InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 494 (dimarts 17/05/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Lliris Picó i Carbonell - Declaració de bona educació
 
 
3) Albert Pla Nualart - Si la polla no hagués sigut xica...
 
 
5) Manuel Pérez Saldanya - La política lingüística: un balanç
 
6) Presentació a l'Espluga de Francolí del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
 
8) Roís de Corella i Vicent Andrés Estellés, pròxims Escriptors de l’Any de l’AVL
 
9) Cursos per a aprendre valencià
 
10) Publicació del llibre L’occità. Gramàtica i diccionari bàsics (occità referencial i aranès)
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dissabte 7 de maig del 2011
 
 
Lliris Picó i Carbonell
 

Diuen que han dit que l'alcaldessa del meu poble en l'acte de la presentació de la seua candidatura va titllar de maleducats alguns dels seus adversaris polítics perquè parlen valencià als immigrants, siguen andalusos, castellans de Castella, Equatorians, Colombians o de qualsevol d'aquelles contrades castellanoparlants. Ja us dic: diuen que han dit... Jo, personalment, no m'ho vull acabar de creure, perquè us puc ben assegurar que al despatx de casa, en un lloc destacat, tinc una carta d'aquesta senyora, que en l'any 2004, quan vaig guanyar el Premi de Narrativa Antoni Bru d'Elx, em felicitava “por dignificar nuestra lengua, nuestra literatura y el nombre de nuestro pueblo a través del trabajo de novelista” (més o menys... En castellà, això sí, perquè al cap i a la fi, cadascú és lliure d'expressar-se con vulga, o no?). Per tant, donem-li el benefici del dubte, perquè no volem pensar que aquesta senyora és dels polítics que veuen en la llengua l'escletxa per arrapar els vots que li falten per no perdre el poder (i la sensació omnipotent que aquest deu comportar). Dubtem també de l'afirmació, perquè, de mala educació és dir coses lletges dels altres quan aquests no són presents i no es poden defensar, i no volem pensar que una persona que dirigeix un ajuntament patix tan lamentable defecte.

El cas, però, és que em consta que, ho haja dit una alcaldessa o no, hi ha gent que encara pensa que els que parlem valencià som maleducats. El més trist, per cert, és que aquesta és una afirmació que, la majoria de vegades, que l'he escoltada venia de boca de valencianoparlants o de fills de famílies valencianoparlants “de tota la vida”. Veieu com les prohibicions sí que serveixen? Ja us ho deia jo no fa gaires setmanes: l'ombra de les prohibicions que patírem durant la dictadura enfosqueix generacions i generacions. En ple segle XXI, quan se'ns ompli la boca en parlar d'educació plurilingüe, encara tenim una generació d'acomplexats incapaços d'acceptar i valorar el que és part important de la seua identitat.

Ja és hora que ens parem a pensar que la falta d'autoconeixement i d'autoacceptació és el punt de partida de greus patologies psicològiques. Després de 30 anys de llibertats —de llibertat d'expressió— ja és moment que comencem a acceptar que el nostre autoodi no té sentit i que hem de posar remei des d'ara mateix. És hora d'acceptar que parlar una llengua no és una qüestió d'educació. Alguns, de fet, hem rebut una educació exquisida... Parlar una llengua simplement és una qüestió d'identitat, d'història, de geografia i de generositat, perquè compartir la nostra cultura amb els que vénen de fora és un acte generós, enriquidor i integrador. I no em cansaré de repetir-ho: al llarg d'aquests 16 anys que he exercit de professora de llengua per a adults, he ensenyat a parlar a bascos, a gallecs, andalusos, manxecs, a francesos, a belgues, i ara més que mai, a colombians, a bolivians i a equatorians. Cap dels meus alumnes ha pensat mai que li he faltat al respecte, fins i tot quan els he parlat valencià fora de classe., perquè tots ells han fet un gran esforç per conéixer qui som i d'on venim. Ja és hora que s'esforcen mínimament els valencians “de tota la vida” a comportar-se amb normalitat d'una vegada i a respectar la llengua que els nostres pares (no cal remuntar-se moltes més generacions) van conservar per a nosaltres aguantant colps de regle, burles, escarnis i prohibicions.

 

2)
 
Publicat a VilaWeb dissabte 7 de maig del 2011

Emili Teixidor, Premi Jaume Fuster

El voten els escriptors vinculats a l'AELC

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha atorgat el Premi Jaume Fuster a Emili Teixidor, per la seva trajectòria de reconegut prestigi i pel conjunt de la seva obra en llengua catalana. Teixidor és autor del celebrat 'Pa negre' (Columna, 2002), que ha viscut una gran revifalla amb l'èxit de la versió cinematogràfica dirigida per Agustí Villaronga. Teixidor ha explicat a VilaWeb que rebia aquest premi aclaparat pels elogis que li ha fet Jordi Muñoz, director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i encarregat de glossar la seva trajectòria. 'Aquest premi és una distinció i també té el valor afegit que el donen els mateixos escriptors, i això li dóna una aroma de generositat que el fa simpàtic i molt estimulant'.

Sobre la coincidència amb el gran èxit de públic i premis de la versió cinematogràfica de 'Pa negre' i la revifalla que de retruc li ha suposat al llibre, Teixidor ha assegurat que 'el secret està en què l'Agustí i jo ens hem entès i respectat totalment: ha traspassat el meu món verbal al seu món visual, amb respecte, amb qualitat. Quan em van dir que seria l'Agustí Villalonga que en faria l'adaptació em vaig quedar tranquil, perquè m'agrada el seu món, les seves imatges. No podíem esperar l'èxit de públic però la qualitat cinematogràfica amb ell era garantida'. Enguany el premi s'ha atogat més tard del que és acostumat per motius de salut de l'autor, que assegura que premis com aquests ajuden a la recuperació.

Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933) escriu principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults. És autor de les novel·les 'Retrat d'un assassí d'ocells' (1988); 'El llibre de les mosques' (2000), premi Sant Jordi de novel·la; de la ja esmentada 'Pa negre' (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada; 'Laura Sants' (2006) i 'Els convidats' (2010). També escriu guions per a la ràdio i la televisió i articles periodístics. Segons ha explicat, escriu cada dia i acumula molt textos inèdits.

3)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 2 de maig del 2011

El vell embarbussament té múltiples versions. Dalí i Monzó diuen el mateix que diu la meva mare, però els temps canvien, i aquests dies sentim a la tele com, entre els més joves, la polla es fa gallina, els polls ja no són bacarics sinó ballarics i, sobretot, sigut passa a ser estat . Una correcció, feta en part d'inèrcies i d'irreflexió, passa per sobre del que dèiem i esmena la plana a Dalí i Monzó.

I és que la nova versió obre un seguit d'interrogants. Per què la polla es fa gallina? No és tan estrany: tots ens fem grans. Per què els bacarics són ballarics? Podríem dir que es tracta d'una altra versió, però la mare, l'actual gallina, és tan bacarica com sempre. ¿Podem parlar, doncs, de mutació genètica o és, simplement, que s'han embarbussat? Paradoxalment, l'únic que ho diu seguit i bé és Monzó, de famós quequeig, perquè Dalí - per dir-ho així - es fa amb la polla un embolic.

Però jo ara em vull centrar en el canvi de sigut per estat. En el pròleg del 2009 al seu llibre Plantem cara, que és un recull d'articles, Joan Solà diu que un dels detalls gramaticals que ha unificat és escriure sempre sigut el participi de ser. Dalí, Solà, Monzó i la meva mare s'inclinen per sigut però als joves d'avui els sembla més correcte estat. És un tema amb tantes implicacions que el deixo per demà. Ara: el que sembla clar és que, pel que fa a identitat lingüística, més que "som com som", "estem com estem".

 
4)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 3 de maig del 2011

Només el balear, l'alguerès i algun parlar central fan servir estat com a participi del verb ser. Parlo, esclar, de llengua espontània, perquè -com ja vaig dir ahir- en l'estàndard pesa encara molt la creença que estat és més correcte que sigut. Ho abonava la normativa clàssica, però l'esborrany de gramàtica de l'IEC ja els posa al mateix nivell. I jo ara us dono quatre arguments a favor de sigut :

1) La gran majoria de parlants tenen el seu participi específic per al verb ser: set (o sét ), segut o sigut. Sembla assenyat que, si hi ha diverses formes correctes, la més usada sigui l'estàndard; i la més usada, de llarg, és sigut .

2) La Gramàtica normativa valenciana usa sempre sigut en el seu redactat i recull estat només com a forma secundària. El seu pas cap a l'estàndard és renunciar al dialectal segut i apostar pel sigut majoritari a Catalunya.

3) Joan Solà i Josep Lacreu admeten sigut i estat però fent-ne un ús coherent: estat va amb ésser i essent ; i sigut va amb ser i sent . Però l'estàndard sol contradir aquest criteri preferint ser, sent i estat . L'estigma arcaïtzant d'ésser i essent no sembla afectar estat.

4) L'ús d'estat és un aliat en la interferència que fa avançar estar a costa de ser. I, en tot cas, suma confusió a l'ús ja erràtic de ser i estar. El xip ultracorrector arriba a fer dir disbarats com ara "El partit va estar fantàstic".

 
5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 7 de maig del 2011
http://www.levante-emv.com/opinion/2011/05/07/politica-linguistica-balanc/804812.html
 
La política lingüística: un balanç
 
Manuel Pérez-Saldanya*
 
El pròxim 22 de maig elegirem els representants a les Corts i als ajuntaments i el resultat marcarà d´una manera decisiva la forma com s'aborden els reptes econòmics, medioambientals, socials… i també lingüístics. La passada legislatura ha presentat llums i ombres pel que fa a la llengua. S'ha rebaixat el clima de confrontació política centrada en les «essències» de la llengua, i això és un símptoma positiu, però no s'ha avançat en els debats i l'aplicació de les polítiques lingüístiques necessàries per a assegurar el futur i la vitalitat del valencià. És difícil d'entendre que les mateixes Corts que van crear l´Acadèmia Valenciana de la Llengua no hagen reunit ni una sola vegada la comissió encarregada de vetlar per les iniciatives recollides en el Pacte pel Valencià.

Cal destacar també l'evolució del model d'ensenyament plurilingüe que va posar en marxa el 1997 el govern del PP. El model ha aconseguit un alt grau d'acceptació social, que s'ha traduït en un creixement continuat de la demanda d'ensenyament en valencià. Per això, és inacceptable que darrerament s'hagen entrebancat les sol·licituds de nous programes d´ensenyament en valencià. I encara ho és més que es pretenga limitar l´increment del valencià en els programes d´incorporació progressiva, per la porta falsa d´un decret que regula l´accés a la funció directiva. Tots els estudis conclouen que els alumnes escolaritzats en programes d´ensenyament en valencià tenen una competència en castellà igual o superior a la dels alumnes que s´han escolaritzat en castellà, i que el bilingüisme, si és equilibrat, millora les capacitats cognitives i facilita l´aprenentatge d´altres llengües. El nou govern farà bé d´escoltar els especialistes i de tindre en compte les propostes realistes elaborades per Escola Valenciana. Un objectiu inajornable que haurà d´assumir el nou govern és convertir el valencià en la llengua d´ús habitual de l´acció de govern i de l´Administració, tal com estableix la Llei d´ús i ensenyament del valencià.

Un últim apunt. És sagnant que encara no s´haja arribat a cap acord de reciprocitat pel que fa a les emissions dels canals televisius catalans, valencians i baleàrics. En un món globalitzat com l´actual no s´entén que es creen fronteres entre els territoris que comparteixen una mateixa llengua. Tant de bo que amb les pròximes eleccions s´encete una nova manera de fer política: política en general i política lingüística en particular.

*Vicepresident de l´AVL
 
 
6)
 
Presentació a l'Espluga de Francolí del llibre 500 raons per parlar català (CCG edicions) de David Pagès i Cassú
 
En aquest llibre hi trobareu 500 citacions sobre la llengua catalana -encoratjadores, entusiàstiques, positives- de persones d’àmbits molt diversos, la majoria ben conegudes, d’arreu dels Països Catalans.
 
Dia i hora: divendres 20 de maig, a les set de la tarda.
 
Lloc: Museu de la Vida Rural (Carretera de Montblanc, 35) de l'Espluga de Francolí.
 
Hi intervindran: Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla i prologuista de l'obra, i David Pagès i Cassú, autor del llibre.
 
Acte organitzat per La Fundació Lluís Carulla, el Museu de la Vida Rural i CCG Edicions.
 
ENTRADA LLIURE
 
 
7)
 

El TERMCAT actualitza els criteris lingüístics i terminològics per a la localització de productes informàtics

http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/87/

 
8)

 

Roís de Corella i Vicent Andrés Estellés, pròxims Escriptors de l’Any de l’AVL
 
Quan encara circula per les comarques valencianes l’exposició itinerant d’Enric Valor i es prepara la programació cultural al voltant de la figura de Teodor Llorente, Escriptor de l’Any 2011, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ja ha avançat l’elecció de dos nous autors als quals dedicarà el seu reconeixement els pròxims anys: Joan Roís de Corella (2012) i Vicent Andrés Estellés (2013).
 
La decisió va ser aprovada pel Ple de la institució normativa, que també va considerar oportú dedicar l’any vinent un homenatge a l’escriptor castellonenc Josep Pasqual Tirado, autor del Tombatossals, coincidint amb el 75 aniversari del seu traspàs. Pasqual Tirado forma part de la nòmina d’escriptors representats en l’exposició Escriptors Castellonencs i les Normes del 32, que l’AVL va honrar l’any 2007.

 

 

9)
 
 
Cursos per a aprendre valencià
 
L'Àrea de Política Lingüística de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana ha convocat els  XXVIII Cursos d'Estiu. 
10)
 
Publicació del llibre
 
L’occità. Gramàtica i diccionari bàsics (occità referencial i aranès)
 
del professor de la Universitat de Lleida, Aitor Carrera.
Aquest llibre és una eina indispensable després que l'occità s'hagi convertit en llengua cooficial a tot el Principat, i de l'aprovació uns mesos enrere de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, al Parlament de Catalunya.
El llibre conté una aproximació sociolingüística i dialectològica a la llengua occitana, una breu gramàtica i un diccionari català-occità que inclou les formes més corrents de la llengua catalana amb equivalències en l’occità referencial de base llenguadociana i en aranès.
Si hi esteu interessats, podeu adquirir el llibre clicant en l'enllaç: http://www.pageseditors.com/CAT/llibre_milenio2.asp?id=47&id_llibre=1655
També podeu adreçar-vos a Glòria Flix (Pagès Editors). Telèfon: (0034) 973238641 / (0034) 973236611. Correu electrònic: llibres@pageseditors.cat
Aquest treball és una obra necessària per a tot aquell que s’interessi per l’occità. Inclou una aproximació sociolingüística i dialectològica a aquesta llengua. En comenta, doncs, la situació social (dades sobre l’ús de l’occità, disposicions legals que l’afecten, iniciatives per promocionarlo...) i en defineix els principals dialectes. L’obra conté també una gramàtica essencial en què per primera vegada apareixen de costat les formes i estructures de l’occità referencial de base llenguadociana i les del gascó de la Vall d’Aran, i es completa amb un diccionari bàsic català-occità amb més de dues mil cinccentes entrades, que recull les paraules més habituals en la llengua catalana i més de deu mil equivalents occitans (referencials i aranesos).

Aitor Carrera, (Balaguer, 1976) és doctor en Filologia Catalana, professor de llengua i de lingüística occitanes a la Universitat de Lleida. És membre de la Càtedra d’Estudis Occitans, de la Seccion de Lingüistica de l’Institut d’Estudis Aranesi i del Grop de Lingüistica Occitana. Va dirigir la comissió de lingüistes encarregada de fixar les formes occitanes del traductor automàtic català-occità de la Generalitat de Catalunya.
 
 
- És una obra de referència per a qualsevol català que s’interessi per l’occità.
- És una obra indispensable i única davant de l’oficialitat de la llengua occitana a tot Catalunya.
- L’autor és actualment la màxima autoritat en la recerca feta a Catalunya sobre aquesta llengua.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací