InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 489 (dilluns 09/05/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Carles Ribera - Un magistrat de ‘Lérida'
 
2) Xavier Graset - Dèficits lingüístics
 
 
4) David Valls i Botet - Un moment per l'extrem sud
 
5) Acció Cultural del País Valencià ha pagat ja 130.000 euros de la multa per les emissions de TV3
 
6) Joc de llengües al mercat
 
 
8) Jordi Portals, de Barcelona, i Manel Bellmunt, de Vila-real, guanyen els PREMIS MAIG de narrativa breu
 
9) Ha eixit el número 28 de La Lluna en un cove
 
 
 
1)
 
Carles Ribera
 
La justícia és cega, per la qual cosa algun despistat podria pensar que és comprensible que els jutges de tant en tant perdin el món de vista. Fals. El cas del senyor José María Magán, il·lustríssim magistrat del jutjat contenciós administratiu de Lleida, no es pot pas imputar a la invidència sinó a la incontinència. Aquest individu ha carregat de furibunda catalanofòbia un trist tràmit com és un recurs contra una multa de trànsit. Podria reproduir-ne algunes perles però el millor és llegir-lo en la seva totalitat per fer-se una idea exacta de la mala bava i la rancúnia que desprèn.
 
Deu haver quedat descansat, aquest campió de la retòrica espanyolista. Ep, no entraré pas a valorar la part dispositiva de la resolució, però quedo perplex davant del to manifestament polític i ideològic amb què el personatge ha decidit carregar les tintes d'un simple procediment judicial. Com ha de ser la mentalitat d'un individu capaç de congriar tot aquest fel, de filtrar tot aquest odi i aquesta animadversió envers la societat on ha estat destinat a impartir justícia. Què deu passar pel cap d'algú que podria viure feliç disfrutant de les belleses naturals, lingüístiques i humanes de les terres de Lleida i que, en canvi, destil·la aquest profund malestar. Aquest mal estar. He començat aquest article amb un rampell de ràbia envers Magán, però ara que arribo al final haig de dir que aquest home no em fa ràbia sinó pena. Li desitjo una llarga i feliç estada entre nosaltres. Ara bé, si mai li passés pel cap recollir firmes per obtenir el trasllat a la seva Espanya estimada, sàpiga que pot comptar amb el meu suport total. Tots plegats, ell i nosaltres, ens trauríem un pes de sobre.
 
2)
 
Publicat a
 
 
Xavier Graset
 
Tot i que l'ús del català en la justícia sigui pràcticament inexistent, pel titular del jutjat contenciós administratiu de Lleida, José Luis Magán, encara és excessiu. I no només en la justícia; per aquest home possiblement encara es parla massa català al món. El magistrat en qüestió, que ja ha provocat més d'algun disgust a l'alcalde Ros en ordenances sobre bars, ara, a resultes d'una multa de trànsit escrita en català, ha qualificat la Generalitat d'una simple administració regional espanyola, descortesa, mancada de solvència i que actua amb mala fe.

El jutge dóna la raó a un ciutadà madrileny que havia presentat recurs contra la sanció escrita en la mateixa llengua que no podia sonar al Bernabéu abans del partit de Champions per raons de seguretat: el català. Aquesta és bona. Fins ara sabíem que la llengua pot ser verinosa, o ligth, però en la gama dels desnatats, en els nous temps ja es parla de zero. I en aquest estadi, al zero és on volia deixar el Real Madrid, i la policia, el català a la megafonia. Finalment vam tenir els avisos previs de la UEFA, en la nostra llengua, abans del partit, però no un cop guanyat.

És un esperit enquistat en el pas del temps, que travessa règims, generacions i territoris. Nosaltres, els catalans, som els “pesats“ que deien Carmen Rico Godoy, o Quevedo, els 300 i els del manifiesto de cada deu anys.

Ara que tant es parla de dèficits, en la balança hi podem afegir aquest. D'aquí ve el valor de la campanya de l'associació de juristes en defensa de la llengua pròpia, que demana que quan anem al jutjat no canviem de llengua. És clar que ens trobarem el Magán de torn, però fer servir el català a l'administració de justícia és un dret que recullen l'Estatut i la Constitució i al qual la consellera Pilar Fernàndez Bozal sabrà donar suport. I d'aquí ve també que el lip-dup de la Plataforma per la Llengua, que promou el català com a llengua comuna, l'haurien de passar dimarts per les pantalles del Camp Nou, i a la final, en els marcadors de Wembley. Sense faltar al respecte ni a la seguretat mundial, és clar.

 
3)
 
Publicat a directe.cat dijous 28 d'abril del 2011

El fracàs del Codi de Consum


Un dels avenços més importants en la protecció dels drets dels catalanoparlants de l'anterior legislatura va ser el Codi de Consum, l'ambiciosa normativa que obliga a totes les empreses a facilitar la seva informació com a mínim en català. Segons aquesta llei -que després dels sis mesos de moratòria ja és d'obligada aplicació tant per empreses grans com per petits comerços- els ciutadans tenen dret a rebre en català tota la informació, documentació i factures, així com els contractes i la resta de documents que emeti qualsevol empresa, i a més el Codi estableix molt clarament que tots els consumidors 'tenen dret a ser atesos oralment i per escrit' en català.

A l'hora de la veritat, però, la majoria de grans companyies continuen ignorant els drets dels catalanoparlants. Un bon exemple d'això és el recull de vulneracions a la Llei que ha publicat Marc Belzunces al seu blog després que necessités contractar una nova línia d'ADSL. El jove geòleg va intentar contractar la línia amb ONO, Orange, Ya.com, Jazztel i Movistar, i en tots els casos se'l va obligar a parlar o ser atès en castellà en algun dels passos. En la seva particular odissea per contractar l'ADSL, Belzunces va trobar-se amb un panorama totalment desolador: webs només en castellà, telèfons 902 de pagament -quan la llei fixa que han de ser gratuïts- i línies d'atenció al client sense operadors que parlin la nostra llengua.

Cal recordar que fa un parell de mesos la Plataforma per la Llengua ja va presentar un estudi que denunciava que les grans operadores de telefonia continuen sense atendre en català tot i els compromisos amb el Govern de la Generalitat, però no sembla que l'administració catalana estigui decidida a denunciar i promoure sancions per aquesta causa. Aquest és el parer de Marc Belzunces, que ha anunciat que, a més de denunciar individualment aquestes empreses a l'Agència Catalana de Consum, estudia demandar la Generalitat de Catalunya per connivència amb la infracció d'aquests drets fonamentals dels catalanoparlants.
 
4)
 
Publicat en el blog SO DE LLENGÜES divendres 29 d'abril del 2011
David Valls i Botet
 
 
5) 
ACPV HA PAGAT JA 130.000 EUROS DE LA MULTA PER LES EMISSIONS DE TV3
 
L'entitat ha recollit, a dia d'avui, 145.000 euros de donacions
 
El passat 28 d'abril, dijous, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va pagar 130.000 euros a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana. Aquests diners són el primer pagament de les dues multes imposades a la nostra entitat per la mateixa Generalitat per les emissions de TV3 al País Valencià i que sumen un total aproximat de 800.000 euros (tenint en compte que es tracta de dues multes que sumen 600.000 euros, més els corresponents interessos i el 20% de recàrrec per no haver pogut pagar dins del termini de pagament dit voluntari).
 
Aquests 130.000 euros corresponen a les donacions realitzades per persones individuals, col·lectius i organitzacions en resposta a la crida realitzada per ACPV per fer front col·lectivament a una multa que entenem que és injusta i absolutament desproporcionada. Aquestes multes només busquen ofegar econòmicament la nostra entitat, davant del fet que, durant els darrers quatre anys, hem suportat la persecució política i econòmica a la qual ens ha sotmès el Govern del president Camps, mogut pel seu desig de censurar una televisió pública de qualitat i en català i, alhora, acabar amb l'entitat que significa un dic de contenció al seu autoritarisme.
 
Durant els dies posteriors al 28 d'abril, les donacions han continuat, de manera que a hores d'ara ja hi ha recollits 15.000 euros més, cosa que suma –a dia d'avui, 4 de maig– 145.000 euros (els 130.000 ja ingressats per la nostra entitat per tal de pagar una part de la multa i els altres 15.000 recollits aquests dies).
 
D'una altra banda, per commemorar l'èxit de la manifestació del passat 16 d'abril i com a iniciativa per a recollir més donacions, ACPV ha dissenyat un àlbum fotogràfic de l'esmentada manifestació amb les imatges realitzades per participants en aquella mobilització. L'àlbum, editat en format virtual, es pot aconseguir en la web d'ACPV, www.acpv.cat, amb una donació simbòlica de 3 euros, els quals aniran destinats a pagar les multes.
 
ACPV vol donar públicament les gràcies a totes les persones i col·lectius que fins ara han fet donacions, i fa una nova crida per tal de mantenir-ne el ritme i així poder pagar una multa que amenaça la continuïtat de la nostra entitat i a la qual, obligatòriament, hem de fer front.
 
València, 4 de maig de 2011
 

6)
Joc de llengües al mercat
 
Voleu participar en una gimcana lingüística per difondre l'ús social del català al barri de Sarrià i passar-vos-ho d'allò més bé?
Dimecres 11 de maig, a les 10 h, farem el Joc de llengües al Mercat de Sarrià amb la participació d'alumnes del CNL i altres persones.

Busquem tot tipus de parlants amb llengües d'origen divers. I ens calen força catalanoparlants! Podreu guanyar paneres amb llibres, fruites i altres sorpreses.

Inscripcions al correu: giaporlandai@gmail.com

Us animem a difondre el joc entre els vostres contactes i inscriure-vos al correu electrònic giaporlandai@gmail.com per fer de parelles lingüístiques d'aquests estudiants. Igualment, si coneixeu altres persones que estiguin aprenent el català que es puguin animar a participar, doncs us agrairiem que els informéssiu (hi haurà regals i serà una experiència molt maca i didàctica).
 
Mercat de Sarrià: Passeig Reina Elisenda, 8.
 
 
7)
 
 
 
 
8)
 
Jordi Portals, de Barcelona, i Manel Bellmunt, de Vila-real, guanyen els PREMIS MAIG de narrativa breu
 
Una narració sobre la força de voluntat i un relat que explica les peripècies d'un traductor literari són els guanyadors de la XV edició.
 
“El sentit de l'humor ha estat el protagonista de l'edició d'enguany dels premis Maig”, segons ha manifestat Pasqual Broch, secretari del jurat. Uns guardons que han premiat amb 600 euros el guanyador absolut, Jordi Portals, guionista de televisió de TVE i TV3, i amb 300, el finalista, Manel Bellmunt.
 
“La força de voluntat”, de Jordi Portals, és el títol del relat guanyador. Una narració que aborda, amb un ús molt intel·ligent del sentit de l'humor, la història d'un alumne modèlic, el Gómez, que de sobte prendrà una decisió que el lector no espera. La frescor del relat ha captivat els membres del jurat, que formaven el regidor Héctor Folgado, l'escriptor Vicent Usó i Pasqual Broch, en representació de El Guitarró, l'associació que organitza el certamen en col·laboració amb la Regidoria de Promoció Lingüística. L'acte de lliurament dels guardons ha tingut lloc avui divendres, a la plaça Major de Vila-real.
 
Jordi Portals (Barcelona, 1972) és llicenciat en Periodisme i treballa des de fa gairebé vint anys com a guionista de programes de televisió. Ha escrit guions per a prop d'una trentena de programes, sobretot de TV3 i TVE. Ha publicat també el recull de contes “Regala'm un minut més” (premi Vila de l'Ametlla de Mar 1998) i l'assaig humorístic “El futbol és així”, i ha guanyat més de vint premis de narrativa curta. Ha escrit tres obres de teatre adreçades a un públic adult (“Fred”, accèssit al premi de teatre Ciutat de Gandia 2011, “Cercles concèntrics”, premi de teatre d'humor El Castell dels Tres Dragons 1999, i “Dues estrelles”) i quatre obres per a un públic infantil.
 
El finalista, Manel Bellmunt, optava als premis amb una narració que pren com a protagonista un estudiant de llengües eslaves que, una mica impulsat per les necessitats i una mica per un cert esperit aventurer, per no dir temerari, decideix tirar-se al buit i anar solucionant els problemes tal com vinguen. Aquesta actitud porta el lector, de la mà d'una narració feta amb pols ferm, un marcat sentit de la ironia i també un puntet de malícia, a una conferència d'allò més hilarant.
 
Manel Bellmunt va nàixer l'any 1981 a Castelló, però és vila-realenc. És llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Castelló i filòleg eslau per la Universitat de Barcelona. En l'actualitat fa de doctorand al departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona i escriu la tesi doctoral sobre la poesia polonesa del segle XX. A més, és traductor de polonès, rus i anglès i ha publicat dues traduccions del polonès, una al castellà (Lecturas no obligatorias de Wisława Szymborska) i una altra al català (Un bàrbar al jardí de Zbigniew Herbert). La primera la va publicar l'Editorial Alfabia de Barcelona i la segona, Edicions Labreu també de Barcelona. Actualment està traduint un tercer llibre mentre acaba la tesi doctoral.
 
La XV edició dels premis Maig, que s'han disputat 24 originals, ha estat, segons l'organització, molt competida. En opinió de Broch, secretari del jurat, “el nivell de qualitat dels originals a concurs demostra l'atractiu dels premis i ens ratifica a continuar pel mateix camí”. Cal recordar, en efecte, que els Maig són un dels premis amb major dotació pel que fa a narrativa breu de tot l'àmbit lingüístic.
 
Vila-real, 6 de maig de 2011
 
 
9)
 
Ha eixit el número 28 de La Lluna en un cove
 
Contingut:
 
 
La segona mort del senyor Esteve
Joan Tudela
 
Joan Tudela, reinventa un final per a la famosa obra de Santiago Rusiñol. Aquest relat, configurat en dues parts ben diferenciades, ficciona una hipotètica troballa d'un suposat final definitiu de «L'auca del Senyor Esteve». La primera part de la narració és una mena de presentació o introducció sobre el contingut del manuscrit inèdit de Rusiñol que es reprodueix íntegrament en la segona part, i que conté un final diferent al de l'obra que va ser publicada el 1907. En conjunt, el relat representa un molt interessant exercici literari, que sens dubte cridarà l'atenció tant a aquells que prèviament hagin llegit l'original de Rusiñol com als que no ho hagin fet encara.
 

La identitat col·lectiva
Jordi Moreno
 
 
En La identitat col·lectiva, l'autor, Jordi Moreno, es serveix d'un fet extraordinari com a excusa per a mostrar-nos la permanent mutabilitat d'una cosa tan complexa com és la identitat col·lectiva; una realitat que adopta diferents formes, però que (¿potser és aquest el missatge del conte?) només té existència a través dels mitjans de comunicació. Com a mínim, un somriure sí que deixareu anar quan acabeu de llegir aquest breu relat.
 

Entropia minvant
Joaquim Casal
 
Entropia minvant, de Joaquim Casal, és un relat que està a mig camí entre el gènere fantàstic i la ciència-ficció. Potser convindria usar paraules del propi autor per a presentar el relat i donar així una pista de per on aniran els trets. Heus ací: «La segona llei de la termodinàmica estableix que les coses, els sistemes, la vida, només poden evolucionar en una direcció: d'un estat més ordenat a un de més desordenat, d'un estat de baixa probabilitat a un de més alta probabilitat [...] L'entropia és una propietat que ens diu què pot i què no pot succeir en el món real. La segona llei diu que un canvi pot tenir lloc només si l'entropia del sistema augmenta, i sempre cap a un major desordre.» Per tant, l'entropia minvant seria una cosa impossible... Vaja, com demanar La Lluna en un Cove. L'autor d'aquest relat ens proposa per tant una interessant juguesca literària però també científica: el protagonista del conte, habitant solitari d'un pis molt particular, haurà de suportar alguns dels efectes possibles de la... ja sabeu: l'entropia minvant.
 
Més informació:
 
Fer comanda:
 
 
10)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimecres 20 d'abril del 2011

La Fundació Jaume Bofill acaba de publicar Les llengües a Catalunya, 2001-2005 d'Albert Fabà i Mireia Llaberia. Aquest informe fa una anàlisi de la situació lingüística de la Catalunya dels inicis del segle XXI, amb dades sobre la llengua d'identificació, sobre l'ús lingüístic en diverses situacions, sobre la llengua familiar, etc. També inclou un apartat sobre llengua i política. Forma part de la col·lecció “Informes breus” i es pot descarregar en format pdf des del web de la Fundació Jaume Bofill: http://www.fbofill.cat
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací