InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 446 (dimarts 22/02/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) Miquel Riera - Valencians
 
3) Vicent Partal - Sense senyal
 
 
 
6) Jordi Minguell Roselló - Adjectius que funcionen com a sinònims d'adverbis acabats en –ment
 
 
 
 
 
11) Flaixos d'actualitat
 
 
1)

L'apagada de TV3 al País Valencià ha provocat un important moviment de protesta i solidaritat en resposta a aquest atac a la llibertat d'informació i a la cultura catalana perpetrat pel govern que presideix Francisco Camps. Una reacció que ha arribat de tots els països de l'àmbit lingüístic català i que s'ha manifestat tant a través dels mitjans convencionals com, molt especialment, per mitjà de les noves tecnologies relacionades amb les anomenades xarxes socials. Un cop més, l'agressió contra la llengua i la cultura catalanes ha fet reaccionar els ressorts de la societat civil de manera exemplar. Una capacitat de resistència forjada per l'experiència de molts, i tots lamentables, episodis en què la catalanitat ha estat assetjada per la voluntat persistent i incansable de fer callar la veu d'un poble. Aquesta reacció memorable i necessària de la ciutadania més compromesa i responsable d'arreu dels Països Catalans és imprescindible, però alhora és també insuficient. Perquè es tracta d'una lluita desigual entre una part de la societat valenciana i un govern autonòmic que utilitza el pes d'una legalitat feta a mida, emparada per un Estat que no només és insensible sinó que generalment és proactiu contra tot allò que vingui de la cultura catalana, encara que en aquest cas tingui el nom de cultura valenciana. Tampoc es pot oblidar l'oportunitat conjuntural d'aquesta maniobra del president valencià. En una situació judicial incerta i amb les eleccions a les envistes, a Francisco Camps estratègicament no li va gens malament atiar les fòbies del seu electorat més fidel, que és alhora el votant més anticatalà. Excitant les baixes passions anticatalanes, antivalencianes al cap i a la fi, el controvertit líder popular no fa altra cosa que aplicar la clàssica estratègia de desviar l'atenció sobre allò que realment és la trista realitat d'un país amb una classe dirigent situada en la corda fluixa de la legalitat i en la frontera de la discriminació. Sigui com sigui, la reacció a l'apagada de TV3 reforça amb el suport popular el rebuig a una actuació que és un atac objectiu i inqüestionable a la llibertat d'expressió i d'informació. De moment, la compareixença, ahir, dels representants d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va demostrar que no només no han abaixat els braços (malgrat el risc de desaparició que els amenaça per l'ofec econòmic a què els sotmeten a cops de sanció) sinó que hi ha una escletxa oberta a l'esperança de tornar a recuperar les emissions de TV3, tot esperant que el Tribunal Suprem doni la raó a ACPV en el seu litigi amb el govern de Camps. Mentrestant, tant la societat civil com les administracions que tenen capacitat d'incidència, han de treballar per recuperar allò que mai no hauria d'haver-se perdut.

2)
 
Publicat a
 
 
Miquel Riera
 
Aquests dies, arran del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, s'han tornat a sentir de nou veus catalanes amb un cert sentit denigrador pel que fa als valencians, acusant-los de ser ells els veritables culpables de la situació de genocidi cultural que viuen i, com si diguéssim, d'haver-s'ho buscat tot mantenint els polítics que mantenen al front de les seves institucions. Res més lluny de la realitat, creiem. No només perquè el País Valencià és ple de gent ferma que defensa la seva llengua i la seva cultura al màxim i que combat amb totes les seves forces la “dictadura” que els sotmet, sinó perquè tots sabem com n'és de difícil combatre la manipulació i la ignorància quan és el teu mateix govern qui les difon i en fa bandera. No cal que recordem, per exemple, les èpoques en què, a Catalunya, Franco guanyava els referèndums amb majories tant o més aclaparadores que les del PP a València. Tot el nostre suport i més, doncs, als valencians. “Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant. Jo vinc d'un silenci que la gent romprà”, cantava Raimon. I tant que sí que el romprem!
 
 
 
Vicent Partal
 
Després de 26 anys d'emissions aquest dijous TV3 es va deixar de veure a tot el País Valencià. Tret del PP, tots els partits valencians, catalans i balears han protestat, com ho han fet també els sindicats i centenars d'associacions cíviques, lògicament amb Acció Cultural del País Valencià al capdavant.

El president Camps n'és el culpable. Però posats a explicar totes les coses també és cert que el govern espanyol no ha fet res per solucionar un tema que és fàcil d'arreglar si ells volen. I que el conseller Tresserras es va equivocar d'estratègia amb els seus interlocutors valencians. I, finalment, que la reacció del govern Mas ha estat lentíssima i ben escassa. Ben lluny de l'ardor que el president Pujol posava en casos semblants, i només cal recordar l'històric enfrontament amb el ministre Barrionuevo.

El gran canvi ara ha estat el que ha passat a internet. El twitter #sensesenyal ha esdevingut la bandera d'una rebel·lió que ha fet impacte. Moltíssimes pàgines vam tancar durant 24 hores fent que tot el país sentira allò que se sent quan et tanquen una finestra, fent que qualsevol ciutadà del país poguera sentir-se valencià. Segons Google, en les dotze primeres hores després del tancament es van enviar més de setanta mil missatges que portaven aquest lema. De fet, va ser el missatge més repetit no només al nostre país sinó a l'Estat espanyol, i va estar entre els més repetits en molts països europeus, sorpresos per la presència d'un Mubàrak qualsevol a la vora del Túria. Fins i tot Anonymous, el grup de suport a Wikileaks, va tombar el servidor de la Generalitat Valenciana en una operació informàtica que el PP va qualificar de terrorista. Brillant, però ben poc original, no?

La gravetat dels fets, però, és extraordinària i ens obliga a parlar a fons. Perquè aquest no és un tancament que ens afecte només als valencians. Al contrari: s'encaixa en un procés d'erosió de la democràcia a l'Estat espanyol que ens afecta a tots. Perquè ens han tancat TV3 fent una llei a mida, com fins ara només feien amb els bascos, i persisteixen a explicar-nos que no hi ha lloc per a nosaltres en el seu projecte d'estat.

4)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 21 de febrer del 2011
 
 
Ridao compara Camps amb Berlusconi perquè “utilitza la legalitat a la seva mida”
 
ERC alerta contra la ofensiva de “catalanofòbia” que manté el PP del País Valencià
 
Esquerra Republicana de Catalunya ha acusat l'actual govern de Catalunya d'estar “missing”, “desaparegut en combat”, en el conflicte que ha suposat el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià. El secretari general de la formació, Joan Ridao, ha declarat que en aquest conflicte el govern “s'amaga” i està “com en el pujolisme, que no afronta els problemes amb les altres comunitats”. En aquest sentit, Ridao ha instat l'executiu de la Generalitat a implicar-se perquè al seu parer només amb la iniciativa de la societat civil i alguns partits no es pot fer front a un govern autonòmic en mans del PP amb un president que com “un Berlusconi qualsevol, utilitza la legalitat a la seva mida”.

Des d'Esquerra Republicana s'ha alertat contra la ofensiva de “catalanofòbia” que manté el PP del País Valencià. Per Agustí Cerdà, president de la formació a la comunitat valenciana, el conflicte amb TV3 no és més que un cas més d'aquest “anticatalanisme visceral” que va començar amb la persecució de la llengua a les escoles, la censura d'alguns mitjans de comunicació i exposicions i culmina amb el tancament dels repetidors amb que s'emetia TV3.

Segons Joan Ridao, el PP valencià anima la catalanofòbia per distreure l'atenció de l'electorat dels processos judicials en que es veu immers el seu president Francisco Camps qui, ha dit, “com un Berlusconi qualsevol utilitza la legalitat a la seva mida”. En aquest sentit, des d'ERC, s'ha destacat que una “majoria parlamentaria no dona dret a vulnerar principis democràtics” com el dret d'informació o expressió.

La formació republicana ha manifestat la seva intenció d'engegar una ofensiva a nivell civil i institucional per resoldre la situació. El primer pas és aconseguir que la mesa del Congrés aixequi el veto a la tramitació de la iniciativa legislativa popular presentada a instància d'Acció Cultural pel País Valencià.

Ridao s'adreçarà també al Ministre de la Presidència, Ramon Jáuregui, mitjançant una pregunta oral sobre què pensa fer el govern espanyol i si està disposat a habilitar una part de l'espai radioelèctric estatal perquè TV3 es pugui veure a València. Tanmateix es sol·licitarà la compareixença simultània del vicepresident Chaves i dels ministres Sinde, Sebastian i Jáuregui en comissió.

Pel que fa a Catalunya, ERC demanarà la compareixença del secretari de la presidència Francesc Homs.

 

5)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 21 de febrer del 2011
 
 
CiU confia que la reunió entre els dos presidents serveixi per trobar una via de diàleg
 
Duran i Lleida reitera el seu rebuig davant l'acció del govern valencià, que atribueix a motius polítics
 

El president de la Generalitat, Artur Mas, demanarà una reunió amb el president del País Valencià, Francisco Camps, per intentar trobar una solució al tancament dels repetidors de TV3. Així ho ha anunciat en roda de premsa el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, qui ha reiterat el seu rebuig davant l'acció del govern valencià, que atribueix a motius polítics. “És incomprensible en un món sense fronteres que s'impedeixi que una televisió catalana pugui veure's al País Valencià”, ha destacat.

Duran ha confiat també que la reunió de Mas i Camps serveixi per trobar una via de diàleg, encara que creu que la solució dependrà “molt” de la voluntat política de l'executiu valencià. A més, per deixar clara la posició contrària de CiU al tancament, ha afegit que donaran suport a la declaració institucional que s'aprovi en el Parlament en aquest sentit.

 

6)

 

Adjectius que funcionen com a sinònims d'adverbis acabats en –ment

 

Jordi Minguell Roselló

 

Albert Pla Nualart es queixa, a l'article titulat Ràpid, de pressa o ràpidament publicat en el diari ARA dijous 27 de gener del 2011, que els diccionaris no donin indicacions sobre l'ús de certs adjectius que poden funcionar com a sinònims dels adverbis en –ment.

Aquest ús no és qüestió de lexicografia, sinó de sintaxi. Com a tal la tracta la Gramàtica del català contemporani de Solà et alii al punt 12.3.1 b).

Per la manera d'expressar-se del senyor Pla Nualart, sembla que en català tots els adverbis en -ment puguin ser substituïts per l'adjectiu de què són derivats. No és pas així.

Les característiques generals d'aquest ús són:

1)      L'adjectiu amb funció adverbial s'usa solament en masculí singular;

2)      Mentre l'adverbi en –ment és compatible amb l'objecte directe (La noia llegia el conte clarament  / *La noia llegia el conte clar), l'adjectiu amb funció adverbial sol rebutjar-lo i preferir estructures intransitives;

3)     Els adjectius que poden tenir funció adverbial són un grup bastant reduït (alt, baix, fluix / fluixet, fondo, fort, recte, seguit, igual, diferent, etc.) i tendeixen a combinar-se amb verbs de determinades característiques semàntiques: a) verbs de llengua (parlar, cantar, recitar, dir...); b) verbs de moviment direccional (caminar, anar, volar...); c) alguns verbs d'acció (llançar, trepitjar, prémer, colpejar...).

Posats a fer, val la pena de recordar que el català, com altres llengües romàniques, usa locucions adverbials amb funció d'ajectiu qualificatiu: en silenci, al pas, de veritat, de broma, per força, a la manera de, a la +adejctiu en femení (a la francesa, a la catalana), a poc a poc,  de pressa, cara a cara, etc.

 

 
7)
 
Publicat en el diari AVUI dimecres 9 de febrer del 2011

Fernández Bozal anuncia mesures per frenar la “davallada” del català en l'àmbit jurídic

La consellera de Justícia ha respost d'aquesta manera a una pregunta del diputat de Solidaritat, Alfons López-Tena al Parlament sol·licitant que els lletrats de la Generalitat facin tot el procediment judicial en català

El nombre de sentències en llengua catalana ha caigut del 20 al 16% en cinc anys

La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, ha anunciat aquest dimecres al ple del Parlament que la seva conselleria es planteja “actuacions diverses per tal de potenciar, ampliar i millorar l'ús del català en matèria de justícia”.

Segons la consellera, el nombre de sentències en català va caure d'un 20 a un 16% en només cinc anys.

Fernández Bozal ha fet aquestes declaracions en una intervenció al Parlament, a partir d'una pregunta plantejada pel diputat de Solidaritat Catalana, Alfons López-Tena, que li ha demanat si donarà instruccions per tal que els lletrats de la Generalitat demanin que tot el procediment judicial es faci en llengua catalana.

 
8)
 
Publicat a VILAWEB dijous 10 de febrer del 2011
 

Ha suscitat força expectació després de l'èxit de 'L'últim patriarca', amb 52.000 exemplars venuts

Se sabia que Najat El Hachmi, autora de 'L'últim patriarca' (Planeta, Premi Ramon Llull 2008), publicaria una altra novel·la enguany. I se'n sabia el títol, 'La caçadora de cossos'. I s'havia insinuat que tindria escenes de sexe explícit. Doncs bé, ara ja té data de publicació: el 5 d'abril, i sortirà, alhora, en català, a l'editorial Columna, i traduïda a l'espanyol, a Planeta. Des de Columna expliquen a VilaWeb que 'La caçadora de cossos' no és una continuació de 'L'últim patriarca', encara que la protagonista sí que és la mateixa: s'ha fet gran i descobreix el sexe i l'amor.

Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, fins ara responsable de Columna, ha ampliat la informació a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Diu que el llibre és la història d'una 'persona que caça cossos, però no d'una manera violenta, sinó a base d'experiències amb amants diferents'. Per Pujol és, en definitiva, una novel·la sobre l'amor. I creu que aquesta segona novel·la de Najat El Hachmi és una de les més esperades, després de la seva entrada de cavall sicilià en les lletres catalanes, i que pot arrossegar molta gent a llegir-lo.

'L'últim patriarca', primera novel·la de l'escriptora i Premi Ramon Llull 2008, ha aconseguit un èxit de lectors i de traduccions més que remarcable: 52.000 exemplars venuts fins ara (45.000 en rústica i 7.000 en butxaca, segons l'editorial Planeta), i s'ha traduït a l'alemany (Wagenbach), àrab (Tatany Book Services), espanyol (Planeta), francès (Actes Sud / Club, Le Grand Livre du Mois), neerlandès (Orlando), portuguès (Planeta Manuscrito), romanès (Curtea Veche), turc (Sel Yayinlari), anglès (The Serpent's Tail), i es negocia la traducció a l'italià. A més, ha rebut el Prix Ulysse a la primera novel·la (2009) i ha estat finalista del Prix Méditerranée étranger (2009).

Najat El Hachmi va ser, no fa gaire, directora convidada de VilaWeb, dins el cicle 'Quinze directors per un dia' que organitza VilaWeb (vídeo del seu pas per VilaWeb).

 
9)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 5 de febrer del 2011

El 3 febrer, hi havia als diaris de Barcelona. una notícia d´una dona d´Alcoi de vuitanta anys que tenia una urgència mèdica, arribà el metge i comminà a l´anciana i al seu acompanyant perquè els parlara en castellà, doncs ho feien en valencià explicant els síntomes que patia en el seu valencià matern; com no ho féren, el metge, després de recordar-los, fraudumentament i enganyosa, la seua obligació legal de fer servir l´espanyol, se´ls va treure de sobre, els va negar l´atenció sanitària corresponent i els va derivar a un servei d´urgències del Centre de Salut "La Fàbrica" d´Alcoi; el zelador, que va atendre el telèfon, va demorar 30 minuts l´enviament de l´ambulància al domicili de l´octogenària perquè deia que "no entenia" els números del carnet d´indentitat de la pacient, perquè li´ls havien dit en valencià... Així que en un moment va rebre dos rebutjos de l´Administració per discriminació lingüística. Els afectats per aquest ultratge i vulneració de drets contra els valencianoparlants -que es produeix massa sovint-, van denunciar els fets al Síndic de Greuges, que, com no podia ser d´una altra manera, va recordar a la Coselleria de Sanitat el deure de les administracions d´atendre en valencià i el dret que assisteix a la ciutadania del País Valencià a fer servir el valencià a qualsevol lloc, sense discriminació ni exigència de traducció. No obstant, en les seues "explicacions", el Síndic de Greuges, sembla que va relativitzar els fets denunciats, al·ludint que no havia constatat ´la veracitat´ dels fets i alegant no sé què "del volum d´assitència diària" o una cosa similar, que, en cap moment pot servir d´excusa per justificar o atenuar cap discriminació per raó de llengua...

El Síndic de Greuges no pot banalitzar uns fets d´una gravetat enorme que són un símptoma d´una Generalitat Valenciana que no selecciona el seu personal prou capacitat per atendre sense cap discriminació els ciutadans valencianoparlants; i per tant, no pot complir i fer complir, adequadament, allò que es proclama en les lleis però s´incompleix perquè no hi ha l´exigència del "requisit lingüístic", és a dir, que, tots els ciutadans del País Valencià poden, indistintament, fer servir el valencià o el castellà... No és veritat, encara hi ha molt llocs on, si fas servir el valencià, es discriminen, com s´ha vist fefaentment en aquest cas i en molts altres casos que es dónen i es denúncien i d´altres ni es denúncien per una mescla de fatiga, avorriment i fàstic ciutadà de pegar-se cabotades contra la paret de ferro d´una administració insolvent que ens termes lingüístics no cerca la pau sinó que atia el conflicte, llença zitzània permanentment i cerca la fallida perquè la llengua desaparega per rebuig, desnodriment i esquifitesa extrema.

Al meu parer, el que hauria de fer l´administració "valenciana" en defensa de les lleis "en vigor", és obrir-li un expedient laboral al metge per negligència mèdica i al zelador, igualment, per incapacitat professional, per a comprovar si estan plenament capacitats per a exercir les funcions laborals que els corresponen, d´atendre malalts i entendre les demandes (encara que estiguen fetes en valencià); els Síndic de Greuges hauria de demanar-li, també, a l´Administració perquè depure responsabilitats polítiques i s´exigisca a la Generalitat que demane, obligatòriament, el requisit lingüístic adient perquè no torne a passar mai més el que succeix d´habitud (policies, metges, zeladors, telefonistes de l´administració, etc.), que vulneren els nostres drets, com a valencians; massa sovint no ens deixen expressar-nos en valencià i ens discriminen, amb total impunitat, com si retornara la dictadura anterior "facticament", com si els ciutadans de parla valenciana, fórem ciutadans de segona o tercera categoria, i no tinguerem drets recollits en l´Estatut i el la declaració dels Drets Humans, perquè, la Generalitat Valenciana, que, hauria de vetllar pels nostres drets, contínuament, els vulnera en impulsar una política lingüística que viola els nostres drets lingüístics com a valencians, com s´observa fefaentment tantes i tantes vegades, els qui neguen aquests fets només mereixen menyspreu i la invitació perquè intenten viure en valencià a tots els àmbits, com si fórem un País (Valencià) normal i democràtic; i no s´entenga la "normalitat" a l´estranya i perversa manera de Rajoy, dient que al Senat cal parlar només en espanyol; com si Suïssa, Bèlgica, El Canadà, no foren uns països o uns estat normals!
És evident que la Generalitat, dóna suport a una política lingüística que ens discrimina i va en contra de la possibilitat de viure plenament en valencià a tots els àmbits; miren vostés només el cinema, els mitjans de comunicació, el teatre, l´escola, la pròpia RTVV que vulnera la seua pròpia llei que la creà, etc. expliciten una política lingüística malalta, plena de dèficits, incúria, desídia i insuficiències que dóna com a resultat el que hem vist en el cas de l´anciana d´Alcoi; no es tracta d´un cas aïllat, sinó habitual i ens mostra el que hi ha al nostre País en matèria lingüística: una Administració Valenciana que no exigeix que els seus treballadors sàpien, valoren i entenguen el valencià perquè els importa molt poc o gens, com se´ns mostra, adés i ara, el Govern del PP (en lo dels pinganells al Senat, al Congrés i a totes bandes), i així, de pas, discriminen els valencianoparlants perquè la llengua recule fins a la seua desaparició accelerada; una Administració Valenciana, completament antivalenciana, que, mostra, permanentment, en les seues intervencions, en els seus pressupostos, en els seues prioritats polítiques lingüístiques i culturals, un odi ferotge i atroç contra la llengua dels valencians; i és nota moltíssim que només parlen en valencià per tal d´atacar el català-(valencià) i la unitat de la llengua catalana; mai per defendre els valencianoparlants, quasi mai per a donar exemple en la pràctica en un Govern que sembla de Palencia (en compte de València), i gairebé mai per ampliar l´extensió de l´ús social del valencià-català; al contrari, embolics "genuïnistes" com a excusa de mal pagadors, pretextos secessionistes i altres desgavells i destarifos institucionals perquè, fastiguejats de misèries, atacs i corrupteles, la majoria de valencianes i valencians abandone la seua llengua pròpia, com ja s´encarreguen de fer ells a les diferents conselleries, als ajuntaments, a les Corts Valencianes, al Senat, al Congrés i a tot arreu faltant-nos al respecte, menyspreant-nos i considerant el valencià pura escombraria; amb una indecència inexcusable! Com no van a fer alguns dels seus metges (policies, funcionaris en general), el mateix que fan la majoria dels polítics "valencians" en la seua vida diària pública, quan ens mostren, eloquentment, la seua indiferència, el seu rebuig, la seua manca de respecte i la seua intolerància pel valencià, en el seu escàs i el seu deficient ús o manca d´ús constant; quan llesgesc una notícia com la de l´anciana d´Alcoi i escolte que els polítics dels principals partits del País Valencià, es declaren "valencians", sent una vergonya aliena infinita de ser valencià, o millor dir, sent vergonya d´aquesta fauna que s´autoproclama "valenciana", com si foren personatges del llibre de la història de la infàmia de Borges... I em sembla que ací, en alguns aspectes, posem per cas, en política lingüística i cultural, estem de manera semblant a la d´Egipte del dictador Mubarac; necessitats de revoltes urgent a una plaça que s´anomene alliberament, després de suportar tantes ignominies diàries, estructurals, històriques i institucionals contra el valencià, com un retorn al franquisme que torna a començar, just quan creus que ja s´acaba; torna a començar!

 
10)
 
Plataforma per la Llengua País Valencià està portant a terme des del passat mes de desembre una enquesta per a conèixer de primera mà l'opinió dels ciutadans al respecte de l'ús del valencià als ajuntaments del País Valencià. Més informació: www.plataforma-llengua.cat/enquestavalencia.

Plataforma per la Llengua País Valencià
Carrer Santa Teresa, 10. 46001 València
Tel: 695 195 908
paisvalencia@plataforma-llengua.cat
www.plataforma-llengua.cat/paisvalencia
 
 
11)

 

Flaixos d'actualitat
 
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística

Número 67, 15 de febrer del 2011

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com