InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 473 (dilluns 11/04/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
4) La PLATAFORMA PER LA LLENGUA presenta un document de propostes lingüístiques als partits polítics que concorren a les eleccions al País Valencià
 
5) Assemblea General al Casal Jaume 1er de Perpinyà
 
6) J. Leonardo Giménez - "Els gais no posen ous" i "ol tol´"
 
7) IV Setmana pel Valencià de Petrer
 
8) Setmana en memòria de Joan Solà
 
 
 
1)
 
Publicat a

El català, més atractiu

El 35% de població aprèn el català a casa, però el 39,4% l'assumeix com a llengua pròpia

El 95% assegura que entén l'idioma del país, però només el 77% el parla i el 60% l'escriu, segons el Baròmetre de la Comunicació

El català guanya punts. Un exemple: el 35% de la població té el català com a llengua inicial –que és la que s'aprèn a casa de petit–, però el 39,4% la trien com a llengua amb la qual s'identifiquen –és la resposta a la pregunta Quina és la seva llengua?. Aquesta diferència, tot i ser petita, evidencia un cert creixement de l'ús de la llengua catalana i es pot entendre com que guanya capacitat d'atracció. Així ho indiquen les conclusions de l'informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura a partir de 33.000 entrevistes personals.

“No podem dir que siguin els resultats esperats, però sí que el català està en una dinàmica positiva”, va indicar Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, la xarxa científica dependent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que fa recerca sobre la situació de la llengua. El document, impulsat per CRUSCAT i la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), revela el resultat del sistema educatiu, perquè més del 96% de les persones nascudes a Catalunya parlen el català, mentre que només ho fan el 57% dels nascuts a la resta de l'Estat i el 40% dels originaris de l'estranger. Aquest pas per l'escolarització durant la democràcia també es fa notar quan es mira l'evolució per edats del col·lectiu autòcton: la capacitat per entendre'l i parlar-lo és la mateixa, tot i que a l'hora d'escriure'l la corba baixa molt a partir dels 44 anys.

Al costat dels elements optimistes que van voler destacar els promotors de l'estudi –sobretot que el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d'identificació–, també és cert que es fa palesa encara una gran diferència si es comparen les competències lingüístiques en català i en castellà: el 95% de la població entén el català; el 77,5%, el parla, i el 60,6%, l'escriu; mentre que el 99,9% entén el castellà; el 99,8%, el parla, i el 99%, l'escriu. És a dir, que encara queda molt de camí per córrer.

Fer-la una eina útil

I en aquest camí encara per fer, Pradilla va destacar que cal apostar per polítiques globals en el sentit que es posin eines, perquè més gent entengui, parli i escrigui en català, però també per fer-la una llengua útil tant en els àmbits públics com en els privats. Si una cosa deixa clara també el document és que el català és sobretot una llengua d'estudis (més de la meitat d'enquestats la fan servir a l'escola i la universitat) i en segon lloc una llengua domèstica (el 32% la parlen a casa). A l'hora de parlar amb els amics o a la feina cau al 20%.

La radiografia d'una llengua sota pressió

Fa dos anys, la secretaria de Política Lingüística va fer balanç dels usos i el coneixement del català i el llavors secretari, Bernat Joan, va alertar que “la pressió a què està sotmès el català és molt gran”. Llavors, el 94% de la població assegurava conèixer l'idioma propi del país, dos punts menys que el 2003. El baròmetre presentat ahir ho situa en el 95,3%.

Escola i família

El 56% dels catalans fan ús habitual del castellà; el 39%, del català i el 4%, d'altres llengües. A casa i en els estudis és on el català té més presència [vegeu gràfic], i, en canvi, cau l'ús com a llengua vehicular amb els amics o a la feina. Són situacions que ja es donaven en les enquestes d'usos lingüístics del 2003 i el 2008.

La immigració

El 83% de les persones de 65 anys i més, nascudes a Catalunya, tenen el català com a llengua inicial, el 45% en el col·lectiu de joves de 14 a 19 anys. És resultat evident del creixement de la immigració l'última dècada.

Diferència comarcal

Terra Alta, Garrigues i Ribera d'Ebre són les comarques on el català és més habitual. Baix Llobregat, Val d'Aran i Barcelonès, on ho és menys.

2)
 
Publicat en VILAWEB diumenge 3 d'abril del 2011
 
 
El sociolingüista Josep Maria Aymà qüestiona la metodologia de l'estudi que acaba de presentar el Baròmetre de la Comunicació sobre l'us del català
 
Aquesta setmana el Baròmetre de la Comunicació ha presentat l'estudi 'Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010', a partir de 33.000 enquestes. Es donen resultats positius: el 95,3% entén el català, el 77,5% el parla i el 60,6% l'escriu. Els responsables destaquen que el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d'identificació. Tanmateix, el sociolingüista Josep Maria Aymà, autor del llibre 'El català, al carrer' (UOC, 2010), qüestiona aquest estudi per la metodologia emprada, l'enquesta, que diu que es basa en potencialitats i no en realitats. Aymà proposa una metodologia diferent, sobre la qual té aplegades dades des del 2009.

El Baròmetre de la Comunicació ha encarregat la recerca sobre la situació de la llengua a la xarxa CRUSCAT, que depèn de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'estudi dóna que el 56% dels catalans fan ús habitual del castellà; el 39%, del català i el 4%, d'altres llengües. Es desprèn que el català és sobretot una llengua d'estudis (més de la meitat d'enquestats la fan servir a l'escola i a la universitat) i, en segon lloc, és una llengua domèstica (el 32% la parlen a casa). A l'hora de parlar amb els amics o a la feina l'us cau fin el 20%.

El sociolingüista Josep Maria Aymà ha qüestionat a VilaWeb el mètode que utilitzen aquest tipus d'enquestes: 'Estem en una línia equivocada perquè el treball basat en enquestes és un mètode que tendeix a sobrevalorar la persona i les dades que s'ofereixen, doncs, són potencialitats més que fets. Aquestes dades indiquen un grau d'optimisme respecte al català i això vol dir que hi ha un cert grau de confiança. Però això tampoc és un fet, només una actitud. S'hauria d'utilitzar una metodologia que mostrés la realitat estricta per superar les potencialitats.'

Josep Maria Aymà ha ideat una metodologia pròpia, l'Inusoral (índex de l'us oral) en diu. L'explica en el llibre 'El català, al carrer' (UOC, 2010), amb pròleg d'Emili Boix-Fuster (CUSC- UB). Aquest mètode, que va començar a aplicar l'any 1999, té força similituds amb la metodologia emprada per sociolingüistes bascos. Diu Aymà que no es tracta d'una fotografia del català a Barcelona, perquè caldria disposar d'un exèrcit de voluntaris que no té. 'El que faig és veure els canvis lingüístics d'uns llocs concrets de Barcelona, que es produeixen cada sis mesos.' L'explica: 'La ciutat és un sistema que té una regularitat en el fer, que es va repetint. Està sotmesa a petits canvis, que no es veuen d'un dia per l'altre, però sí que es mostren en espais temporals més llargs. Aquests són els canvis socials que detecto.'

Aymà surt al carrer, cada sis mesos, sempre per les mateixes dates: la segona quinzena de març, un dimecres i el divendres següent, i a finals d'octubre, també un dimecres i un divendres. Fa un recorregut per parts de Ciutat Vella, l'Eixample i el barri de Gràcia (són barris interclassistes, no són barris extrems, permeten una certa globalitat), i també fa el trajecte de la línia vermella i la línia verda. 'Sempre em poso als mateixos punts, carrers, a les mateixes hores. M'acosto discretament a la gent i escolto si parlen en català o en castellà. Altres llengües no les comptabilitzo. Cada dia que surto acabo comptabilitzant la parla d'unes dues-centes persones (em baso en la teoria dels grans nombres). Un dia inverteixo unes vuit hores i l'altre dia unes sis. He comprovat, curiosament, que els divendres sempre es detecta més castellà que els dimecres. Jo no en tinc l'explicació d'aquest fet, però la meva hipòtesi és que se sent més castellà perquè els divendres a la tarda ja hi ha gent que fa festa i baxia de l'àrea metropolitana al centre de la ciutat.'

Fa deu dies Josep Maria Aymà va sortir a recollir les dades del primer semestre del 2011. El primer resultat dóna que la forta caiguda experimentada des del 2009 en l'us del català al carrer s'ha estabilitzat. Si a l'octubre del 2010 el català suposava el 36,1% del total de persones escoltades al carrer, aquest març l'us es mantenia al 36,2%, amb un lleuger increment d'un 0,10%. L'any 1999 el mètode d'Aymà donava un 45,9% d'us del català al carrer.

Per Aymà aquest mètode es basa en la realitat del carrer, un espai fonamental per saber en quina situació es troba l'us social del català, perquè 'és la llengua del carrer la que influeix més en l'us lingüístic.' I es pregunta: 'Com podem fer que millori l'us del català? Diu: 'Sobre els fets demogràfics no hi podem fer res, però sí que podem canviar la costum de passar-nos a parlar en castellà quan algú se'ns adreça en aquesta llengua. Parlar sempre en català  al carrer és fonamental perquè la gent que no és catalanoparlant l'aprengui i el parli més. El quit de la qüestió és que es parli sistemàticament en català i és així, amb un medi ambient lingüístic a favor del català que se n'augmentarà l'us social.

 

3)
 
Publicat en elSingulardigital.cat divendres 1 d'abril del 2011
 
 
"Però el que poden compartir uns i altres és que el repte, a partir d'ara, es que l'ampli coneixen la llengua serveixi perquè la majoria de la població la senti com a pròpia i l'utilitzi"
 
Un treball elaborat conjuntament per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) ha deixat en evidència la situació de debilitat del català respecte de les altres llengües que es parlen a Catalunya. L'estudi posa de manifest que el castellà és la llengua habitual d'un 56% de la població davant d'un 35% del català. Entre els que es declaren catalanoparlants tots entenen el castellà, mentre que hi ha un 30% de castellanoparlants que no estenen el català i fins un 40% d'estrangers. On menys s'utilitza el català és en les relacions interpersonals, a casa o amb els amics, mentre que on més s'ha assimilat és a l'escola i a la universitat. Els optimistes diran que no són unes males xifres desprès de l'altíssima immigració rebuda els últims anys, i els pessimistes es lamentaran amargament pel fet inqüestionable de que la llengua pròpia no és la més parlada. Però el que poden compartir uns i altres és que el repte, a partir d'ara, es que l'ampli coneixen la llengua serveixi perquè la majoria de la població la senti com a pròpia i l'utilitzi. No hi ha país sense llengua, però no hi ha un ús voluntari, actiu i compromès de la llengua sense un sentiment d'estima pel país.
 
4)

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PRESENTA UN DOCUMENT DE PROPOSTES LINGÜÍSTIQUES ALS PARTITS POLÍTICS QUE CONCORREN A LES ELECCIONS AL PAÍS VALENCIÀ

 
L'organització planteja als partits 32 compromisos per potenciar la llengua en àmbits com el socioeconòmic, l'acollida lingüística, el cinema, els mitjans de comunicació o la toponímia 
 
València, 31 de març de 2011.- La Plataforma per la Llengua País Valencià ha presentat tot un seguit de propostes de compromís sobre temes lingüístics als diferents partits polítics que concorren a les eleccions del pròxim 22 de maig del 2011 al Govern de la Generalitat valenciana. L'organització pretén que els diferents partits es comprometen públicament a treballar per normalitzar l'ús de la llengua al País Valencià a partir del 22 de maig, tant si després dels comicis tenen responsabilitats de govern com si estan a l'oposició.
 
 
Les eleccions a les Corts Valencianes de maig del 2011 obren la possibilitat d'un canvi de majories en les Corts i el Govern Valencià. Des de la Plataforma per la Llengua, com a organització ocupada i preocupada per un constant abandonament i descrèdit de la llengua hem vist necessari, amb unes línies clares, detallades i ambicioses dins la situació en què ens trobem, plantejar unes propostes, que tampoc pretenen ser un programa absolutament tancat i definitiu, de política lingüística per la societat valenciana cap al ple ús del valencià com a llengua pròpia.
Així, els hem fet arribar als partits que concorren a les eleccions 32 propostes de compromís en tema lingüístic.
 
Entre les propostes es demanen, per exemple, mesures legislatives per reforçar la unitat lingüística; desenvolupar l'Estatut al màxim pel que fa al reconeixement i extensió de la llengua; crear les oficines de garanties lingüístiques públiques; aconseguir que l'etiquetatge en valencià estiga present en tots els productes distribuïts en l'àmbit territorial valencià; garantir que el valencià siga la llengua vehicular de les emissores públiques de ràdio i televisió; treballar per l'extensió de l'ús social de la llengua entre la nova immigració; vigilar que la toponímia a la xarxa de carreteres figure en valencià; o establir polítiques lingüístiques comunes amb els altres territoris de parla catalana, entre d'altres.

 

 

Propostes de compromís en tema lingüístic per als partits que concorren a les eleccions  del 22 de maig de 2011
 
 
A cada punt s'hauria de respondre d'acord, en desacord, no sap no respon.
 
 
En general

 

1-                             Les Corts Valencianes legislaran les mesures necessaries per reforçar la unitat lingüística, de manera que les denominacions  valencià i català siguen considerades com a sinònims que designen una mateixa llengua.

2-                             El valencià serà la llengua vehicular i habitual de l'administració autonòmica, tant a nivell oral com escrit.

3-                             Es desenvoluparà l'Estatut al màxim pel que fa al reconeixement i extensió de la llengua, i a la garantia dels drets lingüístics, i es faran les modificacions legislatives oportunes per aconseguir-ho. 

4-                             Implantació del requisit lingüístic per a tots els funcionaris de la Generalitat, diputacions i ajuntaments que hagen de mantenir relacions orals o escrites amb els administrats.

5-                             Garantia del ple acompliment de les disposicions lingüístiques a tot el territori valencià.

6-                             El valencià/català ha d'esdevenir llengua oficial a la Unió Europea a tots els efectes. Per assolir aquest objectiu cal l'oficialitat del valencià/català a l'estat i que s'emprenguen totes les actuacions necessàries des de les Corts i la Generalitat Valenciana.

7-                             Creació de les oficines de garanties lingüístiques públiques i informació a la població sobre els drets lingüístics.

 

Àmbit sòcio econòmic

 

8-                             Compromís per tal que, durant la propera legislatura, totes les institucions públiques valencianes, amb les seues corresponents concessions, consumisquen productes etiquetats en valencià per tal de fomentar la llengua pròpia del país.

9-                             Voluntat d'endegar polítiques per tal que totes les instruccions dels productes farmacèutics estiguen també en valencià i que la versió en aquesta llengua també tinga validació oficial.

10-                        Propòsit d'aconseguir que l'etiquetatge com a mínim en valencià siga present en tots els productes distribuïts en l'àmbit territorial valencià, independentment del lloc d'elaboració del producte.

11-                        Impuls de la publicitat com a mínim en valencià en tanques publicitàries i fulletons de tota mena d'empreses a l'àmbit territorial valencià.

12-                        Regulació de la publicitat que siga emesa en mitjans de comunicació de titolaritat pública per a que ho siga en valencià.

13-                        Garantia que tota comunicació oral i escrita dirigida al públic per part de les empreses concessionàries de serveis públics que operen en terres valencianes siga com a mínim en valencià.

14-                        Actuacions amb legislació i garanties de compliment per a que tots els productes relacionats amb les noves tecnologies, com telèfons mòbils i consoles, i també els operadors de telefonia, tinguen el valencià en les seves opcions.

15-                        Legislació sobre tots els joguets distribuïts en l'àmbit valencià, per a que tinguen les instruccions i titulars com a mínim en valencià. En cas de joguets enraonadors, que incloguen també el valencià.

 

Mitjans de comunicació

 

16-                        El valencià sera la llengua vehicular de les emissores públiques de ràdio i televisió, i seran doblades en aquesta llengua les sèries i pel.lícules que ho estiguen en qualsevol altra.

17-                        Vetlla per l'acompliment de les condicions lingüístiques mínimes establertes en les condicions de concessió de les TDTs.

18-                        Contractació de subscripcions o adjudicació de subvencions només a aquelles publicacions o premsa generalista que tinga almenys un 60% escrit en valencià. El mateix per a ràdio, televisió, i mitjans digitals.

 

Cinema, audiovisual i altres expressions culturals.

 

19-                        Actuacions per impulsar que progressivament les pel·lícules cinematogràfiques doblades o subtitulades en una llengua diferent de l'original, destinades a sales comercials s'exhibisquen en valencià en condicions almenys d'igualtat amb el castellà.

20-                        Estímul que de manera progressiva el valencià s'equipare al castellà en l'exhibició cinematogràfica  i distribució de DVDs.

21-                        Incentius fiscals i subvencions per a l'exhibició de cinema en valencià, i per entrada venuda.

 

 

Ensenyament i món universitari

 

22-                        Acompliment i actualització de la legislació actual sobre la llengua en l'ensenyament i impuls de la presència del valencià en tots els nivells educatius, del maternal a l'universitari; el valencià ha de ser per defecte la llengua normal de l'ensenyament, sense necessitat de petició expresa.

23-                        Estímul de la presència del valencià a les diferents universitats valencianes, mitjançant acords i convenis. Incentius per a les tesis i publicacions universitàries en valencià, i la seva valoració en els currículums a tots els efectes.

 

Acollida lingüística

 

24-                        Definició de polítiques coordinades entre els diferents departaments de la Generalitat, tenint en compte un enfocament comú quant als objectius, recursos necessaris i materials per tal d'assegurar l'aprenentatge del valencià a tots nivells entre la nova població.

25-                        Establiment de convenis amb les empreses per tal d'oferir cursos de valencià per a immigrants al mateix lloc de treball.

26-                        Potenciació i increment de campanyes públiques per tal que la ciutadania s'adrece en valencià a les persones nouvingudes.

27-                        Col·laboració amb les diferents entitats d'immigrants amb la finalitat d'estimular l'aprenentatge i ús del valencià.

 

Toponímia

 

28-                        Publicació de la relació toponímica autèntica de totes les poblacions valencianes, previs els informes tècnics necessaris, i legalització automàtica d'aquestes formes com a úniques oficials.

 

29-                        Control que les formes declarades oficials siguen les úniques utilitzades per totes les administracions i les empreses concesionàries.

 

30-                        Vigilància que tota la toponímia a les carreteres, xarxa ferroviària, ports i aeroports referida a altres comunitats de parla catalana, figure en valencià.

 

 

Coordinació  amb la resta dels territoris de parla catalana.

 

31-                        Coordinació i establiment de polítiques lingüístiques comunes amb els altres territoris de parla catalana.

32-                        Incorporació de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull, com a instrument de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

 

5)
 
Assemblea General al Casal Jaume 1er de Perpinyà
 
13 d'abril
 
18h30 Convocatòria

18h45 inici de l'AG

- Balanç econòmic i moral
- Presentació de les dificultats i propostes de treball
- Elecció de la nova mesa
- Precs i preguntes
 
A la iniciativa d'Eliana Comelade, i després de l'article publicat a l'Indépendant signat per Josefina Matamoros, el Casal Jaume 1er ha convocat una reunió al decurs de la qual s'ha decidit la reactivació de la Federació.
Aquesta decisió és motivada pels passos enrere constatats en diversos àmbits en matèria de política institucional basada en la catalanitat:
 
- Què passa a Perpinyà? CeDACC, CASA PAIRAl, banderes franceses a les escoles...
- Què pasa a la UPVD? L'IFCT fusiona amb turisme, les conseqüències són nombroses i inquietants.
- Els mitjans de comunicacions i la llengua catalana: el nou director de France Bleu rebutja emissions en llengua catalana, quin lloc tindrà a la llengua a la futura una televisió del Consell General? El català és absent de la premsa escrita als quioscs nord-catalans
- Panorama de l'ensenyament del i en català, les dificultats.

Vos esperem nombrosos.
 
Per la Federació
El President
 
Hervé Pi
 
6)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 1 d'abril del 2011
 
 
J. Leonardo Giménez
 
L'empobriment fonètic i la interferència lingüística poden causar situacions jocoses o inconvenients i, fins i tot, modificar el missatge, com va ser el cas d'una coneguda presentadora de Canal 9, que digué en directe "els gais no posen ous", amb les oo ben tancades.

A l'amic que ho va sentir se li posaren les orelles com a pàmpols i els ulls com a plats, admirat de l'atreviment de la locutora. Perquè posar ous a una situació seria "prendre una decisió valenta o arriscada", com també diríem vulgarment tindre collons, expressions associades a un llenguatge vulgar i impropi d'un mitjà de comunicació. Però no hi havia grolleria ni temeritat: la xica volia dir que els pollastres no ponen.

Més destrossa lingüística, en tan poques paraules, impossible: en lloc de galls pronuncià gais i a allò que fan les gallines i no els pollastres, que és pondre, digué que "no posaven ous"; també sobraven els ous, perquè el verb "pondre" ja els du incorporats, i pondre's ho fa el Sol.

Si Canal 9 no tinguera tanta laxitud lingüística, eixos equívocs no s'hi produirien i la presentadora haguera dit que "els galls no ponen" o que "els pollastres no ponen".

L'escassa exigència lingüisticocultural de Canal 9 la demostrà també un reporter que va dir "el grup valencià Ol Tol", amb dicció anglesa. No era un conjunt nou de projecció cosmopolita, no. El jove locutor es referia a Al Tall. Però no va ser inconseqüent del tot; ¿com anava a pensar ell que en Canal 9 li passaren un text referit a un conjunt musical amb nom valencià?

Eixes extravagàncies no solen ser habituals en la casa, i com que Al Tall li degué paréixer una locució estrangera, ho digué en anglés.

 
7)
 
IV Setmana pel Valencià de Petrer

 

De l'11 al 18 d'abril

 

Museu Dámaso Navarro

Horari de visites: laborables, de 10 a 14 h; dijous a dissabtes, de 18 a 20 h; diumenge, d'11 a 14 hores.
Inauguració; dilluns, 11 - 20 h
EXPOSICIÓ
“Enric Valor, el valor de les paraules”


Dimarts, 12 d'abril – 12 hores

 

Centre Cultural
CONFERÈNCIA
“Les llegendes de la Guerra de Troia a través de la literatura: d'Homer a la nostra literatura”, a càrrec de Joan Perujo, professor de la Universitat d'Alacant.


Dimarts, 12 d'abril – 20.30 hores

 

Centre Cultural
CONFERÈNCIA
“La ruta de les llegendes”, a càrrec de Joan Borja, professor de la Universitat d'Alacant.
La ruta de les llegendes és –o pretén ser– un viatge a les arrels de la fantasia popular: al cor mateix de l'imaginari col•lectiu valencià. Pobles, serres, fonts, barrancs, platges, arbres, bandolers, moriscos, castells, encantades... Són els protagonistes dels motius llegendaris que van teixint aquesta ruta: uns motius que recullen, en bona mesura, la capacitat i la voluntat del poble valencià per a interpretar la vida i reinventar-la amb el pebre i la sal -diguem-ho així- d'un cert sentit màgic.

 

Dimecres, 13 d'abril – d'11 a 13 hores (estudiants de secundària de Petrer) i 20.30 hores (públic general)

 

Centre Cultural
TEATRE
Representació dramatitzada de “L'espill”, de Jaume Roig, a càrrec del grup CRIT.


Dijous, 14 d'abril – 12 hores

 

Centre Cultural
CONFERÈNCIA
“Enric Valor”, a càrrec de Vicent Brotons, professor de la Universitat d'Alacant.

 

Dijous, 14 d'abril – 15.30 hores (per a escolars de Petrer de 3r i 4t de Primària)


Teatre Cervantes
CONTACONTES
Carles Cano i Llorenç Giménez, els millors contacontes, faran passar una estona divertida als més menuts.

 

Divendres, 15 d'abril – 20.30

 

Centre Cultural

XIV CONCURS DE REDACCIÓ JUVENIL
Acte de lliurament de premis als guanyadors d'este certamen, amb l'actuació d'El Nati, amb el monòleg “Sóc baixet”.

 

8)
Setmana en memòria de Joan Solà

«El llegat, l'estela i l'obrador de Joan Solà» (1940-2010)
Lleida i Bell-lloc d'Urgell, 11-16 abril 2011

‘El llegat'
Dilluns 11 abril
(17.30h)
Universitat de Lleida (Campus de Rectorat / Saló Víctor Siurana)
Inauguració pel Rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas.
Presentació de la Setmana per Joan Julià-Muné (UdL).
Gemma Rigau (UAB, IEC): "El llegat de Joan Solà".

‘L'estela'
Dimecres 13 abril
(19h)
Universitat de Lleida (Campus de Rectorat / Saló Víctor Siurana)
Presentació de l'obra guanyadora del I Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà: “La morfologia verbal del català nord-occidental: descripció i anàlisi dels segments velar i palatal”.
A càrrec de Maria-Rosa Lloret (UB), Laia Querol (autora) i Lluís Pagès (editor).

‘L'obrador'
Divendres 15 abril
(11h)
Universitat de Lleida (Campus de Rectorat / Saló Víctor Siurana)
Conferència-col·loqui sobre les últimes obres de i amb Joan Solà: “Joan Solà: 10 textos d'homenatge”; “Obres completes de Pompeu Fabra: Les converses filològiques (vol. VII)”; “L'última lliçó”; “Ortotipografia” (nova edició).
A càrrec de Jordi Mir, coeditor, amb Joan Solà, de les OC de Pompeu Fabra; Miquel Pueyo (UdL/exSPL) i Joan Julià-Muné (UdL).

Divendres 15 abril
(20h)
Bell-lloc d'Urgell (Sala Multifuncional)
Cloenda de la Setmana Cultural amb una doble xerrada:
Imma Creus, "Joan Solà: l'home, el mestre i el lingüista";
Jordi Mir, "L'experiència de treballar amb Joan Solà i les seves últimes publicacions".

Dissabte 16 abril
(12h)
Bell-lloc d'Urgell (Biblioteca Municipal)
Acte de nomenament de la nova biblioteca com a Biblioteca Pública 'Joan Solà'.
(17.30h)
Bell-lloc d'Urgell (Sala Cultural)
Lliurament dels premis de la VII convocatòria de Narrativa Breu 'Joan Solà'.

 
9)
 
Publicat a VilaWeb dimarts 5 d'abril del 2011

L'acadèmia de la llengua catalana homenatja Fabra i Alcover en el centenari de la creació de la Secció Filològica

Palma (ACN).- L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha retut homenatge aquest dilluns a les figures d'Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra, com a impulsors de la recuperació de la llengua catalana al llarg del s.XX. Enguany, la Secció Filològica compleix cent anys d'història i per això s'ha volgut recordar la importància de la tasca d'Alcover i Fabra en favor de la normalització i la consolidació del català, així com reafirmar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovar del català en tots els àmbits del coneixement. El president d'aquesta secció, Isidor Marí, ha dit que tothom ha de contribuir per "vertebrar" un espai lingüístic i cultural propi en l'escena mundial ja que es donen les condicions.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací