InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 476 (dijous 14/04/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Jaume Corbera Pou - Versemblança
 
 
 
4) Albert Pla Nualart - Sobre la perfecció del català
 
5) Assumpta Reñé - L'idioma de la cuina de Carme Ruscalleda
 
6) Acció Cultural, els sindicats i les principals entitats cíviques valencianes convoquen la manifestació de dissabte 16 d'abril a València
 
 
 
9) Vicent Pallarés presenta a Castelló EL MAGMA SILENCIÓS
 
10) Notícies de Valencianisme.com
 
11) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 2 d'abril del 2011, a la secció “La llengua a l'abast”
 
 

Versemblança

 
Els guionistes i lingüistes de la televisió pareix que estan obsessionats per un concepte que en diuen "versemblança". Volen que tots els diàlegs de les produccions dramàtiques que ofereixen "semblin ver", és a dir, siguin sentits quasi com a reals per l'espectador. En teoria, aquesta preocupació per la versemblança és positiva, perquè ha de permetre que una conversa entre personatges del segle XXI localitzats a un indret i amb una determinada formació cultural parlin efectivament com a persones del segle XXI d'aquell indret i amb aquella formació, i no com a persones d'una altra època o d'un altre indret o d'una formació que no els correspon. Sonaria estrany, per exemple, que un jove mallorquí urbà actual de cultura bàsica parlàs com un aristòcrata madur il·lustrat del segle XIX, com sonaria estrany que un senyoret madur refinat d'aquest segle parlàs com un jove descuidat d'escassa cultura. El problema és quan la televisió ofereix produccions que representen un país com el nostre, en què la genuïnitat lingüística està absolutament condicionada per la supeditació a una modalitat lingüística no autòctona, que és la que vehicula les modes i proposa els patrons de llengua. Aleshores la versemblança no sol coincidir amb la genuïnitat ni amb la correcció acadèmica, i els guionistes han de triar entre aprofitar els recursos exclusivament propis, i d'aquesta manera promoure dins les seves possibilitats un model autòcton i genuí (que de vegades pot parèixer inversemblant), i fer servir recursos clarament deguts a la interferència, i d'aquesta manera promoure encara més aquestes interferències (que sonen versemblants a aquells que les han assumides). En el cas del català, TV3 mostra tal obsessió per la suposada versemblança, que no ha dubtat a propagar tot un enfilall de castellanismes i construccions simplíssimes, fugint -en sentit contrari- de formes genuïnes i construccions un poc més complexes, tot i que tan realitzables com les altres. El problema de TV3 és que la seva versemblança està localitzada a l'entorn de la Barcelona moderna, i que ben sovint els diàlegs que presenta són ben poc versemblants fora d'aqueix entorn. Ara no entraré a analitzar aquest pretès model versemblant, sinó que em fixaré en la paradoxal inversemblança d'una producció pròpia de la televisió de Catalunya que va ser oferida fa ben poc: Ermessenda, la història de la dona catalana més poderosa de tots els temps, segons la propaganda.
 
La història d'Ermessenda és de la primera meitat del segle XI, una època en què la llengua catalana ja estava conformada, però amb una fesomia bastant allunyada de la llengua moderna, i per això  qui en fos responsable s'hauria pogut preocupar de donar una mica de versemblança lingüística als personatges. No es tractava, és clar, de fer-los parlar com al segle XI, però sí que s'haurien pogut tenir en consideració uns mínims detalls. Per exemple, és inimaginable que en aqueix segle els nobles es tutejassin entre si o ho fessin amb un abat, o que la comtessa Ermessenda fos tutejada pel seu nebot. Tractant-se de "vós" la història no hauria perdut gens d'interès ni hauria estat més mala d'entendre, i en canvi l'aire medieval hauria estat més patent. Tampoc no és creïble que en el català  d'aquell temps es digués buscar o habitació en lloc de cercar i cambra; buscar és un castellanisme total no anterior al segle XVII, mentre que habitació era fins al segle XIX sinònim de "casa" i és només dins el segle XX que substitueix cambra per la influència del castellà. Sé ben cert que usant cercar i cambra la història hauria guanyat en versemblança sense deixar de ser perfectament comprensible pels espectadors, igual que si en lloc de dir "no em puc refiar de ningú" hagués dit "no puc confiar en ningú", evitant un refiar insòlit en aquells temps primerencs de la nostra llengua. Ara, el súmmum d'incongruència lingüística d'aquest miniserial és que Ermessenda parli en català oriental i el seu germà Pere ho faci en català occidental. No és que la diferència dialectal entre germans sigui impossible, si s'han criat en entorns diferents, però són casos excepcionalíssims, i em fa l'efecte que aquest cas és, senzillament, una badada.
 
Jaume Corbera Pou
 
 
2)

La llàntia màgica

Vet aquí la nova llàntia màgica: el Codi de consum. Gràcies a aquesta nova llei els nostres drets com a consumidors no només queden garantits, sinó que també són ampliats, actualitzats i millorats. I entre aquestes millores hi ha, no cal dir, la possibilitat que es respectin els nostres drets com a catalanoparlants.
 
Les meravelles del nou codi han estat difoses a bastament. Un dels llocs des d'on s'han donat a conèixer les virtuts del codi ha estat el Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que ha tingut lloc a Reus els passats 24 i 25 de març.
 
Però la realitat és tossuda. Els mateixos congressistes -hi érem presents uns quants membres de Desmuntem- que vam escoltar les lloances sobre el Codi de consum estàvem allotjats en un hotel que incomplia uns quants codis i unes quantes lleis, ja que la major part de la retolació era només en castellà, i vam esmorzar i sopar en bars i restaurants que incomplien els mateixos codis i les mateixes lleis.
 
I aquests congressistes sabem, com sap tothom i és profecia, que l'Agència Catalana del Consum no actua mai d'ofici contra aquests incompliments encara que els detecti i apareguin als informes de les inspeccions; tan sols actua si hi ha una denúncia d'un ciutadà al darrere. I també sabem que les Oficines del Consum estan col·lapsades, mancades de personal, i no poden exercir plenament les seves funcions.
 
Com sempre, la llengua no ha de ser motiu de conflicte ni d'excés de feina. I això s'aconsegueix aturant expedients i lluint codis que queden molt bé però rere els quals només hi ha el buit. Un buit que no és capaç d'il·luminar ni la més màgica de les llànties.
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dijous 24 de març del 2011

Voler-ho etiquetar tot de correcte o incorrecte acaba fent tenir una relació neuròtica amb la llengua. S'expressa bé qui sap triar la forma més adequada per a cada situació, i poc que podrem triar si el filtre normatiu se'ns carrega bona part del que diem. Un català més ric és també un català amb més registres. Confondre incorrecte amb informal expulsa de l'estàndard gran part d'un col·loquial que avui, per exemple en ficció, és imprescindible.

El català correcte pot dir gràcies i mercès. Un gràcies neutre que sempre fa el fet i un mercès que, tret d'ocasions molt solemnes, sona arcaic i una mica pedant. Però a gran part de Catalunya, sobretot a l'àrea de Girona, es diu un merci copiat del francès pronunciat pla i amb e oberta. El merci treu importància a l'agraïment. És com un gràcies de col·lega. Ja l'admeten TV3 i el D62 però fins que no l'admeti el DIEC durà l'estigma d'incorrecte. Un estigma que ja ha fet retrocedir tantes marques d'informalitat que ara el català té problemes perquè els diàlegs sonin autèntics.

Pel que fa a les respostes, merci és tan informal que gairebé no en demana, gràcies convida a un discret de res i, si algun dia ens diuen mercès , sempre podem quedar bé amb un no es mereixen. Pas de quoi i no hay de qué ens empenyen a un poc genuí no hi ha de què, però tenim no s'ho val, que si bé per falta d'ús sona una mica postís, potser encara som a temps de recuperar.

4)
 
Publicat en el diari ARA divendres 25 de març del 2011

Quan Saussure, pare de la lingüística moderna, va dir que la relació entre el mot fonètic i el seu significat era arbitrària, lluny d'afirmar una evidència, va contradir un dels prejudicis més universals sobre la llengua. Perquè totes les cultures han volgut creure en aquesta relació, que la lúcida Julieta de Shakespeare nega, abonant el barbut suís, quan afirma que això que en diem rosa amb qualsevol altre nom faria la mateixa olor.

Al segle XVIII, en un clima de persecució, sortien com bolets les apologies del català. Fra Agustí Eura, lloant-ne la perfecció, deia coses tan curioses com que "l'arrogància és arrogant, la humilitat humil, l'amargura amarga, la dolçura dolça, la ira iracunda i l'alívio alívia". I només cal autosuggestionar-se una mica per veure-ho igual i acabar-te creient, de manera estúpida i xovinista, que és la teva llengua, i no la del veí, la que té una connexió màgica amb la realitat.

Però l'únic lligam és l'onomatopeia i, fins i tot en aquest cas, hi ha certa arbitrarietat: per molt que pareu l'orella, no sentireu al gos castellà fer guau-guau i al català bub-bub. D'onomatopeies n'hi ha d'evidents i altres d'amagades. Ho és rata, per la remor que fa quan rosega. I claca, pel so de mans aplaudint. També sembla que ho és llufa. Però si fos cert que el català és tan perfecte, hauríem de poder afirmar, contra Julieta, que això que en diem llufa amb cap altre nom fa la mateixa pudor.

5)
L'idioma de la cuina de Carme Ruscalleda
 
 
Diumenge 3 d'abril de 2011 al programa VIA LLIURE de RAC1 en la franja horària de 12 a 13 hores van entrevistar la gran cuinera Carme  Ruscalleda.
 
Li van preguntar quin idioma usaven a la cuina, atès que hi ha cuiners de diferents procedències. Va dir que abans totes les receptes eren en català fins que un dia, un cuiner de parla no catalana, va confondre canyella amb “cayena” i va estar a punt de cometre un gran error.
 
Llavors, - va dir la Sra. Ruscalleda-  a partir d'aquell  moment, ja  ho van fer tot en castellà.
 
Em vaig quedar estupefacta. D'una banda per aquest “ja” que venia a indicar un final inevitable.
 
Per altra banda pel fet que no es decidís per la opció més lògica en qualsevol altre país del món, amonestar el cuiner que ha comés l'error i considerar imprescindible el coneixement del català en tota persona que ocupi aquell lloc de treball.
 
És lamentable que algú com la Sra. Ruscalleda amb tot el poder a la seva mà (quants cuiners no farien mans i mànigues per treballar i aprendre amb ella!) no l'aprofiti per poder treballar amb normalitat en la seva llengua.
 
Si els catalans que tenen ressò internacional actuen d'aquesta manera, estem ben arreglats!
 
Assumpta Reñé
 
6)

ACCIÓ CULTURAL, ELS SINDICATS I LES PRINCIPALS ENTITATS CÍVIQUES VALENCIANES CONVOQUEN LA MANIFESTACIÓ DEL DISSABTE 16 D'ABRIL A VALÈNCIA

 

S'espera una participació important en una manifestació que englobarà la reivindicació per TV3 i la llibertat d'expressió amb les lluites per la cultura, el territori, l'ensenyament públic i l'estat del benestar i el treball
 
Acció Cultural ha presentat avui 6 d'abril en roda de premsa la convocatòria de la manifestació que el proper dissabte 16 d'abril recorrerà València amb el lema “Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!”. La manifestació eixirà a les 18 h de les Torres de Quart.
 
La manifestació del proper dissabte 16 d'abril culmina la sèrie de mobilitzacions que han tingut lloc des de que el passat 17 de febrer ACPV es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià sota l'amenaça de noves multes per part del Govern valencià. En els dos mesos que han transcorregut, hem comptabilitzat 66 concentracions i manifestacions en tota la geografia valenciana, de manera que les principals ciutats del País han protagonitzat mobilitzacions per TV3, totes elles multitudinàries i amb un espectre social i polític molt ample i divers. Però la manifestació del proper 16 d'abril també recull totes les inquietuds expressades per les mobilitzacions de les darreres setmanes per la situació econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic o pel territori, fet que s'ha traduit en l'adhesió a la convocatòria dels sindicats i les principals entitats cíviques (a més d'Acció Cultural, la manifestació és convocada pels sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana, i les entitats Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Plataforma per la Llei de la Dependència, Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians, Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu, Ca Revolta, Societat Coral El Micalet i Col·lectiu contra la Corrupció.
 
Acció Cultural vol també posar aquesta manifestació en la perspectiva dels més de 4 anys que dura la persecució econòmica i política del Govern de Francisco Camps contra la nostra entitat, des de que el gener del 2007 ens va obrir el primer expedient administratiu per les emissions de TV3. En aquest temps, hem aconseguit una mobilització ciutadana importantíssima que no només no s'ha reduit, sinó que ha augmentat, provocant esquerdes en el propi partit del Sr. Camps (només cal recordar els pronuniciaments favorables a TV3 i a la ILP d'institucions valencianes governades pel PP tan importants com la Diputació de Castelló) i en el TSJ (sentència 170/2011 de 8 de febrer sobre els repetidors de Llosa de Ranes i Alginet que va provocar per primera vegada la divisió de la sala per la meitat), i de fet s'espera una assistència massiva a la mobilització del proper dissabte 16, així com la presència de personalitats del món de la cultura i de la política.
 
Pel que fa al programa de la manifestació, Carles Santos obrirà la manifestació dirigint una banda de música, mentre que l'acte final serà protagonitzat pel cantant xativí Feliu Ventura (que cantarà dues cançons), l'actriu Pepa López (que llegirà el manifest) i el cantant Lluís Llach, que ha trencat la seua retirada musical ara fa 4 anys per oferir una actuació especial en el punt de finalització de la manifestació, a l'aire lliure.
 
El mateix dissabte 16 pel matí tindrà lloc també un acte a Xàtiva, de commemoració del 25 d'Abril, davant el monument als maulets, que servirà també per convocar la manifestació de la vesprada. L'acte, convocat per la Comissió 25 d'Abril, integrada pel PSOE, EUPV i BLOC de la ciutat, comptarà amb el parlament d'un representant d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
 
D'altra banda, en passar la manifestació Acció Cultural haurà de continuar impulsant la campanya de recollida de diners per a fer front a la multa de 800.000 euros imposada pel Govern del Sr. Camps per les emissions de TV3, multa que de no pagar-se significaria l'embargament dels comptes i dels béns immobles i mobles de l'entitat, posant en perill el seu futur. És per això que l'entitat ha obert una campanya de recollida de diners amb bons d'ajut i comptes corrents on fer donacions. En el mateix sentit, els pintors Antoni Tàpies i Miquel Barceló i l'escultor Andreu Alfaro han fet una crida pública als artistes perquè donen obres d'art per a poder ser venudes amb l'objectiu d'ajudar a recollir fons per fer front a les multes.
 
Tant respecte a la manifestació com pel que fa a les multes, podeu trobar més informació a www.acpv.cat
 
7)
 
Publicat a
http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/393988-no-volen-ni-a-llach.html

No volen ni a Llach

L'Ajuntament de València planteja entrebancs tècnics per al concert reivindicatiu del senyal de TV3

L'Ajuntament de València està posant entrebancs “des del punt de vista tècnic” a l'organitzadora –Acció Cultural del País Valencià (ACPV)– del concert de Lluís Llach amb què clourà la manifestació amb reivindicació de les emissions de TV3 al País Valencià, dissabte 16 d'abril a València.

“No ens estan facilitant les coses”, va assegurar ahir el coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, sense voler especificar detalls. El consistori i l'entitat no es posen d'acord en el lloc on ha d'acabar la marxa, precisament on actuarà Llach. A hores d'ara, ACPV no pot precisar quin serà el recorregut de la manifestació.

En tot cas, Gisbert va assegurar que “no hi ha cap problema irresoluble”. De fet, l'entitat dóna per fet que el concert se celebrarà en qualsevol circumstància.

Gisbert va qualificar de “vergonyosa” i “ridícula” la posició del govern de l'alcaldessa Rita Barberá. “En qualsevol ciutat que estiguera governada per un ajuntament amb un mínim sentit de la cultura, seria un honor que Lluís Llach actuara de manera excepcional i gratuïta, quatre anys després d'haver-se retirat”, va dir.

Llach oferirà un breu recital acompanyat amb un piano. La infraestructura tècnica serà simple, ni tan sols hi haurà una sonorització especial. El músic ja ha advertit en el seu web que l'actuació no representa “una tornada professional als escenaris, ni l'inici d'un retorn”. El president d'ACPV, Eliseu Climent, va explicar que va ser ell qui es va posar en contacte amb Llach davant “l'agreujament de la situació” al País Valencià.

Per una altra banda, Gisbert va assenyalar que la recaptació de les donacions populars per pagar les multes per emetre TV3 “no va malament”. L'entitat necessita 800.000 euros per fer-hi front o serà embargada. ACPV també rebrà el suport d'artistes que cediran alguna de les seues obres, una iniciativa promoguda per Tàpies, Alfaro i Barceló.

8)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 11 d'abril del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/395737-escola-recorda-font-de-mora-que-tambe-alcaldes-del-pp-participen-en-les-trobades.html
 
Escola Valenciana recorda Font de Mora que també alcaldes del PP participen en les Trobades

90.000 persones acudeixen al cap de setmana de festes per la llengua més multitudinari

Trobades a Moixent, l'Eliana, Burjassot, Llombai, Senija, Novelda i Santa Pola

El cap de setmana més intens de les Trobades d'Escoles en Valencià de 2011, amb set cites diferents, ha estat un “èxit rotund de participació”, segons Escola Valenciana. L'entitat calcula que hi han assistit vora 90.000 persones a les diverses convocatòries: Moixent (la Costera), l'Eliana (Camp de Túria), Burjassot (l'Horta Nord), Llombai (la Ribera), Senija (la Marina Alta), Novelda (les Valls del Vinalopó) i Santa Pola (el Baix Vinalopó i el Baix Segura).

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, va estar present a la Trobada de la Marina Alta, a Senija. Vicent Moreno va convidar els presents a “defensar amb més força que mai el model d'escola en valencià perquè és l'únic que aconsegueix alumnes bilingües i facilita l'aprenentatge d'una llengua estrangera”.

Escola Valenciana ha intensificat els seues missatges a favor del sistema educatiu en valencià després que el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, haja insinuat recentment la possibilitat de suprimir les línies en valencià.

“Som conscients que a la Marina hi hauria una forta oposició de totes les forces polítiques de dur-se a terme aquesta nova ocurrència del conseller”, va advertir Moreno, tot recordant que també alcaldes i regidors del PP han donat suport a les Trobades. “El valencià no té color polític”, va afegir Moreno.

La Trobada més multitudinària, com és habitual, la de la Ribera, amb prop de 30.000 assistents. Li va seguir la festa per la llengua de Burjassot, a l'Horta Nord, amb vora 15.000 participants. Moixent, a la Costera, van aplegar a les 13.000 persones, segons els mateixos càlculs. Al seu torn, Senija, a la Marina Alta, va registrar l'assistència de 10.000 persones. També l'assistència a l'Eliana (9.000), Novelda (7.000) i Santa Pola (6.000), va deixar satisfeta Escola.

9)
 

VICENT PALLARÉS PRESENTA A CASTELLÓ EL MAGMA SILENCIÓS

 

La novel·la parteix d'un projecte que va deixar per acabar el malaguanyat poeta Manel Garcia Grau
 
El proper dijous, dia 14 d'abril, a les 19 hores, tindrà lloc a la llibreria Babel de Castelló la presentació de la novel·la El magma silenciós, de Manel Garcia Grau i Vicent Pallarés. En certa manera, es tracta d'una obra pòstuma del poeta de Benicarló que finalment ha hagut d'enllestir el novel·lista català criat a Suera i arrelat a Onda.
En efecte, El magma silenciós és una obra bastida a partir d'una idea inicial de Manel Garcia Grau, que, afectat per la greu malaltia que patia, decidí de demanar ajuda a Vicent Pallarés per tal d'escriure-la a quatre mans. Finalment, però, les circumstàncies impediren dur a terme el projecte compartit i ha hagut de ser Pallarés qui, fent servir el material previ acumulat per Garcia Grau, li ha donat la forma definitiva.
L'inici de la novel·la ens explica que Marcel Gràcia i Víctor Planelles —dos joves estudiants d'Història i membres d'una organització ecologista— participen en la campanya de protesta contra la construcció d'una autovia que està destrossant un paratge natural i posa en perill l'existència d'una espècie de la fauna autòctona única en el món. En el decurs de les obres, una retroexcavadora trau casualment a la superfície unes restes humanes que fan pensar en la localització d'una fossa comuna del temps de la Guerra Civil. D'entre els objectes que hi apareixen, els crida l'atenció una caçadora d'aviador del bàndol republicà que conté en una butxaca un sobre amb la foto d'una jove. Aquesta pista els portarà a investigar qui van ser les víctimes aparegudes a la fossa, qui les va assassinar i per què. D'aquesta manera, descobriran les relacions de parentiu i les afinitats ideològiques que hi ha entre els executors de la matança i alguns dirigents polítics actuals de qualitat ètica i moral més que qüestionable.
Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 – Castelló, 2006). Poeta, novel·lista i doctor en Filologia Catalana per la UJI. Guanyador de nombrosos i importants premis de poesia, com ara el Vicent Andrés Estellés (1990), l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1997) o l'Ausiàs March (2000), entre d'altres. Autor d'una dotzena llarga de poemaris, entre els quals destaquen Quadern d'estances (1988), Al fons de vies mortes (2002) i La mordassa (2003). També publicà dues novel·les i col·laborà en diaris i revistes, com ara Mediterráneu, Avui i Levante.
Vicent Pallarés (Barcelona, 1951) ha guanyat premis de narrativa, com ara el Ciutat de València (2001), l'Enric Valor d'Alacant (2003) o el Josep Pascual Tirado (2004), i ha publicat una vintena d'obres, entre les quals destaquen Evasions efímeres (2001), Les urpes del llop (2001) o L'àngel covard (2003).
 
El Pont. Cooperativa de Lletres, 12 d'abril de 2011
 
10)

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 4 AL 10 D'ABRIL DEL 2011

 
 

 

L'OVAL vos adjunta cinc noves queixes per discriminació del valencià

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2932&Itemid=1

 

 

Eliseu Climent desmentix la seua implicació en el cas Pretòria i denuncia una campanya contra ACPV

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2935&Itemid=1

 

 

Entrevista a Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2937&Itemid=1

 

 

Antoni Miró, guardonat per defendre "els valors i la identitat cultural del País Valencià"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2940&Itemid=1

 

 
11)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - abissini
 
2) Eugeni S. Reig - Els noms dels colps en valencià
 
3) Ramon Sangles i Moles - La manera d'escriure cartes
 
4) Màrius Serra - Ensumania?
 
5) Antoni Llull Martí - D'huracans i altres ventades ferestes
 
6) Pau Vidal - Un mot
 
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra L)
 
8) Joan-Lluís Lluís - L'alfabet desconegut del manuscrit Voynich
 
9) Albert Jané - Que i què
 
10) Miquel Costa i Llobera - El pi de Formentor
 
11) Ramon Sangles i Moles - L'escolta no cerca els propis interessos
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: actitud corporal
 
 
Si voleu rebre el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací