InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
Llibertat i TV3
 
 
 
 
2)
 
Publicat en el blog de Víctor Alexandre diumenge 3 d'abril del 2011
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/la_marginacio_del_catala_a_lautonoma.html
 
La marginació del català a l'Autònoma

Aquests dies ha transcendit una carta que Carme Romagosa, una estudiant manresana de la Universitat Autònoma de Barcelona, va enviar a un diari per denunciar la vulneració dels seus drets fonamentals el dia que va voler fer un examen en la llengua pròpia de Catalunya:

  • "Sóc estudiant de biologia ambiental, a la UAB, i divendres 25 de març em vaig examinar de genètica, una assignatura obligatòria d'aquest grau. La professora és de Galícia, però ja porta deu anys aquí impartint aquesta matèria, i, tot i haver-li-ho demanat, no va voler fer l'examen en català. [...] No creieu que hi hauria d'haver una llei que ho regulés? [...] Trobo molt fort que trenta-cinc anys després de la mort de Franco encara no em pugui examinar en la meva llengua. Som en un país lliure o no?"

Doncs la resposta, òbviament, és no. Cap país no és lliure quan els seus estudiants no poden examinar-se en la seva llengua. I a les universitats catalanes, com denuncien constantment els mateixos estudiants, no sols es produeixen discriminacions com la denunciada per Carme Romagosa, sinó que tot sovint les classes determinades en català s'acaben fent en espanyol per culpa de professors que, valent-se de la por dels alumnes a significar-se, abandonen el català tan bon punt hi ha algú que aixeca el braç i diu que no l'entén. Normalment es tracta de professors catalans que intenten compensar l'enorme complex d'inferioritat que pateixen demostrant que dominen la llengua de l'amo. Però també n'hi ha d'originaris d'altres llocs, com l'esmentada professora gallega, que imposen el seu nacionalisme espanyol amb total impunitat fins i tot a aquells que els paguen el sou. Aquesta és la raó per la qual hi ha tants col·lectius en defensa de la llengua a les universitats catalanes, com ara la Plataforma Universitària per la Llengua, Acció Estudiantil o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Es tracta d'estudiants que ofereixen assessorament als seus companys perquè coneguin els seus drets i es mostrin més afirmatius davant dels professors que incompleixen les normes.

Tanmateix, la situació en què es troba la llengua catalana en el món universitari català no hauria arribat a extrems tan lamentables i vergonyosos sense l'abúlia o les maniobres dels equips rectorals en favor de l'espanyol. Recordem, per exemple, que la Plataforma per la Llengua ja va denunciar que tant la Pompeu Fabra com l'Autònoma es negaven a complir el conveni que exigeix l'acreditació del nivell C de català als professors per poder ser contractats. I és que fem lleis que no tenen cap més finalitat que guardar les aparences, atès que la desídia a l'hora de fer-les complir les converteix en meres operacions dermoestètiques sense cap incidència en l'empobridora realitat del dia a dia.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

 

3)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 30 de març del 2011

Per expressar el benestar interior, en català tenim dos adjectius: feliç i content. Podem estar contents i podem ser feliços, pe rò no podem ni ser contents ni estar feliços. Això de ser content , que era ben viu en català medieval, ara ja no ho diu ningú però cada dia hi ha més gent que està feliç . Ho deia l'altre dia a TV3 la veu en off que traduïa un pilot de motos japonès: "Amb això del terratrèmol no puc estar feliç".

I és que darrere estic feliç hi ha l'anglès I am happy , però com passa amb tants altres anglicismes, la interferència s'ha vehiculat sobretot a través del castellà i, més concretament, d'un ús hispanoamericà que ha acabat amarant l'ús peninsular. L'arrel etimològica de feliç és felix, que vol dir fèrtil, productiu. I igual que no es pot estar pare -o tens fills o no en tens- no es pot estar feliç .

Però per molt que lliguem feliç al verb ser, continua sent, per desgràcia, un estat transitori. Com a la cançó Yesterday, avui som feliços i demà ens enfonsem en la misèria. El que potser sí que expressa és la il·lusió de permanència. Quan dic "estic content" sóc conscient que és un estat superficial i passatger, causat per una circumstància concreta. Quan dic "sóc feliç" vull creure, necessito creure, que ho sóc profundament i ho seré sempre. Quan dic "estic feliç" faig un híbrid estrany que no s'havia dit mai en català i que rebaixa la meva aspiració a una felicitat plena.

 

4)
 

Publicat en el diari ARA dijous 31 de març del 2011

Disfressats de plusos, primes, extres i bons, els calés que ara ningú sap on són han passat a les butxaques dels especuladors i altres lladres de camí ral. En la selva del capitalisme, els depredadors plomen el personal amb un llenguatge incomprensible. Autèntics oxí-morons, com bo porqueria, desconcerten l'aspirant a inversor -¿és bo o és porqueria?- i acabarem tots enyorant la llibreta d'estalvis de la tieta.

Em diu el company d'economia per què del bono en diem bo. Dir-ne bo és, certament, confús: al bueno i bono o al good i bond hi oposem un bo que és massa poca cosa per significar tant. I és que bo, a més d'adjectiu, tant pot ser el bitllet o val que canviem per un servei com un títol de renda fixa que emet l'estat o una empresa. En casos així, repartir el pes de significat entre el mot culte, bonus, i el d'evolució popular, bo, sembla una bona idea.

Si, defugint que acabi en o, del globo en diem globus i del foco focus, amb més raó podríem recórrer al bonus per al sentit econòmic. Però resulta que bonus en anglès -i el castellà veig que també s'hi apunta- vol dir una altra cosa: allò que es paga de més pels bons resultats obtinguts, tot i que això últim de vegades sigui un sarcasme. Nosaltres en diem, segons el cas, prima, plus o incentiu. I al final resulta que, per evitar confusions, no fem servir bonus per a res i ens quedem amb aquest bo que més aviat fa patir.

 

5)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 5 d'abril del 2011
 

El ministre d'afers estrangers i europeus del govern de París, Alain Juppé, ha confirmat que un projecte d'acord ha estat enviat al govern de Madrid, ignorant les competències del govern català

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha fet gestions amb el ministeri d'afers estrangers i europeus del govern francès per a procedir a un intercanvi de freqüències de televisió i de ràdio transfrontereres per a permetre, de manera oficial, la recepció a la Catalunya del Nord de les ràdios i televisions públiques de la Catalunya autònoma.

Segons el diputat nord-català de la UMP François Calvet “Alain Juppé, el ministre d'afers estrangers i europeus, m'ha confirmat que un projecte d'acord franco-espanyol ha estat tramés per l'ambaixada de França a Madrid al govern espanyol”. La proposta d'acord de les autoritats franceses no ha estat adreçada, doncs, ni al CAC ni al govern de la Generalitat, sinó al govern central espanyol.

Les institucions de la Catalunya del Nord i els seus diputats havien estat sol·licitats per associacions i particulars per a que recolzessin la bona recepció de les ràdios i televisions catalanes a totes les comarques catalanes sota administració francesa. Després que les emissions de la televisió catalana passessin de la difusió analògica a la numèrica o digital l'any passat, molts teleespectadors s'havien quedat sense rebre cap televisió en català. Les ràdios catalanes, per una altra banda, havien hagut de reduir la potència de les seves emissions a la demanda de les autoritats franceses. Aquestes emissions de televisió i ràdio procedents de fora de les fronteres estatals franceses es troben en una situació d'alegalitat, ja que no són regides per cap text legal.

François Calvet explica que “les reunions de treball entre el ministeri i les institucions han conduït a la necessitat d'elaborar un tractat entre França i Espanya per a perennitzar la difusió de les ràdios i televisions catalanes en territori francès”. El ministre Alain Juppé, a través de François Calvet, desitja que “un acord sigui conclòs ràpidament per a que la seva entrada en vigor permeti a les poblacions dels dos costats de la frontera de continuar a beneficiar dels programes d'aquestes cadenes de televisió i ràdio”.

--------------------------------------
 
Publicat a
  • Avui 06-04-2011 Pàgina 2

França i TV3

 
El govern francès ha engegat les mesures necessàries perquè TV3 es pugui veure sense cap mena d'entrebanc en la part de Catalunya sota administració francesa. El primer pas ha estat demanar al govern espanyol que treballi en un acord bilateral que ho faci possible. Per tant, ara és responsabilitat de l'executiu Zapatero respondre a aquesta demanda. Quan ho faci, i esperem que sigui ben aviat, potser seria bo que de retruc enviés còpia de l'acord a València, a veure si al govern del País Valencià algú s'adona que només amb una mica de voluntat política i sentit comú tot es pot solucionar. Altrament, la Generalitat valenciana quedarà retratada, un cop més, com el bastió de la intransigència. Ara, que potser a aquestes altures ja no els ve d'aquí.
 
6)
 
Publicat en EL PUNT dijous 7 d'abril del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/393999-toni-cucarella-torna-amb-un-llibre-de-relats.html

Toni Cucarella torna amb un llibre de relats

“Hòmens i falagueres i altres relats” evoca la societat que ha anat desapareixent al llarg de la segona meitat del segle XX

L'escriptor de Xàtiva, Toni Cucarella, acaba de publicar a Tresiquatre Hòmens i falagueres i altres relats, una col·lecció d'històries, una descripció de la societat que ha anat desapareixent al llarg de la segona meitat del segle XX.

“Cucarella malda per remoure el sentiment dels lectors. Hi ha una intenció emotiva, per tant, en cada història, tot apel·lant al sentit més arcaic i primigeni de la literatura. Intenta manipular-nos, és clar, com ha de fer la bona literatura: sorprendre i corprendre, i no deixar indiferent el lector. I, si poguera ser, guanyar-lo per a la seua particular causa política: defensar la diversitat cultural humana enfront de la uniformització global”, expliquen des de l'editorial.

 

7)
 
 
 
 
8)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 12 d'abril del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/396526-loposicio-fa-seues-les-propostes-descola-valenciana.html

L'oposició fa seues les propostes d'Escola Valenciana

El PP ni contesta a la federació

El PSPV “veu amb bons ulls el document”

Escola Valenciana ha rebut una “bon acollida” per part dels partits valencians de l'oposició a la seixantena de mesures en l'àmbit de la promoció del valencià a propòsit de les eleccions a les Corts del pròxim 22 de maig. El PP, per contra, ni tant sols ha donat audiència a la federació.

“Compromís, Esquerra Unida i Esquerra Republicana assumeixen les propostes com a pròpies i les inclouen al programa amb el qual es presenten a les eleccions. El PSPV veu amb bons ulls el document i el sotmetrà a aprovació en pocs dies”, informen des de Escola. “La proposta ha estat presentada i debatuda en reunions bilaterals amb els partits que ho han desitjat”, puntualitzen.

Alguns dels principals punts plantejats són l'impuls a una “nova llei de política lingüística que aprofundisca en les línies traçades per la llei d'ús i ensenyament del valencià i faça especial incidència en l'ús social de la llengua”, la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics i el Consell Social de la Llengua, o la intensificació de la col·laboració entre governs i ens normatius dels territoris amb llengua pròpia compartida. Escola també advoca per un model d'educació plurilingüe i per “l'impuls decidit a un sistema de mitjans de comunicació en valencià amb RTVV com a motor del sector”.

9)
 
Publicat en EL PUNT dimecres 13 d'abril del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/396755-lavl-editara-un-llibre-destil-per-als-mitjans-audiovisuals.html
 
 
L'obra serà presentada en la pròxima jornada sobre el valencià a l'àmbit audiovisual
Acorda amb RTVV que l'ens autonòmic difonga la figura de Teodor Llorent, Escriptor de l'Any 2011

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensión Figueres, ha anunciat l'edició del Llibre d'estil per als mitjans audiovisuals en valencià, que servirà d'orientació a tots els mitjans de comunicació valencians (televisió, ràdio, productores i empreses de doblatge). L'obra serà presentada en la pròxima edició de la Jornada sobre la Presència del Valencià en l'Àmbit Audiovisual, que, per tercer any, organitza la institució normativa i en la qual participarà RTVV.

Figueres ha fet l'anunci després de firmar amb el director de l'ens autonòmic, José López Jaraba, un nou conveni de col·laboració per a la difusió del valencià. L'acord abraça la difusió de la figura de l'Escriptor de l'Any que promou la institució normativa i altres actuacions d'interés comú dirigides a la promoció del valencià en els mitjans i plataformes de l'entitat pública.

La novetat del nou conveni és crear, dins del web de RTVV, un espai dedicat a l'Escriptor de l'Any, que en el 2011 girarà al voltant de Teodor Llorente, a més d'estar disponible en línia el documental que realitzarà Televisió Valenciana sobre aquest personatge de la Renaixença valenciana, i que coincidirà amb la data commemorativa del Dia de les Lletres Valencianes.

L'AVL facilitarà a RTVV la col·laboració acadèmica necessària sobre l'Escriptor de l'Any, es compromet a reproduir el documental per a difondre'l entre els centres educatius del País Valencià.

 

10)
http://hoteldilluns.blogspot.com/
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací