InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 486 (dimarts 03/05/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Tertúlia-presentació del llibre Final de viatge. Memòries d'un gandià: amics, coneguts i saludats
 
2) Carme Miquel - Matrícula en valencià
 
3) Albert Pla Nualart - Ignorància arran de nas
 
 
 
 
 
 


 
 
1)
 
Tertúlia-presentació del llibre  

Final de viatge. Memòries d'un gandià: amics, coneguts i saludats

 

(editat pel CEIC Alfons el Vell i l'Ajuntament de Gandia), de Gonçal Castelló.

 

Amb la intervenció d'Enric Borràs, editor; August Gil Matamala, advocat, i Àngel Velasco, filòleg i editor del llibre. Presentarà: Vicent Partal, director de Vilaweb.

 

Lloc: Espai Vilaweb (C/Ferlandina, 43), BARCELONA.  

 

Entrada gratuïta, aforament limitat.

 

Dijous, 5 de maig de 2011, a les 20 h.     

 

Organitza: Espai País Valencià (dins la setmana cultural: “L'avantguarda d'un país nou”) i Vilaweb.      

 
 
2)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 26 d'abril del 2011
 
 
Carme Miquel
 
 
El 5 de maig comença el periode de matriculació dels xiquets i xiquetes que inicien la seua escolarització. I, com cada any des d´en fa molts Escola Valenciana realitza una campanya sota l´eslogan «Matricula en valencià». Dirigida a pares i mares, anima a inscriure les criatures en els Programes d´Ensenyament en Valencià (PEV) o en els Programes d´Immersió Lingüística (PIL). La recomanació que hi fa no és banal: aquests dos programes, on la nostra llengua té una presència preponderant, són els únics que garantixen que en acabar l´escolaritat bàsica, els xiquets i xiquetes dominaran per igual les dues llengües oficials , mentre que en altres programes on el valencià és només una assignatura i té poca presència en la resta de matèries, el bilingüisme no està garantit perquè el domini de valencià serà deficitari.

La mateixa Conselleria d´Educació ha realitzat investigacions que confirmen que els alumnes dels programes en valencià obtenen més bons resultats en valencià, castellà i anglés. Perquè aprendre de manera primerenca dues llengües, prepara i afavorix l´aprenentatge d´una tercera i d´altres.

Però n´hi ha més: coneixer llengües és obrir la ment, és coneixer cultures i aprendre a respectar-les i estimar-les. I en el procés d´aquest coneixement, no es pot desaprofitar el bagatge i les possibilitats que aporta l´aprenentatge i ús del valencià que és la llengua pròpia dels valencianoparlants i la llengua pròxima dels no valencianoparlants.

Per això mai no entendré els arguments d´algun pare o mare –que actualment en són ben pocs, per cert—que desitjaria que els seus fills no dominaren el valencià. És com si, tenint la possibilitat d´utilitzar els dos braços, volguérem que els nostres fills n´utilitzaren només un. O com si volguérem que només conegueren un programa de l´ordinador quan hi ha possibilitats d´utilitzar-ne més.
I per tot això que acabe d´esmentar, l´administració valenciana no hauria de fer ni un pas endarrere i sí molts passos endavant.
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 13 d'abril del 2011

La realitat més propera sovint ens passa per ull. Coses que tenim a tocar del nas no sabem ni com es diuen. I tocar, en aquest cas, no és metafòric: parlo de les ulleres. En diem ulleres, sí, però com en diem de les dues peces que les agafen a les orelles? Jo en diria patilles, diu un; què us sembla varetes; crec que són barnilles. Algú em dirà que no en parlem mai però algun dia se li trencaran i tindrà feina per explicar què se li ha trencat.

És en castellà que en diuen patilles: les nostres només són de pèl. Per ser varetes, són massa primes i poc màgiques. I les barnilles fan la funció d'esquelet del teixit. En trobem als paraigües, als ventalls i també a les cotilles. La barnilla és una barreja de balena i varilla, i el seu parentiu amb el cetaci és ben curiós: les barbes palatals de l'immens mamífer eren flexibles i ideals per armar unes cotilles que, antigament, eren autèntiques baluernes.

Doncs en diem branques (branches en diu el francès). I és que són com dues tiges que surten d'un tronc. Encara us diré més: de la punta del final del colze, la que fa que no ens ballin les ulleres, se'n diu gafa. I d'aquesta gafa tant en ve el nostre verb agafar com, per sinècdoque, les gafas del castellà. Es tracta d'una ar rel comuna que a Espanya ben pocs deuen conèixer. I és que hi ha miopies que no les corregeix cap mena d'ulleres. La realitat més propera, ja ho he dit, sol passar per ull. I m'aturo aquí que ara m'embranco.

 
4)
 
Publicat en el diari ARA dijous 14 d'abril del 2011

M'escriu un amic viticultor per preguntar-me com es diu en català syrah, un tipus de cep de gra negre característic del Roine i en franca expansió a tot el món. El seu origen està envoltat de llegendes: unes parlen d'un croat que el va dur de la ciutat iraniana de Shiraz (i així s'anomena a Austràlia); d'altres l'entronquen amb Síria, Siracusa o l'illa grega de Siros. Però al Termcat hi trobo sirà, una catalanització que em deixa perplex.

Sembla que la norma és respectar la grafia del nom original, tret que una llarga tradició en doni una versió en llengua pròpia. La grafia es manté fins i tot corrent el risc que se'n facin lectures tan còmiques com el famós "xarel 10" de la Campos, víctima d'un traïdor punt volat. Una prova del que dic és que -a la Wikipedia- l'anglès, l'espanyol i l'alemany escriuen xarel·lo . (El francès escriu xarel-lo , però en alguna cosa s'ha de notar la grandeur.)

Avui trobem que hi ha syrah en molts vins d'aquí: dels Costers del Segre al Montsant. Es barreja amb garnatxa i samsó però també amb cabernet sauvignon. Unes varietats tenen ortografia catalana, per origen o tradició, i d'altres no. Hi ha fins i tot dobles versions: tant s'admet tempranillo com ull de llebre. Però si algun lector o expert no hi fa més llum, jo diria que sirà és una catalanització tirant pel dret. Amb les dades que ara mateix tinc aconsellaré al meu amic, contra el Termcat, que posi a l'etiqueta syrah.

5)
 
Publicat a

Sense senyal, a TV3

La delegació de TV3 al País Valencià i l'equip de ‘30 minuts' han realitzat un retrat de la reacció ciutadana contra el tancament de les emissions de la cadena

La delegada de TV3 al País Valencià, Empar Marco, i els periodistes del 30 minuts Esther Llauradó i Sara Segarra han realitzat conjuntament el reportatge d'aquesta nit (1 de maig) del programa; una radiografia de la reacció ciutadana contra el tancament de les emissions de TV3. La fi de les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys, ha fet visible una llarga història d'incomprensions i malentesos entre catalans i valencians. Una part de la societat valenciana s'ha sentit desatesa sense el senyal de TV3, mentre que una altra continua sentint una Catalunya amenaçadora. D'altra banda, potser hi ha una progressiva indiferència des de Catalunya pel destí dels veïns del sud.

Valencians i catalans

Amb el títol Una relació sense senyal, el reportatge del 30 minuts aborda també el debat sobre quines relacions culturals i econòmiques han de tenir ambdós territoris. La reivindicació del corredor mediterrani, ara per ara, sembla que sigui l'únic punt de confluència entre valencians i catalans. El programa es pregunta, però, si això ha de suposar oblidar-nos dels vincles culturals i lingüístics. Entre altres qüestions, el reportatge vol mostrar com ens veiem uns i altres, la llengua, la recerca d'una identitat valenciana, la utilització política de l'anticatalanisme o el paper dels mitjans de comunicació i, també, com interpreten tot això els joves, la generació del futur. En el reportatge intervenen l'economista Vicent Soler, l'exmilitant d'Unió Valenciana Artur Ahuir, l'editor i president de l'ACPV, motor de la reacció, Eliseu Climent, els portaveus dels governs català i valencià, l'exdiputat popular Joserra García Fuster, l'exconseller de Cultura català Joan Manuel Tresserras, l'editora Rosa Serrano i l'economista Germà Bel, entre altres.

ACPV té un mes per recaptar els diners de la multa

ACPV, propietària dels repetidors de TV3 al País Valencià, té un termini d'un mes, aproximadament, per aconseguir els 800.000 euros de les dues multes per les emissions, imposades pel govern de Francisco Camps. Segons Toni Gisbert, coordinador de l'entitat, la campanya d'ajudes populars posada en marxa els ha permès recaptar més de 135.000 euros, de moment. Tot i les dificultats, Gisbert és optimista però no s'atreveix a pronosticar si aconseguiran els diners finalment o no.“La cosa no va malament. La gent està responent, però la quantitat és desproporcionada”, apunta el coordinador. ACPV està amenaçada d'embargament si no paga a temps.

 

6)
 
Publicat a tribuna.cat dilluns 18 d'abril del 2011
http://www.tribuna.cat/noticies/societat-civil/la-bressola-de-prada-20-anys-18-04-2011.html

La Bressola de Prada: 20 anys d'ensenyament en català

Ja s'han complert 20 anys del naixement de la tercera escola Bressola que es va inaugurar a la Catalunya del Nord: l'Escola Bressola de Prada.

El centre educatiu en català a Prada de Conflent ha celebrat els seus vint anys aquesta setmana amb una gran festa organitzada per tot l'equip del centre, per fundadors i per antics alumnes davant d'un panorama que es presenta difícil degut a les retallades de pressupost anunciades pel govern de la Generalitat la setmana passada.

La Bressola situada a Prada va ser el tercer centre escolar de tota la xarxa Bressola en ser inaugurat, i va constituir el primer pas d'una refundació, tal com indica el web oficial de la Bressola, que va permetre la creació del nou sistema d'immersió lingüística amb què avui dia es treballa a la Bressola.

L'escola de Prada de Conflent va ser fundada l'any 1990
per Joan Pere Le Bihan i va començar la seva activitat amb 9 alumnes de 2 a 4 anys. Actualment compta amb més de 100 alumnes en classes verticals sota la direcció de Cesc Franquesa, qui manté la coherència i el dinamisme del projecte a favor de l'educació en llengua catalana.

 

7)
 
 
 
8)
 
Publicat en EL PUNT divendres 29 d'abril del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/403840-lajuntament-dalcoi-impedeix-un-concert-de-musica-en-valencia.html

L'Ajuntament d'Alcoi impedeix un concert de música en valencià

El Bloc Jove denuncia un “boicot”

Representants del Bloc Jove de l'Alcoià, el Comtat i les Foies han denunciat el “boicot” que l'Ajuntament d'Alcoi (PP) ha denegat els permisos per a la celebració d'un concert de música en valencià que el col·lectiu havia preparat des de feia mesos com a benvinguda a les Festes de Sant Jordi. Hi estaven previstes les actuacions per al dia 30 d'abril d'Orxata Sound System i d'Arthur Caravan.
 
Els nacionalistes van demanar en principi que l'espectacle se celebrara la plaça de Ferrándiz i Carbonell, però el consistori els va demanar que canviaren de localització atesa la coincidència d'un mercat medieval.
 
El Bloc va suggerir llavors un segon emplaçament, a la plaça Gonçal Cantó, on ja s'han celebrat prèviament altres concerts públics i activitats semblants, però aquesta vegada l'Ajuntament simplement no ha autoritzat l'esdeveniment.
 
“Considerem que el govern de l'alcalde Sedano i el seu regidor de Festes, Mario Santacreu, han actuat amb total premeditació per a boicotejar un concert de música en valencià, per un costat, i per l'altre, perquè estava organitzat pel Bloc Jove.
 
 
9)
 
Facebook de l'Agrupació d'antics treballadors de les escoles La Bressola (Catalunya del Nord)
http://www.facebook.com/home.php?sk=group_133769996682139


L'Agrupació d'antics treballadors de La Bressola vol difondre el valor de l'experiència educativa, humana, lingüística i cultural del treball fet en aquestes escoles del nostre país.

Vol reivindicar la vigència del projecte immersiu, la riquesa de la llengua i cultura nord-catalanes i els valors de compromís amb la societat, les famílies i els infants que representa treballar en aquest projecte.
 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací