InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 460 (dijous 17/03/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) L'alcaldessa de Torrent demana perdó per parlar valencià
 
 
4) Albert Pla Nualart - Els que arriben i els qui se'n van
 
 
6) Vicent Josep Escartí - Llorente, de nou
 
7) Notícies de Valencianisme.com
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
 
 
2)
 
 
 
 
 
Alcaldes sense dignitat
 
 
3)
 
El voltor d'El pi de Formentor de Costa i Llobera i el vailet de Tot l'enyor de demà de Salvat Papasseit exemplifiquen un ús del qui com a subjecte de l'oració de relatiu que trobem en català antic i dialectal. Aquest ús avui no és estàndard però en un cert moment es va voler recuperar per a la llengua culta per desfer l'ambigüitat de frases com "El noi que veu la Maria", en què que no permet saber si ell veu la Maria o la Maria el veu a ell. L'altre dia ja vam veure que això avui ho resolem escrivint, en el segon cas, "El noi a qui veu la Maria".

En l'estàndard actual, doncs, qui no és mai correcte en oracions adjectives de relatiu, les que tenen un antecedent explícit, si no va precedit de preposició.

Això sembla bastant clar en les oracions especificatives, que són les que no porten coma i ens permeten saber de quin voltor, de quin vailet i de quin noi parlem.

Rarament, per no dir mai, trobo incorreccions que emulin els dos grans poetes.

Sí que trobo, en canvi, cada dia més, un qui incorrecte -ha de ser que- en oracions explicatives del tipus "[...] segons ha dit Guardiola, qui també ha destacat [...]". I és que aquesta estructura, a diferència de l'anterior, sí que existeix en castellà: "Di la noticia a mi madre, quien se sorprendió mucho" . En castellà un quien darrere de coma pot tenir un antecedent explícit. Nosaltres, en canvi, reservem el qui pelat per a les oracions substantives de relatiu, de les quals vull parlar demà.

 

4)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 23 de febrer del 2011

A "La noia que passa és veïna meva", l'antece dent de que és la noia i que passa és una oració de relatiu adjectiva. En canvi, a "La que passa és veïna meva", l'antecedent és implícit i la que passa és una oració de relatiu substantiva. L'actual normativa, però, troba que la que passa és informal i ens diu que, si la volem formal, hem de dir la qui passa .

Tot i que l'ús es decanta clarament per les formes el que, la que, els que, les que , la norma diu que, en registre formal, són més adequades el qui, la qui, els qui, les qui . Però aquestes últimes formes no funcionen quan l'antecedent més que implícit està sobreentès. A la frase "Avisa la noia que ve avui i la que vindrà demà", no sembla que puguem escriure "la qui vindrà", perquè noia està sobreentès i la noia qui vindrà seria incorrecte.

Fabra defensava el qui per a persona per evitar l'ambigüitat amb un el que de cosa.

"Aquest és el qui t'agrada (de noi)" / "Aquest és el que t'agrada (de llibre)". Però en la pràctica és una ambigüitat menys problemàtica que la subtil distinció entre antecedent implícit i sobreentès.

Així doncs, per estalviar inútils vacil·lacions i perquè les formes amb qui són clarament menys usades, crec que hi ha raons per donar per bones en tots els registres les substantives amb article + que .

Ja seria hora que els que arriben tinguessin la mateixa con sideració que els qui se'n van, perquè tot apunta que són els que es quedaran.

 

5)
 
6)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 9 de març del 2011
http://www.levante-emv.com/panorama/2011/03/09/llorente-nou/788861.html
 
 
Llorente, de nou
 
Vicent Josep Escartí
 
Fa no res que l'editorial Denes acaba de traure al carrer, a la col·lecció Rent, dirigida per Agustí Colomer, un volumet que porta un títol ben renaixencista: Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, a cura del professor de la Universitat de València Rafael Roca. S'hi conté una selecció ajustada dels versos d'inspiració religiosa escrits per Teodor Llorente al llarg de la seua vida i és, ara com ara, la millor forma per acostar-se a la religiositat d'aquell poeta. No són, però, manifestacions místiques o esclats de devocions abrandades, sinó que, en general, presenten l'element religiós com un component fonamental però, alhora, són testimoni, en molts casos, de comportaments, usos i costums socials practicats pel mateix Llorente o els seus familiars; o, encara, per personatges prototípics que, dotats de la força dramàtica del romanticisme encara romanent a la poètica llorentina, i ben ambientats en aquell rerefons valencià que el fundador de Las Provincias sap donar a la seua poesia, encara es fan de llegir de bon grat.

Missa d'alba, El llibre de missa de la meua mare o Ovelleta mansa, són composicions que, més enllà de la sensació de religiositat antiga que desprenen, mostren clarament alguns aspectes de la mentalitat valenciana de la segona meitat del XIX. Per altra banda, A Maria Santíssima, A la Verge de Montserrat o els Gojos a la Santíssima Verge Maria, Mare dels Desamparats mostren no sols els sentiments devots de l'autor sinó que entronquen amb les devocions populars, omnipresents al temps que va viure Llorente.

Acompanyats aquests i d'altres versos de l'iniciador de la renaixença a València per un estudi ric i mesurat del millor coneixedor de la seua obra, Rafael Roca, la dimensió religiosa llorentina se'ns mostrarà com un component vital més del poeta. No debades el lema de la reniaxença va ser «Patria, Fe, Amor». Com ha assenyalat el mateix Roca, «en la concepció patriarcal i espiritual de Llorente, la fe s'hi representa com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més trascendents i intensos de la vida». Una bona manera, la lectura d'aquest volum, d'acostar-se de nou a Llorente.


 
7)

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 7 AL 13 DE MARÇ DEL 2011

 

 

L'AVL presenta un manual per a facilitar la normalització del valencià en l'administració pública

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2878&Itemid=1

 

 

L'OVAL denuncia: retolació monolingüe a l'Hospital Clínic del Cap i Casal

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2880&Itemid=1

 

 

El Síndic de Greuges arxiva les queixes pel tancament de TV3 al País Valencià

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2881&Itemid=1

 

 

La importància de dir-se Català i Verdet

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2882&Itemid=1

 

 

Una pancarta gegant reivindica durant la mascletà el restabliment de les emissions de TV3

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2886&Itemid=1

 


El vot d'un magistrat conservador del TSJ avala la persecució del Consell contra TV3

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2887&Itemid=1

 

 

8)
 
 
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - a primeries
 
2) Eugeni S. Reig - Més roín que la tenca en suc
 
3) Pep Martí - Rebel amb causa
 
4) Gabriel Bibiloni - Despedida, comiat
 
5) Antoni Llull Martí - Estrúmbols i coses estrambòtiques
 
6) Màrius Serra - Datisme?
 
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra G)
 
8) Francesc Viadel - Gonçal Castelló, un senyor de Gandia
 
9) Softcatalà presenta l'open office 3.3
 
10) Novetat editorial: El català em sedueix. 53 reflexions de Tallers per la Llengua per viure millor en català
 
11)  Ramon Sangles i Moles - L'escoltant fa de llevadora
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: pauses
 
 
Si voleu rebre el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací