InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 484 (dijous 28/04/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Albert Branchadell - Desbancar el castellà?
 
2) Albert Pla Nualart - L'obstacle és la democràcia?
 
 
 
 
 
7) Notícies de Valencianisme.com
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 6 d'abril del 2011
 
Desbancar el castellà?
 
Albert Branchadell
 

"A l carrer cada cop se sent menys català". Ho creia Joan Solà i ho repetia no fa pas gaire Albert Pla a les pàgines d'aquest diari parlant del llibre El català, al carrer , l'estudi amb què Josep M. Aymà pretén fonamentar empíricament aquesta percepció. Pla la dóna per bona, la considera nefasta per al futur de la llengua i demana "accions polítiques decidides" per a capgirar la situació, cosa que segons ell passa per "desbancar el castellà com a llengua comuna i dominant dels territoris urbans".

L'argumentació de Pla presenta uns quants problemes, que m'agradaria exposar breument en interès d'un debat que pugui resultar aclaridor. En primer lloc, el treball d'Aymà és molt interessant, però això no vol dir tot el que diu Aymà sigui veritat i res del que diu cap enquesta sigui creïble. Les dades d'Aymà, en tot cas, s'afegeixen a un conjunt més ampli d'informacions que descriuen una situació ambivalent, que no és de davallada clara i generalitzada en tots els usos orals del català a tot arreu. Finalment, l'ús oral espontani en algunes vies cèntriques d'una sola ciutat només és una petita fracció de tot l'ús oral possible, i el que no pot fer cap científic seriós, i menys en una matèria tan polièdrica com la llengua, és prendre la part pel tot.

En segon lloc, és molt probable que Aymà tingui raó i l'ús oral espontani del català als carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona hagi disminuït en els darrers temps, però això era previsible i, sobretot, no és clarament perniciós. Era previsible perquè la composició lingüística de la població ha canviat. (En aquest punt, el llibre d'Aymà es podria llegir al revés: té molt de mèrit que després que la població estrangera s'hagi multiplicat per cinc en una sola dècada, prop del 40% de les converses caçades per l'autor siguin en català.) I no és clarament perniciós perquè les llengües no desapareixen quan disminueix l'ús oral espontani a les vies cèntriques de les ciutats, sinó quan les famílies deixen de transmetre-les als fills. Aquí no cal citar cap optimista local sinó (per exemple) el senyor Davidson L. Hepburn, president de la Conferència General de la Unesco, que va visitar Barcelona amb motiu del Dia de la Llengua Materna: "És impossible que el català es perdi si els pares parlen català als fills". I aquí les enquestes (i les parades d'orella!) són unànimes. No solament els pares catalanoparlants parlen català als fills sinó que n'hi ha de no catalanoparlants que també ho fan. En un estudi recent sobre les llengües a Catalunya, Albert Fabà i Mireia Llaberia ho diuen ben clar: "Si a Catalunya hi ha substitució lingüística intergeneracional és a favor del català. Amb un índex favorable del 0,17. Dit d'una altra manera, el 17% de les persones que parlaven amb els seus progenitors en castellà, parlen amb els seus fills en català".

Però imaginem per un moment que el retrocés en l'ús oral espontani en alguns carrers cèntrics de Barcelona no fos solament cert sinó també perniciós per a la transmissió de la llengua. En aquest cas, quines serien les "accions polítiques decidides" que caldria emprendre? Aymà no ho sap: al seu llibre acaba proposant que l'administració organitzi una mena de tallers per a treballar hàbits d'ús favorables al català. Pla té una oportunitat magnífica per a explicar-se. Per part nostra, podem dir que la política comparada no ofereix gaires exemples de desbancament de llengües comunes i dominants amb procediments democràtics. Si després de la II Guerra Mundial, l'alemany va deixar de ser la llengua comuna i dominant de molts territoris urbans de l'Est europeu, no va ser perquè els governs dels països respectius emprenguessin accions polítiques decidides en pro de les llengües locals sinó perquè la gent que parlava alemany va ser literalment expulsada de casa seva. Un cop descartada la neteja ètnica, i també els cartells "Sigueu nets, parleu català" als lavabos públics de les ciutats, quines accions polítiques permetrien que la gent que prefereix comunicar-se en castellà al carrer deixés de fer-ho?

2)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 6 d'abril del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/Lobstacle-democracia_0_464353605.html
 
L'obstacle és la democràcia?
 
Albert Pla Nualart
 

Fa uns deu dies Albert Branchadell responia amb el seu article Desbancar el castellà? a un article meu del 20 de febrer (Però, senyoreta, on es parla català?) oposant-hi dos tipus d'arguments. D'una banda, hi qüestionava que l'ús del català retrocedís. De l'altra, em llançava un repte molt concret: em demanava que expliqués de quina manera podia el català desbancar el castellà com a llengua comuna dels catalans. I afegia: "La política comparada no ofereix gaires exemples de desbancament de llengües comunes i dominants amb procediments democràtics". Deixava clar, per tant, que per ell el castellà és avui la llengua comuna i dominant a Catalunya, cosa evident però que no tothom admet.

Sobre l'ús del català, crec que Josep Maria Aymà, a qui Branchadell feia referència, hi té més a dir que jo. Aymà, que fa 30 anys que és funcionari a Política Lingüística, sap prou bé que les enquestes tenen una elasticitat que les fa ideals per al màrqueting polític. Sap que qui diu que parla català sovint no l'usa de debò i que transmetre la llengua al fill no vol dir que el fill la parli en el seu entorn social. Sap, en fi, com sabem tots, que a cap govern català li interessa dir que el català va enrere, i que el primer reflex d'un polític és percebre la realitat com li convindria que fos.

Però, vagi o no vagi enrere, a mi no em sembla que es pugui ser optimista sobre la salut i el futur d'una llengua minoritària quan una de molt més forta és la comuna i dominant en tot el seu territori. La política comparada, en tot cas, no hi ajuda. I admetre aquesta situació ens aboca al gran repte: com es pot fer retrocedir el castellà democràticament?

Alguns, com Aymà, creuen que es pot aconseguir sense imposicions, que l'únic que cal és que els que parlen català el parlin sempre i amb tothom. Jo, en canvi, crec que només és possible a través de lleis, com la del cinema, que facin que la voluntat política majoritària s'imposi a la lògica del mercat. Perquè si alguna cosa no és democràtica és que grans poders econòmics que ningú ha elegit manin més que les persones que hem votat, i siguin ells i no nosaltres els que decideixin en quina llengua han de veure les pel·lícules els nostres fills al cine del barri, al DVD o a internet.

¿Hi ha una majoria social a Catalunya que aboni aquesta mena de lleis? Crec que no, i aquest és el gran problema. ¿Hi serà mai? Fa de molt mal dir. En aquest sentit, puc estar molt d'acord amb Branchadell: fer retrocedir el castellà democràticament és gairebé impossible perquè la majoria de catalans, de ciutadans amb dret a vot, no estan a favor de lleis que canviïn les regles i el terreny de joc de la convivència lingüística, d'això que en diem bilingüisme .

Però aquesta mateixa majoria també creu fermament que el bilingüisme -que tots parlin una llengua i només alguns parlin l'altra- no fa perillar la salut del català. Més encara, aquesta majoria no té la lucidesa de Branchadell, no comparteix amb ell que el castellà sigui la llengua comuna i dominant a Catalunya. De fet, un bon sector de catalans creuen, de bona o mala fe, que és el castellà el que està en perill, i canviarien les lleis ara mateix per protegir-lo.

I en aquesta majoria també hi ha molts catalans de tota la vida que no pateixen gens pel futur de la seva llengua perquè de totes bandes els arriben missatges optimistes. Si fins i tot vénen alts dirigents de la Unesco a assegurar-nos que és impossible que el català es perdi. (Jo els suggeriria que ho anessin a dir a València.)

Si a aquesta majoria se li expliqués que l'actual bilingüisme condemna el català a una progressiva dissolució i, sabent-ho, optés per no fer lleis per protegir la llengua, estaríem davant una decisió democràtica respectable que jo mai no qüestionaria. Com tampoc qüestiono el vot d'ara, per molt intoxicat que estigui. Però hi ha dues coses a les quals em nego: em nego a deixar d'explicar el que per mi és l'autèntica situació del català, i em nego a afirmar que si algun dia aquesta situació porta una majoria social a votar lleis que fan avançar el català i retrocedir el castellà, això no serà democràtic.

No sé si negar-m'hi em converteix en partidari de la neteja ètnica, però vull pensar que no.

 

3)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb

El Tempir presenta la segona versió del Mapa de Centres Educatius

Es tracta d'una eina desenvolupada sobre google maps i que permet trobar d'una forma ràpida i senzilla tots els centres educatius amb oferta educativa en valencià

El Tempir és l'Associació Cívica per la Llengua a Elx i aquesta és la segona versió d'un mapa que ja ha tingut un gran èxit. Ara que comença la campanya de matriculació a les escoles del País Valencià els pares i mares tornen a disposar d'una eina per a trobar el centre que més l'interesse.

Aquesta nova edició del mapa de centres educatius amb oferta de català al País Valencià és molt més completa que la primera edició de l'any passat. Desenvolupat sobre Google Maps, aquesta eina presenta importants novetats aquest any, com per exemple, enviar correus electrònics directament als centres educatius, compartir la informació al facebook o veure tota la informació cercada d'una manera organitzada en forma d'índex.

Òbviament la nova edició d'aquest mapa creat pel Tempir d'Elx disposa de tota la informació sobre els centres actualitzada però a més, ara s'ha millorat el sistema de cerca, introduint noves variables, com la distància del centre educatiu de casa nostra.

L'any passat aquesta eina tingué una gran acollida entre els usuaris i amb les millores incorporades s'espera que ara torne a ser de gran utilitat per als pares que volen matricular els seus fills en valencià.

________________________

Mapa de centres educatius

 

4)

C E L
 
Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC
 
Montsià ·  Baix Ebre  ·  Ribera d'Ebre  ·  Terra Alta   ·   Matarranya  ·  Ports  ·  Baix Maestrat  ·  Alt Maestrat
 
locel@tinet.org
 
http://www.alcanar.com/entitats/cel/
 
5)
 
beCEroLes. lletres de llengua i literatura
 
 Publicació monogràfica de llengua i literatura de les comarques del CEL: Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports, Alt Maestrat, Baix Maestrat
 
6)
 
Publicat en indirecte.cat dilluns 11 d'abril del 2011
http://in.directe.cat/rosa-calafat/blog/un-diputat-socialista-errat-dosques-i-de-crostes-carta-oberta-a-oriol-pujol-i-als-nois-del
 

Un diputat socialista errat d'osques i de crostes

Rosa Calafat
 
 
Carta oberta a Oriol Pujol i als ‘nois del pinyol'(sic)
 
Us recordau d'aquell personatge polític que el 2007 afirmava que calia arrencar ‘la crosta nacionalista de TV3 i de Catalunya Ràdio'? Denunciava, com aquell qui denuncia bruixes portal sí portal també, que  la paraula ‘Espanya' era  exclosa i substituïda sempre pel terme ‘Estat' o ‘qualsevol eufemisme o el·lipsi' en els mitjans de comunicació públics catalans.
 
Ara l'home parlamentari –i que sia dit de passada no és cap eminència en l'art de l'oratòria, i que a més té el cuiro prim en qüestions de mots i termes-, amb ganes de celebrar a la seva la consulta del 10 d'abril ‘Barcelona decideix'; ha  incorporat un nou mot al seu vocabulari. A la crosta catalanista s'hi ha d'afegir el ‘pinyol'. I des de la posició centrada que dóna no ser  ni de la crosta ni del pinyol recomana als ‘nois del pinyol (Oriol Pujol, Homs, Felip Puig...) i també a Artur Mas que escoltin la centrada veu de Duran' (directe.cat, 7-02-2011).

A Aquest diputat del Principat de Catalunya que ensuma bubotes catalanistes constantment, li aconsellaria dues coses que pens que l'acabaran de centrar:

Primera, fer un grup al facebook –ara amb això d'Internet la cosa és bufar i fer ampolles- amb col·legues seus de València o de Palma. El grup es podria anomenar, ‘per als que ensumam esperits malignes que parlen i pensen en català'. I així tots plegats que se centrassin i es concentrassin a no pixar fora de test. Adesiara al diputat i als col·legues d'aquest possible grup, els diria que som al segle XXI. Que el món sencer parla de diversitat, d'ecologia lingüística, de respecte, de construir des del local per ser globals... I que per tant ells no haurien d'anar a pas de bou. Els diria que cal ajustar-se a la nova època: nacions velles que a poc a poc conformen el nou mapa Europeu. Parlam d'Estònia i d'altres. Parlam de Catalunya, dels Països Catalans.

Segona, fer urgentment un curset. Si fem cas a la nostàlgia, aconsellaria un manual d'aquells cursos memorables del ‘Digui-Digui', amb què tantíssimes persones varen aprendre allò que  el Generalísimo i d'altres havien negat al poble i al món: com enfilar mots en so català.

I per què un curset? Perquè així en haver d'usar la metàfora o la ironia no escopirien fora de la trona i no compixarien el missatge.

I per què ho dic? Perquè un usuari de la llengua sap que en català els mots ‘noi', ‘xic', ‘nin' designen les persones que encara no són casadores o fins i tot que encara no han arribat a fadrins. Ara bé el diccionari especifica que hom pot també referir-se així als propis fills, tenguin l'edat que tenguin; i als amics. Em tem, però, que cap d'aquestes accepcions no fan el pes al diputat. Si no vaig errada de comptes, em tem que el diputat en qüestió ha fet ús del mot ‘noi', per reflectir no precisament el fet que els al·ludits passen dels quaranta, sinó per  deixar clara la seva superioritat envers persones que tenen vel·leïtats independentistes. Tothom sap que les vel·leïtatssón cosa incompleta i passatgera que no arriben a una decisió ferma.

Però no donem més importància a la corda que al bou i tornem als mots i a la necessitat de fer cursos o cursets. Per quines raons convé fer-los. Quines coses ens aclariran:

Primer, del mot ‘crosta'. Era el que esperàvem tots que ens sortís després de fer-nos aquelles ferides memorables als genolls o als colzes –els camins no tenien asfalt- en caure de la bicicleta costa per avall fets una fua. Quan la ferida feia crosta havies tocat mare, tot anava bé. Ho diu la saviesa popular i el diccionari: ‘Capa seca que es forma damunt una ferida que està en camí de guarir-se'. Per tant, i des que som petita, em declar una fanàtica de la crosta, d'anar amb bicicleta costa per avall i de les ferides que es guareixen bé; tot i que hagin durat quaranta anys o tres segles. Diuen que des del segle XVIII hi ha ferida, i una per a cada capital dels Països Catalans.

Segon, del mot ‘pinyol'. Diu el diccionari que és la part interior llenyosa d'un fruit que conté la llavor. I de la llavor, en surt la vida, la creació, la renovació, l'esperança. I no en parlem si el pinyol s'agombola dins un compost sintagmàtic: llavors tenim un ‘pinyol vermell', que és per dir que una cosa és extremadament bona.
Per concloure aquesta carta oberta: Senyor diputat, les vostres preteses desqualificacions no van ni amb rodes. Jo de vós no les duria a estampar a Lluc. Més aviat em matricularia a algun curset d'aquests d'aprendre idiomes, si pot ser un que inclogui ‘aprendre català'. És un bon consell per no mostrar els peus, que és una cosa que fa lleig.

I als ‘nois del pinyol' (sic), Oriol Pujol, Francesc Homs, Felip Puig... us anim a lloar la crosta i a servar el pinyol.
 
 
7)

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 18 AL 24 D'ABRIL DEL 2011

 
 

Josep Nadal confirma que formarà part de les llistes locals i nacionals del BLOC-Compromís

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2955&Itemid=1

 

 

L'OVAL vos adjunta noves queixes al Síndic per discriminació del valencià

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2960&Itemid=1

 

 

Ferran Torrent, un altra figura del valencianisme que "fitxa" per Compromís

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2962&Itemid=1

 

 

Bisbats gallecs compromesos amb la llengua pròpia

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2967&Itemid=1

 

 

La "diàspora" valenciana a Catalunya prepara la seua setmana gran

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2968&Itemid=1

 
 
8)
 
 
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - acabar com Camot
 
2) Quim Gibert - Com assassinar una llengua sense embrutar-se les mans
 
3) Màrius Serra - Peperepep?
 
4) Antoni Llull Martí - La investigació i altres pèdies
 
5) Pau Vidal - Andròmines
 
6) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra N)
 
7) Joan-Lluís Lluís - A peu per les terres embruixades de Finlàndia
 
8) Josep Daniel Climent - Enric Valor, la passió pel valencià
 
9) Nova publicació: Diccionari d'agricultura
 
10) David Vila i Ros - La llengua, un dret dels pobles
 
11) Ramon Sangles i Moles - Escoltar enforteix la relació
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: somriure i rialla
 
 
 
Si voleu rebre el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací