http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/360422-fer-i-no-lposarr.html
En
castellà, si em ruboritze “me pogo
colorado (o rojo) como un tomate”. En valencià em faig roig (o vermell) com un
titot. “Em faig”, no “em pose”.
En castellà, si tinc un sobresalt i m'esglaie, “me pongo
blanco como un muerto”. En valencià, “em faig blanc com la paret (o com el
paper)”. “Em faig”, no “em pose”.
En castellà, si patisc d'aliacà, és a dir, d'icterícia, “me
pongo amarillo”. En valencià, “em faig groc”. “Em faig”, no “em
pose”.
En castellà, si menge com un energumen i no faig estrici,
“me pongo gordo como un tonel”. En valencià, “em faig gord com un porc”. “Em
faig”, no “em pose”.
En castellà, si fruïsc fins a la sacietat menjant (o amb
altres coses), “me pongo las botas”. En valencià, “faig l'agost”. “El faig”,
l'agost, no “em pose” res.
En castellà, si algú s'aborrona a causa del fred, de la por
o perquè rep una emoció molt forta, “se le ponen los pelos de punta” o “se le
pone la carne de gallina”. En valencià, “se li fa pell de gallina”. “Se li fa”,
no “se li posa”.
En castellà, si amb paraules o gestos desperte el desig
vehement d'alguna cosa en una altra persona, “le pongo los dientes largos”. En
valencià, “li faig dentetes (o denteta)”. “Li faig”, no “li pose”
res.
En castellà,
si parle malament d'algú, “lo pongo verde o lo pongo de hoja de perejil”. Em
valencià, “el faig un drap vell”. “El faig”, no “el
pose”.
En castellà, si algú s'atribuïx mèrits que no té amb
intenció de presumir, “se pone moños”. En valencià, “fa el fatxenda” (o “fa el
gall”). “Fa”, no “es posa” res.
En castellà, si emmalaltisc, “me pongo enfermo”. En
valencià, “em faig malalt”. “Em faig”, no “em
pose”.
En tots els casos anteriors hem d'emprar sempre el verb fer, mai el verb posar.
Seminari Debat d'Idees Valencianistes
El Windows i l'Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari
Softcatalà nega que hi hagi un Windows i un Office en valencià, tal com
afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més absoluta disconformitat amb el
CLIP en valencià de Microsoft
El passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica,
María Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van
presentar a València [1] el CLIP (Captions Language Interface Pack) de
valencià [2], una aplicació que subtitula al valencià els menús del Windows 7,
Office 2010 i altres programes informàtics. Aquest producte és el resultat de
l'acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana signaren fa un any [3] per
impulsar la difusió i ús del valencià en l'àmbit de les tecnologies de la
informació i comunicació (TIC). L'adaptació d'aquest producte ha estat duta a
terme per l'Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autònoma d'Educació de
la Generalitat. Segons Microsoft, amb aquesta tecnologia els usuaris poden així incorporar el
valencià als seus ordinadors [4].
Igualment, el president valencià i altres membres del govern han donat a
entendre que per primer cop el valencià era present a les tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC) [5]. Es pot veure un exemple d'aquesta
tecnologia en aquest vídeo http://youtu.be/hUXlud1WJp0 .
Les característiques del producte presentat per Microsoft i
les afirmacions governamentals sobre aquest (allunyades de la realitat del
producte), han causat estupor entre els membres de
Softcatalà.
Aclariments
Des de Softcatalà creiem que és necessari aclarir a la
ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la
realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat Valenciana.
1.- Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins
ara en la traducció de programari
La tecnologia CLIP presentada per Microsoft és inèdita: no
coneixem cap programa informàtic que utilitzi la subtitulació. Quan una empresa
o una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s'ha fet fins ara és
traduir el producte total o parcialment. Microsoft ja fa traduccions a
l'estàndard general de la llengua catalana mitjançant paquets LIP (Language Interface Pack). En aquest
sentit, un paquet CLIP és un clar pas
endarrere en relació a un paquet LIP, i duu a l'extrem la subordinació del
català a l'espanyol o l'anglès, les úniques llengües en què funciona el
paquet CLIP de valencià.
L'únic equivalent a la tecnologia CLIP que coneixem és el
de traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l'aprenentatge de llengües
estrangeres per tal que els usuaris puguin utilitzar els productes en la llengua
original, i no pas per utilitzar-ne la pròpia. Des d'un punt de vista tècnic, el paquet CLIP de valencià estaria orientat
a què els valencianoparlants aprenguessin castellà o anglès, més que no pas a
utilitzar el valencià.
2.- La traducció a variants dialectals és un fet comú en la
informàtica
La traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa
anys que Softcatalà manté relació amb institucions acadèmiques i entitats
cíviques valencianes per tal d'adaptar les traduccions de l'estàndard general a
la variant valenciana. Això ha dut a la
creació de la iniciativa Softvalencià [6], amb una Guia d'Estil de traducció
per al valencià [7] i diverses eines
informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de
les catalanes (i a l'inrevés) en
segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).
Actualment els usuaris valencians disposen de les versions
en valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox,
Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines
lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.
Softcatalà ofereix aquests recursos i eines a qualsevol altra iniciativa
que vulgui adaptar els seus productes al valencià, amb el benentès que es faran servir respectant la normativa
lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants
dialectals (normes ISO i BCP-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del
català), ca_ES-valencia (variant
valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que
s'utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la
compatibilitat de les traduccions valencianes.
3.- El Govern valencià del PP fa anys que intenta separar
el valencià del català en l'àmbit
informàtic
Softcatalà té plena constància que en els darrers anys el
Govern valencià del PP ha promogut activament la separació del valencià del
català en l'àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les comunitats de
programari lliure, les traduccions al valencià evitin utilitzar cap codi de
llengua que relacioni el valencià amb el català i, fins i tot, ha preferit la
utilització del codi d'estat del Vaticà (VA) en lloc dels codis que la normativa
internacional determina per al valencià.
La mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX)
utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES) que trenca de forma premeditada
la compatibilitat de les traduccions valencianes amb les traduccions al català,
tot i que ens consta que les traduccions al valencià es van fer aprofitant les
traduccions al català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les
traduccions al valencià es facin en el marc d'equips de traducció a l'espanyol
més que no pas en el marc d'equips de traducció al català.
Peticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana
Des de Softcatalà entenem que l'objectiu compartit és que
els usuaris valencians puguin triar lliurement la utilització dels productes
informàtics en valencià, en l'estàndard general del català o en qualsevol altra
llengua. A més de dur a terme polítiques que promocionin l'ús de programari en
valencià, que actualment pateix una minorització extrema.
És per això que volem fer-los un seguit de peticions.
A Microsoft:
ñ Que tracti el català i qualsevol de les seves variants com a llengua de
ple dret. Entenem que la dimensió del mercat catalanoparlant no justifica ni
paquets CLIP ni paquets LIP parcials amb deficiències tècniques (sense canviar
la configuració regional, ni el teclat, ni la llengua d'identificació del
navegador).
ñ Que respecti els codis internacionals de llengües i variants dialectals
per tal d'assegurar la compatibilitat entre les traduccions a l'estàndard
general de la llengua catalana i les del valencià.
A la Generalitat Valenciana:
ñ Que posi fi a les seves maniobres de separar el valencià del català en
l'àmbit de la informàtica.
ñ Que accepti els codis internacionals de llengua i variants, on el
valencià té perfecta cabuda.
ñ Que iniciï una política lingüística per promocionar i prestigiar l'ús
del programari en valencià.
Quant a Softcatalà
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la
difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i
les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de
distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a
http://www.softcatala.org.
Enllaços
[1] Windows presenta una aplicació per a treballar en valencià en el
sistema operatiu http://www.rtvv.es/va/ciencia_i_tecnologia/Windows-aplicacio-treballar-valencia-operatiu_0_422957772.html
[2] Pàgina del CLIP al web de la GVA http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_clip.html
[3] Microsoft traduirà al valencià el Windows 7 i l'Office 2010
http://www.pagina26.com/tendencies/10701-microsoft-realitzara-una-versio-en-valencia-de-windows-7-i-de-loffice-2007.html
[4] CLIP optimiza Windows 7 y Office 2010 al valenciano http://blogs.technet.com/b/microsoftblog_es/archive/2011/02/07/clip-optimiza-windows-7-y-office-2010-al-valenciano.aspx
[5] El valenciano llega a Microsoft http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/02/07/valenciano-llega-microsoft/780756.html
[6] Softvalencià http://www.softvalencia.org
[7] Proposta lingüística per a localitzacions en valencià de programari
en Softcatalà http://www.softvalencia.org/proposta/
L'eurodiputat Oriol Junqueras en serà el portaveu
L'Obra Cultural Balear (OCB) va anunciar ahir que presentaria a les institucions europees al llarg dels pròxims mesos diverses iniciatives en defensa dels drets lingüístics. L'eurodiputat Oriol Junqueras (ERC) s'ha compromès a fer d'interlocutor en nom de l'OCB: farà preguntes parlamentàries a la Comissió Europea de manera periòdica i hi explicarà tots aquells casos de discriminació lingüística, com el cas recent de Saïda Saadouki.
Junqueras també organitzarà una visita de l'OCB a
l'Intergrup de Llengües Minoritàries del Parlament Europeu, on l'entitat podrà
exposar directament les pròpies iniciatives. Una altra instància que farà feina
en aquesta direcció és la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, de la que
forma part el mateix Junqueras.
El coordinador de l'entitat, Tomeu Martí,
va explicar que l'OCB ja s'ha reunit amb membres del gabinet de la comissaria
d'Educació, Cultura, Esports i Multilingüisme, i que hi ha previst que
properament es reuneixi amb el gabinet de la vice-presidenta, Viviane Reading, i
de la Comissària, d'Interior Malstrom.
Martí considera que la intervenció
de les institucions europees és decisiva i que pot canviar l'actitud de l'estat
espanyol vers alguns casos de discriminació lingüística. L'OCB ja s'ha reunit,
també, amb l'Aliança Lliure Europea,
que agrupa les formacions de nacions sense estat a Europa, amb membres d'Els Verds i amb la Xarxa
per a la Promoció de la Diversitat Lingüística, entitat que treballa a favor
de les llengües minoritzades a nivell europeu.
Avui, divendres, 4 de febrer, l'Obra Cultural Balear ha fet una roda de premsa per donar a conèixer les iniciatives que presentarà a les institucions europees en matèria de drets lingüístics. Hi han pres part el president de l'OCB, Jaume Mateu, el coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, i l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras.
Jaume Mateu ha obert la roda de premsa tot recordant que els drets lingüístics formen part dels drets fonamentals i que cal exigir que siguin respectats i reconeguts per les administracions públiques. Segons Mateu, és un reconeixement que es va consolidant i acceptant, però encara hi ha reductes molt resistents, fonamentalment la justícia i els cossos i forces de seguretat de l'estat. És en aquest darrer àmbit on s'han produït els casos de Saïda Saadouki i Iván Cortés, que ara estan sub judice. El president ha anunciat que durà tots els casos a les institucions europees per denunciar els incompliments de l'estat espanyol en aquesta matèria.
Oriol Junqueras ha anunciat que, a instàncies de l'Obra Cultural Balear, farà preguntes parlamentàries a la Comissió Europea, que serveixen per donar a conèixer els casos concrets i el context general en què es produeixen. També organitzarà una visita de l'OCB a l'Intergrup de Llengües Minoritàries del Parlament Europeu, on l'entitat podrà exposar directament els diferents casos. Una altra instància que farà feina en aquesta direcció és la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, de la que forma part el mateix Junqueras.
Tomeu Martí ha agraït a Oriol Junqueras la feina feta fins ara, presentant preguntes sobre aquesta qüestió, i ha afirmat que l'OCB li farà arribar puntualment tots els atacs contra els drets lingüístics. També ha anunciat que la visita a l'Intergrup de les Llengües Minoritàries es farà com a Federació Llull (que inclou, a més de l'OCB, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià). Totes tres recopilaran tots els casos de discriminació lingüística i els faran arribar a aquesta instància. Martí ha anunciat que l'OCB s'ha reunit amb membres del gabinet de la comissària d'Educació, Cultura, Esports i Multilingüisme, i que està previst que properament es demanin reunions amb els gabinets de la vicepresidenta Viviane Reading i de la Comissària d'Interior Malstrom. També s'han reunit amb l'Aliança Lliure Europea (partit que agrupa les formacions de nacions sense estat a Europa), amb membres d'Els Verds i amb la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (entitat que treballa a favor de les llengües minoritzades a nivell europeu). Martí considera que la intervenció de les institucions europees pot canviar l'actitud de l'estat espanyol i eliminar els casos d'agressions contra els drets lingüístics.
Respecte a la qüestió dels observadors internacionals que assistiran als judicis per motius lingüístics, tant Martí com Junqueras han coincidit en la importància d'aconseguir una presència constant en tots els judicis. En aquest sentit, el primer cas en què n'hi haurà serà el proper dijous, 10 de febrer, a les 12.00 hores, als jutjats de Via Alemanya, en el judici contra el guàrdia civil que va agredir Iván Cortés.
Plettenberg assegura que hi ha directius que recelen de traslladar-se a Catalunya perquè creuen que després de quatre o cinc anys al sistema escolar català, els seus fills sabran català, “però els faltarà un idioma de tarannà internacional com l'anglès, l'espanyol o l'alemany”.
En aquest sentit, considera que Catalunya hauria de tenir una actitud més “desenfadada” respecte la llengua, perquè hi ha empresaris alemanys que es poden deixar “orientar” per qüestions com aquesta a l'hora d'invertir.
Amb tot, el director de la Cambra demana als joves catalans que es desplacin a treballar a Alemanya que aprenguin un nivell mínim d'alemany abans d'emprendre el viatge.
Afirma que el català, juntament amb la multiplicitat de normes autonòmiques, és vist com un obstacle a l'hora d'implantar empreses a Catalunya.
Plettenberg considera que un dels factors que faria millorar les inversions a Catalunya i a l'Estat és l'eliminació de traves administratives, perquè “l'Espanya de les regions ha comportat una ruptura de la unitat de mercat que existia abans”. “Si vull fer alguna cosa a Aragó i a Catalunya em trobo amb duplicitat de permisos i controls”, es queixa.
Al seu entendre, aquest és un dels factors que desincentiven els empresaris que es volen instal·lar a l'Estat perquè la despesa que han de fer per dur a terme les seves inversions es “duplica o triplica” a causa d'aquesta varietat de normes autonòmiques. “Cal que les comunitats autònomes treballin per tenir permisos comuns”, conclou.