InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 487 (dimecres 04/05/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Les menjades en valencià
 
2) J. Leonardo Giménez - Tenim una esquena
 
3) III Seminari ECAD, amb Teresa Maria Castanyer i Marià Pou
 
 
5) Albert Pla Nualart - Pertot arreu o per tot arreu?
 
 
 
 
 
 
1)

 

Article publicat en EL PUNT dilluns 18 d'abril del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/398518-les-menjades-en-valencia.html

Les menjades en valencià

 Eugeni S. Reig

 

 

En valencià disposem dels vocables almorzar (o esmorzar), dinar, berenar i sopar que poden ser substantius o verbs així com del substantiu desdejuni i del verb desdejunar-se. Les definicions són les següents:

desdejuni (substantiu) Aliment lleuger que s'acostuma a prendre de matí a l'alçar-se.

desdejunar-se (verb pronominal) Prendre el desdejuni.

almorzar (o esmorzar) (substantiu) Menjada o àpat que es fa de matí.

almorzar (o esmorzar) (verb intransitiu) Prendre l'almorzar (o l'esmorzar).

dinar (substantiu) Menjada o àpat principal del dia que es fa a migjorn o en les primeres hores de la vesprada.

dinar (verb intransitiu) Prendre el dinar.

sopar (substantiu) Menjada o àpat que es fa a primeres hores de la nit.

sopar(verb intransitiu) Prendre el sopar.

En la nostra llengua, els verbs almorzar (o esmorzar), dinar, berenar i sopar són, com he especificat, intransitius, és a dir, són verbs que no admeten cap complement directe, mentres que els seus equivalents castellans poden actuar bé com a intransitius, bé com a transitius. Per tant, en valencià és correcte dir “la meua dona no almorza mai, però jo sí”, “demà dinarem promptet i, en acabant, baixarem al poble”, “no vingues tard que soparem a les nou en punt”, però, en canvi, és un castellanisme dir “¿què soparem esta nit?” o “demà dinarem paella”. Per a expressar les darreres idees hem de dir, respectivament, “¿què hi ha esta nit per a sopar?” i “demà tenim paella per a dinar”. És a dir, en valencià els verbs almorzar (o esmorzar), dinar i sopar devem usar-los únicament per a expressar la idea de prendre els àpats corresponents, però no per a especificar quins aliments es prenen en eixos àpats.

Si cerquem el mot esmorzar en el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines llegirem com ens diu que aquest vocable és una variant formal del més antic almorzar i com aquesta variant antiga és actualment ben viva entre els valencians i apareix ja documentada en l'Espill de Jaume Roig i en els Sermons de sant Vicent Ferrer (DECat III, 601b60). Així doncs, farem ben fet els valencians si tenim la valentia i la congruència d'emprar en la llengua culta el mot almorzar de la mateixa manera que l'usem en la llengua col·loquial. Espere que en el futur Diccionari Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua les paraules almorzar (substantiu) i almorzar (verb) apareixeran com a entrades principals.

El substantiu berena equival a berenar, però té també el significat de «menjar que es porta en anar de camí o a treballar fora de casa». Amb aquest darrer significat l'usa a bondó en la seua obra literària escriptors com ara Enric Valor, Jordi Valor o Joan Olivares.

L'expressió berena-sopa s'usa per a denominar la menjada que es fa cap a les set o les huit de la vesprada i aprofita de berenar i de sopar alhora.

Els substantius dina, berena i sopa són propis de diverses poblacions de la Vall de Novelda (el Pinós, l'Alguenya, etc.), a on són d'us habitual en lloc dels seus equivalents dinar, berenar i sopar.

 

2)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dijous 28 d'abril del 2011
 
 
J. Leonardo Giménez
 
 
El sacerdot don Horaci, en un capítol de la sèrie "Senyor Retor", de Canal 9, explica com es deia missa abans del Concili Vaticà II, i diu que "els capellans deien missa en llatí i d'esquenes" (als feligresos).

Una altra interferència del castellà, perfectament evitable si Canal 9 cuidara la llengua en els programes de producció pròpia, com ho fa en alguna altra part de la programació.

En les frases, modismes i locucions en què apareix l'esquena, en valencià, va en singular (perquè en tenim una, d'esquena): "els capellans deien missa d'esquena", com en "caure d'esquena", "girar l'esquena", "tirar-s'ho tot a l'esquena", etc. És com si algú ens saludara amb uns "bons dies", en comptes de "bon dia". Pensaríem que està aprenent valencià, però que encara està a mitjan aprenentatge. Fet dispensable en un principiant, però gens excusable en un diàleg formal d'un mitjà de comunicació com la televisió valenciana.

En castellà no deixarien passar una frase com "ese que vive en ese rascacielo tiene muchos dineros, pero no se entera de nada, está en los limbos". Demanarien comptes a l'autor de la destrossa lingüística, llevat que el que parlara actuara d'incult, expressament, cosa impensable en un capellà.

La nostra llengua té, en general, bastant precisió i lògica pel que fa al nombre gramatical i solem fer en singular allò que veiem com a únic o uniforme, i diem "llevaneu", "parafang", etc., i frases com ara "vés i toca't el nas", "ficar el nas", perquè de nas sols en tenim un. O "pujar al cel" ("A los cielos", en castellà), que potser és ben gran, però que deu haver-n'hi només un, i podem estar "en dejú" (en castellà "en ayunas"); i moltes més que en castellà les diuen en plural. I no ens oblidem del malnom "el Bigotes", que en valencià és més prompte "Bigot" (sense l'article), segurament, també, perquè només se'n sol tindre un.

Sí que és ben genuí "Les espatles", tal volta perquè en tenim dos, una a cada costat del coll.

 
3)
 

III Seminari ECAD, amb Teresa Maria Castanyer i Marià Pou

 

Amb tots dos parlarem d'«Alguns problemes de llengua en els informatius»; ens mirarem la llengua des dels mitjans de comunicació.

 

Teresa Maria Castanyer i Marià Pou han dedicat més de vint-i-cinc anys de la seva vida als Serveis Informatius i d'Esports de Televisió de Catalunya.  (Més informació a www.ecad.cat)

 

Dia: 4 de juny

Hora: de 10 a 13 h, aproximadament

LlocSala Carner de la Casa Elizalde. Carrer València 302, Barcelona

 

Acte gratuït. Aforament limitat.

 

Inscripcions:

Per confirmar la vostra assistència i reservar la plaça envieu un missatge a taller.ecad@gmail.com abans del 27 de maig. Poseu SEMINARI 3 al cos de l'assumpte i els vostres nom i cognoms al cos del missatge. Rebreu un correu de confirmació de l'acte la setmana del 4 de juny.

 

Font: Escola Catalana de Doblatge, SL (www.ecad.cat)

 
4)
 
Publicat en el diari ARA divendres 15 d'abril del 2011
 
 
Albert Pla Nualart
 
El verb avarar o varar tenia dos sentits oposats: el de posar en mar i el de posar en sec una embarcació. La norma l'ha restringit al primer, que s'estén a enlairar un estel o fins i tot a engegar una empresa. El castellà ha fet just el contrari: varar volent dir posar en mar és obsolet i el sentit de posar en sec s'estén a embarrancar per un obstacle submarí, com ara un banc de sorra, i també es pot aplicar a un negoci que s'encalla o un cotxe que s'avaria.
 
I és que per moure la barca damunt la sorra es feien servir uns travessers de fusta, els parats, que s'hi anaven posant al davant a mesura que l'avanç de la nau els alliberava. El parat tenia una osca al mig que s'enseuava (s'hi posava sèu, greix animal) per fer que llisqués la barca. Tot fa pensar que varar ve d'aquests pals o vares (un origen més simple i versemblant que el que apunta Coromines). I com que calia fer-ho per entrar i sortir del mar, el verb tenia el doble sentit.
 
En renunciar a un dels dos sentits, ha calgut omplir el buit deixat amb un altre verb. El castellà ho fa amb botar, que avui vol dir sobretot posar en mar un gran vaixell acabat de construir. Se sol fer omplint d'aigua un dic sec o fent-lo lliscar per una grada. És un dels sentits del nostre avarar. Per al sentit de posar en sec, els nostres diccionaris donen com a única opció treure. Però el català és massa ric i mariner per dir-ho així, per dir que les barques varades a la platja són barques tretes.
 
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 18 d'abril del 2011
 
 
Albert Pla Nualart
 

Fabra escrivia pertot arreu perquè creia que l'adverbi arreu reforçava l'adverbi pertot . I el seu criteri es va convertir en una norma. El Diccionari auxiliar (1996) de Josep Ruaix, per exemple, es mostra taxatiu: " Pertot arreu (expressió que alguns escriuen, erròniament, per tot arreu )". Per això el corrector disciplinat canviava "Regalima aigua per tot arreu" per "Regalima aigua pertot arreu". Per si algun encara ho fa, l'informo que avui la correcció és abusiva perquè la norma ha canviat.

Alguns correctors no tan disciplinats ja fa molts anys que no ho tocàvem perquè la intuïció ens deia que per tot arreu estava bé. Des de l'any 2007, el DIEC2 ens dóna la raó. L'argument tàcit és simple i clar: si podem dir "A tot arreu en trobes" o "Vénen de tot arreu", què impedeix escriure "Per tot arreu ho fan així", com trobo a l'Alcover-Moll. Ara falta que altres diccionaris i llibres d'estil també ho incorporin i ho difonguin.

Sembla, doncs, que la segmentació més lògica parteix del sintagma tot arreu i hi anteposa diverses preposicions. I dic més lògica perquè fa d'una excepció un cas més i, per tant, regularitza la llengua. El DIEC2, en una estratègia intel·ligent, suma la nova anàlisi a la fabriana, de manera que pertot arreu continua sent normatiu. Però, probablement, un ús racional i desacomplexat de la llengua acabarà convertint aquest tribut a la memòria del Mestre en una raresa filològica.

 

6)
 
Publicat a directe.cat dissabte 30 d'abril del 2011

L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia lamenta que la consellera encara no els hagi volgut rebre

L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia ha engegat una campanya publicitària per recordar als catalanoparlants que tenen el dret a fer servir el català en l'Administració de Justícia. La campanya insta a no canviar de llengua quan s'arriba a un jutjat. L'entitat ha demanat a la Generalitat que recolzi la campanya i la difongui per fer-la arribar a quanta més gent millor. El president de l'entitat, Agustí Carles Garau, ha demanat a la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que rebi l'entitat, després que ho hagin demanat fa temps i no els hagin contestat.
 
La campanya, basada en una pàgina web, Facebook, anuncis de televisió i de ràdio, mostra com persones normals i corrents fan servir el català en diverses situacions quotidianes de la seva vida, però passen a parlar en castellà quan arriben a un jutjat. La campanya porta com a eslògan, 'Si vas al jutjat no canviïs de llengua' i vol incitar l'ús del català defensant els drets individuals dels usuaris que reconeixen tant l'Estatut com la Constitució, segons ha recordat el president.
 
 
7)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dijous 28 d'abril del 2011
 
 
Sanxis defensa que "Saviesa popular" no és "un recull de refranys més"
 
"Està cloc-piu", "té més tecles que un piano","tocar-se el nas", "ningu caça sense gos" o "anar de gorra" són expressions de la nostra terra, úniques, i que, en certa manera, ens caracteritzen d'una o d'altra manera. Joan Ll. Sanxis i Forriols, escritor i historiador, les ha recollit quasi totes a "Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes". L'autor defensa que "no és un llibre més de refranys, si no un que pretén que aquests recursos lingüístics recuperen la presència a la comunicació quotidiana".

Sanxis porta molts anys treballant sobre aquest document i explica que hi ha una cosa que el diferència de la resta "el que més m'ha costat ha sigut la classificació, en tots els llibre publicats a dia d'avui és impossible trobar res". "Hi ha de més complets però no millor estructurats", senyala.

L'autor ho té clar "amb aquest recull no es pretén aturar el temps i quedar-se en el passat. La llengua, com a tal, és un element viu". No obstant, puntualitza "en tota evolució humana el coneixement i l'ús d'aquests recursos (refranys, frases fetes, dites) són essencials per arrelar el futur al passat i evitar així, el trecament entre el que érem i el que serem".

Sanxis afirma que "un poble no pot viure sense cultura ja que quan n'empra una d'aliena acaba per alienarse a sí mateix". Així, l'escritor reafirma que: "la llengua és el fruït de la història, la cultura i la manera de viure, si es perd, al final perdem el que nosaltres mateixa som". Per això, apel·la a aquests recursos perquè és on el poble concentra tota la seua experiència, tota la seua saviesa popular, i perquè, a més, "han de ser preservats per tal que els nostres néts puguen disfrutar d'ells, tal i com, ara ho fem nosaltres".

Sanxis no es contenta amb la defensa si no que contrataca amb anécdotes viscudes al llarg del món contra els que pensen que aquests recursos lingüístics són una questió "restringida i localista", com una que explica al pròleg del seu llibre: "quan estava de vacances a Tunisia, un dels components del grup amb que viatjava es va retrasar i a la seua arribada el guia li comentà 'a quien madruga, Alá le ayuda'. Alguns li recriminaren que era Dios, i no Alá el protagonista del refrany".L'autor qüestiona quí és, en realitat, el "pare" d'aquesta dita si tenim en compte que els àrabs estigueren set segles a la peninsula. Per tant, Sanxis conclueix "la gent que desprecia l'ús i la posada en valor d'aquests recursos lingüístics per ser localistes o restringits està equivoca i és molt ingorant".

Sanxis apunta que els refranys i les frases fetes són "un fet social" i que "si la comunicació és la primera raó de ser de la llengua, podem dir que l'home que millor s'expressa, millor es comunica". Així que "lluitar per la llengua que ens identifica com a poble i ens individualitza és un deure i una responsabilitat per a tots nosaltres".
 
8)
 
Xevi Sala
 
Anar a defensar la presència del català al País Valencià és una feina feixuga, un servei a la nació que qualsevol president de la Generalitat de Catalunya deu trobar inevitable i que, francament, deu fer molta, molta mandra. El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, és com tots sabem un senyor que compareix a les eleccions amb el mateix optimisme que compareix als jutjats. I una persona que assimila dos reptes tan diferents amb la mateixa alegria d'esperit que els membres del jurat d'un concurs de bellesa ja es veu que ha de ser un negociador infatigable. A Camps, parlar d'aquestes coses també li deu fer mandra, tanta, que una hèrnia discal li ha impedit rebre el president Artur Mas. Per això, en comptes de reunir-se, l'han fet petar una estona per telèfon. Camps està especialitzat a fer-ho petar tot: les factures del sastre, les emissions de TV3 i les relacions amb la direcció del PP, però aquesta és una altra qüestió. Ja fa temps que, pel que fa a la cobertura televisiva ambdues parts estan enredades en complexes negociacions que els espectadors seguim amb gran atenció i, cal reconèixer-ho, una mica de dificultat. Perquè costa entendre que, ara que tots tenim a casa un giny anomenat tedeté, resulti tan extremadament difícil fer arribar els programes de TV3 a les benvolgudes llars valencianes. De moment, anem ampliant vocabulari, que ja és molt. Gràcies a aquest procés negociador hem sabut, per exemple, de l'existència d'un mot com múltiplex, que escoltat la primera vegada sona a fireta però que es veu que és transcendental, màgic, tècnicament indispensable. Sobre el president Mas, però, la màgia del mot està provocant uns efectes alarmants. Després de parlar per telèfon amb el senyor Camps sobre la necessitat d'aconseguir més múltiplex, el president Mas ha afirmat que “catalans i valencians som veïns que parlem una llengua més o menys, diguem-ne comuna”. També ha dit: “Ells (referint-se als valencians) tenen una llengua pròpia que és el valencià”. Tants d'esforços per convèncer-nos tots plegats que català i valencià són una mateixa cosa i ara resulta que engeguen el múltiplex aquest i deixem que ens hipnotitzi.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací