InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 479 (dimecres 20/04/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Oncle, tio i tiet
 
 
 
 
5) Òscar Rocabert - Tria el teu camí
 
6) Nota de premsa d'Acció Cultural del País Valencià: ACCIÓ CULTURAL NO HA VENUT CAP REPETIDOR
 
7) Josep L. Pitarch - El senyor retor
 
8) Enric Herrera - D'Efak, un homenot manacorí
 
 
 
 
1)

 

Article publicat en EL PUNT dilluns 4 d'abril del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/392342-oncle-tio-i-tiet.html

 

 

Oncle, tio i tiet
 
Eugeni S. Reig
 
 

Oncle és la paraula patrimonial catalana per a denominar el germà del pare o de la mare i, també, el cosí del pare o de la mare. La paraula oncle la tenim documentada des del segle xiii i deriva del llatí avŭncŭlus que significa 'germà de la mare'.

Hui en dia, tots els valencians, en els nostres parlars heretats per tradició oral, usem, per als conceptes definits, la paraula tio, no la paraula oncle. Oncle, actualment, és un vocable introduït per la llengua culta que no l'usa ningú en el seu llenguatge espontani. No hi ha cap valencià que diga «el meu oncle», tots diem «mon tio». En les Canyisades, els articles que, amb el pseudònim de Canyís, va publicar Joaquín Amo en el periòdic El Pueblo de Monòver a començament del segle xx, trobem diverses vegades la paraula onque, variant formal d’oncle que significa 'persona de respecte'. Onque no significa 'germà del pare o de la mare' ni tampoc 'cosí del pare o de la mare', significa únicament i exclusivament 'persona de respecte'. La forma, onque, s'usava amb eixe significat en el Monòver de començaments del segle xx, fa més de cent anys. No crec que ara l'use ja ningú. Carles Segura Llopes en el seu llibre UNA CRUÏLLA LINGÜÍSTICA. Caracterització del parlar del Baix Vinalopó no l'arreplega. Encara que Monòver queda fóra (però molt propet) de la comarca del Baix Vinalopó, el fet que no l'arreplegue Carles Segura en aquest llibre que és un vertader diccionari de formes característiques de la comarca és molt significatiu.

Considere que tio és un singular analògic format a partir del femení tia de la mateixa manera que viudo s'ha format a partir de viuda i nino a partir de nina. Considere que les parelles tio/tia, viudo/viuda i nino/nina són completament legítimes en la nostra llengua. ¿Podem assegurar que tio és només un castellanisme i no té res a veure l’evolució interna de la llengua? Sobre açò no podem assegurar res, només podem elucubrar. El castellà ha estat al costat del valencià des dels primers temps i des de fa 300 anys, a més d'estar al costat, ha estat damunt del valencià i, fins i tot, incrustat dins d’ell. I en els darrers cinquanta anys això s'ha agreujat molt. Les dues llengües, des de sempre, s'han influït mútuament però, per raons òbvies, el castellà ha influït molt més sobre el valencià que al revés. ¿Què hauria passat si el valencià haguera estat completament aïllat del castellà? ¿La parella oncle/tia seria d'ús general, tothom la coneixeria i l'usaria i la paraula tio seria completament desconeguda pels valencians? No podem saber-ho perquè és impossible assegurar com haurien sigut les coses en unes circumstàncies que no s'han donat.

El que sí que podem dir és que la paraula tio és d'ús general en valencià. Vulguem o no vulguem, ens agrade o no ens agrade, tots els valencians diem tio.

Cal aclarir que els catalans també diuen tio, com els valencians, però fan trampa, usen el diminutiu tiet, i no perquè el tio en qüestió siga baixotet o molt jovenet. Sembla que emprant aquest apreciatiu acabat en -et donen patent de catalanitat a la paraula. Diuen tiet i no tio –de la mateixa manera que diuen pillet i no pillo– i així s'eviten la mala consciència de pensar que diuen una paraula castellana. El mot tiet l'usen a orri. A Catalunya Ràdio i a TV3 l'he sentit milanta vegades. El DIEC no l'arreplega, però el GDLC sí que ho fa. L'usen a bondó escriptors tan radicalment diferents com Josep M. Benet i Jornet, Santiago Rusiñol, Joan Sales, Isabel-Clara Simó, Monserrat Roig o Quim Monzó. Copie tot seguit un fragment de la novel·la Júlia de l'escriptora Isabel-Clara Simó, alcoiana que viu a Barcelona des de ben jove. «Miquel anà a Albaida a parlar amb Cosme, el fill dels tiets, que havien estat amos del mas d'Atzeneta. I li’l vengué per quatre duros. La Júlia, quan ho va saber, s’enfurismà tant que l’arribà a pegar. Però després se n'alegrà, perquè els comptes, tan nets, de Miquel, li donaven confiança, perquè sabia que no podien fallar. I el xic havia tret cara de borrec, i era humil amb la Júlia.»

El Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l'AVL arraplega tio i és probable que el futur Diccionari normatiu del valencià de l'AVL arreplegarà també aquet mot. Així que ben prompte tio serà normatiu. I vulguem o no, més prompte que tard, el DIEC acceptarà tiet, com ja ho ha fet el GDLG, i la paraula serà normativa. Ara, això sí, acabada en -et, per a dissimular.

 

2)
 
Publicat en el núm. 50 de la revista Caplletra (2011), pàgs. 272-275
Publicat en el blog de Vicent Olmos
 
 
 
Ressenya del llibre de Joaquim Martí Mestre Josep Bernat i Baldoví. La tradició popular i burlesca (Editorial Afers, Catarroja-Barcelona, 2009, 393 pàgs.) feta per Biel Sansano
 
 
3)
 
Publicat en el diari ARA divendres 1 d'abril del 2011

Ahir parlàvem del bo porqueria. ¿No n'hauríem de dir bo brossa o escombraria, com també se sent força? Diguem d'entrada que el bo porqueria és el que dóna molt a canvi de córrer un gran risc. L'ús de porqueria en casos com aquests es remunta al terme junk food, encunyat el 1972 pel microbiòleg Michael Jacobson per referir-se al menjar poc sa. En origen junk vol dir tot el que ja no fa servei i tendim a treure'ns de sobre i, per extensió, es diu del que no val res: "The film was junk" , "El film no valia res".

La junk food es va traduir per comida basura perquè basura també pot voler dir cosa que no val res : "Lo que dices es basura" . Ni brossa ni escombraria tenen aquest sentit, i sí que el té porqueria: un film pot ser una porqueria, no pot ser mai una escombraria o una brossa. Per això hem de dir teleporqueria, contracte porqueria, menjar porqueria i totes les altres porqueries que us pugueu imaginar.

Per no dir bo escombraria hi ha una raó de més pes, i és que escombraria en català no existeix. Com acaballes, pessigolles o postres, escombraries pertany als pluralia tantum o mots que només tenen plural. Pel que fa a la brossa, és massa vegetal per associar-la a res que sigui repugnant. Però aquest mateix sentit, que recull molt bé desbrossar ("Desbrossar un camí"), permet usar-la per referir-nos al que fa nosa per veure el que interessa. I per això en diem correu brossa de l' spam .

 
4)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 4 d'abril del 2011

El mal ús de la llengua pot fer mal -pot enfonsar reputacions- però també pot crear virtuts inexistents. Els resultats definitius de La Marató del 2010 avalen que els catalans som solidaris. La quantitat de diners que hem donat lliurement bat rècords. Però aquesta solidaritat tan genuïna la sumem alegrement a una altra que els mitjans ens hem inventat: la solidaritat fiscal. El diners, en aquest cas, no els donem, ens els prenen. I, incapaços d'impedir-ho, fem virtut de ser atracats.

Ser solidari és una virtut i la condició necessària de qualsevol virtut és la llibertat. Si es tracta d'un espoli no pot ser al mateix temps solidaritat . Els diners que sent lliures no donaríem mai, no ens poden fer generosos quan van a parar a mans dels altres perquè som esclaus. Ara: sí que és cert que quedem molt millor sent solidaris que sent esclaus.

I és que la impotència sovint es disfressa de virtut. Llegeixo en un titular de l'ARA de divendres: "Portugal reconeix haver mentit". El lector entrenat ja sap que es tracta d'una simplificació periodística i que els polítics de Portugal, lluny de reconèixer una mentida -que comporta voluntat d'enganyar-, parlen només d'error de càlcul. S'acostaria més a la veritat haver escrit "El govern portuguès va mentir i ara no ho reconeix", que, per dir-ho molt suaument, no és ben bé el mateix. Però aquesta veritat, com tants altres aspectes de la realitat que preferim ignorar, no cap al títol.

 
5)
 
Publicat a l'actual.cat divendres 8 d'abril del 2011
http://www.lactual.cat/cat/notices/2011/04/tria_el_teu_cami_2070.php
 
Publicat a l'actual.cat (edició en pdf) setmana del 8 al 14 d'abril del 2011, pàg. 11
http://www.lactual.cat/cat/downloads2/webactual146.pdf
 
 
 
Òscar Rocabert, filòleg
 
 
La notícia lingüística de la setmana passada va ser escandalosa. L’Institut d’Estudis Catalans va fer públic un estudi en què, entre altres dades, concloïa que el 56 per cent dels catalans i catalanes tenen el castellà com a llengua habitual. És a dir, que utilitzen aquesta llengua per fer les coses de cada dia, com comprar el pa, prendre un cafè, anar al mercat, demanar l’hora a un desconegut, concertar visita amb el metge... viure, en definitiva. Una altra dada complementària d’aquest estudi, que no ha transcendit tant, és que el 54 per cent dels catalans i catalanes de catorze a dinou anys tenen el castellà com a llengua incial. O sigui, com a llengua normal, no marcada. Per a aquest 54 per cent de joves, el castellà és la primera opció a l’hora de comunicar-se i, el català, una llengua opcional que queda a la reserva, per si els fa gràcia usar-la. Si arribéssim a perdre els joves, què ens quedaria? Cal tenir en compte que, per molt que ens omplim la boca amb el fet que el català és la llengua pròpia de Catalunya, i per molt que ara mateix tinguem lleis que ajuden a prestigiar-la, la realitat sempre s’imposarà a les nostres il·lusions, i no al revés. I, ara mateix, la realitat és, com a mínim, molt preocupant. El català, de fa uns anys, es troba en un moment de crisi. Crisi, en el sentit d’època de transició que s’acabarà resolent en un canvi, que encara no sabem en què consistirà. Però el que està clar és que el canvi hi serà, per bé o per mal. És per això que creiem que hem de fer feina de camp, no d’il·lusions. És per això que hem de començar a pensar si realment volem mantenir la nostra llengua, o si ens és igual. Però cal triar un camí i definir-se, que deia en Sartre.

Mentres alguns encara s’ho van pensant, la Plataforma per la Llengua ha decidit fer un nou pas en el seu propi camí de promoció del català com a llengua comuna, com a llengua normal, com a llengua de convivència. El dies 15 i 16 d’abril gravaran un Lip dub per la Llengua (és a dir, un videoclip col·lectiu, de masses, obert a tothom que hi vulgui sortir, a partir d’una cançó ja coneguda). Hi seran presents associacions culturals de nous catalans d’arreu del món: marroquins, paquistanesos, senegalesos, eslaus, bolivians, gallecs, andalusos, xinesos... És el camí. Aquest vídeo, a través de la xarxa, pot fer forat en la consciència de molta gent, tant si parlen català com si no. Més que mai ens cal alegria, autoestima i una llengua comuna. Encara hi som a temps....
 
6)
 
Nota de premsa d'Acció Cultural del País Valencià
 
València, 19 d’abril de 2011
 
 
ACCIÓ CULTURAL NO HA VENUT CAP REPETIDOR

 

ACPV desmenteix les afirmacions publicades per Las Provincias i exigeix al diari que es moleste a contrastar la informació abans de publicar falsedats
 

ACPV desmenteix l’afirmació publicada avui per Las Provincias, segons la qual l’entitat hauria venut algun dels repetidors des d’on s’emetia el senyal de TV3 (fins que, el passat 17 de febrer, van cessar les emissions a causa de les amenaces del Govern valencià de noves multes).

El fet de publicar afirmacions falses sense ni tan sols haver-se molestat a contrastar-les tal com exigeix l’ètica periodística mostra un nivell de seriositat i credibilitat que no hauria de ser propi d’una capçalera històrica, i posa seriosament en dubte la veracitat de la resta de les informacions que publica aquest mitjà.

ACPV demana a Las Provincias que reconega públicament el seu error i demane disculpes. En cas que no es produïra aquesta correcció, hauríem de pensar que no es tracta d’una lamentable lleugeresa, d’un error sense intencionalitat.

ACPV entén que el mitjà en qüestió –igual com el Govern de Francisco Camps– no s’haja alegrat de l’extraordinari èxit de la manifestació del passat dissabte, ni de l’amplíssim suport sindical, empresarial, polític i associatiu aplegat per la nostra entitat, però exigeix respecte per als valencians: no ens mereixem una premsa de tan baix nivell.

Alhora, ACPV constata la coincidència dels insults contra els valencians realitzats el diumenge passat pels responsables electorals del PP i la publicació avui d’aquestes afirmacions per part de Las Provincias.

ACPV continua la campanya de recollida d’aportacions econòmiques per part de ciutadans i col·lectius per a poder fer front a la multa de 800.000 euros imposada pel Govern de Francisco Camps a la nostra entitat (després d’haver pagat una primera multa de 127.000 euros el passat octubre). I, en aquest sentit, anima els valencians i les valencianes a respondre als insults i al fals periodisme amb l’esforç constant i il·lusionant per un model de societat més democràtica, moderna i valenciana, i amb la solidaritat amb ACPV com a entitat que treballa en positiu per fer possible aquest model.

 

7)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 4 d'abril del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/392399-el-senyor-retor.html
 
 
Josep L. Pitarch
 
Com he recomanat en tres ocasions la sèrie Senyor retor de Canal 9, ja hi ha qui m'ho ha retret i voldria donar alguna explicació. Per descomptat, no tinc cap dubte a qualificar la televisió autonòmica de nefasta per a la llengua, per a la convivència, per a la moral, per a la salut mental i per a la butxaca dels valencians; a més a més, perquè no compleix l'objectiu que indica la llei de la seua creació, que és servir a la normalització del valencià.
 
Dit açò, el cas del Senyor retor és una excepció pel fet que un dels actors és el meu amic Albert Forner (l'alcalde) i un dels directors, Rafa Montesinos, també; inclús hi treballen dos joves de Silla. Com la sèrie, a més, és en valencià, en la línia folklòrica de L'Alqueria Blanca però en valencià normalitzat, això és un altre motiu per a fer-ne una excepció.
 
Ambientada en un hipotètic Benifassem, poblet de la serra i no molt lluny de València, tothom s'hi expressa en valencià: l'alcalde, el policia municipal, els retors, les beates, la dona de l'alcalde, les mestres, els botiguers, els xiquets, tot el veïnat. La normalitat de llengua s'acaba, però, quan fan missa, perquè aleshores tot canvia, i la fan en castellà! Segons han explicat els adaptadors, han volgut reflectir la realitat, perquè això és el que passa a tot el País, que els retors continuen sense emprar la llengua del poble en la litúrgia. Inexplicablement, però, el bisbe sí que és valencianoparlant, quan la trista realitat és que, des de fa segles, els bisbes són castellanoparlants i fins i tot, alguns bel·ligerantment antivalencians.
 
El poble té, inexplicablement, un alcalde comunista, que és l'Albert Forner, que decora el seu despatx amb fotografies de Castro i del Che Guevara i manté una confrontació sistemàtica amb els retors. Ja veurem com s'explica que un poble tan beato tinga un alcalde comunista, perquè de moment els veïns que hi apareixen no semblen proclius a la laïcitat que defensa i proclama l'alcalde. Els personatges retraten l'entramat social del poble: la dona de l'alcalde, que és de les més beates; la catequista; una mestra que comença a enrotllar-se amb el retor jove, que és el protagonista; un rector jubilat, que és el Pep Cortés, que recorda els rectors d'època; etc. Si volguérem fer una crítica, començaríem per les incongruències que anem trobant, però no ho farem, perquè segurament la sèrie s'haurà hagut d'ajustar a un pressupost insuficient.
 
En definitiva, el Senyor retor és, de moment, una distracció per als dimecres a la nit i és en valencià. Ideològicament, la trama fa tuf a reaccionària, cosa que anirem comprovant l'enfrontament entre l'església i l'alcalde comunista, de moment, l'estan guanyat els rectors. Com la sèrie és originària de Galícia, no és d'estranyar.
 
De tota manera, com les úniques raons que tinc per a “recomanar” aquesta sèrie són les que he dites, reconec que són xovinistes i personals. Si se'm fa la boca aigua quan actua l'Albert, és evident que és perquè fou un dels meus alumnes predilectes a l'Institut de Silla i perquè l'animí a dedicar-se al teatre; però, com les crítiques que llig de la seua capacitat interpretativa són positives, encara més al meu favor. Ara bé, en quant acaba la sèrie, plaf!, canvie de canal. Així ho he fet un poc des de sempre, però ara més que mai. Recorde que quan començà a emetre Canal 9, ja manifestí els meus temors que al final acabaríem lamentant tenir una televisió autonòmica i així ha estat. Primer amb els socialistes i ara, més insuportablement encara, amb els populars.
 
8)
 
Publicat en indirecte.cat dimecres 6 d'abril del 2011
http://in.directe.cat/eric-herrera/blog/5618/defak-un-homenot-manacori

D'Efak, un homenot manacorí

Enric Herrera
 
9)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 18 d'abril del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/398920-el-govern-espanyol-diu-que-tv3-es-pot-veure-al-pais-valencia-sense-mes-multiplex.html

El govern espanyol diu que TV3 es pot veure al País Valencià sense més múltiplex

L'executiu assenyala en resposta a una pregunta parlamentària que el domini públic radioelèctric és un recurs escàs

La Generalitat Valenciana reclama un tercer múltiplex per a fer efectiva la reciprocitat entre TV3 i Canal 9

El govern espanyol ha explicat en resposta parlamentària --de 4 d'abril-- que el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre reserva a cadascuna de les comunitats autònomes dos múltiplex digitals de cobertura autonòmica que poden ser utilitzats, si així ho consideren, per a la recepció recíproca de les televisions d'altres comunitats autònomes. Així mateix, explica que el domini públic radioelèctric està configurat per llei com un recurs escàs.

Es tracta d'una contestació de l'executiu, consultada per Europa Press, a diverses qüestions formulades per la diputada valenciana del PP en el Congrés, Teresa García, el passat mes de març sobre la previsió d'atorgar un tercer múltiplex al País Valencià i per les “solucions tècniques necessàries” perquè es puga executar la reciprocitat efectiva entre comunitats limítrofes.

D'aquesta manera, el govern assenyala que l'assignació realitzada pel reial decret 944/2005, que limita la reserva de múltiplex digitals d'àmbit autonòmic en favor de les comunitats autònomes a un màxim de dos múltiples digitals, respon a la configuració del domini públic radioelèctric com a recurs escàs i al consegüent mandat recollit en la Llei General de Telecomunicacions, que la seua gestió siga realitzada per l'Estat, assegurant la seua disponibilitat.

En aquesta línia, recorda que el Pla Tècnic Nacional de la TDT reserva a cadascuna de les comunitats dos múltiplex digitals de cobertura autonòmica que, complint amb l'establert en la Llei General de Comunicació Audiovisual, poden ser utilitzats, si així ho consideren, per a la recepció recíproca d'altres comunitats.

 

10)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací