InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 431 (dimecres 26/01/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Altra volta
 
2) Albert Pla Nualart - Els imants també repel·leixen
 
3) Albert Pla Nualart - Altres, d'altres i altres 'altres'
 
4) Albert Pla Nualart - A pesar, a penes, anit
 
 
6) Josep Piera - Recordant Teodor Llorente
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el butlletí núm. 8 d’InfoMigjorn (dijous 11 de setembre del 2008)
 
 

Altra volta

 

Eugeni S. Reig

 

 

La locució altra volta significa 'novament, de nou'.

Podem dir, per exemple: «¿Ja estàs altra volta ací? ¿No t’he dit que no et mogues de la teua habitació?»

En la rondalla L’amor de les tres taronges d’Enric Valor (dins Rondalles valencianes, 6é volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1986, pàg. 33) podem llegir: «[...] però les plantes que voregen la senda, i el ventet juganer, que no atura un moment, us han embullat altra volta el cabell [...]»

Tenim l’expressió ¿altra volta pum? que s’usa per a manifestar contrarietat quan una mateixa cosa s’ha dit o s’ha preguntat en repetides ocasions.

La locució altra volta, sense article, significa, com hem dit, 'novament, de nou', mentres que la locució una altra volta, amb article, significa 'en una altra ocasió'. Si dic “ja estic altra volta en l’hospital” vull dir “ja estic de nou en l’hospital”, però si dic “una altra volta aniré a l’hospital” vull dir “en una altra ocasió aniré a l’hospital”.

Antigament, quan els captaires anaven de casa en casa demanant almoina, era molt corrent que qui obria la porta diguera al pidolaire: “Una altra volta serà, germanet” (és a dir “en una ocasió serà, germanet”). Si, al cap d’una estona, el captaire tornava a tocar a la mateixa porta, és ben fàcil que qui obria exclamara una mica indignat: “¿altra volta ací? ¿No li he dit que una altra volta serà?”

Com que en castellà no hi ha eixa diferència i usa otra vez en els dos casos, els catalanoparlants, per desgràcia, tenim la tendència, cada volta més, a usar únicament i exclusivament la locució una altra volta. Això és un castellanisme empobridor, innecessari i molt lamentable. Hem d’esforçar-nos a usar les expressions altra volta i una altra volta quan corresponga.

 

 

 2)

 
Publicat en el diari ARA divendres 14 de gener del 2011

El poderós imant que és el castellà per a tots nosaltres té dos pols: l'un atrau i l'altre re pel·leix. I dels efectes, també nocius, de la repulsió en parlem ben poc. Avui us en dono una mostra que infesta la prosa, sobretot la dels més joves. El nostre altre és més sociable que el seu otro -pot anar amb un, el, de, etc.-, però de vegades vol anar sol i hi ha d'anar. L'efecte repulsiu, que ens indueix a separar-nos tant com podem de la llengua veïna, fa que cada vegada tingui més companyia: quan toca i quan no toca. Vegem-ho.

Si algú sovint no em fa cas, li puc dir "Altra vegada no em fas cas", però si és ell qui em fa venir per res li diré "Una altra vegada no et faré cas". En un cas, el primer, altra vegada vol dir novament . En el segon, en canvi, tenim en ment una vegada concreta; si ho canvieu per novament la frase no té sentit.

Però la por al castellanisme fa que alguns escriguin "una altra vegada" en tots dos casos.

Ara comparem aquestes dues frases: "No vull aquests llibres, en vull uns altres", "No vull aquests llibres, en vull d'altres". En el primer cas tinc una idea més o menys clara dels llibres que vull: són uns llibres en concret, no m'està bé qualsevol. En el segon, en canvi, vull que no siguin aquests però no sé quins. Fixem-nos com, a més, hi hem posat un de que en aquest context és necessari i en d'altres, ho veurem en el tast de dilluns, fa més nosa que servei.

3)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 17 de gener del 2011
 
 
"N'hi ha moltes cadires" és un dels errors típics dels aprenents de català. Diuen un en que no toca i que ells associen a haver-hi . És un en que està molt emparentat amb el de que vèiem l'altre dia, però quan sentim "entre d'altres persones" som pocs els que arrufem el nas. I, tanmateix, és un de gairebé tan sobrer com l' en . De fet, en i de van sovint de bracet: en és la part que prenem d'un tot que introduïm amb de.
 
Igual com diem "Hi ha moltes cadires plegables" i "N'hi ha moltes de plegables", pot semblar que hauríem de dir "entre altres persones" i "entre d'altres". La norma, però, és molt més ambigua en el segon cas i obre la porta a una opcionalitat que, aliada amb la inseguretat, ens inunda de d'altres . Rere aquests d'altres hi ha un mandrós i ben poc aconsellable principi tàcit: "En cas de dubte, com més diferent del castellà millor, encara que quedi farragós i recarregat".
 
Aquesta exuberància irracional de d'altres l'han denunciat tots els experts i potser ja seria hora de combatre-la amb una norma més clara i taxativa que faci d'altres obligatori quan va amb en ("N'he vist d'altres"), opcional quan (sense en ) fa de pronom ("Uns diuen sí i (d')altres no") i no-estàndard en la resta de casos ("He llegit (*d')altres llibres"). Sempre, esclar, que sigui aquest de i no el que exigeixen altres contextos sintàctics ("N'hi ha de meus però també d'altres persones").
 
 
4)
 
Publicat en el diari ARA divendres 7 de gener del 2011

A pesar, a penes, anit

 
Són tres formes catalanes antigues i vives. Indiscutiblement correctes. I, tanmateix, molts les sentim poc nostres: perquè no les diríem mai espontàniament i són paral·leles al castellà. Si es pogués demostrar, i això no és gens fàcil, que aquests molts som la majoria de catalanoparlants, trobaria lògic que el model de llengua d'un gran mitjà del Principat donés preferències a equivalents més vius i més diferents de la llengua veïna. És a dir: tot i, amb prou feines i ahir a la nit .
 
Però també veuria lògic que el model lingüístic de Canal 9 tingués un criteri diferent seguint l'ús diferenciat del País Valencià. Perquè si és absurd, i perjudicial, allunyar-se de l'ús -del que sempre havíem dit- per ser diferents del castellà, també ho és no prioritzar les formés que, sent les més usades, són també les més singulars. Dintre del que sona natural, del que no força la llengua, és raonable preferir el que més se separa de la llengua que ens assimila. No hi ha cap més manera de reforçar la identitat sense perdre naturalitat.
 
El més important és no fer servir el que no tenim viu. Molts avui escriuen anit ignorant que segons el diccionari tant vol dir la nit que ve com la passada. I que l' anit futur té tant de pes que alguns parlars que el tenen viu diuen per al passat anit passada. L' anit que avui trobem en molts mitjans és, de fet, un anoche disfressat.
 
5)
 
Entrevista publicada en el butlletí virtual núm. 8 de Cercle XXI (20 de desembre del 2010)
 
 
Autora del llibre Multilingües des del bressol. Educar els fills en diverses llengües
per Miquel Strubell, membre de Cercle XXI
 
 

La nostra entrevistada viu des de fa deu anys a Brussel·les, on treballa com a funcionària. Casada amb un belga flamenc, tenen una filla de quatre anys i un fill de vuit mesos. És llicenciada en econòmiques i en humanitats.

Cercle 21. Has escrit un llibre, publicat per l’editorial UOC. Explica'ns una mica de què tracta: el títol, el contingut, les teves conclusions.

Anna Solé. El llibre es titula Multilingües des del Bressol. Educar els fills en diverses llengües. S’adreça sobretot a les famílies multilingües. Té dues parts: la primera és una síntesi dels criteris i recomanacions que es desprenen dels estudis i recerques d’arreu del món sobre l’educació bilingüe i multilingüe dels infants; en la segona presento una sèrie d’estudis de cas de famílies multilingües amb diverses combinacions lingüístiques, en els quals es pot observar en la pràctica quin resultat han donat els criteris i estratègies adoptats. Un dels casos és la meva pròpia filla.

Cercle 21. Quin impacte ha tingut fins ara? Se n’han fet presentacions?, com s’ha rebut? S’ha traduït a altres llengües?

Anna Solé. De moment l’he presentat a Barcelona i Brussel·les. S’ha rebut molt bé perquè moltes famílies multilingües busquen consells pràctics i el llibre és molt fàcil de llegir, no és gens tècnic, i és una bona guia perquè els pares puguin reflexionar sobre la seva situació i triar l’estratègia que més escau al seu cas. El llibre existeix en català i castellà, però hi ha interès a traduir-lo al francès i l’anglès.


“En general, però, el més recomanable és que cada pare parli la seva llengua materna, perquè, al marge dels criteris afectius, que personalment jo trobo molt importants, aquesta és la llengua que millor dominen. Per a transmetre una llengua als fills, cal conèixer-la molt bé per tal de donar-los un bon model.”


Cercle 21. Què et va fer triar el tema del multilingüisme per a fer el teu treball de fi de carrera?

Anna Solé. En aquell moment estava esperant la meva primera filla i aquest tema em preocupava molt. A casa parlem 5 llengües. Jo tinc dues llengües maternes, català i castellà, el meu marit parla neerlandès (holandès), vivim a Brussel·les, una ciutat francòfona, i entre nosaltres parlem en anglès. Em feia por que introduir cinc llengües a la vegada pogués ser massa complicat per a un nadó i em vaig voler documentar bé sobre el tema. Llavors, com que no vaig acabar de trobar totes les respostes que buscava, vaig fer el meu propi treball de camp.

Ara, amb sis anys, la meva filla parla 4 llengües i té alguns coneixements d’una cinquena. Ho troba perfectament normal i no li ha ocasionat cap mena de maldecap.

Cercle 21. Es poden aïllar les variables que fan que dos pares, de llengües diferents, decideixin o no parlar cadascú en la seva llengua als fills?

Anna Solé. Sobretot hi ha variables de tipus afectiu i de tipus utilitarista. Si ens decantem pels criteris afectius, donem prioritat a parlar la nostra llengua materna, perquè és part de la nostra identitat i és una manera de transmetre la nostra cultura als fills. Si donem prioritat a la utilitat, ens decantarem per la llengua del lloc on vivim (aquí també hi poden entrar consideracions de major integració al país d’acollida) o per les llengües parlades per un gran nombre de persones al món o de gran valor econòmic.

Cercle 21. Si una parella t’ho demanés, què els aconsellaries, pel que fa a la tria de llengües amb els fills?

Anna Solé. Això depèn de les circumstàncies de cada parella, del territori on viuen i de les seves pròpies prioritats i objectius.  No hi ha una recepta única. En general, però, el més recomanable és que cada pare parli la seva llengua materna, perquè, al marge dels criteris afectius, que personalment jo trobo molt importants, aquesta és la llengua que millor dominen. Per a transmetre una llengua als fills, cal conèixer-la molt bé per tal de donar-los un bon model. Si els pares són ells mateixos bilingües, llavors poden considerar altres factors, i afavorir, per exemple, la introducció d’una llengua nova o la utilitat de les diferents llengües.

Jo conec moltes famílies que eduquen els fills de manera trilingüe amb èxit. Normalment, els pares parlen cadascun la seva llengua, i la tercera és la llengua de l’escola o de la comunitat on viuen. També podem utilitzar les activitats extraescolars, les visites regulars de familiars o coneguts, els cangurs i les eines multimèdia per a reforçar una o altra llengua.

Cercle 21. Què diuen els estudis teòrics actuals sobre el bilingüisme?

Anna Solé. En els estudis sobre bilingüisme/multilingüisme recents hi ha consens entre els investigadors en el fet que l’aprenentatge precoç de diverses llengües pot  aportar avantatges cognitius als nens: flexibilitat mental; millor raonament abstracte; més facilitat per a aprendre altres llengües, i també més tolerància. El mite que el bilingüisme origina confusió mental va quedar desmentit a partir dels anys 60. Una  prova real i contundent d’això és que la majoria dels habitants del planeta són bilingües o multilingües.

Cercle 21. De vegades els fills no fan servir amb cada pare la llengua amb què se’ls parla? És un problema, això? És un fracàs? El fet que no parlin en una llengua, malgrat tenir-hi una bona exposició a casa, vol dir que no la saben o que haurien d’estudiar-la a partir de zero?

Anna Solé. Aquest fenomen és freqüent en famílies expatriades, sobretot quan un dels pares és l’única font d’exposició a la llengua. Els fills fan servir la llengua majoritària en tots els altres àmbits, a la comunitat, a l’escola, amb els amics i part de la família i en tenen un major domini. Per això de vegades acaben també parlant-la amb el pare o mare que parla la segona llengua, ja que aquest sol conèixer perfectament també la llengua majoritària. El fet que no activin la segona llengua no vol dir que no en tinguin un bon coneixement, almenys passiu. És relativament fàcil activar una llengua passiva quan les circumstàncies canvien. De fet, molts nens en tenen prou amb unes vacances al país d’origen per a activar la segona llengua.

 
 
6)
 
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 16 de gener del 2011
 
 
Josep Piera
 
Per què no començar a resituar Teodor Llorente dignament en l´imaginari de la poesia valenciana, enguany que es commemora el primer centenari de la seua mort? Que Llorente va ser un home i un polític conservador, ni posa ni trau valor al seu dir de poeta. En tot cas, afegeix contradiccions i complexitats a la figura civil. Opine que a Llorente se l´ha de saber revalorar com a personatge, no sols en el seu temps (s. XIX), també des d´una visió literària d´ara (s. XXI). Ara que l´horta de València és una deixalla i no cap jardí, ara que alguns dels seus malsons dramàtics s´han fet surreals, la poesia de Llorente mereix noves lectures, com a mestre cantor del paisatge valencià. Llorente diu, i simbolitza, a més, moltes altres coses amables, fins i tot esperances civils, si fem un pensament poètic en positiu.

Per a començar a revisar-ne l´obra, res millor que llegir el que Enric Sòria diu a En el curs del temps, llibre recentment publicat. En cite un fragment: «Llorente va defensar tota la vida la llengua, la seua dignitat i la seua unitat… I a més feia bons versos. Què més volen. Poc abans de morir, va veure amb il·lusió que uns joves abrandats agafaven la torxa del valencianisme. «Lo que fins ara no s´ha fet, espere que ara es farà» va dir. L´esperança, com sempre, deixa els camins oberts».

Han passat cent anys. La societat valenciana ha fet, desfet i refet moltes coses, i no totes bé. Però les esperances civils i la llengua literària de Llorente segueixen vives. De no ser així, per exemple, jo no escriuria aquesta columna en la llengua amb que em llegiu, lectors. Ni tampoc tindríem la rellevant nòmina d´escriptors que per ell (o contra ell) fan gran el segle XX valencià. No ens n´oblidem. Teodor Llorente ara ja és un clàssic, i mereix que el recordem així. Pels seus versos. I per més.

 
7)
 
Publicat a
 
 

Enric Orts

 

 

Joan Francesc Mira, parlant d'ACPV, que ara celebra els 40 anys, va parafrasejar Churchill: “Mai tants han degut tant a tan pocs”. Hi està d'acord?

A través de prohoms de la pàtria, des de Ventura, Estellés i Fuster fins a Alfaro o Renau i tants d'altres, ACPV va aglutinar tot un potent moviment de renovació cultural a la darreria del franquisme, que va aconseguir canviar la línia de la història d'aquest país, no tant com voldríem, però és cert que s'hi va produir un canvi, i que aquest impuls continua. ACPV ha procurat mobilitzar la societat, apropar la llengua als joves amb la promoció dels nostres músics o difondre la idea dels interessos econòmics que tenim amb Catalunya. Aquest avanç no hauria estat possible sense una base social extensa de desenes de milers de valencians que creuen en el país però que no tenen accés als mecanismes de poder.

Quines han estat les grans contribucions d'ACPV?

Primer ens vam obsessionar per l'escola i per formar mestres de català. En arribar la democràcia en teníem ja 10.000. Allò va ser providencial perquè quan la Generalitat va posar en marxa l'ensenyament en valencià ja disposava dels mestres. Després vam veure que calia promoure un espai de comunicació audiovisual i vam portar el senyal de TV3 i vam reivindicar que Canal 9 fóra en valencià. Més tard, ens vam centrar en la creació d'institucions nacionals d'àmbit dels Països Catalans que englobaren totes les àrees. Igualment, hem actuat com a seminari de polítics i de gent de la cultura.

El 2010 van presentar el suport de més de 650.000 signatures per la ILP Televisió Sense Fronteres, que ha vetat el govern espanyol. Deu ser frustrant.

Al País Valencià et passes una part important del temps lluitant per evidències, però a ACPV som molt cabuts. El 2010 han passat dues coses esperançadores. Una, el trencament de les fronteres del món econòmic i la consegüent reivindicació de l'eix mediterrani, i l'altra, la ILP. Però també n'han passat de preocupants, com ara la pèrdua de l'estructura financera del País Valencià amb les fusions en què han participat Bancaixa i la CAM o el fet que ens hagen col·locat a 95 minuts de Madrid amb el TAV.

Sense Fernández de la Vega al govern és possible que reviscole la ILP?

Mai en la història espanyola i europea cap govern havia aturat una ILP, un parlament sí, però un govern no. Va ser una cosa mai vista. Sense Fernández de la Vega, en efecte, treballem perquè s'alce el vet. Si finalment la ILP tirara endavant, representaria un avanç històric.

40 anys d'ACPV i cap als 20 del PP a la Generalitat Valenciana. Això el preocupa?

El País Valencià és un poc italià: per una banda hi ha la societat i, per una altra, el desastre polític que aguantem. El problema de fons és polític. N'hi hauria prou que hi haguera una força pròpia amb poc més de 15 diputats a les Corts Valencianes per redreçar la situació, però jo no sóc polític. Malgrat tot hem avançat prou pel que fa a la consciència nacional.

Què representarà per al País Valencià l'arribada d'Artur Mas a la Generalitat?

Espere que puga avançar en la normalització de les relacions. Ara és un bon moment, tots els agents polítics i socials estan d'acord a impulsar-les. Però no ho tindrà fàcil, la direcció política de la dreta espanyola al País Valencià hi és molt contrària, i només ha variat la seua posició perquè hem aconseguit influir sobre la societat.

 
8)
 
 
9)
 
 
Dijous 27 de gener del 2011 a les 19.30 h
 
Vicent Ortega Rodríguez va nàixer a l'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer) el 1957. És llicenciat en Filologia Castellana i Francesa i diplomat en Magisteri per la Universitat de València. Actualment exerceix com a professor de primària. La seua faceta com a creador s'ha reflectit en la publicació de dues obres: un poemari, Mediterrània (1995) i les novel·les, El crim (1996), finalista del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1996 i del Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes 1997 o El collidor de ànimes (2001).

Raquel Ricart va nàixer a Bétera (Camp de Túria) el 1962. Començà estudis de Filologia, que no va acabar, i actualment treballa com administrativa. Literàriament es donà a conèixer en guanyar el premi Malvarrosa (1980). Col·laborà en les planes de les revistes Celobert i Lletres de canvi. Ha escrit un text dramàtic, Ferrabràs (1990), que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. És, també, autora d'alguns contes i novel·les juvenils. A més, ha publicat la novel·la Un mort al sindicat (1999) i aquest 2010 ha estat guardonada amb el Premi Andròmina de narrativa per la novel·la Les ratlles de la vida.
 
Octubre Centre de Cultura Contemporània
C/ Sant Ferran, 12
46001 València
Telèfon: 96 315 77 99
 
 
10)
 
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com