en català al mateix temps?
Aquestes i altres preguntes miraran de
trobar algunes respostes útils, partint del camp de la Psicologia.
FERRAN
SUAY I LERMA (València, 1959). Doctor en Psicologia per la UV. Fundador i
president de Tallers per la Llengua, és dinamitzador lingüístic i coautor del
Taller d'Espai Lingüístic Personal (TELP). Escriu al bloc “De l'horta estant”(
hortaestant.blogspot.com),
col·labora setmanalment amb l'Avui i El Punt, i ha escrit articles per diverses
publicacions científiques. És coautor dels llibres "El despertar dels Països
Catalans" (La Busca, 2004), "Identitats: convivència o conflicte?" (Afers,
2006), "Psicobiologia de l'esport i l'activitat física"(SPUV, 2008) i "Sortir de
l'armari lingüístic" (Angle, 2010).
Casa Orlandai
c/Jaume Piquet,
23
08017 Barcelona
Entrada gratuïta.
9)
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya
La Direcció General de Política Lingüística convoca les proves per a
l'habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades
d'altres llengües al català i viceversa. (DOGC núm. 5876, d'11de maig de
2011)
El termini d'inscripció acaba el 30 de maig de 2011. Enguany es
convoquen les proves específiques de traducció i interpretació jurades
per a
les llengües següents:
- Italià
- Xinès
Poden prendre part en les
proves les persones majors d'edat que posseeixin, com a mínim, un títol de
diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica o equivalent.
Per a
més informació sobre la convocatòria i l'estructura de les proves:
Publicat en EL PUNT dimecres 25 de maig
del 2011
L'entitat que portava el
senyal de TV3 al País Valencià ha sigut convidada pel grup de
l'Entesa
Eliseu Climent i Mercè
Teodoro se sotmetran a les preguntes dels parlamentaris
Representants d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que
es va veure forçada en febrer a tancar les emissions de TV3 amenaçada de multa
pel govern de Francisco Camps, compareixeran dijous 26 de maig al Senat per
explicar la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) Televisió Sense Fronteres, que
va arreplegar 651.650 signatures en favor de la lliure reciprocitat de
televisions entre els territoris que comparteixen llengua.
Eliseu Climent , president d'ACPV, i Mercè Teodoro, assessora
jurídica de l'entitat, acudiran per iniciativa del grup de senadors de l'Entesa,
en particular de Miquel Bofill, Josep Maria Esquerda i Pere Muñoz, tots tres
d'Esquerra.
Els representants d'ACPV contestaran les qüestions
plantejades i exposaran el projecte de llei, i posteriorment tindrà lloc un
debat obert amb els senadors en el qual contestaran les preguntes i els dubtes
que se'ls plantegen.
La tramitació de la ILP està a hores d'ara paralitzada a la
mesa del Congrés pel veto del govern espanyol.
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - agulleta de pi
2) Eugeni S. Reig - Anar a escola i
altres construccions sense article
3) Màrius Serra - Tòtxo?
4) Joan-Lluís Lluís - El traductor
automàtic dels Sants dels Darrers
Dies
5) Antoni Llull Martí - Incisions i
altres mots tallants
6) Pau Vidal - Badoc
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Lletra R)
8) Vídeo d'una
entrevista a Enric Valor (duració: 30
min i 3 seg)
9) Francesc Aracil i
Pérez - Llagostins de Guardamar i llagostins de
Vinaròs
10) Joaquim Torrent - Un mossèn al
servei del poble
11) Ramon
Sangles i Moles - Saber-se escoltar en la llar
familiar
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: posició en
l'espai
Si voleu rebre el
butlletí InfoMigjorn Cap
de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic
que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de
25 euros.
Els nous subscriptors podreu llegir tots els
butlletins d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins
ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar aquest
missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn
siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací