InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 482 (dimarts 26/04/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) J. Leonardo Giménez - "Peçó" i peduncle
 
 
 
 
5) Albert Pla Nualart - Us puc explicar què he dinat?
 
 
 
 
9) Any Joan Maragall: conferència i concert
 
10) Lídia Bogatyreva - Extra català per a extracomunitaris
 
 
1)
 
Publicat en el diari Levente-EMV divendres 15 d'abril del 2011
 
 
 
J. Leonardo Giménez
 
 
Un amic que escriu en un diari digital em pregunta, tot contrariat, que com és possible que el corrector automàtic de valencià marca la paraula "peçó" com a no reconeguda. Diu que havia consultat bastants diccionaris i no l'havia trobada en cap. I que, en els bilingües, el castellà "pezón" equival a peduncle, mugró o altres. "Mugró, ho tinc clar, però és que per a allò que diem peçó, d'una poma o d'una taronja, l'única forma correcta és peduncle?", afegí.

Li vaig contestar que compartia la seua contrarietat, però que n'hi havia algun on podia trobar el vocable esmentat, com ara en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en el Diccionari català-valencià-balear. I també en l'excel·lent recull lèxic Valencià en perill d'extinció, d'Eugeni S. Reig.

No comprén, ni jo tampoc, per què la majoria de diccionaris no inclou (com ha ocorregut en molts altres casos) un mot tan general i tan corrent en valencià, usat per Vicent Andrés Estellés i altres escriptors; però alhora em replicà, lletraferit com és, que el DOPV és només ortogràfic, sense definicions. "Però l'entrada peçó deu referir-se a allò que tots entenem per peçó, i no crec que es referisca a un sac de safanòries ni a un concepte cibernètic", vaig contrareplicar. Peçó és "la cua i part del fruit o flor unida a la rama o a la planta" i també "part inferior de l'orella que penja com un pèndol". "Colliu les taronges rant al peçó" i "Ara els xics també es foraden els peçons de les orelles". En altres variants de la llengua, peduncle i lòbul, respectivament. Però la protuberància de l'arèola mamària és el mugró; en este cas, alerta amb la interferència del castellà, no és peçó.

Tinguem a mà peduncle i lòbul com a sinònims, però escriguem, quan toque, peçó, sense complexos, perquè és ben valencià i cal no bandejar-lo. Algú imagina un comerciant de taronges ordenant als collidors que no "despedunclen" les mandarines?
 
 
2)
 
Publicat en EL PUNT divendres 15 d'abril del 2011

La demanda d'ensenyament en valencià duplica l'oferta

Escola Valenciana presenta la campanya de matriculació 2011-2012

L'entitat espera almenys 230.000 matriculacions en programes d'aquesta modalitat

Escola Valenciana ha presentat la campanya de matriculació per al curs 2011-2012 –Dóna-li l'oportunitat. Matricula en futur, matricula en valencià– on convida els pares a matricular els seus fills en línia en valencià, és a dir, en els Programes d'Immersió Lingüística (PIL) i els Programes d'Ensenyament en Valencià (PEV) “perquè són la millor opció per obtindre una capacitació lingüística òptima en les dues llengües oficials i en llengües estrangeres”, assenyalen des de l'entitat.

Escola vol arribar a les 230.000 matriculacions –en el curs actual n'hi ha 222.236 de registrades– en ensenyament en valencià tot i que assegura que se'n podria arribar a 420.000 si la conselleria d'Educació –el doble– oferira aquesta modalitat en tots els centres públics, concertats i privats del País Valencià, és a dir, els programes podrien arribar-hi al 55% de la població escolar.

Igualment, l'entitat denuncia la “manca de suport” del departament encapçalat per Alejandro Font de Mora a l'impuls a la matriculació en valencià i l'acusa de “reduir els recursos i personal destinat a aquest objectiu”.

La federació pretén informar directament a més de 10.000 famílies a través de cartes i sessions presencials amb la participació d'experts en educació acreditats per la Unitat per l'Educació Multilingüe, una iniciativa que combinarà amb els materials habituals de difusió i suport publicitari a la premsa i la ràdio.

A la campanya participen tres persones que recomanen estudiar en valencià pels seus beneficis amb vista al futur. Dues d'elles, Laura i Maria, són joves valencianes que actualment treballen a l'estranger, a la Xina i Irlanda, a les quals la matriculació en valencià els ha permés obrir la porta a les llengües. L'altra, Louise, és una professora de Manchester que ensenya anglés a l'escola d'ddiomes del Centre de Formació la Florida, a Catarroja, que matricularà els seus fills en valencià perquè vol que parle perfectament les tres llengües: valencià, castellà i anglés.

“Els alumnes matriculats en PEV i PIL acaben l'educació obligatòria amb un millor domini del valencià, el castellà i l'anglés. I no ho diem nosaltres perquè sí, està demostrat a diversos estudis que ha fet la pròpia conselleria d'Educació”, ha subratllat Vicent Moreno, president d'Escola.

3)
 
Publicat en tribuna.cat divendres 15 d'abril del 2011

Davant l'immobilisme de la Conselleria d'Educació del govern Camps, Escola Valenciana s'ha posat a treballar en previsió al període de matrícula escolar que començarà les properes setmanes al País Valencià pel curs 2011-2012.

Les estadístiques han afavorit de manera general aquells estudiants que han estat escolaritzats en l'aprenentatge de diverses llengües alhora. El rendiment escolar i la capacitació lingüística han obtingut millors resultats, com a tònica general, a qualsevol societat de qualsevol país que hagi facilitat aquest privilegi als seus ciutadans. Aquesta, però, no és la voluntat de la Conselleria d'Educació de Camps, que anclada en la història no tan llunyana d'aquest país, prefereix una única llengua a les aules, y no cincuenta y una.

Escola Valenciana, doncs, ha incrementat els seus esforços per promoure el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d'Immersió Lingüística (PIL). Amb el lema "Dóna-li l'oportunitat. Matricula en futur, matricula en valencià", l'entitat ha iniciat la campanya de promoció aquesta setmana per la matriculació pel curs 2011-2012, en la qual es convida i s'informa els pares i mares  a matricular els seus fills en els  esmentats programes.

L'Escola de Magisteri de la Universitat de València ha acolilit la presentació d'aquesta iniciativa en un acte que han comptat amb la participació del cap del Servei de Política Lingüística de la UV, Josep Vicent Boira; la professora de Didàctica de l'Escola de Magisteri de la UV Adela Costa i el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, qui ha a defensat els programes en valencià, el PIL i el PEV, com la millor via per aprendre diverses llengües: "L'ensenyament en valencià obri la porta a les llengües. Els alumnes matriculats en PEV i PIL acaben l'educació obligatòria amb un millor domini del valencià, el castellà i l'anglés. I no ho diem nosaltres perquè sí, està demostrat a diversos estudis que ha fet la pròpia Conselleria d'Educació".

 

4)
 
Publicat en el diari ARA dijous 7 d'abril del 2011
El nom dels àpats diu molt d'una cultura i és un bon embolic. Tot just llevar-nos tocaria desdejunar-se, trencar el dejuni de la nit -ho fan els espanyols i els anglesos (això vol dir breakfast )-, però la majoria esmorzem, que vol dir fer un mos. A França prenen le petit déjeuner al matí i le déjeuner al migdia, però al nord del país, Bèlgica i el Quebec no estan per brocs: esmorzar és déjeuner i dinar és dîner .
 
El cas de dinar és ben curiós. Ve de disjejunare, en llatí desdejunar-se . En català va passar del matí al migdia però el dîner francès i el dinner anglès -més troneres- se solen prendre que ja és fosc. Això sí, bastant més d'hora que el nostre sopar. El dinner és, de fet, l'àpat fort del dia i es pot prendre al migdia, però a aquella hora és més habitual fer un lunch, força més lleuger. I l'almuerzo, també ambigu, tant pot ser un segon esmorzar com el dinar.
 
El berenar, com la merienda, era l'àpat del final del jornal, a mitja tarda. És l'hora del tea anglès, que tant pot ser lleuger i aristocràtic com copiós i rural. El sopar, que ve de sopa, en francès és souper i en anglès supper. Però souper -tret d'on dîner vol dir dinar - és ressopó, i supper tant és ressopó com sopar . El castellà en diu cena, un mot directe del llatí que nosaltres reservem per a l'últim sopar de Jesucrist: la famosa Santa Cena (o Sant Sopar) que encara presideix tantes taules.
 
 
5)
 
Publicat en el diari ARA divendres 8 d'abril del 2011

Doncs en català normatiu no ho puc fer. Ni què he dinat, ni què he esmorzat, ni què he berenat, ni què he sopat. El que sí que us puc dir és què he menjat per dinar. I l'explicació és ben fàcil: històricament aquests verbs han si gut sempre intransitius. El que menjaves no en podia ser l'objecte directe. De fet, més antigament, els catalans no dinaven sinó que es dinaven, igual com avui encara podem des dejunar-nos. Un reflexiu lògic si tenim en compte que el dejú, com la gana, és dins nostre.

I dic històricament perquè avui som majoria els que diem què hem dinat. Que en això hi ha influït el castellà és difícil de negar: les altres llengües del nostre entorn no ho po den dir. Però no sembla que fer el canvi ens hagi violentat: sembla que el castellà només ens ha empès a fer el que podíem fer tots sols. La nova transitivitat ha quedat tan integrada al tot orgànic de la llengua que els catalans menys interferits es queden parats quan un dia els diuen que és un castellanisme.

Si això passa, i això ho ha de demostrar un estudi estadístic, ens hauríem de preguntar si el cost de contradir una intuïció tan general no és exagerat; si el català no té ja massa fronts oberts per corregir el que ha integrat. Entenc la correcció més com una suma de sensibilitats que d'erudició. Als llibres d'estil, com a avantguarda normativa, els toca fer el primer pas. Si m'ho pregunteu a mi, crec que us puc explicar què he dinat.

 
6)
 
Publicat en el núm. 21 de la revista Llengua & Literatura (2010), pàgs. 435-440
Publicat en el blog de Vicent Olmos
https://profiles.google.com/editorialafers/posts/DG8LUdD2aJj#editorialafers/posts/DG8LUdD2aJj
 
Valorar de forma justa i convenient l'aportació de Bernat i Baldoví a les lletres catalanes
 
 
Ressenya del llibre de Joaquim Martí Mestre Josep Bernat i Baldoví. La tradició popular i burlesca (Editorial Afers, Catarroja-Barcelona, 2009, 393 pàgs.) feta per Anna Maria Villalonga
 
 
7)
 
Publicat en el diari ARA divendres 8 d'abril del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/cultura/lectura-oculta-del-Diccionari-Fabra_0_458954112.html

La lectura oculta del Diccionari Fabra (1932)

Enric Gomà

Un dels diccionaris que més alegries m'ha donat és el Diccionari Fabra del 1932, la primera edició, que vaig llegir del febrer del 2007 a l'octubre del 2009. Una lectura satisfactòria, estable, alternada amb escapades a altres diccionaris, ho admeto, perquè la carn és feble; ara mateix recordo una passió passatgera per un vocabulari del segle XVIII que prometia molt i després es va quedar en res. El Fabra'32 és l'únic diccionari conegut per mi que conté publicitat: a l'entrada brou hi apareix l'exemple "Brou Maggi" (una marca de sopes). Sobre els exemples del Fabra'32, a mesura que els llegia vaig començar a intuir una veritat oculta que em va trasbalsar. Potser els exemples estaven connectats entre ells, amagaven un relat que ens donava pistes sobre un episodi ocult de la vida de Fabra? Com una narració esquarterada, que ens revela un enigma terrible. Quin gran assumpte per a Dan Brown.

Posem per cas, l'exemple del diccionari "El caminar xaparro d'aquell mariner anglès": a qui es referia Fabra? Potser és el nom en clau d'un altre filòleg? "Ell és, en veritat, un malparit": Fabra li tenia la mida presa. "Haver-lo de suportar cada dia: ja és una porra": treballaven junts, Fabra devia viure sota una gran pressió. "Això és una solemne mentida": de quina infàmia es tracta? Una acusació greu sobre regles de puntuació? "És un pobre desgraciat": no ens amaga el seu menyspreu. "No pot suportar l'ombra d'una ofensa": en una discussió, Fabra li va cantar les veritats i l'altre es va encendre? "Li vaig ventar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu": aquesta baralla, en un despatx de la Secció Filològica? De nit, els dos sols, o els conserges els van separar? "Oi! Oi! Quin mal que em fas!": Fabra va patir lesions greus? "La força portativa de la capil·laritat": Fabra i l'altre filòleg es van estirar els cabells, van caure i es van arrossegar per terra.

8)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 20 d'abril del 2011
http://www.levante-emv.com/panorama/2011/04/20/empresa-presenta-nou-software-traduccio-valencia/800575.html
 
Una empresa presenta un nou software de traducció al valencià
 
Tramat tradueix qualsevol contingut publicat en la web de forma automàtica respectant la maquetació original
La companyia valenciana Encamina va presentar ahir la nova aplicació Tramat, que permet traduir al valencià qualsevol contingut publicat en la web de forma automàtica respectant la seua maquetació original, amb el que s'aconsegueix estalviar processos i millorar l'eficiència.

Aquest nou programari es va presentar ahir en la Cambra de Comerç de València, en un acte en el qual van estar presents el director de la companyia, Francisco Gimeno, el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, i el president de la Càmbra de València, José Vicente Morata. Segons va explicar Gimeno, es tracta d'una aplicació online, que no necessita ser carregada en cada ordinador basada en la tecnologia de Microsoft i en el traductor Salt de la Conselleria d'Educació.

Aquesta nova aplicació estarà disponible en la web de la Cambra de Comerç de València amb el propòsit que puga ser utilitzada per tot tipus de professionals per a traduir els seus portals i oferir així un "valor afegit" als seus clients, segons Gimeno. "Aquesta eina millora el procés i estalvia passos a qui vol traduir les seues pàgines web. Ara l'usuari ja no ha d'enviar els textos a un traductor i tornar a maquetar la nova pàgina, sinó que Tramatn respecta els colors, els tipus i, en definitiva, el format original en la traducció", va explicar.

L'aposta pel programa Salt

Per altra part, el conseller d'Educació, va anunciar que el programa Salt, traductor que permet passar els textos del castellà al valencià i a la inversa, "veurà pròximament una millora encara més significativa, en la qual ja s'està treballant", va dir Font de Mora.

Segons el conseller,aquest departament "ha apostat de manera decidida pel foment de la promoció del valencià i per les tecnologies de la informació i de la comunicació, i fruit d'este esforç, perquè el valencià ocupa el lloc que es mereix dins de les TIC, cal destacar en primer lloc la millora continuada del programa Salt".

En aquest sentit, va indicar que este programa "ha demostrat en estos últims anys ser molt útil" per a la traducció de textos del castellà al valencià i viceversa i ha indicat que actualment oferix traduccions d'"una alta fiabilitat", tot i que es requerix una revisió humana posterior, va assenyalar Font de Mora.
 
 

9)

 

Any Joan Maragall


Acte central de l'Any Joan Maragall de l'escola Bell-lloc (obert a tothom)
 
Tindrà dues parts ben diferenciades: per un costat, hi haurà una conferència d'Antoni Puigverd, periodista i escriptor, titulada Maragall, el bàrbar; per l'altre, un concert del Cor Maragall de Girona, que interpretarà diferents peces, algunes de les quals amb lletra de Joan Maragall, com ara el Cant espiritual i el Cant de la Senyera.
 
Dia i hora: dimecres, 27 d'abril, a les 19.30 h
 
Lloc: Auditori Josep Viader, Casa de Cultura (Plaça Hospital, 6, de Girona)
 
 
1a part: Conferència
 
Maragall, el bàrbar
 
A càrrec d'Antoni Puigverd, periodista i escriptor
 
2a part: Concert
 
PROGRAMA
 
Ave Maria F. Liszt (1811-1886)
Lord I want to be a christian Espiritual negre, arr. B.W. Dennard (1929-2010)
Elijah rock Espiritual negre, arr. J. Hairston (1901-2000)
Ain't-a that good news Espiritual negre, arr. W.L. Dawson (1899-1990)
Idil·li J. Altisent (1891-1971)
Geographical Fugue E. Toch (1887-1964)
Cant espiritual Música: A. Alabert; lletra de Joan Maragall
El cant de la senyera Ll. Millet (1867-1941); lletra de Joan Maragall
 
Direcció: Sara Pujolràs
 
 
10)
 
Publicat en la web de VEU PRÒPIA dissabte 2 d'abril del 2011
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací