InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 462 (dimarts 22/03/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) XVI Jornada de Sociolingüística d'Alcoi 2011: El valencià al món socioeconòmic
 
 
3) Albert Pla Nualart - "Si avui fem verema, demà follarem"
 
 
5) Ferran Suay - Alcaldes sense dignitat
 
 
7) Jep Gouzy - Lo retrobament de l'Alguer
 
8) Josep Joan Conill guanya el 28è premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi de poesia
 
 
1)
 
XVI Jornada de Sociolingüística d'Alcoi 2011
 
El valencià al món socioeconòmic
 
Dissabte 2 d'abril de 2011
Universitat Politècnica de València
Campus d'Alcoi
 
Objectiu
 
Analitzar la presència del valencià al món socioeconòmic en els seus diversos vessants –alimentació i distribució, entitats financeres, empreses d'oci, societats esportives... – i la implicació de la societat civil en aquest àmbit.
 
Programa
 
9 – 9.30 h           Recepció i lliurament de la documentació
 
9.30 – 10.30 h    Inauguració a càrrec d'un representant institucional de la Universitat Politècnica de València
                           Conferència inaugural “L'economia valenciana i el valencià”, Vicent Soler, Universitat de València
                           Presenta: Enrique Masiá, director del Campus d'Alcoi
 
10.30 – 11.15 h  Experiències de la societat civil per a la normalització del valencià al món socioeconòmic:
                           - Àlvar Kuhen, Plataforma per la Llengua
                           - Jaume Piquer, De tot CAT, Ajuntament de Girona.
                           Modera: Vicent Santamaria, Ajuntament de Cocentaina.
 
11.15 – 11.45 h  Café i visita de l'exposició “Enric Valor. El Valor de les paraules” (AVL), a la sala d'exposicions del Campus.
 
11.45 – 12.30 h  Taula redona: “El paper de les cambres de comerç i l'empresa en la promoció del valencià en l'àmbit socioeconòmic”:
                           - Julia Company, Cambra de Comerç d'Alcoi
                           - Pau Caparrós, Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga Presenta: Jordi Giménez, Ajuntament de Petrer.
 
12.30 – 13.15 h  Taula redona: “Les entitats bancàries i el valencià”:
                           - José-Rafael Revert, Caixa Ontinyent
                           - Josep Soriano, Caixa Popular
                           Modera: Josep Sanchis  Ajuntament d'Ontinyent
 
13.15 – 14.15 h  Taula redona: “El valencià en les empreses d'alimentació i distribució”
                           - Jordi Colomina, Eroski
                           - Pere Palés, Terra Valenciana
                           Modera: Sònia Blázquez, Ajuntament de Xàtiva
 
14.30 – 16 h       Dinar al Restaurant del Campus
 
16 – 17.15 h       Taula redona: “El valencià en la relació amb els usuaris”
                           - Albert Forcades, Abacus
                           - Paquibel Server, Rolser
                                - José Manuel Plaza, Movistar
                           - Unión Alcoyana
                           Modera: David G. Sirvent, Ajuntament de Mutxamel
 
17.15 – 17.45 h  Ponència: “Cultura i economia en valencià”, Pau Rausell, Universitat de València
 
17.45 – 18.30 h  Taula redona: “El valencià en les societats esportives”:
                           - Lucía Pascual Gisbert, Fundació CD Alcoyano
                           - Víctor Agulló Calatayud, Federació de Pilota Valenciana
                           - Geno Doménech, Llevant UE
                           Modera: Jordi Davó, Universitat d'Alacant
 
18.30 – 18.45 h  Cloenda a càrrec de les institucions organitzadores
 
19 – 20.30 h       Espectacle amb motiu del centenari del naixement d'Enric Valor: Rondalles valencianes: el musical, a càrrec de Vol de Núvol.
                           Cafeteria de la UPV Alcoi.
 
                                
Lloc
 
Universitat Politècnica de València. Campus d'Alcoi
Sala de graus Roberto García Payá
Edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell
03801 Alcoi
 
Inscripció
 
25 euros. Inclou: matrícula, documentació, dinar, certificat d'assistència i entrada a l'espectacle
 
El termini per a inscriure's finalitza el 30 de març de 2011.
 
A l'enllaç  http://www.alcoi.upv.es/attachments/1163_110316150454.pdf podeu trobar el tríptic amb el programa complet, així com la forma d'inscripció, que podrà ser per mitjà de la pàgina web www.cfp.upv.es o remetre-la per fax al 96 652 85 33 o a l'adreça cfpalcoi@cfp.upv.es.
 
Organitzen
 
Universitat Politècnica de València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut d'Estudis Catalans - Delegació d'Alacant, Ajuntament d'Alcoi, Centre Ovidi Montllor i Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià.
 
Col·laboren
 
Universitat d'Alacant, Universitat de València, Universitat Jaume I i Universitat Miguel Hernández d'Elx
 
Més informació
 
Universitat Politècnica de València
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística
 
Centre de Formació Permanent del campus d'Alcoi
96 652 84 84
 
2)
 
Publicat en EL PUNT divendres 11 de març del 2011
 

Només la meitat dels webs dels ajuntaments parlen en valencià

Un estudi revela que gairebé el 54% dels consistoris que tenen presència a Internet disposen de versió en la llengua pròpia

S'avança a la xarxa però de manera “precària” i “lenta”

La Universitat d'Alacant ha dut a terme un estudi que ha analitzat les pàgines web dels 510 municipis valencians que tenen presència a Internet. El 53,9% tenen versió valenciana, percentatge que passa al 69,6% quan es parla d'ajuntaments de municipis de domini lingüístic valencià. En canvi, els mateixos percentatges parlant del castellà són de 90,4% i 86,9%, fet que posa de manifest que s'afavoreix amb claredat aquesta llengua.

Sobre el total de municipis amb web, un 46,1% disposa de versió única en espanyol, un 44,3% té web bilingüe i només un 9,6% té versió única en valencià. Si mirem només els municipis de domini lingüístic valencià, els percentatges són del 30,4% amb versió única en espanyol, un 56,5% bilingüe i un 13,1% amb versió única en valencià. A més, hi ha un 61,8% de casos de webs amb versió en valencià en els quals es detecta la falta d'alguns continguts.

Una altra dada interessant és analitzar la presència del valencià en funció de la demarcació, en el cas de municipis de domini lingüístic valencià. A Alacant és del 49,5% (50 sobre 101 municipis), a Castelló del 89,3% (67 sobre 75) i a València del 72,4% (144 sobre 199).

La conclusió de l'estudi, elaborat pel professor de Sociologia Lluís Català Oltra, és que s'avança amb la presència del català a la xarxa però de manera precària, lenta i amb imperfeccions, “llastrat per la consciència comuna que la llengua és una qüestió secundària”.

 
3)
 
Publicat en el diari ARA dijous 24 de febrer del 2011

Això deia una cançó de Pau Riba aprofitant que follar vol dir trepitjar raïm i fer el coit . Sembla que follar s'imposa a cardar en aquest últim sentit, mentre que fotre (que rarament usem volent dir fer el coit ) també s'imposa a cardar en el sentit de fer. Podem dir, doncs, que fora de les comarques gironines -on és molt viu- cardar està cardat.

El salva l'IEC, que encara no deixa follar en sentit sexual, cosa que sí que permeten el GDLC i el D62.

El follar sexual ve del castellà i té un origen diferent del follar de trepitjar raïm. El vinícola ve del llatí fullare, que vol dir trepitjar (d'aquí el castellà hollar), mentre que el sexual ve del llatí follicare, que vol dir manxar, moure's com una manxa . Però, de fet, nosaltres ja tenim un derivat de follicare: el verb folgar, que -a més de fer festa, descansar i divertir-se - també vol dir fer l'acte sexual .

Una teoria diu que folgar, igual que el castellà holgar, vol dir descans i festa perquè descansem quan estem cansats i esbufeguem com una manxa. D' holgar deriven huelga i holgazán, i també juerga i jolgorio. Una altra teoria parteix del sentit sexual, perquè fer l 'amor demana un cert relax i hauria de ser una festa. La metàfora seria, doncs, entre el vaivé de la manxa i el sexe: un moviment que convé accelerar quan volem revifar el foc. Són encara més masclistes fotre i joder , tots dos derivats del llatí futuere , que en origen vol dir donar cops .

 

4)
 

La idea bàsica de rebolcar-se o rebolcar és fer tombs per terra o fer-los fer. Aquesta idea es pot estendre a dos sentits: el de vèncer o humiliar algú i un altre de més apassionat.

El revolcón castellà recull bé aquest doble sentit, i trobem que els mitjans espanyols tant l'apliquen al Zapatero quan ha perdut una votació al Congrés com a la Shakira quan té una relació explosiva. I la pregunta és: com n'hem de dir en català?

El nostres diccionaris -més propers al cast López-Picó que al vital Andrés Estellés- no entren rebolcó però sí la locució a rebolcons .

Sembla, doncs, que n'hem de dir rebolcada, una paraula morfològicament més ortodoxa. I si el poeta de Burjassot pot "anar a rebolcons entre besos i arraps", crec que l'ús de rebolcada per a un moment de passió brusc i salvatge es tà més que justificat.

En el sentit de derrota o humiliació, en canvi, tot i no ser un disbarat, sóc partidari de buscar una alternativa. I és que rebolcada té ressonàncies taurines que fan de mal pair. La primera que se m'acut és rebregada. "Han rebregat l'honra de la meva nissaga", deia Emili Vilanova el 1906. És un sentit de rebregar que només he trobat al butlletí electrònic Rodamots, de l'amatent Jordi Palou, que la documenta a 113 paraules per salvar de Josep-Lluís Carod-Rovira. I no és gens estrany que hi hagi pensat precisament Carod: deu ser el polític català que ha patit més rebregades.

 

5)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 14 de març del 2011
 
 
Alcaldes sense dignitat
 
Ferran Suay
 

“En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m'aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules —òbviament en versió castellana— les va dir l'alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l'alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l'havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

És normal que persones amb poder polític acoten el cap de manera tan servil davant d'una colla de bròfecs? Tant la senyora Català com el senyor Rubert deuen posseir un conjunt de qualitats i mèrits personals que els han permès d'arribar a ocupar els càrrecs que ostenten. I tanmateix, callen, obeeixen, i renuncien mansament a parlar en la seua llengua, en un míting del seu partit, al seu propi territori. Més encara, la senyora alcaldessa de Torrent demana perdó i qualifica com un defecte el fet de ser valencianoparlant.

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n'avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

El vostre partit s'ha especialitzat en el transvestisme de tot tipus. Fer passat lladres consumats per gestors honrats, ocultar l'orientació homosexual d'alguns dels seus líders, que hipòcritament desfilen al capdavant de manifestacions homòfobes, o fer proclames valencianistes quan senten —i li donen cobertura política— un odi profund i amarg per la llengua del seu poble, i —per tant— pel seu mateix poble.

Vós —tot i els vostres càrrecs i la vostra autoritat— us comporteu com a vassalls submisos dels illetrats que tenen la gosadia d'esbroncar-vos a casa vostra quan us expresseu en valencià. No és ja una qüestió d'ideologia. I —sens dubte— no és una qüestió d'espanyolisme, perquè segons la vostra pròpia ideologia, els valencians seríem tan espanyols com els castellans. O és que no us arribeu a creure allò que prediqueu amb tanta passió?

És —ras i curt— una qüestió de dignitat. De dignitat personal i de valor. Jo tenia entès que els partits de dretes servaven una alta consideració per l'autoritat. Doncs, si en algun moment, algú ha de demostrar qui mana, vós, senyor alcalde i senyora alcaldessa, heu perdut una ocasió magnífica de mostrar que sou persones amb dignitat i no simples esbirros d'una colla de colons semianalfabets, que arriben a estar orgullosos d'ignorar la llengua del poble que els ha donat a menjar durant la major part de les seues vides. Quina paradoxa! Ells, tan pagats de la seua discapacitat intel·lectual, i vós tan avergonyits de ser valencians i tan penedits de saber parlar la vostra llengua.

Com a alcaldes de Torrent i de Vila-real, representeu tota la gent dels vostres pobles. És això el que penseu d'ells? Que tenen el defecte de ser valencians? Que han de demanar disculpes per parlar en valencià? Si és així, i ja que de dignitat sembla que no us en queda gens, tingueu al menys la decència de dir-ho en la propera campanya electoral. Digueu als vostres conciutadans que penseu que ser valencià és una vergonya que s'ha d'ocultar; que ser valencianoparlant és un defecte pel qual s'ha de demanar perdó. Ja que no sou dignes, sigueu —al menys— sincers.

 
6)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dilluns 14 de març del 2011
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.df5fba67cac781e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=fe8c949b22741110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fe8c949b22741110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=8aaae3bc105be210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
 
7)
 
Publicat en EL PUNT dijous 10 de març del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/381095-lo-retrobament-de-lalguer.html

Lo retrobament de l'Alguer

 
 
8)

Josep Joan Conill guanya el 28è premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi de poesia

           L'escriptor Josep Joan Conill (Castelló de la Plana,1961) ha estat el guanyador de la vintivuitena edició del premi de poesia que organitza l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El seu treball, La nit en blanc, una magnífica reflexió sobre els límits del llenguatge poètic i la naturalesa de la creació literària, ha estat elegit d'entre un total de 24 obres concursants per un jurat format per Eduard Marco, Manel Marí, Josep Mir, Francesc Rodrigo i Manel Rodríguez-Castelló. L'autor premiat és professor de català en un institut de la capital de la Plana i estudiós en l'àmbit de la sociologia del llenguatge. En aquest terreny, el 2004 va editar amb Ângelo Cristóvão el llibre de Lluís V. Aracil Do Latim às Linguas Nacionais (Santiago de Compostel·la: Associaçao de Amizade Galiza-Portugal). És, així mateix, autor de l'obra Del conflicte lingüístic a l'autogestió. Materials per a una sociolingüística de la complexitat (Barcelona: IEC, 2007), guardonada el 2009 per la Societat Catalana de Sociolingüística amb la Lupa d'Or corresponent al millor llibre sobre la disciplina editat al llarg del curs anterior. La seva faceta literària s'ha expressat fins ara a través del recull de poemes Despossessió (Lleida: Pagès editors, 2002) i del volum d'aforismes Submarins de butxaca: Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus (Lleida: Pagès editors, 2008).

            La nit en blanc, el poemari guardonat, ha estat editat per Denes-Edicions de la Guerra i serà presentat el proper dissabte 12 de març, a partir de les 20.30 h., al Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi. En la mateixa vetlada s'atorgaran també els XVII Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, que enguany han recaigut en l'actor alcoià Juli Cantó i en el Centre Excursionista d'Alcoi. L'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls comptarà amb l'actuació del grup alcoià Arthur Caravan i homenatjarà Josep Albert Mestre Moltó, històric representant de l'esquerra alcoiana desaparegut recentment, regidor a l'Ajuntament d'Alcoi durant diverses legislatures i diputat al Parlament Valencià, director de l'Escola d'Arts i Oficis i historiador i crític d'art.

            Juli Cantó, l'actor guardonat en l'apartat individual del Premis Joan Valls, començà a treballar molt jove en el grup La Cassola d'Alcoi. A Barcelona i més tard a València i Tarragona, de la mà d'Esteve Grasset i Antoni Tordera, donà el pas a la professionalització, on s'ha mantingut des de principis dels anys 80 amb innombrables treballs per a l'escena, el doblatge i el cinema. La potència i qualitat actorals de Juli Cantó, destacades una i altra vegada per la crítica més exigent, tenen en la veu, profunda i ben trempada, el seu principal senyal d'identitat. La seua constant presència damunt dels escenaris i en les produccions més ambicioses que ha donat el teatre contemporani al País Valencià en les darreres dècades han fet de Juli Cantó un actor versàtil i una veu modèlica en l'establiment de pautes de dicció per als professionals de l'espectacle, pautes que arranquen del seu català natural i popular d'Alcoi modelat per la constància, l'estudi i els anys d'ofici. Premiat en diverses ocasions, recordem la prodigiosa actuació que Juli Cantó protagonitzà en el recent muntatge Les cadires de Ionesco sota la direcció de Joaquim Candeias i en companyia de l'actriu Cristina Garcia.

            En l'apartat del premi Joan Valls a un col·lectiu de les comarques de l'Alcoià i el Comtat, Amics de Joan Valls ha reconegut en el veterà Centre Excursionista d'Alcoi un labor, discreta i tenaç, en el foment de la llengua i la cultura autòctones paral·lela a les activitats esportives vinculades a la natura i desplegades en el terreny de l'excursionisme, l'alpinisme i l'espeleologia, entre d'altres disciplines. Creat en 1949, el Centre va organitzar, en els anys més difícils del franquisme, una secció de Cultura Valenciana dirigida per Vicent Gras, Paco Vilaplana i Salvador Tomàs, primer germen del valencianisme alcoià de postguerra. Allà es començaren a donar a primers dels 60 cursos de valencià per a adults o s'organitzaren conferències de Joan Fuster, Miquel Tarradell, Joan Valls, Manuel Sanchis Guarner, Alfons Cucó o Jordi Valor, entre d'altres. El Centre   –com és conegut popularment– organitzà també, de la mà sobretot de Rafael Sellés, Vicent Gras i Rafael Climent, concursos de treballs literaris a nivell de País Valencià i col·laborà íntimament amb mestres de la ciutat en diverses iniciatives per a la difusió de la docència del valencià entre els escolars alcoians. El Centre Excursionista d'Alcoi impulsà a primeries dels 60s el II Aplec de la Joventut del País Valencià i ha participat en les diverses edicions dels Aplecs dels Països Catalans. La biblioteca de l'entitat, una de les més completes de la ciutat, donà un servei impagable a la població alcoiana en anys d'escassedat de cultura, llibertat i llibres. Depassat amb escreix el seu seixantè aniversari, el Centre continua albergant i fomentant noves generacions d'amants del nostre patrimoni natural, de l'esport a l'aire lliure i la llengua i cultura dels valencians.

 

Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà.

Gabinet de Premsa.

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací