InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 477 (dilluns 18/04/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) LA MANIFESTACIÓ D’ACCIÓ CULTURAL REUNEIX 100.000 PERSONES EN VALÈNCIA / Manifest llegit per l'actriu Pepa López
 
2) Víctor Alexandre -  El Tancament de Som Ràdio
 
3) Raül Garcia i Aranzueque -  El català és útil
 
 
5) L’AVL incorpora, dins de la col·lecció «Recerca» els escriptors Abelard Saragossà i Josep Vicent Frechina
 
6) J. Leonardo Giménez - Creuem, però travessem també
 
7) Albert Pla Nualart - L'orgull de tenir-la curta
 
8) Albert Pla Nualart - Si et vas quedar sense 'Pa negre'
 
9) Presentació del llibre ACTES DE LES JORNADES D'ESTUDI LLORENÇ RIBER
 
 
 
1)
 
Nota de premsa d'Acció Cultural del País Valencià
 
València, 16 d’abril de 2011
 
LA MANIFESTACIÓ D’ACCIÓ CULTURAL REUNEIX 100.000 PERSONES EN VALÈNCIA
 
 
Lluís Llach ha d’actuar des d’un camió perquè l’Ajuntament no permet la instal·lació d’un entarimat
 
La Diputació de València tampoc no deixa la plaça de bous per a l’actuació de Llach
 
La manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a València ha reunit avui 100.000 persones, i ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d’abrils. Els valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco Camps de TV3 i l’intent d’ofegament econòmic d’ACPV. La part negativa de la mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de dificultar l’acte final, amb l’actuació de Lluís Llach: primer, l’organització havia demanat la plaça de bous per a l’actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant “problemes tècnics” i “la reforma de la plaça”; i després l’Ajuntament no ha permés la instal·lació d’un entarimat per a l’actuació, així que Llach s’ha vist obligat a actuar des d’un camió. Tot i això, la manifestació ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100 metres.
 
En la primera pancarta, amb el lema “Sí a TV3”, anaven els representants dels convocants de la manifestació:
 
-Eliseu Climent, president d’ACPV
-Jose Manuel Fernandez Socuellamos, membre de la Junta Directiva de Federació Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
-Paco Molina, secretari general de CCOO-PV
-Conrado Hernàndez, secretari general UGT-PV
-Vicent Mauri, portaveu d’Intersindical Valenciana
-Àngel Martí, gerent d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, i Diego Gómez, d’EV
-Enric Garcia, vicepresident de la Societat Coral El Micalet
-Enric Valero, Ca Revolta
-Carme Insa, de la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència
-Maribel Domènech, portaveu de la Plataforma Salvem el Cabanyal
-Paco Sans, portaveu de Xúquer Viu
-Paco Gisbert, Associació d’Actors Professionals Valencians
A més, també hi era Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural (associació que junt amb ACPV i Obra Cultural Balear forma la Federació Llull).
 
En la segona pancarta, anaven els representants polítics, concretament:
 
- Carmen Ninet i Isabel Escudero, diputades a les Corts Valencianes pel Grup PSPV-PSOE
-Mònica Oltra, diputada a les Corts Valencianes pel Grup de Compromís
-Marga Sanz, diputada a les Corts Valencianes pel Grup d’EUPV
-Joan Ridao, secretari general d’ERC
-Uriel Beltran, diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat per la Independència
-Josep Guia, del PSAN
-Pura Peris, Els Verds del País Valencià
A més, també hi eren
-Josep Ma. Àlvarez, secretari general UGT Catalunya
-Antoni Vives, regidor de CiU a l’Ajuntament de Barcelona
- Joan Francesc Mira, membre de la Junta Directiva d’ACPV
- Joan Marí, Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals
-Josep-Lluís Carod-Rovira
 
En una tercera pancarta, anaven els representants de la Junta Directiva d’ACPV
 
Cal destacar per tant l’ample suport polític, sindical i associatiu a la convocatòria d’Acció Cultural, i la solidaritat mostrada amb els intents del Govern de Francisco Camps de censura i persecució política i econòmica, així com l’extraordinària resposta ciutadana, que ha desbordat totes les previsions i ha deixat xicotet el carrer Guillem de Castro, ja que la manifestació enllaçava les dues Torres de Quart i Serrans amb una densitat altíssima i a més la gent omplia els carrers laterals.
 
La participació de Carles Santos dirigint la Banda de Música de Bellreguard, l’actuació de Feliu Ventura i el parlament llegit per l’actriu Pepa López han completat el programa.
 
--------------------------
 
 
Manifest llegit per l'actriu Pepa López
 
Amigues i amics:
 
En nom d'Acció Cultural del País Valencià, moltes gràcies.
 
Moltes gràcies pel vostre suport, gràcies per demostrar que hi ha país, gràcies per omplir els carrers de la ciutat de València amb la força de la raó que tenim, de la llibertat que ens cal, del futur que
mereixem.
 
Ens han tancat TV3.
 
Moguts per la seua rancúnia antivalenciana, ens han tancat TV3.
 
Cegats per la mania de convertir-nos el país en una mala còpia de Castella, en un souvenir de tot a cent, en una platja bruta i trista al servei de Madrid, ens han tancat TV3.
 
Obsessionats per controlar els mitjans de comunicació, per deformar la realitat amb propaganda, per silenciar qualsevol veu que es negue a la reverència, ens han tancat TV3.
 
Perquè detesten la llengua del país, perquè no suporten veure-la oberta al món amb naturalitat i rigor (i perquè les comparacions els són odioses), ens han tancat TV3.
 
Amb la mala idea de distreure l'atenció, de provar que oblidem els casos de corrupció que els impliquen i els judicis que vénen, ens han tancat TV3.
 
Ens han tancat TV3, però la tornarem a obrir.
 
Perquè ja fa quatre anys que el govern antivalencià de Francisco Camps va obrir aquesta batalla contra la llibertat d'expressió.
 
Ja fa quatre anys que començaren a obrir expedients contra Acció Cultural.
 
Han estat quatre anys de persecució, tancaments, amenaces, multes, sí.
 
Però en aquest temps hem demostrat que la immensa majoria de la societat valenciana vol veure TV3. La immensa majoria.
 
Hi ha hagut manifestacions multitudinàries, concentracions, pronunciaments institucionals (sí, és clar: també d'institucions governades pel partit del senyor Camps).
 
Hi ha hagut l'èpica de la Carrasqueta i hi ha hagut també els centenars de milers de signatures aplegades a favor de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense fronteres”: 650.651 signatures, exactament, més de 650 mil persones de tots els Països Catalans que actuen en positiu, que actuen a favor del dret que tenim a compartir un comú espai de comunicació, un univers de relacions, una cultura que entre tots fem potent, digna, internacional.
 
Quatre anys és molt de temps. Molt de temps, sobretot, si tenim en compte la desigualtat de forces: d'una banda, el senyor Camps i el seu govern; de l'altra, una entitat cívica amb anys d'història, molta
voluntat de tirar endavant amb el país i la cultura, però pocs recursos.
 
I hem resistit. Algú ho havia de fer.
 
Contra tot pronòstic, hem resistit.
 
Per vosaltres i gràcies a vosaltres, hem resistit.
 
Hauríem pogut tancar al primer atac, és clar. Però si callem tots, quedem tots condemnats al silenci.
 
Per això hem resistit. A consciència i en consciència hem resistit.
 
Hem resistit gràcies al suport de cada volta més gent.
 
Francisco Camps ha fet modificar les lleis a posta contra Acció Cultural, ha augmentat les multes.
 
Tot, per obligar-nos a tancar TV3.
 
I ara pretén també tancar Acció Cultural del País Valencià.
 
Doncs no senyor.
 
Avui hem vingut fins a aquestes torres dels Serrans, obertes a la ciutat i tancades al mal d'Almansa, per dir ben alt i ben clar, en el nostre català de València, que no ens tancaran.
 
I per dir també que TV3 és nostra, la volem, la recuperarem.
 
Deixem avui constància de la nostra voluntat de perdurar. Ni les multes desproporcionades i injustes, ni la persecució, ni la mania destructiva d'aquests fills d'Almansa no ens faran callar, no ens faran tancar.
 
Tenim el suport de la gent del país, de les entitats de la terra, dels partits democràtics.
 
Volem agrair la solidaritat que hem rebut en aquesta Diada.
 
Volem anomenar les entitats que també han fet seua la convocatòria de la manifestació, junt amb Acció Cultural: i són CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana, la Federació de Societats Musicals, la Plataforma per la Llei de la Dependència, Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, l'Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians, Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu, Ca Revolta, la Societat Coral El Micalet i el Col·lectiu contra la Corrupció.
 
Tots som avui conscients que dir llibertat d'expressió és també dir cultura viva, llengua digna; és dir territori viu, treball digne; és dir escoles vives, persones dignes; dir llibertat d'expressió és definir quin país volem i dir clarament que el volem viu i digne i lliure.
 
Senyor Camps: el seu govern, tard o d'hora, passarà.
 
Acció Cultural ja hi era abans que vostè i, evidentment, continuarà quan vostè ja no tinga el càrrec que ara, tan poc dignament, ocupa.
 
Per la llengua, pel país, per la dignitat, continuarem.
 
Ho va dir Lluís Llach, que avui és ací per demostrar-ho, i de tan clara, l'afirmació s'ha fet bandera.
 
Vinguts del nord i del sud, de Barcelona, Perpinyà o Mallorca, de Fraga, Eivissa o Alacant, cadascun de nosaltres assumim els mots d'en Lluís: “El País Valencià és el meu país”.
 
Visca el País Valencià!
 
2)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dimarts 5 d'abril del 2011
 
 
"El lloc natural dels socialistes, com s’ha vist, és al costat de Ciudadanos i del Partit Popular"
 
Víctor Alexandre
 
El tancament de Som Ràdio és molt greu, però encara és més greu el silenci amb què aquesta circumstància ha estat rebuda per part dels grans mitjans de comunicació públics catalans, sempre delerosos d’explicar-nos què mengen per esmorzar, per dinar i per sopar les icones de què s’alimenta el nacionalisme espanyol, com ara Fernando Alonso (TV3, segons el CAC, és l’emissora que dedica més temps a Alonso), el Reial Madrid o ‘la roja’. Som Ràdio, és clar, era l’antítesi de tot això. Impulsada per l’Institut Nova Història i el Cercle Català de Negocis, sense subvencions ni falques comercials –només espais patrocinats– i inaugurada oficialment el 9 de setembre de l’any passat, era un mitjà nacionalment desacomplexat que observava, analitzava i narrava el món des d’un prisma netament catalanocèntric. Una praxi, aquesta, que determinats poders fàctics catalans no estaven disposats a consentir. Bàsicament, perquè, Som Ràdio, en lloc d’educar en el conformisme, despertava el sentit crític dels oients, reforçava la seva autoestima i posava en evidència una cosa que no es pot dir: l’espanyolització de Catalunya no prové pas de la caverna mediàtica, sinó de mitjans en llengua catalana propagadors d’una visió hispanocèntrica de la vida per mitjà de notícies, tertúlies, entrevistes, conceptes i selecció de continguts que ens empenyen a sentir-nos com una part indestriable d’Espanya i que frenen la presa de consciència que faria de nosaltres una societat menys submisa i manipulable i més assertiva i conseqüent.

Observem quins eren els principis fundacionals de Som Ràdio: “Mostrar totes aquelles informacions i visions que les ràdios convencionals amaguen sobre la situació de dependència econòmica, cultural i política del nostre país”. És a dir, tot allò que topa frontalment amb l’autonomisme. Un autonomisme sovint disfressat de galdós federalisme que, com va denunciar Fabià Rubio, president del Grup Som, ha assetjat Som Ràdio dia rere dia al llarg de vuit mesos i l’ha sotmès a una persecució sistemàtica en forma d’“extorsions”, “sabotatges”, “amenaces de tancament” i “denúncies amb multes impagables” que l’han portat a la descapitalització. Naturalment, estem parlant del PSOE de Catalunya, en qualitat d’assetjador, a través de l’Ajuntament de Barcelona. Rubio ho
va explicar molt bé al Singular Digital:

“L’Ajuntament de Barcelona, via regidoria d’Urbanisme, ens va tirar l’antena a terra. Els mateixos que ens estaven facilitant la freqüència eren els que ens posaven els pals a les rodes. [...] L’Ajuntament, amb la seva maquinària infernal, ens ha obstaculitzat, per exemple, fent ús de màquines per aixafar el senyal. [...] El primer expedient va arribar el setembre passat. A nosaltres mai no se’ns va enviar amb la formalitat que correspon, sinó que ho vam saber pels mitjans de comunicació. En concret se’ns acusava d’interferir a Ràdio Ciutat de Badalona, emissora en mans del PSOE igual que el mitjà escrit [El Periódico] que va publicar aquesta informació en exclusiva”.

Doncs bé, és també el PSOE de Catalunya, qui volia ofegar Vilaweb amb una multa de 180.000 euros i qui ha denegat una llicència a Barcelona Decideix per accedir a les banderoles que pengen dels fanals i promoure la participació en la consulta del 10-A. Per sort, el proper 22 de maig, aquest partit polític, que és la viva expressió del sectarisme més indesitjable, serà foragitat del govern barceloní i obligat a posar fi als seus 32 anys de política municipal espanyolista tot fent bona aquella dita segons la qual el temps acaba posant cadascú al seu lloc. I el lloc natural dels socialistes, com s’ha vist, és al costat de Ciudadanos i del Partit Popular. El tripartit enemic del dret democràtic més elemental: el dret de decidir.
 
3)
 
El llibre ‘500 raons per parlar català', de David Pagès, aplega mig miler d'arguments a favor de la llengua de gent de tots els àmbits de la societat
 
Raül Garcia i Aranzueque
 
Ningú no ho diria vist el recent informe sobre Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, que diu que un 22,5% dels ciutadans no parlen la llengua pròpia del país, però resulta que parlar català és útil. I molt. Així ho defensa el filòleg i escriptor David Pagès en el llibre 500 raons per parlar català, de CCG Edicions, presentat recentment a Barcelona i ahir a Girona. L'autor ha tingut la paciència d'anar aplegant al llarg dels darrers anys testimonis de gent de dins i de fora dels Països Catalans que s'entesten a defensar la utilitat de l'idioma de Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda i Josep Guardiola.
 
Pagès exposa mig miler d'arguments a favor del català a càrrec de persones que van des de prohoms del país fins a nouvinguts que han adoptat el català com a llengua franca al país que els acull.
 
“Vull formar una família i vull que, quan el meu fill em demani si el puc ajudar amb els deures de l'escola, jo no li hagi de dir «no puc», perquè no entenc el català”, raona Guillermo Neffke, immigrant argentí. “Si treballo aquí he de parlar català. A molts clients els fa gràcia que em dirigeixi a ells en català i, a més que et tracten molt bé, quan marxen et deixen més propina”, explica Dorothy Ballon, una filipina que treballa en un restaurant.
 
El locutor de ràdio d'origen andalús Justo Molinero adverteix, però, contra l'estesa pràctica dels catalans de passar-se al castellà a la primera oportunitat. “Els catalans han de ser més cabrons i no han de canviar de llengua davant d'un castellanoparlant perquè dificulten enormement la integració lingüística dels que hem vingut de fora”, avisa Molinero.
 
D'altres esgrimeixen arguments que apel·len a la supervivència de la llengua: “Cada vegada que diem «bon dia», més que saludar, salvem un món”, assegura la presidenta del Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades, Carme Junyent, que recorda que el català “té la capacitat d'atorgar la nacionalitat sense papers”.
 
El llibre és també un cant a l'“autoestima” –diu Pagès–. I és que, tal com afirma el filòleg Miquel Pueyo, “respecte al futur de la llengua, hem de ser optimistes per força. Ningú puja a un vaixell que s'enfonsa”. Un vaixell que, segons Rodoreda, “és l'ànima d'un país”.
 
4)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dijpus 7 d'abril del 2011
 
 
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) celebrarà el pròxim 6 de maig una jornada monogràfica al voltant de l'obra i la trajectòria de l'escriptor i poeta Josep Piera, dins de la sèrie "Escriptors valencians actuals" que la institució normativa va iniciar l'any passat amb la trobada dedicada a Ferran Torrent.

La trobada, organitzada per la Secció de Foment de l'Ús del Valencià, se centrarà "en els diferents vessants de la literatura poètica i la llengua literària de Josep Piera, en els quals es ressaltarà la influència que han tingut la Mediterrània, Itàlia o l'Orient en l'obra de l'escriptor de la Safor", assenyala l'AVL.

La jornada monogràfica reunirà un nodrit grup d'especialistes i estudiosos de l'obra de Piera, com Gabriel Gracia, Eduard J. Verger, Sam Abrams, Maria Josep Escrivà, Anna Esteve, Manuel Forcano, Donatella Siviero i Jordi Colomina. A més, la institució estarà representada per la presidenta, Ascensió Figueres, i els acadèmics Verònica Cantó, Antoni Ferrando i Josep Lluís Doménech.

Aquesta segona jornada, dedicada als escriptors valencians actuals, "va adreçada a lingüistes, tècnics, treballadors de l'Administració pública, estudiants universitaris, ensenyants i escriptors, i conclourà amb la participació del mateix Josep Piera, que mantindrà un col·loqui amb l'acadèmic Ricard Bellveser", remarca la institució. Les persones interessades a assistir-hi poden inscriure's a través de la pàgina web de l'AVL (www.avl.gva.es), on trobaran la informació i el programa d'aquesta activitat, o també via fax (96 387 40 36) o per correu postal (av. de la Constitució, 284, CP 46019 València). El termini d'inscripció finalitzarà el 30 d'abril.

Una exposició per a l'any de Teodor Llorente

La comissió encarregada de preparar els actes dedicats a l'Escriptor de l'Any 2011, que enguany giraran al voltant de Teodor Llorente (València 1836-1911), ja treballa en el contingut del programa que, com en edicions anteriors, comptarà amb una gran exposició centrada en la producció literària, periodística, política i professional d'un dels màxims impulsors de la Renaixença valencianista.

Igualment, l'exposició s'acompanyarà d'un catàleg monogràfic que, amb el títol "Llorente al llarg del temps" reunirà més de setanta treballs pertanyents a seixanta-cinc autors diferents, que tractaran sobre la vida i l'obra de l'escriptor i la seua influència i repercussió en la vida social valenciana de finals del segle XIX a l'actualitat.

La comissió, presidida per l'acadèmic Antoni Ferrando, preveu la publicació d'una antologia poètica divulgadora de Llorente, una unitat didàctica, un còmic, una auca i un documental de televisió.
 
5)
 
Publicat en la web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua dimecres 16 de març del 2011
 
L’AVL incorpora, dins de la col·lecció «Recerca» els escriptors Abelard Saragossà i Josep Vicent Frechina

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha ampliat el seu catàleg editorial amb dos publicacions dins de la col•lecció «Recerca». Els nous títols són: La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns, de Josep Vicent Frechina, i El valor comunicatiu de la construcció «de + adjectiu qualificatiu», d’Abelard Saragossà.

Frechina, reconegut especialista en música i cultura popular, analitza en este llibre el fenomen històric de la cançó en valencià, principalment, durant la dècada dels 70, on només la constància i la inspiració d’alguns grups i cantautors feren possible la producció de cançons en la llengua pròpia. El llibre fa un balanç de les seues aportacions i una anàlisi de la producció artística des de diferents vessants: social, històric, musical i literari.

D’altra banda, Abelard Saragossà ens oferix un estudi detallat de les aplicacions i del valor comunicatiu de la construcció «de + adjectiu qualificatiu», que trobem en frases com la que exemplifica el subtítol de l’obra: «¡De més verdes en maduren!» L’autor analitza els diferents tractaments que ha rebut esta construcció en les nostres gramàtiques al llarg del segle XX.
 
6)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 8 d'abril del 2011
 
 
J. Leonardo Giménez
 
Hi ha paraules i expressions genuïnes de la parla valenciana que van perdent ús, principalment per la interferència del castellà, però també per la substitució de formes d´altres variants que semblen calcs castellans. Com ara alguns significats dels verbs travessar i entravessar, que solen substituir-se, en l'escriptura, per creuar i encreuar. Ara, calcat del castellà o del valencià de llibre, es pot sentir i llegir «Vaig creuar el parc de nit», «Creua el carrer pel pas zebra». Millor així que no crussar, però no cal abandonar la forma travessar i derivats: «Vaig travessar el parc de nit», «Travessa el carrer pel pas zebra».
 
Dels derivats encreuar i encreuar-se, també se n'abusa, en detriment de travessar (o entravessar), com ara «Esta gossa és encreuada de mastí i llauradora», en comptes de «... és entravessada (o «travessada») de mastí i llauradora». O «El carrers Major i Raval s´encreuen», substituint «…es travessen». I també encreuar (o creuar) els braços, en lloc del tradicional plegar els braços.
 
D'altra banda, podem tindre entravessat algú, i no cal tindre'l atragantat. De la família de travessar tenim, també arraconada en l'escriptura, travessa, «camí lateral més curt que el principal» mentres que s´afavorix drecera, forma estranya a la parla majoritària valenciana.
 
Els diccionaris inclouen també atall, però travessa, en eixe sentit, encara és viva en l´oralitat i no hi ha cap motiu per a no mantindre-la com a forma principal en l´estàndard valencià. Per exemple, «Anem per la travessa, que guanyarem temps». O la locució «Anar-se´n per les travesses» i no cal «Anar-se´n per les rames ni per peteneres». El diccionari SALT la inclou amb eixe sentit i esperem que l´AVL també la considere en el diccionari normatiu. No la recull el de l´Institut d´Estudis Catalans, però sí que apareix en el Diccionari català-valencià-balear.
 
 
7)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 28 de març del 2011

La dèria infantil i irracional de comparar llengües, que tan bé ha ridiculitzat Jesús Tuson als seus llibres, ens retreu als catalans que la tenim curta. Curta en dos sentits: per poques paraules i perquè són curtes. Les apologies del català fan de la curtedat virtut destacant que l'abundor de monosíl·labs permet dir més amb menys sons i s'adiu amb un poble més amant dels fets que de les paraules.

Per veure que no ens agrada gastar saliva, només cal comparar els noms de nen en català (Pol, Marc, Blai, Guiu, Pau) amb els d'un serial veneçolà (Diego Armando, Pedro Fernando). I és famosa l'anècdota en què el general Prim assegurava que ho podia dir tot d'ell ("Juan Prim y Prats, soy de Reus, etc.") en menys temps del que gastava un cortesà madrileny per recitar els seus títols nobiliaris.

L'orgull del mot breu és a l'origen d'una tradició, la poesia monosil·làbica, encara avui vigent. Defugint les "abultades i campanudes veus castellanes, totes fanfàrria i fullaraca", Ignasi Ferreres escriu l'any 1780 el poema A Déu, Un en Tres, i al Fill fet hom , que clou així: "Un sol Déu és en qui crec, a qui vull molt més que a mi: de tot mon cor, que en ma fi, lo cel me dó, jo li prec". Un enginyós resum monosil·làbic de les creences i aspiracions de l'època que guanyaria molt si, sense moure'ns de la tradició, hi afegíssim només un vers de l'irònic Pere Quart: "Ei, si pot ser".

 
8)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 29 de març del 2011

L'èxit de Pa negre va desbordar les previsions i ens va obligar a repetir la promoció. Per informar-ne vam escriure al Facebook una frase que començava així: "Si et vas quedar sense, podràs..." No vam trigar a rebre missatges indignats que deien que era incorrecta i que havíem d'escriure: "Si te'n vas quedar sense, podràs..." La pressió del castellà fa que no trobem a faltar els pronoms en i hi on realment fan falta i, pel neguit que això ens crea, els trobem a faltar on no s'han de posar.

La llengües, per no ser redundants, eviten repetir. En lloc del que no repetim, sovint hi ha un pronom però de vegades no hi ha res. D'això segon se'n diu el·lipsi i en fem un ús constant. A "Porta el teu carnet i el del teu germà" ni repetim carnet ni hi va cap pronom. En la frase del títol, no repetir "sense Pa negre " exigeix un pronom: "Si t'hi vas quedar". I no repetir " Pa negre " exigeix l'el·lipsi: "Si et vas quedar sense".

Són exigències de la sintaxi: el lingüista té feina per explicar-les però el parlant no interferit simplement les sent. El problema el té el mig interferit que pateix pel català: de tant voler-les sentir acaba sentint el que no hi ha. Potser l'indueix a error l'analogia amb frases en què, en lloc de sense , hi ha un quantitatiu: "Si te'n vas quedar molts (pocs, un) ". Però sen se , tot i expressar quantitat, és preposició. Això sí, bastant rareta: és l'única que permet l'el·lipsi del que té al darrere.

9)
 
El Departament de Cultura i Patrimoni i l'Ajuntament de Campanet us conviden a la presentació del llibre ACTES DE LES JORNADES D'ESTUDI LLORENÇ RIBER
 
L'acte tindrà lloc dilluns, 18 d'abril, a les 20.30 h, a la sala d'actes de l'antic ajuntament (c/ Major, 25, Campanet) .
 
Si no us és possible assistir a l'acte de presentació, podeu recollir un exemplar de la publicació a:
Unitat de Publicacions (Cultura)
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Via Roma, 1 / 07012 PALMA
Tel.: 971 219 525
www.conselldemallorca.net

 
10)

Carta publicada a

  • Avui 31-03-2011 Pàgina 22

Sóc estudiant de biologia ambiental, a la UAB, i divendres 25 de març em vaig examinar de genètica, una assignatura obligatòria d'aquest grau. La professora és de Galícia, però ja porta 10 anys impartint aquesta matèria aquí, però tot i haver-li-ho demanat, no ha volgut fer l'examen en català.

Crec que el dret d'examinar-se en català l'hauríem de tenir tots els estudiants de Catalunya i, com a mínim per respecte a una cultura i a unes persones, els professors haurien d'oferir l'opció de fer els exàmens en català o en castellà.

No creieu que hi hauria d'haver una llei que ho regulés?

Però l'examen de genètica l'he fet en castellà. Trobo molt fort que 31 anys després de la mort de Franco encara no em pugui examinar en la meva llengua. Estem en un país lliure o no?

Manresa

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací