InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 492 (dijous 12/05/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Editorial conjunt / Crida desesperada / Internet, solidària amb Acció Cultural del País Valencià / Mitjans en paper i digitals, webs i blogs es mobilitzen per ajudar ACPV a pagar les multes per TV3
 
2) Ferran Suay - Català, estadis, dignitat
 
3) Es posa en marxa la XXIII edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira
 
4) Albert Pla Nualart - L'endemà, el dia següent i el dia després

5) Albert Pla Nualart - Encaterinament monàrquic

6) Dades sociolingüístiques de Catalunya al Google Public Data Explorer
 
7) J. Leonardo Giménez - Acostar i apropar
 
8) Notícies de Valencianisme.com
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Editorial conjunt
 
 
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural
 
El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s'ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
 
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d'expedients administratius contra l'entitat responsable d'aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s'ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d'octubre, l'entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s'enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n'ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
 
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l'amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l'èxit de la manifestació del passat 16 d'abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
 
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l'entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l'embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d'expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d'Acció Cultural.
 
---------------------
 
Publicat a
http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/408922-crida-desesperada.html

 

Crida desesperada
 
Acció Cultural del País Valencià demana col·laboració econòmica urgent per fer front a les multes imposades pel govern de Camps per les emissions de TV3
 
Enric Orts

 

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) viu moments crítics precisament l'any que celebra el seu 40 aniversari. Entre la darreria de maig i la primeria de juny, l'entitat presidida per Eliseu Climent ha de reunir, sota amenaça d'embargament, 800.000 euros per pagar dues multes imposades per la Generalitat Valenciana per les emissions de TV3. L'associació ha emès bons d'ajuda i ha obert dos comptes per recaptar els diners de les sancions amb aportacions populars. Fins ara, només n'ha aconseguit 180.000 euros.
 
La gran majoria d'aquestes contribucions provenen del País Valencià, malgrat que unes altres iniciatives promogudes per ACPV han trobat en Catalunya el territori més receptiu, com ara amb motiu de la recollida de signatures de la ILP Televisió Sense Fronteres.
 
Tot i l'emergència del moment i les bones relacions que ACPV ha mantingut amb els diferents governs de la Generalitat de Catalunya –traduïdes en importants subvencions–, l'entitat no espera cap ajuda directa del govern d'Artur Mas en aquesta conjuntura. “El govern català encara no ha fet ni els pressupostos”, va justificat ahir el coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, preguntat per aquest diari.
L'entitat ha recorregut a unes altres vies de finançament a partir de les quals espera un “augment substancial” de les aportacions, especialment de la crida llançada a associacions, partits i sindicats. També hi ha instat els artistes que col·laboren mitjançant la donació d'obres. Fins i tot, s'ha posat a la venda un àlbum fotogràfic amb imatges de la manifestació del 16 d'abril, la de l'actuació de Llach.
ACPV tem per la seua desaparició, un fet que, si es produís, “seria molt greu”, segons Gisbert. “Afectaria no només la llengua i la cultura, sinó la defensa dels valors democràtics”, va afegir el coordinador de l'entitat.
 
D'altra banda, el portaveu del govern català, Francesc Homs, va admetre ahir que la relació amb la Generalitat Valenciana “s'ha refredat” després del tancament de les emissions de TV3.
 
 
Editorial conjunt de la premsa
 
Diversos mitjans de Catalunya, entre els quals es troben l'Avui i El Punt, publiquen en les seues edicions digitals i de paper d'avui un editorial conjunt en què es demana “una donació solidària” a favor d'ACPV per fer front al pagament de les multes per les emissions de TV3 al País Valencià. La iniciativa està promoguda per la Federació Llull, que agrupa, a més d'ACPV, Òmnium Cultural i l'Obra Cultural Balear, i la Fundació Puntcat.
 
--------------------------------
 
Publicat en VilaWeb dimecres 11 de maig del 2011

Internet, solidària amb Acció Cultural del País Valencià

Uns quants mitjans de comunicació publiquem avui un editorial conjunt cridant els internautes perquè ajudin a pagar les multes per TV3

Alguns mitjans de comunicació, entre els quals VilaWeb, El Temps, Avui, el Punt, El 9 Nou i Diari de Balears, publiquem avui un editorial conjunt de suport a Acció Cultural del País Valencià i, seguint la crida feta per Òmnium, Obra Cultural Balear i la Fundació puntcat, invitant els internautes a fer una donació solidària per contribuir a pagar les multes imposades a ACPV per haver distribuït el senyal de TV3 al País Valencià.

Aquest editorial conjunt té un ampli ressó entre els blocaires, molts dels quals el reprodueixen, com és el cas de Chào ông Viêt Nam, Gemma Pasqual Escrivà, Des de Llíria cap a Ítaca, Francesc Vila, Camins d'independència.

El 28 d'abril proppassat Acció Cultural del País Valencià va pagar 130.000 euros a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana. Aquests diners són el primer pagament de les dues multes que li ha imposat la Generalitat per les emissions de TV3 al País Valencià, i que pugen a uns 800.000 euros (tenint en compte que són dues multes que sumen 600.000 euros, més els interessos corresponents i el 20% de recàrrec per no haver pogut en el termini de pagament 'voluntari').

Segons ACPV, aquests 130.000 euros són de donacions d'individus, col·lectivitats i organitzacions en resposta a 'la crida per a encarar col·lectivament una multa injusta i absolutament desproporcionada'. Segons l'entitat, aquestes multes 'només pretenen ofegar econòmicament la nostra entitat, en vist que, aquests darrers quatre anys, hem suportat la persecució política i econòmica a què ens ha sotmès el govern del president Camps'.

---------------------

Nota de premsa d'Acció Cultural del País Valencià
València, 11 de maig de 2011
 

MITJANS EN PAPER I DIGITALS, WEBS I BLOGS ES MOBILITZEN PER AJUDAR ACPV A PAGAR LES MULTES PER TV3

 

La Federació Llull i la Fundació PuntCat fan una crida sota el lema “Internet solidària”, que troba un ampli ressò

 
Diversos mitjans escrits i digitals fan avui una crida conjunta de solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV) davant les multes que el Govern valencià ha imposat a aquesta entitat per les emissions de TV3 al País Valencià. La crida, encapçalada per la Federació Llull (formada per Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa ACPV) i la Fundació PuntCat (responsable del domini .cat d'Internet), ha comptat amb el suport de mitjans com ara el setmanari El Temps, els diaris Avui, El Punt, El 9 Nou o el Diari de Balears, l'Associació Catalana de la Premsa en Català i diaris digitals com són Vilaweb, Nació Digital.cat, Crònica.cat o Tribuna.cat, entre d'altres. També ha tingut ampli ressò entre webs d'entitats i associacions i en blogs individuals.
 
En l'àmbit digital, la mobilització ha dut el nom d'“Internet solidària”, i ha implicat webs i blogs en un nombre creixent. A més, ha saltat a Facebook i Twitter, amb un ritme també creixent a mesura que avançava el matí.
 
La iniciativa vol animar la realització de donacions econòmiques a diversos comptes oberts especialment per al pagament de les multes, que sumen 800.000 euros, una xifra que depassa de molt les possibilitats d'una associació cultural sense ànim de lucre com és ACPV. És justament el volum de la multa el fet que ha obligat l'entitat a demanar col·laboracions individuals i col·lectives de qualsevol volum, amb la idea de poder respondre així al seu pagament. Les donacions es poden fer per Internet a la web www.acpv.cat, o bé ingressant-les al compte 2100 0700 12 0200294927 .
 
De fet, al llarg del matí, s'ha notat l'increment de donacions a un ritme constant i continuat.
 
A la web d'ACPV podeu consultar la llista actualitzada d'adhesions que s'estan produint, així com de notícies relacionades, i seguir el ressò de la iniciativa a Facebook i Twitter.
 
Aquesta mobilització tindrà continuïtat els pròxims dies amb noves iniciatives destinades a mantenir el bon ritme de donacions per tal de fer possible el pagament de les multes.
 
 
2)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 3 de maig del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/405406-catala-estadis-dignitat.html
 
Català, estadis, dignitat
 
Ferran Suay
 

Els darrers enfrontaments futbolístics entre el Barça i el Madrid han estat una font ben sucosa de notícies i reflexions. La majoria, de caràcter futbolístic, tot i que no convé oblidar com de fàcil és fer metàfores que lliguen la pugna futbolística amb uns altres nivells de la realitat que vivim. La diferència d'estils entre tots dos clubs, intensificada ara mateix per l'antagonisme extrem entre la sobrietat mesurada d'en Guardiola i l'histrionisme egotista d'en Mourinho, pot fer florir un estol inacabable de paral·lelismes amb la política, i particularment amb la política nacional, és a dir, la que fa referència a les nacions. Els següents paràgrafs només n'analitzaran —breument— un dels molts possibles.

A l'estadi del Reial Madrid, les autoritats competents no van considerar necessari ni convenient que el català fos una de les llengües que sonarien per megafonia. Ho van trobar —diuen— 'perillós'. Ells sabran per què. Com pot un idioma ser perillós? El català ha sonat als estadis de tota Europa, sense que s'haja produït cap catàstrofe. Per tant, l'única explicació és que les esmentades autoritats foren conscients que l'estadi estaria ple de fanàtics ultranacionalistes, capaços d'engegar un frenesí de violència extrema, davant la insostenible provocació d'escoltar una llengua estrangera.

Perquè, evidentment, és aquesta la consideració que fan del català: un idioma estranger. I no un estranger qualsevol, ja que no hi ha cap problema perquè l'anglès, el francès o l'italià sonen al Bernabeu. No: un estranger particularment odiós i insuportable, a qui no es pot concedir ni la mínima cortesia que les regles de l'hospitalitat i de l'esportivitat recomanarien. Els càntics de 'que viva España' amb què els madridistes animaven el seu equip ho corroboren plenament. Quan el Madrid juga amb un altre equip espanyol, com ara —posem per cas— el Màlaga, es produeixen aquests crits? Evidentment no. Això només passa quan juguen contra el Barça, a qui consideren un equip no espanyol, i és per això que —entonant tan patriòtica peça— pretenen refermar-se contra l'estranger odiós que és —alhora— enemic esportiu i nacional.

I estic segur que durant el partit de tornada, a l'estadi del Barcelona, l'idioma dels madrilenys sí que sonarà per megafonia. I que, a diferència d'ells, que van segrestar tantes senyeres estelades com van poder, la bandera espanyola es passejarà sense cap problema per les grades del Camp Nou. Potser caldrà veure-ho com una mostra més de la diferència d'estils entre tots dos equips. Potser ens ho voldrem mirar com una mostra de cortesia, d'una cortesia que nosaltres sí que observem respecte a tots els rivals, independentment del seu origen.

També convindria, però, recordar que la cortesia ha de ser bidireccional. Que hem de ser educats amb tothom, però que també tenim dret a esperar un tracte equivalent per part d'ells. Quan no és així, quan només nosaltres som cortesos, mentre que ells es permeten sistemàticament faltar-nos al respecte, la cosa s'assembla sospitosament a la submissió. I si bé la cortesia és —no sols acceptable— sinó desitjable, la submissió és un costum abjecte i plenament rebutjable, que ens haurem d'anar fent a la idea d'abandonar. L'alternativa a la submissió és la dignitat. I —igual com la cortesia— la dignitat s'ha de fer servir amb amics, enemics, coneguts i saludats. Amb compatriotes i amb estrangers. A casa d'ells, i també a casa nostra.

 
3)

Es posa en marxa la XXIII edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira

El certamen literari té una dotació global de més de 80.000 euros
La nova edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira ha començat ja amb l'obertura del termini de presentació d'originals. Aquest any se celebra la XXIII edició dels guardons, una cita ineludible de la tardor literària en el nostre àmbit lingüístic.

La dotació global de la present edició arriba a 82.000 euros. Les més de dues dècades de trajectòria d'aquests premis i la seua remarcable dotació econòmica tornen a confirmar el prestigi d'un certamen que es caracteritza per incentivar la producció literària en la nostra llengua. El XXIII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira està dotat amb 18.000 euros, la mateixa quantitat que guanyarà el guardonat amb el XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General i el guardonat amb el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. De la seua banda, el XIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta té una dotació de 10.000 euros; el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, de 4.000 euros; el VI Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca, de 8.000 euros, i el VI Premi de Poesia Ibn Jafadja, de 6.000 euros.

El termini de presentació d'originals estarà obert fins al 12 de setembre per a totes les categories, excepte per al Premi de Teatre Palanca i Roca, que es tancarà el 6 de juny. El guanyador d'aquest premi es farà públic durant els Encontres de Teatre a l'Estiu que organitza l'Ajuntament d'Alzira a principis de juliol. Els guanyadors del Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es coneixeran també abans que la resta, concretament el 4 de novembre. Amb tot, els set guardons es lliuraran oficialment la nit de l'11 de novembre, en el transcurs del tradicional sopar literari, on els guanyadors rebran, a més de l'import en metàl·lic de cada premi, el trofeu dissenyat per Manuel Boix.

La consolidació dels Premis Literaris fa palesa l'aposta de les sis entitats convocants –l'Ajuntament d'Alzira, la Universitat de València, la Mancomunitat de la Ribera Alta, Bancaixa, el Centre Alzira-València de la UNED i Edicions Bromera– per aquests guardons literaris que cada any reuneixen més participants i guanyen rellevància social i cultural. «L'èxit i la rellevància dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira té molt a veure amb la conjunció d'esforços de les entitats convocants, que a més de l'aposta literària, és una decidida actuació de promoció de la llengua, a través de la literatura», ha manifestat el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alzira, Carlos Correal.
 
Si vols més informació, pots posar-te en contacte amb el Gabinet de Comunicació (a/ Carol Borràs) a través dels telèfons 962 459 705 i 661 936 247 o de l'a/e comunicació@bromera.com o amb el Servei de Promoció i Ús del Valencià, Regidoria de Cultura, Ajuntament d'Alzira, tel. 96 245 92 50 i a/e serval@alzira.es.
 
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dijous 28 d'abril del 2011

Ahir parlàvem de l'endemà i va quedar al tinter un dubte que neguiteja els correctors. ¿És un castellanisme el dia següent o el dia després? ¿Cal que ho canviem per l'endemà? Sóc partidari de no renunciar al que fa servei. Per mi el dia següent i el dia després són dues locucions ben formades que podem usar si per raons d'estil o sentit trobem que en un cert context ens van millor que l'endemà .

Ho dic al revés: si l'endemà ens va igual de bé, per àgil i genuïna és l'opció preferible, però ni l'obsessió per separar-se del castellà justifica el canvi sistemàtic ni la ignorància dels recursos propis fa tolerable el calc. Hi ha, per exemple, un ús retòric habitual als diaris que va posar de moda la pel·lícula del 1983 The day after. Ens situava en l'endemà d'una catàstrofe nuclear i es pot aplicar a l'endemà de qualsevol canvi radical que ens forcés a repensar-ho tot, com ara la independència.

Doncs bé, el francès i l'italià, que tenen le lendemain i l'indomani, van titular el film Le jour d'après i Il giorno dopo. Devien buscar una èpica que no acaba d'expressar bé el que és massa quotidià i col·loquial. En casos així l'opció el dia després no em sembla que sigui un disbarat. En canvi, trobo perfecte que fem píndola de l'endemà. El francesos també fan pilule du lendemain. Per contra, els italians en diuen pillola del giorno dopo. I és que potser per a la famiglia tradicional té connotacions catastròfiques que ho justifiquen.

 

5)
 
Publicat en el diari ARA divendres 29 d'abril del 2011

Encaterinament monàrquic

Albert Pla Nualart

Avui una plebea esdevindrà princesa. Gràcies a una miraculosa transsubstanciació entrarà a l'església Kate i en sortirà Caterina. La tradició de posar a reis i prínceps noms de la pròpia llengua, com si fossin de la família, és tan antiga com qüestionable. Conspira dins l'inconscient col·lectiu per fer legítims uns drets que, en democràcia, són inadmissibles. I potser ens hauríem de preguntar si no és una mica provinciana.

La cosmopolita Wikipedia revela que, així com Felip II és Philip, Philippe o Filippo en les llengües veïnes, Joan Carles és sempre Juan Carlos i el seu príncep hereu és Felipe a tot arreu menys al nostre graciós Principat. Faig, doncs, una modesta crida republicana als mitjans perquè a la que avui ja li direm Caterina algun dia gosem dir-li Catherine si la seva alta dignitat ja no permet dir-li Kate.

Però no és un republicanisme subjacent el que explica que TV3 li digués Leonor a la futura reina fins fa dos mesos, quan, després d'un llarg debat, es va passar a l'Elionor que ja fèiem anar altres mitjans. En el seu dia ho va justificar dient que Leonor també era català. Llàstima! A mi m'hauria agradat que fos una manera dissimulada de no fer nostre el que ens han imposat. I per molt que la coherència i la tradició ens obliguin avui a dir-li Elionor, una raó més profunda, propera a la dignitat, em fa desitjar que algun dia passem a dir-li Leonor amb un accent ben castellà.

 

6)
 
Publicat en la web de la Xarxa CRUSCAT dimecres 4 de maig del 2022
 
Dades sociolingüístiques de Catalunya al Google Public Data Explorer
 
 
 
7)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 6 de maig del 2011
http://www.levante-emv.com/panorama/2011/05/06/acostar-i-apropar/804582.html
 
Acostar i apropar
 
J. Leonardo Giménez
 
El nostre verb "acostar" té el seu homònim en castellà, quant a pronúncia i a escriptura, però són de significats totalment diferents. El nostrat representa "aproximar, posar a prop, arrimar, apropar (alguna cosa, algú)", també amb les seues formes pronominals, mentres que el castellà té el sentit de "gitar, gitar-se" per a dormir o per a altres menesters en què cal estar ben desperts (i despertes). Ocorre, pel que fa a la forma, com en "llevar" o "colgar" (de significats ben dispars en les dues llengües), però en este cas no hi ha interferència (com n'hi ha en colgar). El que sí que passa és que en el valencià de llibre el verb "acostar" es veu arraconat pel sinònim "apropar" i el pronominal "apropar-se", "el qual és absent del valencià tradicional i del balear", com assenyala el professor Abelard Saragossà en l'assaig El valencià de Bernat i Baldoví.

Però, igual que succeïx amb tants mots i expressions preferents del model que Quim Monzó anomena "postnoucentista", apropar no s'ha integrat en la parla quotidiana i natural de la majoria dels que tenim el valencià com a primera llengua.

És curiós que vocables i formes que semblen calcs del castellà, com ara creuar i l'esmentat apropar, aconseguixen desplaçar, en la llengua escrita (i oral, però llegida), les formes tradicionals equivalents travessar, acostar, respectivament, i altres. També s'hi bandeja, sovint, arrimar, arrimar-se, un altre verb que deu sentir-se deprimit davant del llibresc apropar.

Però més curiós encara és que la promoció d'eixes formes, tan pròximes al castellà, no provinguen directament de la interferència d'este, sinó d'institucions i autoritats lingüístiques per a les quals la divergència i la separació del castellà, sovint, és una professió de fe i un senyal d'identitat, com passa amb el pobre "lo", tan valencià i tan català ell, però condemnat a les tenebres dels barbarismes i de la incorrecció, a pesar d'estar en la boca de tots els parlants d'este idioma, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

 
8)

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

DEL 25 D'ABRIL AL 8 DE MAIG DEL 2011

 
 
 
Nou capítol de "l'Espanya plural": el català al Bernabéu
 
El PP d'Alcoi veta un concert de música en valencià organitzat pel BLOC JOVE
 
Toni de l'Hostal també dóna la cara per Compromís
 
Valencians i catalans, "una relació sense senyal"
 
RTVV prohibix l'accés dels candidats de Compromís per a parlar amb els treballadors
 
Els ossos o la llengua? Article de Josep Miquel Bausset
 
El CAV organitza una conferència sobre les variacions en el valencià escrit
 
Sectors de la UV, l'AVL, la RACV i Lo Rat Penat escenifiquen la "pau lingüística"
 
 
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - afaitar en sec (a algú)
 
2) Eugeni S. Reig - Engolir i altres verbs equivalents
 
3) Joan-Lluís Lluís - Com anomenem els altres pobles
 
4) Màrius Serra - Androna?
 
5) Antoni Llull Martí - El suro i el corcho
 
6) Pau Vidal - Atènyer
 
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra P)
 
8) Les Converses Filològiques de Pompeu Fabra disponible en format electrònic
 
9) Nova publicació: «Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'Occitan»
 
10) Vídeo sobre els avantatges de parlar més d'una llengua
 
11) Ramon Sangles i Moles - Si ets artista de la paraula et faràs escoltar
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: espatlles
 
 
Si voleu rebre el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir tots els butlletins d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací