Escola Valenciana ha mantingut la seua primera reunió oficial amb representants de la Conselleria d'Educació dos anys després de l'últim encontre. Segons Escola, tots els participants han destacat “la coincidència en els objectius pel que fa a la potenciació d'un sistema educatiu que aconseguisca un igual domini de les dues llengües oficials i d'una tercera llengua estrangera”.
En la reunió han participat Vicent Moreno, Jaume Fullana i Àngel Martí president, per part d'Escola, i la Secretària Autonòmica d'Educació, Concha Gómez, el cap de l'Àrea de Política Lingüística, Vicent Satorres, i el director general d'Ordenació i Centres Docents, Rafael Carbonell.
L'entitat ha subratllat que la trobada s'emmarca dins la ronda de contactes que va començar en desembre i que “persegueixen fomentar propostes al voltant de la llengua amb altes quotes de consens”.
Escola ha proposat l'Administració un “intercanvi d'idees al voltant de metodologia, competència lingüística dels docents, avaluació eficient del sistema i promoció de l'ensenyament en valencià”.
Igualment, l'entitat ha avançat que abans d'abril tindrà enllestit un document de “línies mestres” per “optimitzar” el sistema d'aprenentatge de llengües dels centres valencians, que presentarà a la conselleria en el seu moment.
“El valencià no té color polític, és cosa de tots”, ha destacat el president d'Escola, Vicent Moreno, que també s'ha reunit en les últimes setmanes amb regidors i alcaldes de “totes les formacions polítiques” per tal d'arribar a “acords unitaris” respecte a la promoció de la llengua.
Un metge d'urgències d'Alcoi va rebutjar atendre una pacient perquè l'home que va alertar del seu estat a través del número 112 s'expressava únicament en valencià [català], segons una queixa presentada davant el síndic de greuges pel mateix afectat i recollida pel portal Valencianisme.com.
L'home, de 80 anys i analfabet, quan va explicar els símptomes al facultatiu, aquest últim el va interrompre tot instant-lo a expressar-se en castellà. Però com que l'ancià només dominava la seua llengua materna, el metge es va negar a atendre la dona amb el pretext que tenia l'“obligació” d'utilitzar l'espanyol i la va derivar al centre de salut La Fàbrica, tot i que es tractava d'un cas de “vida o mort”, segons el denunciant.
Però els problemes per a l'ancià no van acabar ací. El zelador del centre La Fàbrica, que havia d'enviar-li una ambulància, va retardar l'operació vora trenta minuts perquè tampoc entenia el valencià i es va mostrar incapaç de desxifrar telefònicament el número del DNI de la pacient.
No obstant això, el síndic de greuges no ha pogut constatar “la realitat dels fets denunciats”, atés que des de l'Agència Valenciana de Salut no tenen constància de cap sol·licitud d'atenció sanitària amb les dades de la dona. “El volum diari de persones que són ateses ho complica extraordinàriament. No obstant això, reiterem les disculpes a la Sra. [...] pel que succeïx”, van justificar des de l'Agència.
Amb tot, el síndic, en la seua resolució, subratlla el dret de qualsevol persona a ser atesa en valencià. “És inqüestionable, i així ho reconeix la mateixa administració afectada, el dret que assistia al promotor de la queixa d'expressar-se en valencià i de ser atés, sense que es produïra cap forma de discriminació per utilitzar eixa llengua ni cap exigència de traducció”, s'hi pot llegir.
Igualment, el síndic “recorda” a la conselleria de Sanitat valenciana “l'obligació de garantir que, en els servicis públics directament dependents de l'Administració pública, tinguen el suficient coneixement de valencià per a atendre amb normalitat el servici que tenen encomanat, de manera que no es produïsca cap discriminació ni exigència de traducció”.
Tatxar i taxar deriven del llatí taxare, que vol dir toquejar i per extensió avaluar. Per avaluar si el meló està al punt abans el toquegem, però si en volem estar més segurs el tatxem, és a dir, n'extraiem una porció o tatx, en fem un tast. Aquest tatxar és força inusual. El tatxar que la gent diu normalment té dos altres sentits: qualificar negativament i passar una ratlla damunt un escrit.
Podem tatxar algú d'avar? Jo sempre havia pensat que no, però el DIEC ho admet: diu que tatxar té tots els sentits de taxar, i un dels sentits de taxar és imputar defectes a persones o coses. En aquest cas jo prefereixo titllar, però el DIEC només deixa que titllem persones, no pas coses. Amb el diccionari a la mà, doncs, unes paraules només es poden taxar o tatxar d'imprudents, però jo, estirant una mica l'ús de titllar, les titllaria .
Podem tatxar el que hem escrit? La norma en aquest punt és clara: no ho admet.
Sí que ho admet l'Alcover-Moll, que diu que ve de tatxa en el sentit de taca. Sembla que el tachar castellà també ve de taca: la tache del francès. La norma ens proposa que diguem ratllar i barrar . Trobo el tatxar prohibit en Alexandre Galí, Blai Bonet i Ferran Soldevila.
Si és barbarisme, no ho és de fa quatre dies. I el veig molt més necessari que els altres: ratllar o barrar paraules em sona bastant estrany. Una bona norma també hauria de pensar en les necessitats del parlant.
Trobo al Google 4.250 amples consensos i 79 anchos consensos . Sembla, doncs, que ni ample equival ben bé a ancho ni ampli a amplio .
I això és el que es desprèn d'alguns diccionaris.
També és clar, però, que en general el sentit figurat i subjectiu el té ampli (per això sovint va davant del nom) i el més físic i objectiu el té ample. Però una malaltissa por de fer-ho igual que el castellà fa que en l'últim moment alguns canviïn la i per la e convençuts que així queda més genuí i més correcte.
I això quin mal fa?, em direu. No és bo marcar perfil? No ho és, dic jo, si el preu és empobrir la llengua. Dir sempre ample per als dos sentits és un pèssim negoci. És un exemple més d'aquesta funesta tendència a dir amb una sola paraula el que dèiem amb dues o tres perquè soni més català, encara que pel camí perdem un munt de matisos. És la mateixa tendència que està convertint en adients tots els adequats, en caires tots els caràcters i en runes totes les ruïnes .
Llegeixo en la novel·la d'un jove autor que un home s'esfondra a la cadira. Es podia enfonsar o ensorrar, però un jove autor català, per ser literari, no pot escriure com parla, i es decanta per esfondrar, que fa més patxoca.
Què tenen de castellans enfonsar i ensorrar ? No res, però sonen massa normals, i al final -aquest és el drama- associem bon català a estrany i exòtic. Com més esfondrem, més avancem en la desnormalització lingüística.
L'APELLC convoca el V Premi Apellc Jove de narrativa i poesia
El dimarts 1 de febrer del 2011, a Lleida, a la Delegació de Cultura del Govern de la Generalitat, ha pres possessió del càrrec de Directora de Cultura a Lleida, Alt Pirineu i Val d'Aran, la senyora Carme Vidal Huguet, la qual també és la nova responsable de l'aplicació del Programa de l'Oficialitat de l'Occità a l'Aran.
En l'acte de presa de possessió i de compareixença davant la premsa ha declarat que en la present legislatura es farà el desplegament de la Llei de l'Occità com a tercera llengua oficial de Catalunya i de l'Aran, on en diuen aranès. Serà a través de la Direcció General de Política Lingüística que es farà el desplegament de la Llei. Pel que fa a l'Aran es farà a través dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida.
Carme Vidal Huguet, filòloga, és l'exdiputada de CDC que fou ponent de la Llei de l'Occità en el debat al Parlament. Cal recordar que es canvià el títol de la Llei, que inicialment portava el nom de Llei de l'Aranès i que passà després a dir-se Llei de l'Occità i així fou aprovada el 22 de setembre del 2010. Això fou possible gràcies als tres ponents que treballaren totalment coordinats: Carme Vidal (CDC), Maria-Àngels Cabasés (ERC) i Francesc Pané (ICV) amb la transcendent aportació del CAOC, com han reconegut unànimement i reiteradament els tres ponents.
La confluència del nomenament de la nova Directora de Política Lingüística, Ivonne Griley, amb el de Carme Vidal, assegura el desplegament correcte de la Llei de l'Occità segons els estrictes criteris lingüístics i la normal i justa aplicació racional i territorial de la Llei.