InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 443 (dimecres 16/02/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Fer i no "posar"
 
2) Vicent Sanchis - "Siempre habla catalán"
 
3) Seminari Debat d'Idees Valencianistes
 
4) El Windows i l'Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari
 
5) Convocatòria dels V Premis Literaris Poble de Suera
 
 
7) Tallers per la Llengua
 
 
9) Cursos per als professionals dels mitjans de comunicació
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 24 de gener del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/360422-fer-i-no-lposarr.html

 

 

Fer i no "posar"
 
Eugeni S. Reig

 

 

En castellà, si em ruboritze “me pogo colorado (o rojo) como un tomate”. En valencià em faig roig (o vermell) com un titot. “Em faig”, no “em pose”.

En castellà, si tinc un sobresalt i m'esglaie, “me pongo blanco como un muerto”. En valencià, “em faig blanc com la paret (o com el paper)”. “Em faig”, no “em pose”.

En castellà, si patisc d'aliacà, és a dir, d'icterícia, “me pongo amarillo”. En valencià, “em faig groc”. “Em faig”, no “em pose”.

En castellà, si menge com un energumen i no faig estrici, “me pongo gordo como un tonel”. En valencià, “em faig gord com un porc”. “Em faig”, no “em pose”.

En castellà, si fruïsc fins a la sacietat menjant (o amb altres coses), “me pongo las botas”. En valencià, “faig l'agost”. “El faig”, l'agost, no “em pose” res.

En castellà, si algú s'aborrona a causa del fred, de la por o perquè rep una emoció molt forta, “se le ponen los pelos de punta” o “se le pone la carne de gallina”. En valencià, “se li fa pell de gallina”. “Se li fa”, no “se li posa”.

En castellà, si amb paraules o gestos desperte el desig vehement d'alguna cosa en una altra persona, “le pongo los dientes largos”. En valencià, “li faig dentetes (o denteta)”. “Li faig”, no “li pose” res.

En castellà, si parle malament d'algú, “lo pongo verde o lo pongo de hoja de perejil”. Em valencià, “el faig un drap vell”. “El faig”, no “el pose”.

En castellà, si algú s'atribuïx mèrits que no té amb intenció de presumir, “se pone moños”. En valencià, “fa el fatxenda” (o “fa el gall”). “Fa”, no “es posa” res.

En castellà, si emmalaltisc, “me pongo enfermo”. En valencià, “em faig malalt”. “Em faig”, no “em pose”.

En tots els casos anteriors hem d'emprar sempre el verb fer, mai el verb posar.

 

 

2)
 
Publicat a
  • Avui 06-02-2011 Pàgina 2
 
 
Vicent Sanchis
 
És una frase recurrent: “¡Siempre habla catalán!”. Es fa servir a voltes amb admiració i sovint amb un punt de recel. No cal dir que l'amollen persones que només parlen castellà. El cronista l'ha sentida aquesta mateixa setmana un parell de vegades en boca de quiosquers que definien persones que solen comprar premsa escrita en l'idioma del país. Quan hi fan referència, poden afegir igualment que es tracta d'un individu “tancat” o “obstinat”, fins i tot “asocial” i “conflictiu”. Aquell que parla sempre en català és, doncs, una persona “radical”. Per contra, aquell que parla sempre en castellà, com els mateixos que els veuen així, són “normals”. Parlar exclusivament en castellà a Catalunya no és cap anomalia. Ni que es tracti d'una persona que hi hagi viscut dècades, que l'entengui perfectament i que s'hi podria expressar només amb un pèl d'esforç. El perquè de les dues consideracions socials explica moltes coses en aquest país. La més important és la substitució gradual del català pel castellà en tots els àmbits privats.
 
3)

Seminari Debat d'Idees Valencianistes

Després de la bona acollida de l'any passat, torna una nova edició, la cinquena, del Seminari Debat d'Idees Valencianistes. Amb el mateix esperit de qualitat que sempre ha marcat aquest seminari des del seu inici, hem reunit un notable grup d'experts en diverses disciplines per a abordar el present i les perspectives de futur d'algunes de les principals problemàtiques que ens afecten com a poble, i constituir un fòrum de debat d'idees per a construir una societat millor.

El seminari constarà de 8 sessions que es faran els dimecres, a les 19h, entre el 2 de març i l'11 de maig del 2011.

Organitzat per l'ACV Tirant lo Blanc i el Servei d'Extensió Universitària de la Universitat de València, amb la col·laboració del Bloc d'Estudiants Agermanats i la Fundació Nexe.
 

INSCRIPCIÓ
Per a inscriure-us heu d'omplir el formulari i fer el pagament de la manera que s'indica a http://www.tirant.org/llegirarticle.php?id=278
Temini: fins al 24 de febrer.
Amb convalidació de 2 crèdits a la Universitat de València
Inscripcions: Servei d'Extensió Universitària de la Universitat de València
Codi: 2010000735
Preus: 46 euros (membres de la comunitat unversitària), 64 euros (públic en general).
Sense convalidació de crèdits
Per a socis del Tirant i del BEA: gratuït.
Per al públic en general: 9 euros.
La matrícula inclou la documentació del seminari i l'emissió del certificat acreditatiu.
Més informació: 607 632 248 / projectes@tirant.org
 

PROGRAMA
Totes les sessions seran dimecres, a les 19h, a l'aula F0.2 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
Sessió 1. 2/3/2011
Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià: "ACPV: 40 anys. Perspectives de futur".
Sessió 2. 9/3/2011
Rafael Company, tècnic de serveis culturals de la Diputació de València: "El Poble Valencià i Europa".
Sessió 3. 23/3/2011
Diego Gómez, expresident d'Escola Valenciana: "El valencià a les aules, passat, present i futur".
Sessió 4. 30/3/2011
Josep V. Boira, cap del Servei de Política Lingüística i professor de la Universitat de València: "Geografia del País Valencià".
Sessió 5. 6/4/2011
Vicent Maurí, portaveu d'Intersindical Valenciana: "Sindicalisme al País Valencià".
Sessió 6. 13/4/2011
Vicent Flor, sociòleg i professor de la Universitat de València: "El conflicte identitari".
Sessió 7. 4/5/2011
Mercé Teodoro, advocada, encarregada del Servei Jurídic d'ACPV: "Drets Lingüístics al País Valencià".
Sessió 8. 11/5/2011
Rosa Serrano, directora editorial de Tàndem Edicions: "La mirada d'una editora".
 
 
4)
 
Nota de premsa de Softcatalà

El Windows i l'Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari

 

Softcatalà nega que hi hagi un Windows i un Office en valencià, tal com afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més absoluta disconformitat amb el CLIP en valencià de Microsoft

El passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van presentar a València [1] el CLIP (Captions Language Interface Pack) de valencià [2], una aplicació que subtitula al valencià els menús del Windows 7, Office 2010 i altres programes informàtics. Aquest producte és el resultat de l'acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana signaren fa un any [3] per impulsar la difusió i ús del valencià en l'àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). L'adaptació d'aquest producte ha estat duta a terme per l'Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autònoma d'Educació de la Generalitat. Segons Microsoft, amb aquesta tecnologia els usuaris poden així incorporar el valencià als seus ordinadors [4].

Igualment, el president valencià i altres membres del govern han donat a entendre que per primer cop el valencià era present a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) [5]. Es pot veure un exemple d'aquesta tecnologia en aquest vídeo http://youtu.be/hUXlud1WJp0 .

Les característiques del producte presentat per Microsoft i les afirmacions governamentals sobre aquest (allunyades de la realitat del producte), han causat estupor entre els membres de Softcatalà.

 

Aclariments

Des de Softcatalà creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat Valenciana.

 

1.- Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins ara en la traducció de programari

La tecnologia CLIP presentada per Microsoft és inèdita: no coneixem cap programa informàtic que utilitzi la subtitulació. Quan una empresa o una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s'ha fet fins ara és traduir el producte total o parcialment. Microsoft ja fa traduccions a l'estàndard general de la llengua catalana mitjançant paquets LIP (Language Interface Pack). En aquest sentit, un paquet CLIP és un clar pas endarrere en relació a un paquet LIP, i duu a l'extrem la subordinació del català a l'espanyol o l'anglès, les úniques llengües en què funciona el paquet CLIP de valencià.

L'únic equivalent a la tecnologia CLIP que coneixem és el de traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l'aprenentatge de llengües estrangeres per tal que els usuaris puguin utilitzar els productes en la llengua original, i no pas per utilitzar-ne la pròpia. Des d'un punt de vista tècnic, el paquet CLIP de valencià estaria orientat a què els valencianoparlants aprenguessin castellà o anglès, més que no pas a utilitzar el valencià.

 

2.- La traducció a variants dialectals és un fet comú en la informàtica

La traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa anys que Softcatalà manté relació amb institucions acadèmiques i entitats cíviques valencianes per tal d'adaptar les traduccions de l'estàndard general a la variant valenciana. Això ha dut a la creació de la iniciativa Softvalencià [6], amb una Guia d'Estil de traducció per al valencià [7] i diverses eines informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de les catalanes (i a l'inrevés) en segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).

Actualment els usuaris valencians disposen de les versions en valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.

Softcatalà ofereix aquests recursos i eines a qualsevol altra iniciativa que vulgui adaptar els seus productes al valencià, amb el benentès que es faran servir respectant la normativa lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants dialectals (normes ISO i BCP-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del català), ca_ES-valencia (variant valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que s'utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la compatibilitat de les traduccions valencianes.

 

3.- El Govern valencià del PP fa anys que intenta separar el valencià del català en l'àmbit informàtic

Softcatalà té plena constància que en els darrers anys el Govern valencià del PP ha promogut activament la separació del valencià del català en l'àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les comunitats de programari lliure, les traduccions al valencià evitin utilitzar cap codi de llengua que relacioni el valencià amb el català i, fins i tot, ha preferit la utilització del codi d'estat del Vaticà (VA) en lloc dels codis que la normativa internacional determina per al valencià.

La mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX) utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES) que trenca de forma premeditada la compatibilitat de les traduccions valencianes amb les traduccions al català, tot i que ens consta que les traduccions al valencià es van fer aprofitant les traduccions al català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les traduccions al valencià es facin en el marc d'equips de traducció a l'espanyol més que no pas en el marc d'equips de traducció al català.

 

Peticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana

Des de Softcatalà entenem que l'objectiu compartit és que els usuaris valencians puguin triar lliurement la utilització dels productes informàtics en valencià, en l'estàndard general del català o en qualsevol altra llengua. A més de dur a terme polítiques que promocionin l'ús de programari en valencià, que actualment pateix una minorització extrema.

És per això que volem fer-los un seguit de peticions.

 

A Microsoft:

ñ   Que tracti el català i qualsevol de les seves variants com a llengua de ple dret. Entenem que la dimensió del mercat catalanoparlant no justifica ni paquets CLIP ni paquets LIP parcials amb deficiències tècniques (sense canviar la configuració regional, ni el teclat, ni la llengua d'identificació del navegador).

ñ   Que respecti els codis internacionals de llengües i variants dialectals per tal d'assegurar la compatibilitat entre les traduccions a l'estàndard general de la llengua catalana i les del valencià.

A la Generalitat Valenciana:

ñ   Que posi fi a les seves maniobres de separar el valencià del català en l'àmbit de la informàtica.

ñ   Que accepti els codis internacionals de llengua i variants, on el valencià té perfecta cabuda.

ñ   Que iniciï una política lingüística per promocionar i prestigiar l'ús del programari en valencià.

 

Quant a Softcatalà

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a http://www.softcatala.org.

 

Enllaços

[1] Windows presenta una aplicació per a treballar en valencià en el sistema operatiu http://www.rtvv.es/va/ciencia_i_tecnologia/Windows-aplicacio-treballar-valencia-operatiu_0_422957772.html

[2] Pàgina del CLIP al web de la GVA http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_clip.html

[3] Microsoft traduirà al valencià el Windows 7 i l'Office 2010 http://www.pagina26.com/tendencies/10701-microsoft-realitzara-una-versio-en-valencia-de-windows-7-i-de-loffice-2007.html

[4] CLIP optimiza Windows 7 y Office 2010 al valenciano http://blogs.technet.com/b/microsoftblog_es/archive/2011/02/07/clip-optimiza-windows-7-y-office-2010-al-valenciano.aspx

[5] El valenciano llega a Microsoft http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/02/07/valenciano-llega-microsoft/780756.html

[6] Softvalencià http://www.softvalencia.org

[7] Proposta lingüística per a localitzacions en valencià de programari en Softcatalà http://www.softvalencia.org/proposta/

 

 
5)
 
Convocatòria dels V Premis Literaris Poble de Suera
 
CATEGORIES
Adults: Nascuts abans de l'any 1997
Escolars: Nascuts l'any 1997 i següents
 
PREMIS PER A ADULTS
 
Premi de Poesia Castell de Suera
Trofeu, diploma i 250 euros al millor poema o conjunt de poemes d'entre 30 i 50 versos d'extensió total, de tema lliure.
Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 100 euros.
 
Premi de Narrativa Suera Alta
Trofeu, diploma i 250 euros a la millor narració curta d'entre 5 i 10 fulls, de tema lliure.
Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 100 euros.
 
Premi d'Assaig Fonts de Suera
Trofeu, diploma i 250 euros al millor estudi o treball d'investigació, d'entre 5 i 20 fulls d'extensió, sobre qualsevol aspecte (història, cultura, art, geografia, tradicions, folklore, etc.) del municipi de Suera.
 
PREMIS PER A ESCOLARS
 
Premi de Poesia Castell de Suera
Trofeu, diploma i 20 euros al millor poema o conjunt de poemes de tema lliure d'una extensió màxima d'un full per una sola banda.
Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 15 euros.
 
Premi de Narrativa Suera Alta
Trofeu, diploma i 20 euros a la millor narració de tema lliure d'una extensió màxima d'un full per una sola banda.
Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 15 euros.
 
CONDICIONS GENERALS
 
Els treballs participants han de ser escrits en valencià, originals, inèdits i no han d'haver guanyat cap altre concurs.
Podran optar als premis per a autors locals els naturals o veïns de Suera que ho facen constar a la portada del treball amb la inscripció: “Autor local”.
Cada participant ha de lliurar cinc còpies en un sobre tancat. A la portada es consignarà el nom del premi a què aspira, la categoria en què participa i el títol de l'obra. Hauran de ser presentades i trameses, abans del 13 de març de 2011, a:
Centre Cultural Suera
Plaça Major, 6, baixos
12223 Suera (Castelló de la Plana)
L'acte de lliurament dels premis tindrà lloc el dissabte 16 d'abril de 2011. Els autors premiats seran informats oportunament. Serà condició ineludible que es presenten a recollir els seus premis en l'acte de lliurament o deleguen en algú que els represente. En cas contrari, s'entendrà que hi renuncien. Així mateix, s'hi comprometen a lliurar a l'organització una còpia del treball premiat en suport informàtic.
El jurat qualificador prendrà especial consideració en la plena correcció lèxica i ortogràfica.
El jurat es reserva el dret de concedir accèssits o mencions si ho creu convenient. Així mateix, podrà determinar deixar algun premi desert, com també podrà anul.lar el premi si considera que en algun d'aquests hi ha hagut plagi o incompliment de les bases.
El veredicte del jurat serà definitiu i inapel.lable.
Les obres premiades podran ser publicades en la revista del Centre Cultural Suera o en un recull a banda. No es tornaran les còpies de les no guardonades, que seran destruïdes.
La participació en aquest certamen pressuposa l'acceptació íntegra de les bases i dels drets i les obligacions que se'n deriven.
 
PER A MÉS INFORMACIÓ
centreculturalsuera@gmail.com
Tf. 626 340 539
 
 
6)
 
Publicat en VILAWEB dissabte 5 de febrer del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3844342/20110205/lobra-cultural-presentara-brusselles-iniciatives-defensa-drets-linguistics.html
 
L'Obra Cultural presentarà a Brussel·les iniciatives en defensa dels drets lingüístics

L'eurodiputat Oriol Junqueras en serà el portaveu

L'Obra Cultural Balear (OCB) va anunciar ahir que presentaria a les institucions europees al llarg dels pròxims mesos diverses iniciatives en defensa dels drets lingüístics. L'eurodiputat Oriol Junqueras (ERC) s'ha compromès a fer d'interlocutor en nom de l'OCB: farà preguntes parlamentàries a la Comissió Europea de manera periòdica i hi explicarà tots aquells casos de discriminació lingüística, com el cas recent de Saïda Saadouki.

Junqueras també organitzarà una visita de l'OCB a l'Intergrup de Llengües Minoritàries del Parlament Europeu, on l'entitat podrà exposar directament les pròpies iniciatives. Una altra instància que farà feina en aquesta direcció és la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, de la que forma part el mateix Junqueras.

El coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, va explicar que l'OCB ja s'ha reunit amb membres del gabinet de la comissaria d'Educació, Cultura, Esports i Multilingüisme, i que hi ha previst que properament es reuneixi amb el gabinet de la vice-presidenta, Viviane Reading, i de la Comissària, d'Interior Malstrom.

Martí considera que la intervenció de les institucions europees és decisiva i que pot canviar l'actitud de l'estat espanyol vers alguns casos de discriminació lingüística. L'OCB ja s'ha reunit, també, amb l'Aliança Lliure Europea, que agrupa les formacions de nacions sense estat a Europa, amb membres d'Els Verds i amb la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística, entitat que treballa a favor de les llengües minoritzades a nivell europeu.

--------------------------
 
Publicat en la web d'OBRA CULTURAL BALEAR divendres 4 de febrer del 2011
 
Presentades iniciatives a les institucions europees a favor dels drets lingüístics
 

Avui, divendres, 4 de febrer, l'Obra Cultural Balear ha fet una roda de premsa per donar a conèixer les iniciatives que presentarà a les institucions europees en matèria de drets lingüístics. Hi han pres part el president de l'OCB, Jaume Mateu, el coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, i l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras.

Jaume Mateu ha obert la roda de premsa tot recordant que els drets lingüístics formen part dels drets fonamentals i que cal exigir que siguin respectats i reconeguts per les administracions públiques. Segons Mateu, és un reconeixement que es va consolidant i acceptant, però encara hi ha reductes molt resistents, fonamentalment la justícia i els cossos i forces de seguretat de l'estat. És en aquest darrer àmbit on s'han produït els casos de Saïda Saadouki i Iván Cortés, que ara estan sub judice. El president ha anunciat que durà tots els casos a les institucions europees per denunciar els incompliments de l'estat espanyol en aquesta matèria.

Oriol Junqueras ha anunciat que, a instàncies de l'Obra Cultural Balear, farà preguntes parlamentàries a la Comissió Europea, que serveixen per donar a conèixer els casos concrets i el context general en què es produeixen. També organitzarà una visita de l'OCB a l'Intergrup de Llengües Minoritàries del Parlament Europeu, on l'entitat podrà exposar directament els diferents casos. Una altra instància que farà feina en aquesta direcció és la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, de la que forma part el mateix Junqueras.

Tomeu Martí ha agraït a Oriol Junqueras la feina feta fins ara, presentant preguntes sobre aquesta qüestió, i ha afirmat que l'OCB li farà arribar puntualment tots els atacs contra els drets lingüístics. També ha anunciat que la visita a l'Intergrup de les Llengües Minoritàries es farà com a Federació Llull (que inclou, a més de l'OCB, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià). Totes tres recopilaran tots els casos de discriminació lingüística i els faran arribar a aquesta instància. Martí ha anunciat que l'OCB s'ha reunit amb membres del gabinet de la comissària d'Educació, Cultura, Esports i Multilingüisme, i que està previst que properament es demanin reunions amb els gabinets de la vicepresidenta Viviane Reading i de la Comissària d'Interior Malstrom. També s'han reunit amb l'Aliança Lliure Europea (partit que agrupa les formacions de nacions sense estat a Europa), amb membres d'Els Verds i amb la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (entitat que treballa a favor de les llengües minoritzades a nivell europeu). Martí considera que la intervenció de les institucions europees pot canviar l'actitud de l'estat espanyol i eliminar els casos d'agressions contra els drets lingüístics.

Respecte a la qüestió dels observadors internacionals que assistiran als judicis per motius lingüístics, tant Martí com Junqueras han coincidit en la importància d'aconseguir una presència constant en tots els judicis. En aquest sentit, el primer cas en què n'hi haurà serà el proper dijous, 10 de febrer, a les 12.00 hores, als jutjats de Via Alemanya, en el judici contra el guàrdia civil que va agredir Iván Cortés.

 
7)
 
Tallers per la Llengua
 
Ja tenim penjats al canal de Tallers per la Llengua al Youtube (http://www.youtube.com/user/Tallersperlallengua), i al nostre web (www.tallers.cat), els reportatges sobre el TELP i el Taller d'Educació per la Llengua.  Esperem que us siguin útils per entendre i explicar en què consisteix la nostra oferta formativa. Tant al canal de Youtube com a la pàgina web trobareu informació sobre altres tallers i recursos que oferim des de l'entitat, com ara les postals Tot un món per descobrir!, el Taller de Foment, el Taller d'Acollida, el Joc d'estendre el català o el vídeo Entrevistes per la Llengua, a més a més d'algunes publicacions pròpies i diversos articles d'opinió.

Us convidem a fer-hi una ullada i a contactar amb nosaltres si ens voleu fer qualsevol consulta o suggeriment. I us demanem que feu arribar aquesta informació a les persones del vostre entorn que penseu que hi poden estar interessades.

Moltes gràcies.
http://www.youtube.com/user/Tallersperlallengua#p/a/u/1/T2fdS4YG8tA

Neus Arnan
Tallers per la Llengua
www.tallers.cat
gestio@tallers.cat
Tel. (+34) 663 342 456
 
 
8)
 
Publicat en el diari AVUI dimarts 8 de febrer del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/367592-el-director-de-la-cambra-de-comerc-alemanya-diu-que-la-insistencia-sobre-el-catala-espanta-les-inversions.html

El director de la Cambra de Comerç Alemanya diu que la “insistència” sobre el català “espanta” les inversions

Walther von Plettenberg, afirma que els directius alemanys temen que els seus fills no aprenguin prou bé el castellà o l'anglès a l'escola

Demana als joves catalans que es desplacin a treballar a Alemanya que “aprenguin un nivell mínim d'alemany” abans d'emprendre el viatge

 
El director de la Cambra de Comerç Alemanya a l'Estat, Walther von Plettenberg, afirma que la “insistència” sobre l'aprenentatge del català “espanta” inversions alemanyes a Catalunya.

Plettenberg assegura que hi ha directius que recelen de traslladar-se a Catalunya perquè creuen que després de quatre o cinc anys al sistema escolar català, els seus fills sabran català, “però els faltarà un idioma de tarannà internacional com l'anglès, l'espanyol o l'alemany”.

En aquest sentit, considera que Catalunya hauria de tenir una actitud més “desenfadada” respecte la llengua, perquè hi ha empresaris alemanys que es poden deixar “orientar” per qüestions com aquesta a l'hora d'invertir.

Amb tot, el director de la Cambra demana als joves catalans que es desplacin a treballar a Alemanya que aprenguin un nivell mínim d'alemany abans d'emprendre el viatge.

Afirma que el català, juntament amb la multiplicitat de normes autonòmiques, és vist com un obstacle a l'hora d'implantar empreses a Catalunya.

Plettenberg considera que un dels factors que faria millorar les inversions a Catalunya i a l'Estat és l'eliminació de traves administratives, perquè “l'Espanya de les regions ha comportat una ruptura de la unitat de mercat que existia abans”. “Si vull fer alguna cosa a Aragó i a Catalunya em trobo amb duplicitat de permisos i controls”, es queixa.

Al seu entendre, aquest és un dels factors que desincentiven els empresaris que es volen instal·lar a l'Estat perquè la despesa que han de fer per dur a terme les seves inversions es “duplica o triplica” a causa d'aquesta varietat de normes autonòmiques. “Cal que les comunitats autònomes treballin per tenir permisos comuns”, conclou.

 
9)
 
Cursos per als professionals dels mitjans de comunicació
 
La Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, ha obert el termini de matrícula de dos cursos de formació específica per a professionals de la comunicació audiovisual que organitza en col·laboració amb el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB).
 
S'ofereixen dos cursos:
- Redacció periodística, curs de redacció per als professionals dels mitjans de comunicació (20 hores). S'impartirà del 4 al 19 de març.
- Fonètica i tècniques de locució, organitzat pel Consell de Mallorca en col·laboració amb el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB). S'impartirà de l'1 al 16 d'abril.
 
El període de matrícula  és del 15 al 23 de febrer de 2011 (ambdós inclosos).
Per a més informació consultau el nostre lloc web:

http:// www.conselldemallorca.cat/llengua
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com