InfoMigjorn, revista digital sobre llengua
catalana [10.400
membres]
Butlletí número 481 (dilluns 25/04/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Presentació del llibre El valor
comunicatiu de la construcció «de + adjectiu
qualificatiu»
(¡De més verdes en maduren!) d'Abelard
Saragossà
3) Cursos de redacció
periodística i de fonètica i tècniques de
locució
4) El Caçador de
paraules, una obra de teatre de Gemma
Pasqual
1)
Presentació del llibre:
El valor
comunicatiu de la construcció «de + adjectiu qualificatiu»
(¡De més verdes en maduren!) d'Abelard
Saragossà
Paraules de
l'autor:
[
] Com indica el títol (El valor
comunicatiu de la construcció «de + adjectiu
qualificatiu»), el llibre té un objecte
d'estudi molt reduït, exemplificat en una dita valenciana: ¡De més verdes en maduren! Ara bé, a
pesar d'eixe camp d'estudi tan menut, crec que el llibre despertarà interés
entre aquells valencians que senten atracció per la normativa lingüística
valenciana. [
] Crec que, a eixes persones, el llibre ¡De més verdes en maduren! els agradarà
molt. Els plaurà perquè trobe que el llibre és molt útil per a mostrar com cal
estudiar i solucionar problemes de la normativa lingüística.
En primer lloc, el llibre oferix usos reals de la construcció
estudiada, sentits pels carrers valencians parlant espontàniament. A més, sovint
són de valencians jóvens (i, a voltes, de xiquets). En això, hi ha la primera
lliçó del llibre: per a estudiar una construcció lingüística, és indispensable
que tingam en compte com parlem els valencians. El valencià viu és fonamental,
no debades els professionals de la llengua tenim l'obligació de millorar el
valencià popular. I, per a perfeccionar-lo, la primera exigència és conéixer-lo
en profunditat. Si no coneixem bé el valencià viu, tenim el perill de fer
propostes que el neguen.
La construcció que la investigació estudia és marginal en
castellà. En canvi, el llibre mostra que, qui para l'orella, sentirà entre els
valencians jóvens oracions com la següent: [parlant del preu d'una cosa, una
jove diu] N'hi han de més
cars; [parlant d'un insecte, d'una marieta, una xiqueta de pocs
anys diu] Jo n'he vist de més
xicotetes i ja eren roges. En la font de les dades empíriques, hi
ha la segona lliçó del llibre. La construcció sintàctica exemplificada en ¡De més verdes en maduren! no existix en
castellà; però entre els valencians jóvens de la comarca de l'Horta es pot
sentir (i sempre usada d'una manera adequada). Eixa constatació és una
manifestació de l'afirmació que el valencià és una llengua amb una personalitat
clara, tant en la fonètica com en la flexió del nom i del verb, tant en el lèxic
bàsic com en el lèxic gramatical. A més, els parlants actuals mantenen la
immensa majoria de les diferències que hi han entre el valencià i el castellà.
Per tant, els valencians hem de confiar més en la nostra manera de ser i de
parlar, cosa que equival a confiar més en la personalitat del poble
valencià.
La tercera lliçó que destacaria en el llibre que presentem és
metodològica. Després d'exposar quins són els objectius del llibre, la primera
part fa una anàlisi dels precedents, és a dir, desplega l'estat de la qüestió:
què han dit els nostres predecessors sobre la construcció. L'estudi és meticulós
per a contribuir a augmentar la formació dels lectors en la metodologia de la
ciència. A causa d'eixe objectiu pedagògic, hi han sovint reflexions
metodològiques. És u dels aspectes del llibre que espere que agradarà molt a
aquells valencians que volen augmentar la seua formació per a contribuir a
millorar el valencià culte com toca: basant-se en argumentacions i aportant
solucions.
Una volta que l'estat de la qüestió ha mostrat les limitacions i
els errors dels predecessors, la segona part del llibre fa un desplegament
teòric per a solucionar les deficiències trobades. A més de la teoria que els
lectors aprendran i assimilaran, subratllaria un altre aspecte formatiu:
demostrar que, estudiant com usem una construcció sintàctica específica, podem
comprovar que ben fetes que estan les llengües, com d'estructurades i com de ben
relacionades estan. Això ho comprovaran els lectors en els capítols dedicats a
caracteritzar la construcció estudiada (els capítols set i huit). Per una altra
banda, totes les relacions i les estructures lingüístiques que apareixen en el
llibre les té qualsevol valencià en la seua ment. En efecte, el lingüista
explica coses que, en realitat, saben i dominen els parlants normals i corrents.
En general, és un saber inconscient; però no per això deixa de ser coneixement.
Crec que el llibre ¡De més verdes en
maduren! porta a la pràctica u dels objectius de l'humanisme: explicar la
realitat humana (ara, la lingüística) i, alhora, dignificar-la. Deixeu-me confessar que,
fent investigacions, poques voltes havia sentit tanta satisfacció com he sentit
fent este llibre.
En la tercera part del llibre, els lectors que vullguen augmentar
la seua formació per a contribuir a millorar i perfeccionar el valencià culte
trobaran una altra característica important: mostrar que la ciència, la
pedagogia i la divulgació són realitats molt conjuminades. En concret, una
explicació científica és una explicació clara i travada, i, com a conseqüència,
també és pedagògica. Finalment, les idees clares sempre es poden resumir i
divulgar. El penúltim capítol de la investigació conté una exposició divulgativa
d'una vintena de pàgines. Una exposició que els lectors poden llegir sense haver
mirat la part prèvia de la investigació. De fet, diria que una bona manera
d'interessar-se pel llibre és llegir, primer que res, l'exposició divulgativa.
Com que el vessant divulgatiu m'importa molt, cada capítol té al
final unes conclusions. Eixa podria ser la segona aproximació al llibre: anar
llegint les conclusions de cada capítol. Crec que, eixes dos lectures, incitaran
prou la curiositat dels lectors per a llegir la investigació sencera, que té 300
pàgines. Si un lector fa eixes tres lectures (el capítol divulgatiu, les
conclusions de cada capítol i el llibre sencer) si un lector fa això em pense
que comprovarà que augmentarà molt la seua capacitat per a analitzar treballs de
normativa lingüística i que incrementarà la seua capacitat per a estudiar i
solucionar les limitacions que tenim els valencians en el nostre model
lingüístic. [
]
Voldria donar les gràcies a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
per haver editat el llibre i per l'edició tan acurada i tan bonica que ha fet.
Ben mirat, seria molt positiu per a la societat valenciana que l'Acadèmia
impulsara treballs i publicacions per a resoldre dubtes del valencià culte. Les
divergències sobre el model lingüístic valencià no les podem solucionar
desqualificant els qui no pensen com nosaltres, independentment que la
desqualificació vinga de persones sense títols universitaris o que vinga de
persones amb títols. Recorrent a la desqualificació, només podem aconseguir una
cosa: perpetuar la fractura social valenciana dels setanta i els huitanta a
causa de com interpretar la naturalesa del valencià. Per a solucionar les
vacil·lacions del valencià culte, necessitem fer treballs sobre paraules
concretes, investigacions sobre construccions concretes; unes investigacions que
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria de publicar en alguna revista anual i
en alguna col·lecció de llibres dedicats a la normativa lingüística. Si en un
futur pròxim actuàrem d'eixa manera, milloraríem el valencià culte,
incrementaríem el grau de civisme de la nostra societat i, sobretot,
augmentaríem el grau de cohesió i d'autoestima del poble
valencià.
El valor
comunicatiu de la construcció «de + adjectiu qualificatiu»
(¡De més verdes en
maduren!)
Abelard Saragossà, València, Acadèmia Valenciana de la
Llengua,
2011
L'obra, que ha estat publicada conjuntament per
la Universitat Politècnica de València i la Xarxa Vives d'Universitats, recull
5.945 de diferents branques de la ciència forestal, com la Silvicultura,
l'Ordenació forestal, la Dasometria, els Aprofitaments o les Repoblacions
forestals; d'altres ciències bàsiques relacionades amb el medi natural, com la
Biologia vegetal o la Geomorfologia i d'altres aspectes relacionats amb els
terrenys forestals. El vocabulari es presenta ordenat de manera alfabètica
discontínua i, per a cada terme, se'n donen les equivalències corresponents al
castellà, anglès i francès. En els noms de plantes, fongs i animals se'n dóna
també el nom científic. A més de la informació d'equivalents, hi ha informació
gramatical, sinònims catalans documentats i índexs d'equivalències per
facilitar-hi la recerca multilingüe.
La referència completa per a citacions és la
següent:
Gil,
A.; Delgado, R.; Garcia, V.; Mac Donald, P.; López, M.; Baynat, M.E. Vocabulari
forestal: català-castellà-anglès-francès. València: Xarxa Vives
d'Universitats – Universitat Politècnica de València, 2010, ISBN
978-84-8363-609-1, N. Pàg. 641.
Cursos de redacció periodística i de fonètica i tècniques de
locució
Atesa la bona acceptació de la primera edició
dels cursos de formació específica per a professionals dels mitjans de
comunicació, la Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de
Mallorca, en col·laboració amb el Sindicat de Periodistes de les Illes
Balears (SPIB), organitza, amb l'objectiu de cobrir la demanda que no es va
poder atendre, la segona edició dels cursos següents:
- Redacció periodística, curs de redacció per a professionals dels mitjans de comunicació (20
hores). S'impartirà del 13 al 28 de maig.
- Fonètica i tècniques de
locució, curs de fonètica (perfeccionament) i tècniques
de locució per a professionals dels mitjans de comunicació (20 hores).
S'impartirà del 3
al 18 de juny.
El període de matrícula és del 26 d'abril al 4
de maig de 2011 (ambdós inclosos). Els cursos són gratuïts.
Per a més informació, consultau el nostre lloc
web:
Consell de Mallorca
Direcció Insular de Política Lingüística
Plaça de l'Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 21 95 93/95/97
Fax.: 971 21 96 40
4)
El Caçador de paraules
Homenatge a Enric Valor
Una obra de
teatre de Gemma Pasqual.
En despertar-se, Enric Valor ja no es troba darrere dels
barrots d'una cel-la de la Presó Model de València, sinó a la seua habitació de
la casa de Castalla. I no está sol, l'acompanya un xiquet de més de deu anys amb
ulleres de pasta negres, vestit amb una sahariana de color blau clar i un barret
de feltre al cap. També es diu Enric. Tots dos faran un viatge per la vida de
l'escriptor castellut, acompanyats dels personatges de les seues
rondalles.
____________________
Publicat en EL PUNT dijous 14 d'abril del
2011
La Federació d'Entitats per la
Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes de la Catalunya del Nord llança la
campanya ‘Refusem la descatalanització de Catalunya
Nord'
La Federació d'Entitats, després d'un
temps d'inactivitat, ha decidit de llançar la campanya Refusem la
descatalanització de Catalunya Nord ja que considera que “d'ençà uns quants
anys aquesta catalanitat és afectada per projectes presentats com a innovadors
que ens volen fer entrar en una suposada normalitat, de fet ens proposen una
identitat catalana descafeïnada, macdonalitzada”. En el manifest es
recorda que “durant la segona part del segle XX la societat nord-catalana s'ha
mobilitzat per defensar la seva catalanitat, és així que s'ha creat
infraestructures a tots els nivells”.
Entre els exemples citats en el manifest
de la campanya s'hi poden trobar el Centre de Documentació i d'Animació de la
Cultura Catalana, que “es dilueix dins la mediateca perdent funcionalitat i
visibilitat”; la Casa Pairal, creada el 1963 pel Josep Deloncle, “un lloc
simbòlic de la ciutat que desapareix”; la fusió del departament de català de la
Universitat de Perpinyà amb el departament de turisme, que “posa la llengua
catalana en un segon pla, una llengua que no caldria dominar per cursar els
Estudis Transfronterers Catalans”; el pressupost retallat del Departament de
Català de la UPVD, on s'han suprimit llocs de treball; l'Institut Font Nova de
l'Ajuntament de Perpinyà, que “és substituït per un servei municipal dels afers
catalans”; el Mercat Medieval “pensat i elaborat per l'Eliana Comelade, una cita
de referència al nucli antic de Perpinyà”, que “ha estat reemplaçat per una
vulgar manifestació de cavallers i torneigs al Serrat d'en Vaquer”; el panorama
dels mitjans de comunicació, que “és a la imatge de les declaracions del
director de France Bleu, que afirma que vol mantenir i desenvolupar l'esperit
català en la programació, sense incloure cap programa en llengua catalana”;
les cartes aprovades pel Consell General el 2007 i per la municipalitat de
Perpinyà el 2010, unes cartes “que han de legitimar l'ús de la llengua catalana,
són paper mullat, unes declaracions de bones intencions sense cap concreció,
inútils si no són realment aplicades”.
La Federació demana a entitats i
particulars d'adherir-se a la campanya a través del seu
web.
6)
Publicat en el diari ARA divendres 15 d'abril del
2011
El
PPC no vota per considerar que amb la moció "es vulnera la separació de
poders"
El
Parlament ha aprovat, amb el vot de CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i SI, una moció que
manifesta "la discrepància davant les interpretacions restrictives que limitin
l'ús del català", sobretot les que puguin aparèixer "inspirades" en la sentència
del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, com les del Tribunal Suprem
introduint el castellà com a llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya
o les sentències que tomben reglaments lingüístics que donen prioritat al català
als ens locals. Ciutadans ha votat en contra reclamant que "el que cal és acatar
les sentències i no rebutjar-les". El PPC ha decidit no votar per "no ser
còmplice" del que considera "una vulneració de la separació de
poders".
La moció recull tot un seguit de mesures encaminades a garantir
el compliment de les polítiques de protecció lingüística engegades en els
darrers anys, i potenciar l'ús del català com a element de cohesió social i
d'integració per nouvinguts. Però en el seu primer punt, el text manifesta
aquesta "discrepància" amb les restriccions amb el català "a l'ensenyament i a
les administracions del país, en bona part inspirades " en la sentència del TC.
Aquest punt ha estat el que més polèmica ha aixecat entre els grups polític,
sobretot per les intervencions de PPC i C's, que no hi estaven d'acord.
En aquest sentit, els diputats populars han decidit no votar aquest punt
tot i ser presents a la Cambra. El portaveu del grup, Enric Millo, ha explicat
que han pres aquesta postura perquè no volien "ser còmplices" d'una manifestació
que els populars consideren que fa que el Parlament "vulneri la separació de
poders". I és que pel PPC, que els legisladors no acatin una sentència judicial
o carreguin contra ella és "inacceptable".
Amb arguments semblants s'ha
expressat el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que també ha criticat que al
Parlament "s'aprovin punts que diuen que es rebutgen sentències judicials". "Són
vostès un poder que han de respectar les sentències", ha explicat. Tot i això,
els tres diputats de C's, a diferència del PPC, han votat contra aquesta part de
la moció.
La resta de grups, però, han defensat aquest punt i han negat
que s'estigui anant contra cap sentència i que sigui cap incursió il·legítima en
el poder judicial. Des del PSC, Miquel Iceta ha retret que el text de la moció
"no implica ni desautoritzar el poder judicial ni deixar de respectar-lo". I des
de CiU, Jordi Turull ha dit que el sentit del polèmic punt és "més senzill" del
que el PPC o C's interpreten. "Llibertat d'expressió i democràcia", ha
sentenciat Turull.
7)
Publicat en EL PUNT divendres
15 d'abril del 2011
L'autor rebrà 3.000 euros de
premi i l'obra serà publicada per l'Editorial Denes en la col·lecció “Edicions
de la guerra”
El poeta Josep V. Llorca, amb l'obra Pedra de resposta,
és el guanyador del III Premi Carles Salvador de poesia en valencià, convocat
per la Universitat Politècnica de València, amb 3.000 euros de premi per a
l'autor, a més de la publicació de l'obra per l'Editorial Denes en la col·lecció
“Edicions de la Guerra”.
El jurat va resoldre per majoria concedir el premi a l'obra de
Llorca, obra que s'afig a les guanyadores de les edicions anteriors del premi:
Refugi incòlume, d'Eduard Marco, i A deslloc, de Joan Navarro.
Josep V. Llorca Alcanyís (Burjassot, 1967) és professor de
batxillerat al centre Sant Pere Pasqual de València, ha sigut coautor dels
llibres de Valencià de 1r i 2n d'ESO de l'Editorial Baula-Edelvives i actualment
col·labora en el treball de llibres de text per a Edicions Bromera. Pel que fa a
l'obra literària, va ser guanyador el 2004 del Premi Marc Granell de poesia amb
el llibre La meua mort, editat per Edicions 96.
L'obra guanyadora serà presentada el dimarts 17 de maig, al
Paranimf de la UPV, juntament amb el concert d'Artaica, grup valencià de música
tradicional contemporània que acaba d'editar el disc Nits cosides.
8)
Publicat en EL PUNT dimecres 20 d'abril del
2011
El portaveu del govern
remarca que si el PSOE atorgués més canals a la Generalitat Valenciana, TV3 es
podria veure a València
Considera que el problema
no es desencallarà fins després de les eleccions
espanyoles
El portaveu del govern, Francesc Homs, ha
assegurat aquest dimecres des de València que “tan responsable és Francisco
Camps com José Montilla” de que TV3 no es pugui veure al País Valencià. Homs ha
explicat en declaracions a RAC 1 que el president de la Generalitat valenciana
reclama al govern espanyol del PSOE un tercer múltiplex, tal com té Catalunya,
per poder fer que TV3 es puguin veure a València. Homs ha recordat que la
competència per atorgar un múltiplex depèn d'Indústria, ministeri pel qual “han
passat dos ministres catalans, Montilla i Clos, que han estat incapaços de
desenquistar el problema”.
“De responsable tant ho és el PP com el
PSOE”, ha insistit Homs, que ha remarcat que la intenció del govern de Mas és
“intentar resoldre-ho d'una altra manera amb converses amb la Generalitat
Valenciana”, tot i que ha pronosticat que el problema no se solucionarà fins
després de les eleccions espanyoles. “Si el govern espanyol donés un múltiplex a
València, s'acabaria la discussió”, ha sentenciat.
En aquest punt, Homs ha recordat que
Jordi Pujol i Eduardo Zaplana van arribar a un acord per estabilitzar el
problema de la recepció de TV3 al País Valencià atorgant una freqüència a Acció
Cultural. Va ser més tard, el 2005, que Indústria, capitanejat per Montilla, va
treure la freqüència a TV3 per atorgar-la a una altra televisió argumentant que
Camps ja solucionaria el problema de la recepció atorgant una altra freqüència a
TV3, cosa que mai va passar. “Ara el problema està enquistat”, ha afegit.
9)
Publicat a
El president de l'ACPV opina que l'única solució és que
s'aprovi la ILP
El president d'Acció Cultural del
País Valencià (ACPV), Eliseu Climent, va reconèixer ahir que és molt difícil que
l'entitat pugui reunir abans del maig els 800.000 euros que els reclama el
govern valencià com a multa per haver emès TV3 a través del seus repetidors. En
declaracions al programa El matí de Catalunya Ràdio, que ahir es va
emetre des de València amb motiu de la final de copa, Climent va ser clar:
“Tenim molt poc de temps i són molts diners”. Va explicar que fins ara per
aportació popular han recollit 130.000 euros, i que si no poden pagar a finals
de maig “es paralitzaran els comptes de l'entitat i a partir d'aquí poden
començar a embargar tots els béns”.
La solució: la ILP
Eliseu Climent va afirmar que “l'única solució
possible” al conflicte de TV3 al País Valencià no depèn del fet que s'atorgui un
tercer múltiplex al govern valencià, ja que “amb els que té ja s'hi pot emetre”,
sinó del fet que “el govern central aprovi realment la iniciativa popular (ILP)
que vam presentar gairebé 700.000 persones”. A més, el president de l'ACPV va
recalcar que la intenció del govern valencià si té un tercer múltiplex és
emetre-hi també les televisions d'Aragó i Múrcia, i només guardar un canal per a
TV3, de manera que no oferiria la resta de cadenes de la CCMA.
10)
Conferència:
Per mitjà d'aquesta conferència, Francesc Salvador i
Bertran, professor del Departament de Mètodes de la Ciència del
Comportament de la Universitat de Barcelona, donarà a conèixer els resultats
d'un estudi de simulació social que permet efectuar una anàlisi sobre el
manteniment de la llengua catalana. Es tracta, doncs, d'un exemple de la
utilitat dels estudis de simulació social com eina per a l'estudi prospectiu en
sociolingüística.
Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l'IEC (carrer del Carme, 47, de
Barcelona)
Dia:
Dimecres 27 d'abril
del 2011
Hora:19 hores
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací