InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 459 (dimecres 16/03/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Terrosset de gel
 
 
3) Albert Pla Nualart - Complements directes amb 'a' i sense
 
4) Albert Pla Nualart - Però què coi vol dir 'governança'?
 
 
 
8) Josep M. Loste - Nivell C de català
 
 
 
1)

 

Article publicat en EL PUNT dilluns 21 de febrer del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/373128-terrosset-de-gel.html

 

Terrosset de gel

Eugeni S. Reig

 

Per a denominar un tros xicotet de gel que normalment emprem per a posar en una beguda i refrescar-la, els valencians hem usat sempre l'expressió terrosset de gel. Podem dir, per exemple, «a mi m'agrada molt el vermut amb uns terrossets de gel i que vagen desfent-se a poquet a poquet.»

En la narració curta d'Enric Valor titulada Danys mínims sobre coberta podem llegir: «Tots quatre l'emprengueren, com si els cremàs una set inextingible, amb refrescs abundosos carregats de gotes de diversos licors, amb els còctels, amb els terrossets de gel tritllejant en els gots irisats.» (Valor i Vives, Enric; Danys mínims sobre coberta, dins Obra Literària Completa, volum III, Fernando Torres Editor, S.A., València, 1982, pàgs.380-381)

El català normatiu ens diu que, per a aquest concepte, hem d'emprar el gal·licisme glaçó. Si cerquem glaçó en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana trobem que diu: «[del fr. glaçon, dimin. de glace 'glaç'].» Glaçó podria passar per un diminutiu de glaç, com guitarró és un diminutiu de guitarra, finestró ho és de finestra o botifarró de botifarra. Però no és així, glaçó no és una paraula creada per l'enginy del nostre poble, és una paraula francesa introduïda de manera forçada en la nostra llengua. Forçada i innecessària, perquè ja teníem una denominació pròpia, una denominació nostra: terrosset de gel. A més, encara que la paraula glaçó fóra un diminutiu de glaç –que no ho és pas– per als valencians seria una paraula estranya perquè els valencians, actualment, no usem la paraula glaç –els nostres clàssics sí que l'empraven molt–, només usem la paraula gel. No és fàcil, per tant, que la paraula glaçó, encara que semble un diminutiu de glaç, arrele entre els valencianoparlants com tampoc és fàcil que arrelen alguns derivats autèntics de glaç com ara glaçada (= gelada), glaçar (= gelar) o glaçat (= gelat). Radicalment diferent és el cas de cultismes com ara glacial, glaciació o glacialment. Si tenim l'expressió terrosset de gel que ha creat l'enginy del nostre poble i que és fàcilment comprensible per tothom, ¿per quin motiu hem de substituir-la per un gal·licisme que ens és totalment alié i que pot resultar estrany i totalment incomprensible a algunes persones? El valencià culte ha de ser assequible si volem que el poble l'assumisca, que el faça seu.

En el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines trobem la paraula glaçó de la qual diu: «francesisme desusat i a evitar (DFa., AlcM, però no hi ha altra notícia, mentre que el fr. glaçon és de vida constant i general des del S. xii).» (DCat, IV, 521a12). En efecte, si cerquem la paraula glaçó en el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra trobem aquesta definició: «Tros de glaç.» Exactament la mateixa definició trobem en el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll i en el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor. En el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana i en el Diccionari Valencià, editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Editorial Bromera trobem la definició següent: «Tros, especialment dau, de glaç.» En el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició) trobem: «Tros petit de glaç, generalment en forma de dau, obtingut en un congelador. Posar dos glaçons a la beguda per refredar-la.» El Diccionari castellà-català / català-castellà de Santiago Albertí (1a edi., 1961) no recull la paraula glaçó. El Diccionari català-castellà / castellà-català de Francesc de Borja Moll (1994) tampoc l'arreplega. El vocable glaçó no el trobem en cap diccionari català ni valencià anterior a Fabra. Aquest gal·licisme el va incloure Pompeu Fabra en el seu diccionari l'any 1910 i d'aleshores ençà ha tingut una fortuna diversa. En els llocs de la nostra àrea idiomàtica a on s'ha conservat la paraula glaç i derivats, ha arrelat, en els llocs a on no s'ha conservat glaç i només s'usa gel, no ha arrelat gens, excepte en algunes persones molt conscienciades i fortament interessades en la llengua. La immensa majoria de valencianoparlants no té ni idea què és això de glaçó, diuen, per desgràcia, 'cubito', en castellà. Si volem un valencià més digne i més autèntic, hem d'explicar als valencians que això que en castellà es diu cubito de hielo en valencià es diu terrosset de gel. Aquesta expressió, que encara és viva, és fàcilment comprensible i assimilable per tots els valencians. Tothom l'entén perfectament i, per tant, pot fer-la seua i usar-la a tota hora sense cap problema.

Cal aclarir que la locució terrosset de gel no és exclusivament valenciana, era d'ús general en tota la nostra àrea lingüística abans que Fabra introduira el francesisme glaçó en el seu diccionari. Podem trobar-la en autors catalans del segle xix com ara Santiago Rusiñol, encara que en els catalans és més fàcil trobar terròs de gel, sense diminutiu. Ja sabem que els valencians tenim molta afició a emprar diminutius.

Tant l'expressió terrosset de gel com la paraula glaçó tenen sentit en qualsevol moment de la història de la humanitat que les apliquem, en canvi, l'expressió castellana cubito de hielo, hui en dia àmpliament usada, té sentit únicament a partir del moment que s'inventen els congeladors elèctrics domèstics, abans no. Els congeladors elèctrics fan terrossets de gel que antigament eren de forma cúbica i ara són de forma troncocònica o troncopiramidal perquè és més fàcil traure'ls del motle (les definicions de glaçò del GDLC, del DVal i del DIEC ja són obsoletes). En castellà, abans d'inventar-se l'expressió cubito de hielo –que quasi sempre és diu, simplement, cubito, tinga la forma que tinga–, no s'usava cap denominació específica, es deia només hielo. El primer diccionari de la Real Academia Española de la Lengua que arreplega el vocable cubito és el de l'any 1992 (la xxi edició). En l'arxiu electrònic de la RAE consta que el mot cubito, en l'accepció definida, s'usa per primera volta l'any 1969 en la novel·la Conversación en la catedral de Mario Vargas Llosa. En el mateix arxiu podem comprovar que, en els escrits castellans de finals del xix i de bona part del xx, és corrent la fórmula con hielo.

 

 2)

 
 
 
 
3)
 
Publicat en el diari ARA divendres 18 de febrer del 2011

Un lector no veu clar que en la frase d'ahir "Al pare no l'he vist" escrigui al pare i no el pare . Ell té entès que el complement di recte (CD) no porta cap a al davant. És un tema interessant que Joan Solà va deixar clar en la seva última lliçó. Simplificant-ho una mica, Solà diu que la a només és incorrecta quan el CD va darrere el verb, no és un pronom fort i no crea ambigüitat. Vegem quan podem -i per mi és millor- posar-hi la a .

Sempre que el CD vagi davant del verb. Passa en dislocacions ("A l'Anna no l'ha vist"), en oracions de relatiu ("La dona a qui estima") i en les interrogatives ("A qui ha insultat?"). Si escrivim "L'Anna no l'ha vist", "La dona que estima" i "Qui ha insultat", no podem saber qui veu, qui estima i qui insulta. I, si no volem crear estranyes asimetries, crec que val més mantenir-la encara que un canvi de persona desfaci l'ambigüitat ("A l'Anna no l'has vist").

La a també és lícita davant pronoms com cadascú, qualsevol, ningú, algú i tothom i és obligatòria davant pronoms personals forts, que quan fan de CD són duplicats amb un pro nom feble: "L'he vist a ell", "M'afecta a mi". Si hi ha duplicació, encara que no sigui amb pronom, la a s'ha de mantenir: "Ens acusa als professors". I també s'ha de mantenir, per simetria, en frases com "A qui fa molt que no veig és al Joan", "M'han renyat a mi i als meus companys". I el consell final és: sempre que sense a la frase sigui ambigua, poseu-hi a.

 
4)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 21 de febrer del 2011

Però què coi vol dir 'governança'?

Albert Pla Nualart

De sobte, com bolets, sorgeixen paraules noves que ningú sap ben bé què volen dir. Les diuen els polítics, els politòlegs, els economistes. I un dia te les diu a l'ascensor aquell veí que sempre vol fer veure que hi entén, i sospites que es fan servir més per impressionar que perquè facin falta. L'última és governança .

La trobareu en els mateixos llocs on les coses es posen en valor o s'implementen .

Al DIEC encara no hi és, però a la RAE ja hi trobo gobernanza : "Arte o manera de gobernar que se propone el logro de un desarrollo económico, social e institucional duradero, promoviendo un sano equilibrio entre el Estado, la sociedad civil y el mercado de la economía" . La retòrica recorda els discusos del rei per Cap d'Any: una sonsònia ideal per agafar el son.

Però concretem: què diu governança que no digui govern? Aquesta és la clau: el govern, entès com a acció o efecte de governar, sona antic i ha perdut sex appeal . Té un deix autoritari i deixa massa clar qui mana. Amb la globalització, tant o més que els governs, mana un fantasma que rep el nom de mercat i, com que no l'hem triat, cal suavitzar-li la duresa dels trets vestint-lo de participació democràtica. D'aquest flou semàntic en diem governança . Però si no voleu ser tan cínics i us agrada pensar en positiu: sempre podeu dir que la governança és l'intent de posar regnes democràtiques a aquest cavall desbocat.

 

5)
 
Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
 
http://www.gela.cat
 
 
6)
 
Quan transfrontaler no ritma amb català
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=Q7CwWU_rJm0&feature=player_embedded
 
 
7)
 
Publicat en EL PUNT divendres 11 de març del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/381655-stepv-denuncia-la-involucio-de-lensenyament-en-valencia.html
 

STEPV denuncia la involució de l'ensenyament en valencià

Només el 29% de l'alumnat rep l'escolarització en la llengua pròpia

Ens consta un creixement continu en l'última dècada, però molt lent amb tan sols dos punts per any

Trenta anys després de ser aprovada per unanimitat a les Corts la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), només un 29% de l'alumnat rep l'ensenyament en valencià, malgrat el creixement de la demanda. Aquesta és la primera conclusió de l'Informe sobre l'ensenyament en valencià: de l'entrebanc a la involució, presentant per STEPV.

El sindicat torna a denunciar una vegada més, el desequilibri amb què s'aplica tant pel que fa al territori —Castelló és la demarcació amb més alumnes escolaritzats en valencià—; la titularitat de les escoles (el 94% de l'ensenyament en valencià es fa als centres públics i sols un 6 per cent a la privada-concertada); i el tram d'ensenyament (màxim grau d'aplicació a infantil, que es va perdent a poc a poc, en la resta d'etapes).

La novetat de l'avaluació d'enguany rau, i és allò que justifica el títol, és el canvi d'actitud de la conselleria d'Educació envers l'ensenyament en valencià. “Fins ara Font de Mora s'ha dedicat a entrebancar l'expansió, perquè és cert que creix l'ensenyament en valencià, però ho fa molt lentament, tan sols dos punts per any en l'última dècada”, explica Rosa Roig, responsable de l'informe. Una afirmació que segons el sindicat, pot constatar-se en la reducció de pressupost per a ajudes al valencià; la reducció del nombre d'assessors; modificació de la normativa de desplegament de la LUEV; i les amenaces de fer desaparéixer els programes lingüístics, etc.

“El sindicat té la certesa que és un moment decisiu per al futur de la llengua en l'àmbit educatiu, perquè el govern valencià ha començat a canviar una política lingüística d'entrebancs, per una altra, de ben diferent, d'una autèntica involució contra l'extensió i consolidació del valencià en l'ensenyament”, denuncia Roig.

 

8)
 
Publicat a
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/377716-nivell-c-de-catala.html
 
 
Nivell C de català
 
Josep M. Loste
 
 
No podem permetre que els extremistes uniformitzadors, que volen que Catalunya esdevingui una terra erma, sense llengua ni consciència, se'n surtin amb tota la tranquil·litat del món. De cap de les maneres podem consentir que el recurs presentat pel grup catalanofòbic Convivència Cívica Catalana, contra el decret de llengües a la universitat (que estableix que el professorat universitari de llarga estada a les universitats catalanes hagi d'acreditar el nivell C de català) pugui reeixir. Cal tenir molt present que el nivell C de català és l'anomenat “nivell de suficiència” que actualment s'exigeix, per exemple, a un auxiliar administratiu; és a dir, que demanar a un professor universitari (una professió molt qualificada) aquest coneixement de català és el mínim a exi-gir. Al meu entendre, considero que, fins i tot, a determinats professionals universitaris se'ls hauria de requerir, com a qualsevol país normal i digne d'arreu del planeta, el nivell D (superior) de català. Per altra banda, seria una gran paradoxa que un govern, que dia rere dia, es considera el campió de la defensa de la llengua i la nació catalanes no reaccionés amb fermesa nacional davant d'aquesta, premeditada, agressió, contra la llengua pròpia de Catalunya. No hi ha dubte que representaria una profunda decepció, que l'executiu català no fes front a aquest nou torpede contra la línia de flotació del procés de normalització lingüística.
 
 
9)

 

Publicat en EL PUNT dimecres 9 de març del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/380630-bromera-edita-una-antologia-poetica-de-carles-salvador.html

Bromera edita una antologia poètica de Carles Salvador

“Elogi de la meua terra i altres poemes” arriba a les llibreries vint anys després de l'últim recull de poemes de l'autor
 
Bromera acaba d'incorporar al seu catàleg una antologia poètica de Carles Salvador. Elogi de la meua terra i altres poemes, que arriba a les llibreries vora vint anys després de l'últim recull de poemes de l'autor, s'ha publicat en la col·lecció Els Nostres Autors. El responsable de la selecció de poemes i de la introducció és Gonçal López-Pampló, professor associat de la Universitat de València.
 
Tot i ser un dels escriptors valencians més destacats de la primera meitat del segle xx, Carles Salvador és relativament desconegut per una part important del públic valencià. Amb aquesta antologia, Bromera vol “homenatjar el poeta i convidar a llegir la seua obra, així com reconèixer la seua tasca com una veritable contribució al progrés de la nostra societat i apel·lar al valor pedagògic de la seua poesia, ben útil per a ensenyar a estimar la llengua, com ho feia ell”, apunten des de l'editorial.
 
Juntament amb els textos més coneguts i representatius, s'hi ha inclòs altres que no havien tingut tanta repercussió i fins i tot d'altres, com ara els poemes de Cistell de fruita, que no s'havien reeditat des que Salvador els va publicar el 1954.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací