El català guanya punts. Un exemple: el 35% de la població té el català com a llengua inicial –que és la que s'aprèn a casa de petit–, però el 39,4% la trien com a llengua amb la qual s'identifiquen –és la resposta a la pregunta Quina és la seva llengua?. Aquesta diferència, tot i ser petita, evidencia un cert creixement de l'ús de la llengua catalana i es pot entendre com que guanya capacitat d'atracció. Així ho indiquen les conclusions de l'informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura a partir de 33.000 entrevistes personals.
“No podem dir que siguin els resultats esperats, però sí que el català està en una dinàmica positiva”, va indicar Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, la xarxa científica dependent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que fa recerca sobre la situació de la llengua. El document, impulsat per CRUSCAT i la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), revela el resultat del sistema educatiu, perquè més del 96% de les persones nascudes a Catalunya parlen el català, mentre que només ho fan el 57% dels nascuts a la resta de l'Estat i el 40% dels originaris de l'estranger. Aquest pas per l'escolarització durant la democràcia també es fa notar quan es mira l'evolució per edats del col·lectiu autòcton: la capacitat per entendre'l i parlar-lo és la mateixa, tot i que a l'hora d'escriure'l la corba baixa molt a partir dels 44 anys.
Al costat dels elements optimistes que van voler destacar els promotors de l'estudi –sobretot que el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d'identificació–, també és cert que es fa palesa encara una gran diferència si es comparen les competències lingüístiques en català i en castellà: el 95% de la població entén el català; el 77,5%, el parla, i el 60,6%, l'escriu; mentre que el 99,9% entén el castellà; el 99,8%, el parla, i el 99%, l'escriu. És a dir, que encara queda molt de camí per córrer.
Fer-la una eina útil
I en aquest camí encara per fer, Pradilla va destacar que cal apostar per polítiques globals en el sentit que es posin eines, perquè més gent entengui, parli i escrigui en català, però també per fer-la una llengua útil tant en els àmbits públics com en els privats. Si una cosa deixa clara també el document és que el català és sobretot una llengua d'estudis (més de la meitat d'enquestats la fan servir a l'escola i la universitat) i en segon lloc una llengua domèstica (el 32% la parlen a casa). A l'hora de parlar amb els amics o a la feina cau al 20%.
Fa dos anys, la secretaria de Política Lingüística va fer balanç dels usos i el coneixement del català i el llavors secretari, Bernat Joan, va alertar que “la pressió a què està sotmès el català és molt gran”. Llavors, el 94% de la població assegurava conèixer l'idioma propi del país, dos punts menys que el 2003. El baròmetre presentat ahir ho situa en el 95,3%.
Escola i família
El 56% dels catalans fan ús habitual del castellà; el 39%, del català i el 4%, d'altres llengües. A casa i en els estudis és on el català té més presència [vegeu gràfic], i, en canvi, cau l'ús com a llengua vehicular amb els amics o a la feina. Són situacions que ja es donaven en les enquestes d'usos lingüístics del 2003 i el 2008.
La immigració
El 83% de les persones de 65 anys i més, nascudes a Catalunya, tenen el català com a llengua inicial, el 45% en el col·lectiu de joves de 14 a 19 anys. És resultat evident del creixement de la immigració l'última dècada.
Diferència comarcal
Terra Alta, Garrigues i Ribera d'Ebre són les comarques on el català és més habitual. Baix Llobregat, Val d'Aran i Barcelonès, on ho és menys.
El Baròmetre de la Comunicació ha
encarregat la recerca sobre la situació de la llengua a la xarxa CRUSCAT, que depèn de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC). L'estudi dóna que el 56% dels catalans fan ús habitual
del castellà; el 39%, del català i el 4%, d'altres llengües. Es desprèn que el
català és sobretot una llengua d'estudis (més de la meitat d'enquestats la fan
servir a l'escola i a la universitat) i, en segon lloc, és una llengua domèstica
(el 32% la parlen a casa). A l'hora de parlar amb els amics o a la feina l'us
cau fin el 20%.
El sociolingüista Josep Maria Aymà ha qüestionat a
VilaWeb el mètode que utilitzen aquest tipus d'enquestes: 'Estem en una línia
equivocada perquè el treball basat en enquestes és un mètode que tendeix a
sobrevalorar la persona i les dades que s'ofereixen, doncs, són potencialitats
més que fets. Aquestes dades indiquen un grau d'optimisme respecte al català i
això vol dir que hi ha un cert grau de confiança. Però això tampoc és un fet,
només una actitud. S'hauria d'utilitzar una metodologia que mostrés la realitat
estricta per superar les potencialitats.'
Josep Maria Aymà ha ideat una
metodologia pròpia, l'Inusoral (índex de l'us oral) en diu. L'explica en el
llibre 'El català, al carrer' (UOC, 2010), amb pròleg d'Emili Boix-Fuster (CUSC-
UB). Aquest mètode, que va començar a aplicar l'any 1999, té força similituds
amb la metodologia emprada per sociolingüistes bascos. Diu Aymà que no es tracta
d'una fotografia del català a Barcelona, perquè caldria disposar d'un exèrcit de
voluntaris que no té. 'El que faig és veure els canvis lingüístics d'uns llocs
concrets de Barcelona, que es produeixen cada sis mesos.' L'explica: 'La ciutat
és un sistema que té una regularitat en el fer, que es va repetint. Està sotmesa
a petits canvis, que no es veuen d'un dia per l'altre, però sí que es mostren en
espais temporals més llargs. Aquests són els canvis socials que
detecto.'
Aymà surt al carrer, cada sis mesos, sempre per les mateixes
dates: la segona quinzena de març, un dimecres i el divendres següent, i a
finals d'octubre, també un dimecres i un divendres. Fa un recorregut per parts
de Ciutat Vella, l'Eixample i el barri de Gràcia (són barris interclassistes, no
són barris extrems, permeten una certa globalitat), i també fa el trajecte de la
línia vermella i la línia verda. 'Sempre em poso als mateixos punts, carrers, a
les mateixes hores. M'acosto discretament a la gent i escolto si parlen en
català o en castellà. Altres llengües no les comptabilitzo. Cada dia que surto
acabo comptabilitzant la parla d'unes dues-centes persones (em baso en la teoria
dels grans nombres). Un dia inverteixo unes vuit hores i l'altre dia unes sis.
He comprovat, curiosament, que els divendres sempre es detecta més castellà que
els dimecres. Jo no en tinc l'explicació d'aquest fet, però la meva hipòtesi és
que se sent més castellà perquè els divendres a la tarda ja hi ha gent que fa
festa i baxia de l'àrea metropolitana al centre de la ciutat.'
Fa deu
dies Josep Maria Aymà va sortir a recollir les dades del primer semestre del
2011. El primer resultat dóna que la forta caiguda experimentada des del 2009 en
l'us del català al carrer s'ha estabilitzat. Si a l'octubre del 2010 el català
suposava el 36,1% del total de persones escoltades al carrer, aquest març l'us
es mantenia al 36,2%, amb un lleuger increment d'un 0,10%. L'any 1999 el mètode
d'Aymà donava un 45,9% d'us del català al carrer.
Per Aymà aquest mètode
es basa en la realitat del carrer, un espai fonamental per saber en quina
situació es troba l'us social del català, perquè 'és la llengua del carrer la
que influeix més en l'us lingüístic.' I es pregunta: 'Com podem fer que millori
l'us del català? Diu: 'Sobre els fets demogràfics no hi podem fer res, però sí
que podem canviar la costum de passar-nos a parlar en castellà quan algú se'ns
adreça en aquesta llengua. Parlar sempre en català al carrer és fonamental
perquè la gent que no és catalanoparlant l'aprengui i el parli més. El quit de
la qüestió és que es parli sistemàticament en català i és així, amb un medi
ambient lingüístic a favor del català que se n'augmentarà l'us social.
LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PRESENTA UN DOCUMENT DE PROPOSTES LINGÜÍSTIQUES ALS PARTITS POLÍTICS QUE CONCORREN A LES ELECCIONS AL PAÍS VALENCIÀ
1-
Les Corts Valencianes legislaran les mesures necessaries per
reforçar la unitat lingüística, de manera que les denominacions valencià i català siguen considerades
com a sinònims que designen una mateixa
llengua.
2-
El valencià serà la llengua vehicular i habitual de l'administració
autonòmica, tant a nivell oral com escrit.
3-
Es desenvoluparà l'Estatut al màxim pel que fa al reconeixement i
extensió de la llengua, i a la garantia dels drets lingüístics, i es faran les
modificacions legislatives oportunes per aconseguir-ho.
4-
Implantació del requisit lingüístic per a tots els funcionaris de
5-
Garantia del ple acompliment de les disposicions lingüístiques a tot
el territori valencià.
6-
El valencià/català ha d'esdevenir llengua oficial a
7-
Creació de les oficines de garanties lingüístiques públiques i
informació a la població sobre els drets
lingüístics.
Àmbit sòcio econòmic
8-
Compromís per tal que, durant la propera legislatura, totes les
institucions públiques valencianes, amb les seues corresponents concessions,
consumisquen productes etiquetats en valencià per tal de fomentar la llengua
pròpia del país.
9-
Voluntat d'endegar polítiques per tal que totes les instruccions
dels productes farmacèutics estiguen també en valencià i que la versió en
aquesta llengua també tinga validació
oficial.
10-
Propòsit d'aconseguir que l'etiquetatge com a mínim en valencià siga
present en tots els productes distribuïts en l'àmbit territorial valencià,
independentment del lloc d'elaboració del producte.
11-
Impuls de la publicitat com a mínim en valencià en tanques
publicitàries i fulletons de tota mena d'empreses a l'àmbit territorial
valencià.
12-
Regulació de la publicitat que siga emesa en mitjans de comunicació
de titolaritat pública per a que ho siga en valencià.
13-
Garantia que tota comunicació oral i escrita dirigida al públic per
part de les empreses concessionàries de serveis públics que operen en terres
valencianes siga com a mínim en valencià.
14-
Actuacions amb legislació i garanties de compliment per a que tots
els productes relacionats amb les noves tecnologies, com telèfons mòbils i
consoles, i també els operadors de telefonia, tinguen el valencià en les seves
opcions.
15-
Legislació sobre tots els joguets distribuïts en l'àmbit valencià,
per a que tinguen les instruccions i titulars com a mínim en valencià. En cas de
joguets enraonadors, que incloguen també el valencià.
16-
El valencià sera la llengua vehicular de les emissores
públiques de ràdio i televisió, i seran doblades en aquesta llengua les sèries i
pel.lícules que ho estiguen en qualsevol altra.
17-
Vetlla per l'acompliment de les condicions lingüístiques
mínimes establertes en les condicions de concessió de les TDTs.
18-
Contractació de subscripcions o adjudicació de subvencions
només a aquelles publicacions o premsa generalista que tinga almenys un 60%
escrit en valencià. El mateix per a ràdio, televisió, i mitjans
digitals.
Cinema, audiovisual i altres expressions
culturals.
19-
Actuacions per impulsar que progressivament les pel·lícules
cinematogràfiques doblades o subtitulades en una llengua diferent de l'original,
destinades a sales comercials s'exhibisquen en valencià en condicions almenys
d'igualtat amb el castellà.
20-
Estímul que de manera progressiva el valencià s'equipare al
castellà en l'exhibició cinematogràfica
i distribució de DVDs.
21-
Incentius fiscals i subvencions per a l'exhibició de cinema
en valencià, i per entrada venuda.
22-
Acompliment i actualització de la legislació actual sobre
la llengua en l'ensenyament i impuls de la presència del valencià en tots els
nivells educatius, del maternal a l'universitari; el valencià ha de ser per
defecte la llengua normal de l'ensenyament, sense necessitat de petició
expresa.
23-
Estímul de la presència del valencià a les diferents
universitats valencianes, mitjançant acords i convenis. Incentius per a les
tesis i publicacions universitàries en valencià, i la seva valoració en els
currículums a tots els efectes.
24-
Definició de polítiques coordinades entre els diferents
departaments de
25-
Establiment de convenis amb les empreses per tal d'oferir
cursos de valencià per a immigrants al mateix lloc de
treball.
26-
Potenciació i increment de campanyes públiques per tal que
la ciutadania s'adrece en valencià a les persones nouvingudes.
27-
Col·laboració amb les diferents entitats d'immigrants amb
la finalitat d'estimular l'aprenentatge i ús del
valencià.
28-
Publicació de la relació toponímica autèntica de totes les
poblacions valencianes, previs els informes tècnics necessaris, i legalització
automàtica d'aquestes formes com a úniques
oficials.
29-
Control que les formes declarades oficials siguen les
úniques utilitzades per totes les administracions i les empreses
concesionàries.
30-
Vigilància que tota la toponímia a les carreteres, xarxa
ferroviària, ports i aeroports referida a altres comunitats de parla catalana,
figure en valencià.
Coordinació
amb la resta dels territoris de parla
catalana.
31-
Coordinació i establiment de polítiques lingüístiques
comunes amb els altres territoris de parla
catalana.
32-
Incorporació de
Inauguració; dilluns, 11
- 20 h
EXPOSICIÓ
“Enric Valor, el valor de les
paraules”
Dimarts, 12 d'abril – 12
hores
Centre
Cultural
CONFERÈNCIA
“Les llegendes de la Guerra de Troia a
través de la literatura: d'Homer a la nostra literatura”, a càrrec de Joan
Perujo, professor de la Universitat d'Alacant.
Dimarts, 12 d'abril –
20.30 hores
Centre
Cultural
CONFERÈNCIA
“La ruta de les llegendes”, a càrrec de Joan
Borja, professor de la Universitat d'Alacant.
La ruta de les llegendes és –o
pretén ser– un viatge a les arrels de la fantasia popular: al cor mateix de
l'imaginari collectiu valencià. Pobles, serres, fonts, barrancs, platges,
arbres, bandolers, moriscos, castells, encantades... Són els protagonistes dels
motius llegendaris que van teixint aquesta ruta: uns motius que recullen, en
bona mesura, la capacitat i la voluntat del poble valencià per a interpretar la
vida i reinventar-la amb el pebre i la sal -diguem-ho així- d'un cert sentit
màgic.
Dimecres, 13 d'abril – d'11 a 13 hores (estudiants de secundària de Petrer) i 20.30 hores (públic general)
Centre
Cultural
TEATRE
Representació dramatitzada de “L'espill”, de
Jaume Roig, a càrrec del grup CRIT.
Dijous, 14 d'abril – 12
hores
Centre
Cultural
CONFERÈNCIA
“Enric Valor”, a càrrec de Vicent Brotons,
professor de la Universitat d'Alacant.
Dijous, 14 d'abril – 15.30 hores (per a escolars de Petrer de 3r i 4t de Primària)
Teatre
Cervantes
CONTACONTES
Carles Cano i Llorenç Giménez, els millors
contacontes, faran passar una estona divertida als més menuts.
Divendres, 15 d'abril – 20.30
Centre Cultural
XIV CONCURS DE REDACCIÓ
JUVENIL
Acte de lliurament de premis als guanyadors d'este certamen, amb
l'actuació d'El Nati, amb el monòleg “Sóc baixet”.
Palma (ACN).- L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha retut homenatge aquest dilluns a les figures d'Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra, com a impulsors de la recuperació de la llengua catalana al llarg del s.XX. Enguany, la Secció Filològica compleix cent anys d'història i per això s'ha volgut recordar la importància de la tasca d'Alcover i Fabra en favor de la normalització i la consolidació del català, així com reafirmar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovar del català en tots els àmbits del coneixement. El president d'aquesta secció, Isidor Marí, ha dit que tothom ha de contribuir per "vertebrar" un espai lingüístic i cultural propi en l'escena mundial ja que es donen les condicions.