InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 434 (dimarts 01/02/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Sebastià Alzamora - Ella volia un país normal
 
 
 
 
 
 
 
 
9) Presentació a Alacant del llibre "La revernacularització del valencià a la ciutat d'Alacant"
 
10) Divendres que ve en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el diari ARA dijous 20 de gener del 2011
Sebastià Alzamora
 
 
Si, d'acord amb Mariano Rajoy, permetre i facilitar la presència de les llengües oficials a les cambres de representació ciutadana no és propi de països normals, aleshores haurem de considerar que són anormals (o subnormals, o paranormals) països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Suècia, Suïssa, República Txeca o Xipre (sud). Així queda palès en un informe presentat per la Plataforma per la Llengua el mes de juliol passat, el qual, amb el títol de Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l'espai Schengen , ofereix una comparativa ben interessant sobre el reconeixement de l'oficialitat de les llengües pròpies de cada país en relació amb el seu nombre de parlants. Tots els països esmentats, per exemple, consideren oficials a tots els efectes -en plena igualtat amb la llengua majoritària- qualsevol llengua pròpia parlada per més d'un 5% de la població. És cert que, a la pràctica, es produeixen disfuncions prou conegudes en països com Itàlia i França, però, en qualsevol cas, Espanya és l'únic estat que no considera plenament oficials ni tan sols aquelles llengües parlades per més d'un 10% de la seva població, com és el cas del català. No sé quina valoració li mereix a Don Mariano aquesta dada, però no sembla pròpia d'un país gaire normal.
 
Els països normals tampoc no legislen sobre la seva llengua fins a extrems obsessius. I no ho dic per Catalunya, on ens passem tot el dia discutint sobre aquest tema però on el marc legislatiu que hi fa referència és més aviat prim: ho dic per Espanya, que té vigents fins a cinc-centes normatives, disposicions i reglaments que obliguen ciutadans i empreses a usar el castellà en les seves relacions amb l'administració pública (moltes de les quals, no cal dir-ho, estableixen sancions econòmiques per a qui les incompleixi). Aquest mig miler d'imposicions es troben recollides i descrites en un altre informe ben interessant que, com l'anterior, es pot consultar tranquil·lament a www.plataforma-llengua.cat. Ara bé, la veritat sigui dita: si d'alguna cosa parla aquest excés d'escrúpol normatiu és d'un país no gaire normal en matèria de pluralitat lingüística i cultural.
 
Quina mena d'anormalitat històrica arrossega un país que des de la seva mateixa Constitució consagra un principi de supremacia, del tot impresentable en democràcia, en establir que hi ha una llengua que tots els ciutadans tenen el deure de conèixer i unes altres que, com a màxim, alguns tenim el dret d'usar? No sé si tot això li sembla normal al líder del PP i a tots els que pensen com ell: però després que no facin escarafalls quan vegin créixer el percentatge de partidaris del separatisme. Davant d'aquesta idea tan normal de país que cada dia s'esforcen a entatxonar-nos, el més normal del món és voler-ne fugir com de la pesta.
 
2)
 
Publicat a

La ILP és assequible

Un informe de la Generalitat de Catalunya refuta els arguments econòmics utilitzats pel govern espanyol per vetar la Televisió Sense Fronteres i fixa el cost en 8 milions

Un informe de la direcció general de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya calcula que la despesa per posar en marxa els mecanismes tècnics que permetrien el desenvolupament de la ILP (iniciativa legislativa popular) Televisió Sense Fronteres seria d'entre 8 i 10 milions d'euros anuals, contra l'imprecís enunciat: “Gran cost econòmic per a l'administració”, que va argumentar el govern espanyol per justificar el seu vet.

La ILP, avalada per 651.650 signatures, defensa la lliure reciprocitat de les televisions que emeten en una mateixa llengua en tots els territoris que la comparteixen.

L'executiu espanyol no es va excusar únicament en l'“augment dels crèdits pressupostaris” que representaria la iniciativa per avalar la negativa, sinó que va assegurar que el seu desenvolupament causaria pèrdues d'entre 12.000 i 16.000 milions.

L'informe de la Generalitat, fet a partir de “valoracions fetes per les grans empreses espanyoles del sector” i amb data de 20 d'octubre, conclou que la planificació del nou múltiplex que caldria per a la ILP “no significaria costos addicionals significatius”.

El document subratlla també l'“oportunitat” del moment per crear un nou múltiplex en cada territori amb llengua pròpia, atès que el Ministeri d'Indústria està “en ple estudi de reassignació espectral de canals alliberats per l'apagada analògica”.

En l'argumentació del govern espanyol es va advertir, a més, que la planificació del nou múltiplex obligaria a envair la part de l'espectre radioelèctric que correspon a l'anomenat “dividend digital”, que l'Agenda Digital per a Europa reserva a la provisió de serveis de comunicacions electròniques (desplegament de banda ampla de mobilitat), i que aquesta intromissió seria precisament la que provocaria pèrdues de fins a 16.000 milions, per la no aplicació dels beneficis del dividend.

Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions no només censura l'associació que el govern estatal fa entre planificació d'un nou múltiplex i l'estimació de pèrdues, sinó que considera que la creació d'un altre paquet de programes “no danyarà la disponibilitat de l'espectre”.

En tot cas, en el document s'assenyala que el projecte seria possible fins i tot sense la planificació d'un nou múltiplex, tot atenent els actuals “moviments empresarials de concentració” que estan produint-se en el sector audiovisual. Aquests moviments podrien conduir a la reducció de l'oferta estatal i, en conseqüència, permetrien alliberar més d'un múltiplex estatal.

La ILP està paralitzada després que la mesa del Congrés demanés a l'executiu de Zapatero que argumentés millor la seua oposició.

 
3)
 

Revista de Llengua i Dret

 
Núm. 54
 
 
 
4)
 
Publicat en EL PUNT dijous 20 de gener del 2011

Youtube, en català

El servidor de vídeos d'internet ja es pot consultar en català

En cas de tenir configurat el navegador en català es visualitza directament

Youtube el servidor de vídeos més popular d'internet ja es pot consultar en català. En cas de tenir configurat el navegador en català, es visualitza de manera automàtica, sinó cal canviar-ho manualment. No obstant això, algunes pàgines internes continuen sense traducció. En cas de no detectar-se el català automàticament, es pot anar al final de la pàgina de youtube i a l'opció d'idioma, escollir el català. D'altra banda, el lloc web Navega en Català, de la Fundació puntCAT també informa de com posar el navegador en català.

Youtube pertany a Google-que el va comprar el 2006- i, amb el català ja són més d'una trentena les llengües que permet utilitzar per a les consultes. Google té actualment diverses eines i serveis que ofereixen la llengua catalana com a opció, és el cas, per exemple, del gmail, o el Google Maps.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Publicat en VILAWEB dijous 20 de gener del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3837459/20110120/youtube-finalment-catala.html
 

El català és la llengua que fa trenta-una del portal de vídeos més important del món

Ja fa unes quantes hores que els usuaris de YouTube hi poden navegar en català. Si tenen el navegador configurat en català, en català es trobaran YouTube; si no, hauran de triar la llengua al peu de la pàgina. YouTube és propietat de Google, que sempre ha tingut una actitud molt receptiva envers el català. Per això sorprenia que un servidor tan popular com YouTube no deixés navegar en la nostra llengua.

Actualment es pot navegar per YouTube en trenta-una llengüa: les principals llengües europees (vint-i-quatre comptant-hi el català), l'àrab i una representació de les principals llengües asiàtiques.

Els internautes s'havien mobilitzat perquè el portal de vídeos incorporés també el català; la xarxa social Flog va fer arribar a final de l'any passat un plec de signatures als responsables de YouTube a l'estat espanyol perquè s'hi incloguès el català.

YouTube va ser fundat el febrer del 2005 per tres antics treballadors de PayPal: Chad Hurley, Steve Chen, Jawed Karim i Google el va comprar el 13 de novembre de 2006 per 1.650 milions de dòlars.

Segons que explica YouTube mateix, cada minut es dipositen a YouTube vint-i-quatre hores de vídeo.

VilaWeb TV té un canal propi de vídeo dins YouTube.

 
5)
 
Publicat en el diari ARA dijous 13 de gener del 2011

Mentre ens deixin, el gust serà nostre

Però la lògica no pot ser sempre l'únic àrbitre. Si filéssim molt prim, podríem dir que el gust és una sensació que experimentem (gust ve de tast) i el sabor una propietat de les coses experimentades. Per estricta lògica, una sopa hauria de tenir sabor, no pas gust. I, també aquest cop, els anuncis de la tele -tan lògics, ells- ens diuen que molts menjars que sempre havien tingut gust ara tenen sabor.

Per sort, el sentit de les paraules no el fixa la lògica sinó la convenció. I el que dóna gust a una llengua és el pòsit creat per un ús de segles. Si la passem per l'adreçador de la lògica, la despersonalitzem. Sobretot quan la lògica serveix de coartada per legitimar la forma més acostada al castellà.

Una sopa amb sabor, per mi, no té gust de res. I encara que, segons el DIEC, pugui saber a poc i al Noi de la Mare li sàpiga bona, no tinc cap dubte que trasplantar aquests usos antics i dialectals a l'estàndard és un castellanisme. I ara callo, que tinc mal de coll.

 

6)
 
Publicat a

Terribas agraeix a l'Ajuntament la seva lluita per poder veure la tele catalana

La directora de TV3, Mònica Terribas ha enviat una carta a l'Ajuntament de Morella (Els Ports) en què agraeix el suport del consistori (PSPV) i l'oposició (PP), perquè TV3 i els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es puguin tornar a sintonitzar a Morella. El consistori morellenc li va enviar una carta amb la moció votada pel PSPV i el PP en la qual s'informava de la demanda que realitza el consistori al govern valencià perquè no censuri les emissions de TV3 i d'Aragó TV en el repetidor de Morella. El govern valencià va obligar l'Ajuntament a tancar el repetidor municipal que permetia sintonitzar-los. Terribas assenyala que espera que “aviat se solucioni aquesta situació que erosiona les llibertats ciutadanes”. A més dels Ports, municipis del Maestrat tampoc no poden sintonitzar TV3, ja que l'Ajuntament de Catí (Alt Maestrat) es va veure també obligat a tancar el repetidor municipal.
 
 
7)
 
Publicat en indirecte.cat dilluns 20 de desembre del 2010

Rosa Calafat

 
Què és Catalunya? Ni més ni pus que un poble. Un poble més del món, que s'ubica dins un dels continents, anomenat Europa. Un poble que té una llengua a disposició de qui vulgui aprendre-la.

És senzill: Massa per ser allà on som fa segles! Ara ve l'embolica que fa fort per fer-ho fàcil, que no vol dir altra cosa que a fer punyetes una part de la creació humana. Primera qüestió en format pregunta, tan inútil com pertinent –hauria de dir-ne (im)pertinent?-, Catalunya va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó o queda restringida a la comunitat autònoma espanyola i constitucional que porta el seu nom? Catalunya és un país o una comunitat autònoma o una regió d'Espanya, o ho és d'Europa o d'Europa i d'Espanya?

Segona qüestió per fer el català gens senzill però sí fàcil: cal que comencem a practicar amb el lema ‘Obre't al català' / ábrete al catalán. Fins ara teníem l'opció d'obrir-nos les venes però d'obrir-nos a les venes encara no hi era, dins el català senzill. Avui, una entitat que fa una feinada en l'ús social del català m'ha proposat aquesta nova modalitat d'obertura, per dir-ho ras i curt. I és que el català fàcil cada cop té manifestacions més sorprenents; és clar que des que es va entestar fort i no et moguis a ‘donar de menjar' i no a ‘donar menjar', cada dia guanya un amic - barra- amiga, aquesta presència anomenada ‘català fàcil'. Des de la ràdio, un bon matí de cap de setmana ens proposaven de ‘disfrutar un mogollón' / disfrutar un mogollón: Ara ve l'aclariment en format breu instrucció o manual per a l'usuari nou; la primera opció s'ha de llegir en català, la segona –i en cursiva- en castellà. I tanmateix els de la ràdio pretenien una cosa tant senzilla i lloable com fer-nos xalar de valent, o vés a saber! Em resulta extremadament complicat haver d'anar fent la traducció simultània del català fàcil al català senzill, del ‘disfrutar' al ‘xalar'.

Altres curiositats del català fàcil, la intenció de fer-nos parlants amb tendència a curtejar o a anar justs, justs de matèria lingüística, en el ben entès que tot és per la justa causa de l'estalvi. Ves que no sigui una tudadissa de recursos i esforços haver de recordar dins la nostra memòria el fet que una persona que es pensa que ho ha aconseguit tot o una bona part del tot, i a més en braveja i n'està satisfeta, provoqui en un determinat observador l'estat irònic de posar-ho en dubte tot exclamant frases com ‘en Pep es pensa que té la seu plena d'ous'.

Massa surrealista -la frase, vull dir-; massa universal perquè és particular, el pensament que reprodueix la parèmia; massa lliure, la imatge; i fonamentalment poc útil per a un parlant d'italià o d'espanyol, bàsicament!

Fins a una altra pensada en català senzill. I Bones Festes, que no és el mateix que ‘Feliç Nadal' / Feliz Navidad; i que tampoc no és el mateix que ‘El Nadal està per menjar-se'l', com estic obligada a veure/llegir cada cop que vaig a comprar al supermercat de davant casa nostra. El Nadal no està, sinó que és. D'altra banda, no puc ni imaginar-me tot un any ‘estant de Nadal', que deu ser com ‘Fent Nadal'... Déu me'n guard d'aquesta creu amb anuncis publicitaris inclosos. I és que en català senzill ja ho diem: ‘Festes passades, coques menjades'.

Bon profit, amics lectors, i un altre cop: Bones Festes!
 
 
 
8)
 
Publicat en EL PUNT divendres 21 de gener del 2011

Bromera, 25 anys de literatura en valencià

L'edició revisada de “L'últim roder”, de Josep Franco, la primera novel·la publicada per l'editorial, es presenta a Alzira per a iniciar la celebració de l'efemèride

Edicions Bromera, nascuda el gener de 1986, comença les celebracions del seu 25é aniversari amb la presentació de L'últim roder, de Josep Franco. L'acte tindrà lloc el proper dimarts, 25 de gener, a les 19.25 hores, a la casa de la Cultura d'Alzira. L'obra, publicada en la col·lecció «Els Nostres Autors», va ser la primera novel·la en el catàleg d'Edicions Bromera. Convertida en un best-seller amb 32 edicions i més de 75.000 exemplars venuts, la trajectòria de L'últim roder és un reflex de la de Bromera, ja que va ser el seu èxit el que va fer possible que la flamant editorial es plantejara nous reptes i nous projectes.

Aquest va ser l'inici d'un projecte engrescador i il·lusionador que naixia en una societat on el valencià feia un salt qualitatiu gràcies a la llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i que a hores d'ara s'ha consolidat com “l'editorial més potent del nostre país”, indiquen. El balanç fet l'editorial d'Alzira no pot ser més positiu: quasi quaranta col·leccions que abracen una gran diversitat de gèneres i tots els segments d'edat; vora 1.200 títols publicats, i 6.500.000 exemplars venuts. A més, també recorden la tasca cultural “importantíssima“ feta per Bromera, que inclou el patrocini i la publicació de premis literaris, com els Ciutat d'Alzira, l'Alfons el Magnànim o l'Enric Valor; la creació de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura el 2003; l'edició de les revistes L'Illa i TXT; l'organització d'animacions lectores per a escolars, i la col·laboració en diferents cursos i jornades sobre literatura, entre moltes altres iniciatives.

9)
 
Presentació a Alacant del llibre "La revernacularització del valencià a la ciutat d'Alacant"
La presentació serà a càrrec del professor Vicent Brotons, de la Unitat per a l'Educació Multilingüe. Hi intervindran Brauli Montoya, delegat de l'IEC a Alacant, i Vicent Moreno, president de l'Escola
Valenciana.

Lloc: Sala Rafael Altamira de la Seu Universitària d'Alacant (avinguda de Ramón y Cajal, 4, d'Alacant)

Data: 2 de febrer

Horari: 20.15 hores

Organització: Delegació de l'IEC a Alacant


10)
Divendres que ve en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - El lèxic popular en la llengua culta
 
2) Setmana per la llengua a la Catalunya del Nord
 
3) Gabriel Bibiloni - L'auditori i l'auditòrium
 
4) Antoni Llull Martí - Metre, admetre, cometre, ometre, escometre, prometre...
 
5) Màrius Serra - Muses?
 
6) Quim Gibert - Allà on hi canten els àngels
 
7) Ramon Sangles i Moles - Hem d'ensenyar a escoltar
 
8) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra A)
 
9) Joaquim Torrent - Cal dir penjarolla, no "pinganillo"
 
10) Josep-Àngel Mas Castells - Els noms de la llengua i els models lingüístics del català a Europa. De la traducció de la Constitució europea (2004) a les eleccions del 2009
 
11) L'ús de les preposicions per i per a i dels verbs ser i estar en català
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: fluïdesa
 
 
Si voleu rebre InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Oportunament se us indicarà el procediment per a abonar els 25 euros que val fer-se'n soci durant l'any 2011.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com