InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 463 (dimecres 23/03/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Caure i "caure's"
 
2) Novetats editorials: Traduccions al castellà de clàssics valencians
 
 
 
5) Mor Maria Beneyto als 85 anys d'edat
 
6) Flaixos d'actualitat
 
7) CAMPANYA "NO CANVIEM DE LLENGUA"
 
 
 
 
1)

 

Article publicat en EL PUNT dilluns 21 de febrer del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/376283-caure-i-caures.html

 

 

Caure i "caure's"
Eugeni S. Reig
 

Els valencians, quan volem expressar que un cos –persona, animal o cosa– ha perdut l'equilibri i ha anat a parar a terra o a qualsevol altra superfície ferma que ha aturat el descens, usem el verb caure que significa “moure's un cos a causa del seu propi pes, amb un moviment de translació de dalt cap avall”. Hem de tindre ben clar que, en valencià, el verb caure no és pronominal ni ho ha sigut mai des de l'any 1400, data en què el tenim documentat per primera vegada, és a dir, no du mai adjunt cap pronom feble de la mateixa persona que el subjecte. Exemples: No sé com va ser, però vaig pegar un esvaró, vaig caure i em vaig trencar la cama dreta. El pobre gat va caure per la finestra al carrer però, gràcies a Déu, no li va passar res. El pitxer ha caigut de l'armari i s'ha fet pols. Ves amb compte no caigues un bac, que açò està molt fosc. La xiqueta esta sempre està caent. Les persones ancianes, per desgràcia, cauen amb molta facilitat.

El castellà, per a expressar el concepte definit, usa el verb caer com a pronominal: caerse. La influència nefasta del castellà fa que alguns valencians, sobretot els més jóvens, usen indegudament el verb caure com a pronominal. Aquest ús de caure's és una incorrecció que hem de procurar evitar sempre.

He observat que en els programes de la televisió autonòmica valenciana, si una persona rellisca o ensopega, no cau sinó que es cau, si un edifici es molt vell i està molt deteriorat, mai cau, sempre es cau i si la borsa va malament, no cau, es cau. En la nostra televisió autonòmica, el verb caure s'usa, de manera sistemàtica, com a pronominal, cosa que és una autèntica aberració. I eixa barbaritat podem sentir-la tant en telenovel·les com L'Alqueria Blanca, en programes d'humor com Autoindefinits, Maniàtics o Socarrats com, fins i tot, en els informatius i en els documentals. En la televisió autonòmica valenciana, les persones o les coses, sempre “es cauen”, mai “cauen”.

Jo, fins ara, aquest ús incorrecte del verb caure, l'atribuïa a una qüestió d'ignorància. Pensava: “saben tan poc valencià, pobrets, que s'enganyen contínuament”. Però comence a sospitar que tanta ignorància no és possible. No pot ser que durant tant de temps s'usen de manera incorrecta unes determinades formes verbals i que ningú els haja fet veure l'error. Em tem que el fet d'usar sistemàticament el verb caure com a pronominal, com ho fa el castellà, obeïx a una decisió premeditada d'anar acostant la nostra llengua a la castellana d'una manera subtil i subreptícia, dissimuladament i amb obrepció, “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. ¡Ull al qüè, que és cristí!

 

 2)

 
Novetats editorials:
 
Traduccions al castellà de clàssics valencians
 
 
A finals de 2010 es van publicar:

Vicent Ferrer, Diez Sermones, selecció, edició i traducció a l'espanyol de Josep-A. Ysern i Largada (UNED), Pròleg d'Albert Hauf, Madrid, Centro de Lingüística Aplicada Atenea (Col·lecció "Clásicos Valencianos"), 2010.
 
Jaume Roig, Espejo o Libro de la mujeres, estudi, traducció i notes d'Anna I. Peirats (UCSVM), Madrid, Centro de Lingüística Aplicada Atenea (Col·lecció "Clásicos Valencianos"), 2010. 

Aquestes traduccions i els estudis i anotacions que les acompanyen, són veritables aportacions a la millora del coneixement d'aquestes obres essencials de les lletres valencianes i del conjunt de la producció literària de la Corona d'Aragó medieval i del Renaixement, i han estat realitzades al si del Projecte IVITRA, i, a la seua matriu, del projecte Digicotracam [Programa Prometeo de la Generalitat Valenciana "per a Grups d'investigació en I+D d'excel·lència" i de la UE: Ref. Prometeo-2009-042] i de la "Biblioteca Digital Multilingüe de la Mediterrània - IVITRA" [Ministerio de Ciencia e Innovación MICINN FFI2010-09009-E], i compten amb el suport de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua [AVL]. 

Si voleu més informació sobre aquestes traduccions i edicions, vegeu:
http://www.ivitra.ua.es  > Novetats
http://www.ivitra.ua.es  > Autors clàssics
 
3)
 

Vivim aquests dies la fi d'alguns dictadors. Són agonies perilloses perquè el tirà acorralat pot fer encara molt mal. En castellà en diuen " los últimos coletazos ", però nosaltres no n'hauríem de dir ni cuades ni cops de cua sinó "els últims espeternecs". Un espeternec no és cap soroll. És un moviment agitat de cames típic de nen enrabiat. I és que el final de líders com Gaddafi s'assembla molt a una rebequeria, tot i ser dramàtica i sagnant.

Sí que té a veure amb soroll espetec , derivat d' espetegar, que ve de pet .

Espetec també vol dir fuet (del de menjar), perquè una fuetada fa aquest soroll breu i sec. Per semblança fonètica, alguns parlen dels últims espetecs d'una dictadura, però el pet d'espeternec és resultat d'una metàtesi: un canvi en l'ordre dels sons que els parlants fan de manera espontània per facilitar la pronúncia d'una paraula. D' espernetegar (costa de dir) es va passar a espeternegar , i el que derivava de perna, forma dialectal de cama, ara sembla derivar de pet .

L' estertor, en canvi, és un ronc, i fa referència al respirar fort propi de l'agonia. En català en diem ranera . Tot i que estertor ve del llatí, és a l'Alcover-Moll i es troba en bons escriptors, avui no és normatiu. Però, en tot cas, no sembla gaire adequat relacionar els últims estertors amb la repressió violenta, perquè els roncs d'un moribund difícilment poden fer mal a ningú.

 

4)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 1 de març del 2011

Què és metàtesi i què és paraula mal dita?

Albert Pla Nualart

Parlàvem l'altre dia de les metàtesis: una sàvia estratègia que altera l'ordre dels sons d'un mot per facilitar-ne la pronúncia.

Les metàtesis han hagut de lluitar amb un academicisme que sovint les ha considerat paraules mal dites, ignorant que el que acomoda la llengua al parlant sovint la millora.

En aquest estira-i-arronsa, algunes s'han imposat, d'altres han perdut i d'altres encara batallen.

Dues metàtesis triomfants són òliba per òbila i trempat per temprat . Dues que s'han estavellat contra la norma són gavinet per ganivet i llangonissa per llonganissa. I dues que encara batallen són quitxalla per xicalla -s'imposa la metàtesi- i euga per egua o àliga per àguila -més aviat guanya la forma culta-.

De vegades a la metàtesi la frena l'arrel lèxica: saïm ( llard ) frena l' ensiamada de Mallorca, que ha de ser ensaïmada . L'única enciamada bona és d' enciam i gairebé sempre en diem amanida .

Hi ha una cas, però, que mereix que ens hi aturem: és el de darrere . Aquest adverbi -aglutinació de derere - acaba en e seguint la pronúncia occidental i contra el criteri inicial de Fabra . Ara darrera, malgrat el títol d'alguna obra de teatre, és només el femení de darrer .

Però la forma metatètica radere era la més usada en molts dialectes i es manté força viva. L'Alcover-Moll, l'únic diccionari que la recull, la titlla de vulgarisme. No sé què té de vulgar fer més fàcil una pronúncia i potser ja seria hora d'admetre radere en registre col·loquial.

 

5)
Mor Maria Beneyto als 85 anys d'edat
Poetessa i novel·lista fou una de les escriptores valencianes més rellevants i premiades del segle XX
 
Edicions Bromera vol manifestar el condol a tots els familiars i amics de l'escriptora Maria Benyeto, qui ens ha deixat als 85 anys edat. Amb la mort de Maria Beneyto mor una de les grans veus de la poesia valenciana i una de les nostres escriptors més rellevants.
Maria Beneyto (València, 1925-2011) és una de les figures més destacades entre els poetes i novel·listes valencianes del segle XX. La seua vocació creativa i la voluntat d'escriure en la seua llengua materna es van imposar en el panorama desolador de la postguerra. Va destacar en els dos gèneres, poesia i narrativa, a partir dels anys 50, sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l'aire (1956). Però la dècada posterior és la de la seva producció narrativa, on resulta imprescindible esmentar la novel·la La dona forta (1967), considerada una de les millors novel·les de tot el llarg període històric del franquisme.
La seva obra poètica va ser premiada als certàmens més importants de l'època, tant en castellà com en valencià, i nombrosos intel·lectuals li van donar suport. Dels seus últims llibres publicats destaquen Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997), publicats per l'editorial Bromera. És també en aquesta editorial on publicarà el seu llibre més recent, també poètic: Bressoleig a l'insomni de la ira (2003), Premi de la Crítica Catalana.
 
6)
 
Flaixos d'actualitat
 
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística

Número 69, 15 de març del 2011

http://www6.gencat.cat/llengcat/Flaixos_69/www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.08f45c9e3857090e3285bdb1b0c0e1a0/index88fa.html
 
 
 
7)
 

CAMPANYA  “NO  CANVIEM  DE LLENGUA”

 

L'Associació de juristes en defensa de la llengua pròpia  ha  decidit realitzar una campanya de sensibilització  a favor de l'ús del català  davant l'Administració de justícia a Catalunya.

En els darrers temps, l'ús del català als jutjats i tribunals de justícia de Catalunya   - que mai ha estat normalitzat -    ha experimentat un cert retrocés, cosa que queda palesa pel fet que es dicten encara menys sentències en català que abans (16%).

De fet, es massa freqüent que a l'hora de relacionar-se amb l'Administració de justícia, persones que parlen català en tots els àmbits de la vida privada i social,  canviïn  de llengua i utilitzin el castellà, tan de forma oral com escrita.

Creiem que es necessària una acció sostinguda en el temps que afavoreixi que el català sigui utilitzat amb normalitat, també  a l' àmbit de la justícia, però, a la vegada, considerem que és imprescindible una major sensibilització del conjunt de la societat.

El dret a usar la llengua catalana davant  l' Administració de justícia és un dret indiscutible, que està regulat a la Llei de política lingüística, a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i a la Llei orgànica del poder judicial; aquest dret suposa que els ciutadans podem triar la llengua en la que volem relacionar-nos i que hem de ser atesos, oralment i per escrit en la llengua escollida.

En aquesta tasca, hi han d'estar implicats tots  els poders públics (administracions públiques i també l'Administració de justícia), els operadors jurídics (jutges, funcionaris de justícia, advocats procuradors, etc.) i els ciutadans i ciutadanes.

L' eix fonamental de la campanya que es vol portar a terme durant el mes de març de 2011 és:    “NO CANVIEM DE LLENGUA”, i els seus continguts us els adjuntem annexats.

Amb aquesta carta volem, no només fer-vos coneixedors de la campanya que portarem a terme, sinó també oferir-vos i demanar-vos la vostra col·laboració.

 

La col·laboració que us demanem pot materialitzar-se de formes diferents,  a la vostra elecció:

·         Donar suport  explícit a la campanya: figurar com a entitat que dóna suport a la campanya

·         Patrocinar la campanya: figurar com a entitat que dóna suport a la campanya i donar-hi suport econòmic

·         Informar, des de l'entitat, sobre el contingut de la campanya a les persones que en formen part, ja sigui de manera personalitzada, ja sigui per mitjà de la pàgina web, o bé pel mitjà que considereu pertinent

·         Dur a terme les accions de suport a la campanya que l'entitat consideri adients.

 

Ens  agradaria  la  vostra col·laboració activa en la realització de la campanya, i us demanen que ens indiqueu, donant resposta a aquesta comunicació,  quina creieu que pot ser la vostra forma de participació.

Ja des d' ara us ho agraïm.

 

Barcelona, març de 2011

 
 
8)
 

Entrevista a Josep Nadal, cantant de la Gossa Sorda:

 

"Alguna gent trasllada automàticament els prejudicis que tenen sobre la llengua al camp musical". 

 

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2898&Itemid=38

 
 
9)
 
Butlletí informatiu d'ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací