Dijous passat a la nit el senyal de TV3 es va apagar al País Valencià, després de 25 anys. La decisió la va prendre la propietària dels repetidors, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que presideix Eliseu Climent.
És la determinació més dura que ha hagut de prendre en aquests temps?
Sí. Sempre havíem tingut problemes, també en època socialista. José Barrionuevo, com a ministre de l'Interior, ens va posar una multa de 15 milions de pessetes. Zaplana també va posar-nos dificultats, però ha sigut Camps el que ens ha sotmès a una persecució en tota regla. Fins i tot va modificar una llei en desembre expressament per anar contra ACPV.
Llavors, Camps és l'únic culpable?
Hem focalitzat les nostres crítiques en Camps perquè és el president i el que dóna les ordres. Una decisió tan important com tancar una televisió òbviament la pren el president.
Les multes que encara té pendents ACPV per les emissions de TV3 posen en perill la seua existència?
Ja vam pagar una sanció de 128.000 euros i ara hem de pagar-ne unes altres dues per valor de 600.000 euros, més interessos, abans del 20 de març. Això desestabilitza totalment la casa. Parlem que ens poden embargar l'edifici de l'Octubre, per exemple. Estem davant una situació complicada, per això hem tancat les emissions.
Quin sentiment domina a hores d'ara a ACPV?
Hi ha indignació, ràbia i una certa impotència. Pensem que perquè TV3 es veiera al País Valencià hi ha col·laborat molta gent. És molt dolorós i desolador. Sabem que no tenen raó, que han anat contra la normativa europea. En tot cas, nosaltres no ens rendim. Ara caldrà esperar el que diga el Tribunal Suprem, que podria anular tota l'actuació de la Generalitat.
Almenys estarà satisfet de les múltiples adhesions rebudes?
Jo mai no havia vist una adhesió tan massiva, especialment a través del món d'internet. El tema de què més s'ha parlat a les xarxes socials a tot l'Estat i bona part d'Europa aquests dies ha sigut el tancament de TV3.
El govern valencià va dir que darrere el tancament de TV3 no hi ha hagut cap “persecució política”. Què en pensa?
Ah no? Doncs que m'ho expliquen. Hi ha hagut una persecució per la via econòmica amb un caràcter claríssimament polític.
Quines possibilitats hi ha que prospere la ILP Televisió Sense Fronteres?
L'assumpte està als llimbs. Fernández de la Vega ho va vetar. És un tema importantíssim que resoldria moltes coses.
- Avui 22-02-2011 Pàgina 45
- El Punt Barcelona 22-02-2011 Pàgina 45
- El Punt Barcelonès Nord 22-02-2011 Pàgina 45
- El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-02-2011 Pàgina 45
- El Punt Comarques Gironines 22-02-2011 Pàgina 53
- El Punt Maresme 22-02-2011 Pàgina 45
- El Punt Penedès 22-02-2011 Pàgina 45
- El Punt Vallès Occidental 22-02-2011 Pàgina 45
ERC portarà al Parlament europeu la prohibició de TV3 al País Valencià
El president Artur Mas va demanar ahir una entrevista urgent amb el president Francisco Camps, per intentar rectificar el seu boicot a la recepció de TV3 al País Valencià. La prohibició de la televisió catalana va ocupar part de la reunió de l'executiva de CiU, que es va reunir al matí a la seu d'Unió. Fonts de la coalició insisteixen que cal actuar, però admeten que la solució és complicada a causa de l'actitud de Camps i del fet que hi ha multes i sancions pendents contra l'entitat que mantenia els repetidors.
Josep Antoni Duran va declarar després en una roda de premsa que és “inadmissible” la prohibició de TV3 en un món sense fronteres.
La presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, es va mostrar més dialogant que el PP valencià. Va defensar que TV3 pugui emetre al País Valencià, però “legalment”. I aposta per habilitar més freqüències en aquest sentit.
Finalment, l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras pensa portar la prohibició a la comissió de peticions del Parlament Europeu, perquè vulnera els tractats de la UE sobre la televisió sense fronteres.
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, va vincular la decisió de Camps amb un intent d'esquivar el cas Gürtel, i va anunciar que pensa preguntar per l'afer al Congrés dels Diputats.
- Avui 17-02-2011 Pàgina 2
- Avui 20-02-2011 Pàgina 2
Francisco Camps ha decretat que les emissions de TV3 no es puguin veure al País Valencià. Acció Cultural ha pres la dolorosa decisió de tancar els repetidors. No hi ha una altra opció. L'alternativa encara és pitjor: permetre que Camps esclafi l'entitat a còpia de sancions. Arribats en aquest punt descarnat hi ha quatre remeis contra el silenci obligat. El primer: estendre i multiplicar la protesta perquè la realitat desbordi els miserables que afirmen que “els renegats catalanistes valencians són quatre gats”. El segon: portar el litigi a Europa, perquè, tot i que es tracti d'un assumpte “intern”, no és raonable que una administració legisli en contra de les directrius comunitàries. Tard o d'hora, el govern valencià quedarà en evidència i serà deslegitimat. El tercer: dedicar tots els esforços perquè TV3 es pugui veure amb una definició apropiada a les pantalles domèstiques a través de la xarxa. I quarta: enviar Camps a pastar fang, perquè també un govern democràtic pot prendre decisions i aprovar lleis antidemocrà-tiques.
- Avui 21-02-2011 Pàgina 53
- El Punt Barcelona 21-02-2011 Pàgina 53
- El Punt Comarques Gironines 21-02-2011 Pàgina 53
Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària dels repetidors de TV3 que dijous a la nit van deixar d'emetre el senyal a causa de la pressió del govern de Francisco Camps, celebra en 2011 els 40 anys, un aniversari que ha quedat entelat a causa de l'apagada de les emissions, l'estendard de l'entitat presidida per Eliseu Climent durant l'últim quart de segle.
La presència de TV3 al País Valencià no es va maquinar sobre la moqueta dels despatxos oficials, sinó a còpia de tenacitat i de voluntarisme, com el que va exhibir del grup de radioaficionats de Sueca que en 1985 va instal·lar, per primera vegada, un repetidor que captava el senyal procedent del Mont Caro.
TV3 ja funcionava des de feia dos anys a Catalunya i, al País Valencià, hi havia fam de televisió en català; s'acabava d'aprovar la llei d'ús i ensenyament del valencià (1983), que obria la porta gran a la llengua en l'escola, una fita històrica.
En començar les emissions, de seguida van venir els problemes. La delegació del govern al País Valencià va fer tancar aquella instal·lació de Sueca però no va aconseguir sinó estendre l'avidesa per captar la televisió catalana pertot arreu.
A aquesta missió difusora, s'hi va aplicar ACPV que, primer, va posar els seus serveis jurídics a disposició dels radioaficionats de Sueca i, després, va començar una campanya de recaptació de fons entre els seus socis per crear una xarxa de repetidors a tot el País Valencià amb abonaments de 1.000 pessetes. L'èxit va ser aclaparador. L'entitat va recaptar 150 milions de pessetes (1986), que van permetre sufragar la compra de terrenys, torres i equipaments.
El primer conflicte de consideració va tenir lloc en 1989, amb l'aparició del Canal 9. La televisió valenciana va ocupar les mateixes freqüències que ACPV havia assignat a TV3, tot aprofitant que les antenes del 95% de les llars estaven encarades cap a aquesta franja per poder veure la cadena catalana.
El ministeri de l'Interior, amb José Barrionuevo al capdavant, va fer precintar els equips, però ACPV es va rebel·lar amb un argúcia tècnica i va canviar les freqüències a una posició diferent de la que fins ara ocupava el Canal 9. Aquella jugada li va costar una multa de 20 milions de pessetes, rebutjada finalment per un jutjat.
Amb el PP a dins de la Generalitat des del 1995 i en l'etapa de la presidència d'Eduardo Zaplana, el conflicte es va centrar en la retransmissió del partit de la lliga dels dissabtes. Durant una temporada els tècnics del Canal 9 van interferir l'emissió de TV3 durant els partits, que també oferia la televisió valenciana.
Aquella situació es va resoldre amb un pacte tàcit pel qual ACPV va acceptar canviar el programa de TV3 pel del Canal 33 mentre es jugaven els partits. En perspectiva, les desavinences entre Zaplana i ACPV semblen un joc si s'observa el que ha passat després.
En 2006, amb l'aparició de La Sexta, el ministeri d'Indústria de José Montilla va adjudicar a la cadena de Jaume Roures les mateixes freqüències analògiques per les quals emetia TV3 al País Valencià. Per aquest fet, ACPV no s'hi va oposar i va optar per traslladar-se a l'espectre digital, el principi de la fi.
A la primeria del 2007, quan faltaven pocs mesos per les eleccions a les Corts Valencianes, i amb Camps com a president, el PP valencià es va obstinar en la desaparició absoluta de les emissions. Per a aconseguir-ne el propòsit, va utilitzar artilleria jurídica i administrativa de gran abast. Al cap de quatre anys de l'inici d'aquella ofensiva, amb victòries i derrotes parcials per tots dos bàndols, TV3 ja és història, almenys ara com ara. Ni les ofertes de reciprocitat de senyals de la Generalitat de Catalunya ni la ILP Televisió Sense Fronteres no han estat garantia de res; ACPV s'encomana a la justícia.