InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 457 (dilluns 14/03/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Presentació del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
2) Commemoració del 25è aniversari de l'Institut Menorquí d'Estudis

3) S'ha mort Lluís Marquet, normalitzador de la terminologia tècnica i científica / J. Daniel Bezsonoff - En la mort de Lluís Marquet
 
 
5) Màrius Serra presenta L'home del sac a Barcelona
 
 
7) Lluís Meseguer - Josep Iborra / Josep Lluís Doménech - A Josep Iborra, mestre i amic / Josep Piera - Recordant Josep Iborra
 
8) Classes de català al carrer per denunciar la retallada / Manifest de l'Assemblea de Treballadors del CPNL
 
 
 
 
1)
 
Presentació del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
En aquest llibre hi trobareu 500 citacions sobre la llengua catalana -encoratjadores, entusiàstiques, positives- de persones d'àmbits molt diversos, la majoria ben conegudes, d'arreu dels Països Catalans.
 
Dia i hora: Dimecres 16 de març a les 19 h.
 
Lloc: Seu d'ÒMNIUM CULTURAL. Diputació, 276, pral - Barcelona
 
Hi intervindran: Miquel Strubell, sociolingüista i director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, David Pagès i Cassú, autor del llibre i Vinyet Panyella, escriptora i membre de la Junta Directiva d'Òmnium Cultural.
 
ENTRADA LLIURE
 
 
2)
 
Commemoració del 25è aniversari de l'Institut Menorquí d'Estudis
 
L'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Menorquí d'Estudis i el Consell Insular de Menorca tenen l'honor de convidar-vos a la commemoració del 25è aniversari de l'Institut Menorquí d'Estudis.
 
En l'acte assistiran:
— Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans
— Jaume Mascaró, president del Consell Científic de l'Institut Menorquí d'Estudis
— Josep Miquel Vidal, coordinador científic de l'Institut Menorquí d'Estudis
— Joan Torres, president de l'Institut Menorquí d'Estudis
— Marc Pons, president del Consell Insular de Menorca
 
Durant l'acte es farà la presentació de dos llibres:
— Natura i societat: mosaics a Menorca, a càrrec de Guillem López Casasnovas, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.
— Menorca, 40 paisatges personals, a càrrec de Vicenç Villatoro, escriptor i director de l'Institut Ramon Llull.
 
Dia:        15 de març de 2011
Hora:     19.30 hores
Lloc:       Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona)
 
 
3)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 12 de març del 2011

S'ha mort Lluís Marquet, normalitzador de la terminologia tècnica i científica

Fou el coordinador dels articles de ciència i tècnica de la Gran Enciclopèdia Catalana

Lluís Marquet i Ferigle s'ha mort, inesperadament, dissabte a la matinada, amb setanta-tres anys. Nascut a Barcelona el 1937, era doctor en enginyeria industrial. Tot i aquesta formació científico-tècnica, va consagrar la major i millor part de les seves energies a la normalització del vocabulari científic i tècnic català. Autor i coautor de llibres, d'incomptables articles especialitzats o divulgatius, era una autoritat indefugible en la matèria, pel rigor amb què l'estudiava i la tractava.

Enginyer, com en Pompeu Fabra, l'obra del qual va prosseguir en l'àmbit del lèxic especialitzat, i com en Jaume Vallcorba i Rocosa, amic i col·laborador seu, la seva obra de normalització del vocabulari científic i tècnic del català es caracteritza per un rigor metodològic impecable.

Tot i no formar part del cercle acadèmic de la filologia catalana, fou el coordinador del vocabulari i dels articles tècnics i científics de la Gran Enciclopèdia i era responsable de la comissió lèxica del Col·legi d'Enginyers Industrials. També és l'autor, o coautor, de reculls de lèxic científico-tècnic i d'estudis de lexicologia indefugibles: 'Diccionari d'electrònica' (1971), 'Vocabulari de luminotècnia' (1978), 'Diccionari del taller mecànic' (1991) i 'El llenguatge científic i tècnic' (1993), en són alguns. Havia escrit, així mateix, incomptables articles sobre la matèria, publicats a Serra d'Or i a revistes altres, una part dels quals es troba aplegada en els tres volums de 'Novetat i llenguatge' (1979-85).

La mort l'ha sorprès quan feia els últims retocs a la compilació de l'obra completa de Jaume Vallcorba.

 
----------------------------
 
Publicat en el diari digital e-notíces dissabte 12 de març del 2011
 
En la mort de Lluís Marquet
 

Tornava d'Anglaterra, entusiasmat. Acabava de veure, com cada dissabte, dos episodis de les investigacions del tinent Columbo i ara sé que dormiré molt malament aquesta nit...S'ha mort en Lluís Marquet, un gran especialista de la terminologia tècnica i científica en català. Un altre amic se'n va...Què coi passa enguany? Sant Pere vol catalanitzar el Paradís cridant un per un els seus millors servidors? En Solà, en Jordi Barre, Joan Colomines i Puig, Josep Iborra i ara en Lluís... Feia 25 anys que el coneixia. Enraonar amb ell a Prada era una dels grans plaers de la vida. Rèiem, entonàvem ' Solamente una vez ', miràvem amb una discreció relativa les dones boniques i, esperant l'arribada del mestre Gabriel Bibiloni que aviat passaria la mar, xerràvem durant hores. Unes hores encantades al tendal de la universitat catalana d'estiu quan l'airina del Canigó refresca un xic la vall. Entre dos acudits, comentàvem les interferències lingüístiques i els nyaps del nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Com Pompeu Fabra, en Lluís Marquet era enginyer i la seua formació científica li donava un rigor apreciable i apreciat a l'hora d'encarar-se amb qüestions filòlogiques. En Lluís no tenia pas por d'enfrontar-se amb les patums i d'exposar les seues propostes a contra corrent. Més enllà del gran lingüista, recordi l'amic. Un home deliciós, alegre, simpàtic, immensament simpàtic, amb un somriure permanent, un somriure de mainatge que les lletjors del món no han pogut amargar...



J. Daniel Bezsonoff


4)
 
Publicat en el diari ARA dijous 10 de març del 2011

Les emissions de TV3 al País Valencià divideixen el Tribunal Superior de Justícia

Dos dels cinc magistrats que tractaven el cas han emès un vot particular per oposar-se a la sentència

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha emès avui una nova sentència sobre l'emissió de TV3 al seu territori. La resolució ha provocat una divisió entre els membres del tribunal, ja que dos d'ells han emès un vot particular, en contra del què dicta el text. “Això suposa una fractura en el si del TJC respecte la interpretació i valoració jurídica que es fa dels fets”, segons un comunicat d'Acció Cultural del País Valencià.

La sentència dictada és en contra dels repetidors pels quals s'emetia TV3, propietat de la Fundació Ramon Muntaner juntament amb ACPV, i demana el pagament d'una sanció de 100.000 euros i el tancament dels repetidors de Llosa de Ranes i Alginet.

A diferència d'anteriors sentències, en aquest cas el tribunal, format per cinc magistrats, s'ha pronunciat de manera contradictòria. Tres magistrats, entre ells el president, mantenen la posició favorable a l'administració i consideren correctes aquestes sancions. Però els altres dos magistrats s'hi han oposat mitjançant vot particular i manifesten que aquestes sancions haurien de ser nul·les.

La Fundació Ramon Muntaner, que ja comptava amb obtenir un resultat negatiu al TSJ, recorrerà aquesta sentència davant el Tribunal Suprem, de la mateixa manera que ACPV ja ho va fer en el seu cas l'any 2008. Ara bé, el contingut del vot particular i el fet que estigui formulat per dos magistrats afavoreix notablement l'argumentació en favor de les emissions de TV3. Els que han emès vot particular creuen que els fets no estan tipificats, que no està determinada la competència de la Generalitat Valenciana i que la sanció imposada és desproporcionada i arbitrària.

 

5)
 

CONVOCATÒRIA

ESMORZAR DE PREMSA

 

Màrius Serra presenta L'home del sac a Barcelona

 
Es tracta de la primera novel·la que va publicar el polifacètic escriptor català
 

L'autor Màrius Serra presentarà als mitjans L'home del sac en un esmorzar de premsa que tindrà lloc el dimarts 15 de març, a les 11.30 h, al restaurant Attic (Rambla, 120) de Barcelona. Màrius Serra atendrà les peticions d'entrevistes durant tota la jornada. L'home del sac, publicada per Bromera en la col·lecció «L'Eclèctica», és la primera novel·la que va escriure el polifacètic escriptor català, ara revisada i definitiva, amb la qual va bastir un llibre que es multiplica com un joc de miralls.

L'home del sac és una obra enigmística que vol amagar sota una superfície de realitat quotidiana tot allò de desconegut, de fantasmagòric i d'injustificable que oculta la ment humana. Tot comença amb la desaparició de Tim O'Teu, un enigmista de la Rambla. La seua nóvia, Raquel Fuster, recorrerà al doctor Genís per tal d'esbrinar què ha passat. Junts, analitzen la novel·la que Tim va deixar escrita. De fet, serà la clau per a descobrir on és ara. Així, els diferents fils argumentals del relat s'entrecreuen i construeixen una obra rica i intricada amb la qual l'autor de Verbàlia va començar a explorar la riquesa del joc verbal i els enigmes del llenguatge.

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor i llicenciat en Filologia Anglesa. El seu món creatiu gira al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat llibres de relats, novel·les i traduccions d'autors anglosaxons. Especialitzat en jocs de paraules, col·labora habitualment amb l'Avui, La Vanguardia i Catalunya Ràdio. L'home del sac és la primera novel·la de l'autor a Bromera.

 
Per a confirmar l'assistència a l'esmorzar o concertar una entrevista, pots posar-te en contacte amb el Gabinet de Comunicació d'Edicions Bromera (a/ Carol Borràs) a través dels telèfons 962 459 705 i 661 936 247 o de l'a/e carol@bromera.com
 
 
6)
 
 
 
7)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dijous 3 de març del 2011
http://www.levante-emv.com/panorama/2011/03/03/josep-iborra/787361.html
 
Josep Iborra
 
Lluís Meseguer
 
Quaranta dies sencers d'estiu de l'any 1984 els va passar Josep Iborra, com sempre, compensant el seu endormiscat estat de salut amb l'obertura al món de les seues pures i titàniques qualitats intel·lectuals. Tal tensió entre saviesa i voluntat la va exercitar escoltant 237 versions sobre la segona de les Elegies de Bierville, que comença: "T'evocaré, Súnion, amb un crit d'alegria". Tal penitent paciència va infantar l'èxit de les primeres i decisives oposicions de professors de Batxillerat de l'assignatura anomenada de Valencià Llengua i Literatura.

En aquella època en què, rere l'estela de don Manuel Sanchis, li va tocar de governar l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València, anaves al despatx de qui va signar més certificats de valencià a mestres de la història del món, i el trobaves aclofat al seient d'una estança fosca, prop de Joan Lluís Vives. Alçant els ulls del llibre que llegia -d'algun amic francés de la seua especialitat, Diderot, Voltaire, Montaigne, Camus, Fuster, Blasco, si és que no són el mateix amb diversos noms-, somreia als dolors intel·lectuals i morals del País, i feia la gran pregunta amb veu mòdica: "¿Què hi ha?".

Vaig passar aquell estiu d'oposicions, assegut a l'esquerra d'Iborra amb circumspecció -compartida amb Agües, González Caturla i Caterina Solà-, i vigilava la irritada incomprensió del savi Iborra sobre les variacions de la ignorància sideral que l'envoltava: ¡dels aspirants a mestres de la llengua! De tant en tant, jo el torturava dient-li amb veu baixa: "¡Josep, ara mateix, a Bayreuth està començant L'holandés errant!".

El rictus adolorit d'enyorança de l'ideal era concloent en el seu rostre. Murmurava "Kein Zweifel!", mentre escoltava pacient la veu valenciana opositora, acalorada a la recerca de treball, fundadora l'època socialment més gloriosa de les lletres valencianes contemporànies -que no és molt, però és tot-, amb insegura glossa de les metàfores del mariner, l'embriac i l'exiliat lamentant la destrucció de la memòria d'Europa, i acostant-se al marbre absolut, a la serena grandesa del temple de Súnión, talment la del savi Iborra, ric del que ha donat i en sa ruïna tan pur.
 
-------------------
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 4 de març del 2011
 
 
Josep Lluís Doménech

La xarxa era l'encarregada principal de donar la notícia. A això de les 7 de la vesprada del dijous, 24 de febrer llegia jo un curt comunicat en el qual em feia saber que en Josep Iborra havia mort. Una embòlia ocorreguda la setmana anterior era la causant. Durant tota la setmana la impotència havia estat la constant que definia l'estat d'ànim de tots els qui coneixíem la seua situació i havíem estat en contacte amb la seua família.

Milers de records em passaren pel cap, molts d'ells relacionats amb la seua estada en Alberic, lloc on vaig tindre la sort de ser alumne directe seu. Recorde quan, de xiquet, damunt de la taula del seu despatx vaig poder contemplar el primer llibre que jo havia vist escrit en valencià (Guerra i pau) i de com, innocent de mi, li feia preguntes al bo d'en Josep sobre la llengua. Era el descobriment d'un nou món.

Gran professor, d'una saviesa extraordinària, excel·lent didacta i, com va dir Fuster d'ell, un home amb una gran cultura. Sabia de tot. Hauria d'haver escrit més, ja que els seus llibres (Fuster portàtil, Inflexions, Confluències, La trinxera literària, Paràboles i prou, Breviari d'un bizantí), de vegades nascuts com a conseqüència de l'obtenció d'algun premi literari, són autèntics referents de la literatura escrita en valencià del segle XX i del XXI. Com a crític literari era excel·lent. La setmana de patir la tràgica malaltia em deia que estava una mica peresós, ja que per a escriure una crítica d'un llibre s'havia de llegir ben llegida l'obra, i això l'obligava molt. Així treballava Josep Iborra.

A més, des del punt de vista del seu comportament cívic, és un esclavó del valencianisme que s'ha perdut, però, sobretot ha estat la persona prudent, discreta, estimuladora, generosa. Feia goig parlar amb ell. A banda dels records a què et portava la conversa, te n'anaves a casa molt reconfortat.

Una gran pèrdua per a tots que ens obliga a recordar-lo constantment, a parlar d'ell en les nostres coses, a llegir la seua obra i a donar ànims a la seua família.
 
----------------
 
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 6 de març del 2011
 
 
Josep Piera
 
La desaparició d'un escriptor a qui hem conegut i apreciat, sol activar, com un despertador de la memòria, el record de l'obra, i el mestratge que ens n'ha deixat. I el primer que ens ve al cap és com el vam conèixer, i quina mena de relació hi vam mantenir en el passat. A Josep Iborra, el vaig conèixer a les primeries dels 70, a Gandia. El recorde en el salonet del pis on vivia, envoltat de llibres, assegut en un butacó, amb una manteta que li escalfava les cames, i fent-nos d'amical conseller de lectures. A sa casa, m'hi va dur Ignasi Mora, alumne seu a l'institut, qui l'admirava pels seus bons gustos i criteris literaris, tan difícils de trobar ací, en aquells anys. Jo diria, per tant, que Josep Iborra per aquell temps exercí de mestre particular d'Ignasi Mora; va ser per Mora que a Gandia uns altres descobrírem l'home discret i el professor afable que era Iborra. Ell seria el professor assenyat i valencianista a qui respectàvem pels amplis coneixements de la literatura europea que tenia, i pels seus ponderats comentaris, sovint estimulants. Uns pocs anys després, durant la segona meitat dels 70, després de la mort del general Franco, en plena eclosió, ebullició i modernització del valencianisme polític i cultural, ens retrobàrem a València, i treballàrem junts un parell de cursos, com a part de l'equip pedagògic de Manuel Sanchis Guarner a la Universitat. Josep Iborra, tot i la seua fràgil salut, s'animà a fer de crític, potser espentat per les il·lusions arrauxades dels joves escriptors, i es decidí a publicar comentaris crítics sobre les incipients creacions de la nova generació literària. I es convertí en el crític valencià de referència de la generació literària dels 70. Sense la seua visió experta de crític atent, de ben segur que la nostra literatura actual no hauria segut la que és. Va ser un intel·lectual respectat, i volgut, en aquells atrotinats temps setanters, a València. I després. I també ara.
 
8)
 
Publicat a

Classes de català al carrer per denunciar la retallada

Els treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística, cansats de “la precarietat laboral i la mala gestió”

Els recursos cauen entre un 10% i un 15%, i es deixen de contractar professors


Cansats de patir condicions de treball precàries, de retallades, del que consideren “acomiadaments encoberts” i de no rebre explicacions dels seus superiors, els treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) sortiran, com a mesura de protesta, a fer classes de català al carrer. La primera lliçó a l'aire lliure la faran dissabte 12 de març a partir de les onze del matí a la plaça de la Mercè, a Barcelona, i anirà seguida d'una xerrada de l'escriptora Patrícia Gabancho i d'una ruta històrica amb Dani Cortijo.

“La retallada dels pressupostos per als cursos de català es converteix en una retallada de drets”, van denunciar ahir els treballadors del Consorci en un comunicat. Recorden que després de tres anys de creixement de pressupost per atendre la nombrosa demanda d'alumnes –entre el 2007 i el 2009–, l'any passat ja no es van augmentar recursos i aquest es preveu una retallada entre el 10% i el 15% dels recursos ordinaris. El pressupost extraordinari no està confirmat, tot i que des de la Direcció General per a la Immigració asseguren que la seva aportació serà d'un milió d'euros, igual que el 2010.

Llistes d'espera

Els professors de català critiquen que “l'administració pública exigeix uns coneixements de català i no en pot garantir l'oferta formativa”, que no hi ha prou cursos de continguts regulars i els alumnes s'han d'apuntar als específics d'atenció al públic o d'atenció geriàtrica, i que hi ha “llargues llistes d'espera” perquè no es pot garantir la continuïtat dels cursos.

Per mostrar la precarietat, expliquen que el 41% dels contractats l'any passat eren temporals i que els que estaven a punt de tenir dret a un contracte indefinit han estat informats que no se'ls contractarà fins d'aquí a sis mesos.

-------------------

Manifest de l'Assemblea de Treballadors del CPNL
 
1. El Consorci per a la Normalització Lingüística és una institució catalana que nasqué fa més de 20 anys amb la tasca no gens menyspreable d'«estendre l'ús social de la llengua catalana». Després de 40 anys de dictadura, i amb una societat que acarava el futur des d'una situació sociolingüística complexa, el CPNL va començar a treballar amb la voluntat democràtica de restablir un greuge cultural, de guarir les ferides d'una cultura molt malmesa, i de teixir ponts entre persones de totes les procedències. Així mateix, hi havia la necessitat de conciliar els parlants de la llengua catalana amb la seva biografia, en la qual s'havia produït un aprenentatge del món sense l'aprenentatge de la pròpia llengua. En aquest darrer cas, calia actuar contra el sentiment estès de ser parlants d'una llengua menor, potser fins i tot d'una llengua que no es mereixia l'accés a la norma i a l'ús no diglòssic.
2. Aquesta tasca enorme va començar a funcionar des del voluntariat. Moltes persones, en les seves hores lliures, en escoles, centres culturals, associacions de veïns i altres entitats que han conformat i fet sobreviure la cultura i la identitat catalana, es dedicaven, bàsicament al vespre, a fer classes de català per a adults. S'engegava, doncs, un servei social per a nouvinguts, i per als ciutadans, autòctons i arribats al llarg de les darreres dècades, que no sabien escriure ni llegir la llengua pròpia. Al començament sense materials, i moltes vegades sense formació pedagògica, aquests voluntaris es dedicaven a aquesta tasca importantíssima.
3. La tasca i l'objectiu primordial del CPNL és l'acolliment, lingüístic, social i personal, dins una societat complexa culturalment, feta de persones de procedències ben diferents que creen un entorn ric i plural. Aquesta institució, que va néixer del voluntarisme i del saber col·lectiu, ha anat creixent i s'ha convertit en un ens públic que participa dels ajuntaments i del govern del país. Avui, aquesta tasca d'ensenyament, d'assessorament i de dinamització social la duem a terme professionals amb un alt grau de formació en llengua i cultura catalanes, entre altres sabers, eines, estratègies i aptituds. Potser perquè amb els anys ha continuat viu el prejudici de no merèixer-nos tenir una cultura de primer ordre, potser per la gasiveria i la manca d'imaginació que ha caracteritzat la política d'aquest país, i potser fins i tot per algunes engrunes de corrupció, prebendes i tractes de favor, el CPNL s'ha bastit sense una planificació global, ha anat creixent sense autodotar-se de mecanismes de gestió i estructuració, i ha basat la seva política contractual en la temporalitat i la precarietat crònica de bona part dels seus treballadors.
4. Sempre hem treballat amb pocs recursos, moltes ganes i molta imaginació, i comptant  amb la col·laboració dedicadíssima i la comprensió dels nostres aprenents.  Hem assumit que no tenim una seu pròpia i, per tant, continuem fent les classes en espais que ens presten altres institucions. Hem dut a terme la nostra activitat allà on ha calgut i amb els mitjans que hem trobat. Hem experimentat una mancança crònica de bons materials didàctics i hem engiponat els nostres propis dossiers, recursos, cançons. Nosaltres sempre hem sabut que treballem en una institució sense afany d'opulència que té una tasca social cabdal, importantíssima.
5. Ara, avui, comencem a dir prou. Arran d'un fet potser insignificant en la llarga història de la institució, i potser difícil de comunicar en temps on a tots ens penja damunt el cap l'espasa de Dàmocles de la crisi, el CPNL ha dut a terme l'acomiadament encobert d'un bon gruix de companys de Barcelona per tal que no adquireixin el dret a ser indefinits. D'aquí neix l'Assemblea de Treballadors del CPNL. Hem decidit deixar de tenir por i denunciar la precarietat laboral de la institució. S'hi han afegit companys d'arreu de Catalunya que han estat acomiadats i que han patit una retallada de recursos. Ens neguem a acceptar l'excusa de la crisi perquè creiem que el problema del CPNL és un problema de gestió i d'honestedat més que d'economies —tot i que sabem que també ho és. Des d'aquest fet aparentment insignificant en un entorn on tot sembla esfondrar-se, hem decidit unir-nos i mirar lluny —més que no pas fer demandes corporativistes i d'abast més reduït— per fer un seguit d'exigències que fem públiques en aquest manifest:
— Volem que el CPNL esdevingui una institució digna i de primer ordre, a l'altura de la tasca que desenvolupa.
— Volem un índex de temporalitat laboral mínim que respongui realment a les necessitats del moment.
— Volem una entitat democràtica i transparent que respecti els seus professionals com es mereixen.
— Volem un procés de selecció del personal del CPNL que sigui objectiu, net i obert en forma de borsa de treball que aturi d'una vegada els acomiadaments encoberts i les contractacions irregulars.
— Volem una reestructuració més eficient i democràtica de la institució que analitzi el nombre i la necessitat dels càrrecs directius i polítics que la regeixen.
Perquè creiem que EL CATALÀ NO ESTÀ EN CRISI. No hi està perquè avui dia hi ha persones que el continuen ensenyant i aprenent, usant i estimant. Mentre aquest esperit de dedicació i de generositat continuï viu, malgrat la crisi de model i de gestió d'algunes entitats públiques, afirmarem ben clarament que EL CATALÀ NO ESTÀ EN CRISI.
Assemblea de Treballadors del CPNL

 
Ha arribat el moment de sortir al carrer i explicar què està passant al CPNL. Perquè els treballadors del CPNL estem convençuts que el català no està en crisi! Contra la precarietat laboral, l'opacitat en la gestió pública, les retallades i els acomiadaments encoberts, sortim a fer les classes de català al carrer cada dissabte al matí d'11 a 14.
 
Lloc: Plaça de la Mercè <M> L3 Drassanes L4 Jaume I
Classes per a tothom i per a tots els nivells
I també: El racó de les parelles lingüístiques, coques per esmorzar i convidats molt especials.
 
Aquí teniu el programa, no hi podeu faltar!
 
Dissabte 12 de març – Lliçó 1: Llengua i Història
+ xerrada amb Patrícia Gabancho i ruta històrica amb Dani Cortijo
Dissabte 19 de març – Lliçó 2: Llengua i Música
+ concert amb Cesc Freixas
Dissabte 26 de març – Lliçó 3: Llengua i Teatre
+ Teatre de carrer amb Els Pirates Teatre
Dissabte 2 d'abril – Lliçó 4: Llengua i Humor
+ espectacle d'humor
Dissabte 9 d'abril – Lliçó 5: Llengua i Poesia
+ recital de poesia amb Enric Casasses, David Caño, Núria Martínez Vernis, Josep Ramon Roig i Carles Rebassa
 
Concert de fi de curs dissabte 9 d'abril al vespre
Si et vols posar en contacte amb nosaltres per col·laborar, fer suggeriments, o si t'animes a fer una classe, escriu-nos a assembleadetreballadorscpnl@gmail.com
 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací