InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 429 (dilluns 24/01/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
3) Albert Pla Nualart - La doble vida de "Que gran!"
 
4) Josep Lluís Doménech - Ara, un interrogant
 
 
 
7) I Jornades "La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana"
 
8)  Homenatge a Josep M. de Casacuberta
 
 
 
 
1)
 
Hi ha motius per preocupar-se davant dels pronunciaments recents del Tribunal Suprem respecte del model lingüístic escolar català. Les sentències no qüestionen el nucli del model, que, recordem-ho, consisteix en la determinació per part dels poders públics de la llengua docent en els nivells posteriors al “primer ensenyament”. Aquesta intervenció dels poders públics és possible, perquè el dret a escollir la llengua docent o el de rebre l'ensenyament en la llengua de l'alumne no formen part del contingut lingüístic del dret a l'educació. Aquest contingut es redueix al dret a rebre l'ensenyament en una llengua comprensible. Tot i que el moll del model resta dempeus, les sentències introdueixen una sèrie de consideracions que poden contribuir a desfigurar-lo notablement. Se'n destaquen dues.
 
La primera consisteix en el manament a la Generalitat perquè adapti el sistema d'ensenyament a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia, la qual considera també el castellà llengua vehicular juntament amb el català. Com afecta això en el model escolar? Dependrà de quina hagi de ser l'extensió de l'ensenyament en castellà. Actualment, l'ensenyament en castellà se circumscriu al “primer ensenyament” per a aquells que ho demanin, i, en els nivells posteriors, l'ensenyament s'ha de fer normalment en català. Aquest “normalment”, però, no vol dir exclusivament, encara que alguns ho hagin entès així. Per cert, en alguns centres de secundària, en canvi, els percentatges d'ensenyament en castellà són molt elevats, contravenint a la legislació.
 
El Tribunal Constitucional no ha fixat la quantitat d'ensenyament en castellà –no és aquesta la funció dels tribunals–, però ha bastit alguns criteris. L'any 1994 ja va indicar que l'ensenyament en castellà havia de ser com a mínim el necessari per a garantir-ne el coneixement, i apuntava que havia de tenir alguna presència en els nivells posteriors al “primer ensenyament”. En la sentència del 2010, el tribunal ha estat més explícit i ha afirmat que l'ensenyament en català i en castellà ha de generalitzar-se en el conjunt del procés educatiu. És en aquest context que s'ha pronunciat el Tribunal Suprem, el qual reconeix el dret del recurrent que el castellà també s'utilitzi com a llengua vehicular –per cert, en la declaració del tribunal no s'hi diu que hagi de ser en tots els cursos, cosa que demanava la part actora–, i, d'altra banda, afirma que mentre hi hagi dèficits en la normalització del català, cal atorgar-li un tractament diferenciat respecte del castellà en una proporció raonable, proporció que, per contra, haurà de ser idèntica quan s'assoleixi l'objectiu de la normalització. Aquesta afirmació de paritat de l'òrgan jurisdiccional excediria la seva competència. Res a dir que el castellà també hagi de ser llengua vehicular i que aquells òrgans ho recordin i ho manin. Però l'extensió de l'ensenyament en castellà és una decisió en bona part política. Jurídicament, aquesta extensió està condicionada per l'exigència, que deriva de la Constitució, que els alumnes coneguin adequadament el castellà i el català quan acabin l'ensenyament obligatori (cosa que assoleix satisfactòriament el model català), i pel fet que la facultat de limitar la llibertat individual requereix que la restricció sigui proporcionada i justificada.
 
La segona consideració de la doctrina del Tribunal Suprem que afecta sensiblement el model català consisteix en la desautorització del sistema d'atenció individualitzada utilitzat en el primer ensenyament per atendre els alumnes que opten pel castellà. El tribunal gaudeix de legitimitat per analitzar si aquest sistema satisfà el dret de l'alumne o si esdevé una ficció. Ara, no sembla admissible que el bandegi arran de l'informe de la inspecció educativa sobre la pràctica d'aquell sistema en dos centres educatius que no són els de l'alumna filla de la persona recurrent. Tinc la impressió que l'atenció individualitzada no és una tècnica unívoca, i que practicada adequadament pot satisfer el dret a rebre el primer ensenyament en la llengua habitual. Per cert, el tribunal res no diu sobre com cohonestar la seva opinió amb el mandat legal de no separar els alumnes per raó de la llengua.

El model lingüístic escolar català es troba avui establert en la llei d'educació del 2009, regulació que, com és sabut, va ser impugnada davant del Tribunal Constitucional. La sentència que es dicti serà decisiva. L'intèrpret suprem de la Constitució faria bé de prendre nota dels efectes favorables del model català, cosa que avalen estudis i informes. Que els tribunals tinguin en compte els efectes és una circumstància cabdal, i en trobem un bon exemple, precisament relacionat amb la llengua vehicular, en la sentència Lau v. Nichols, que el Tribunal Suprem nord-americà va emetre l'any 1974. El tribunal, a més, va saber decidir amb una forta contenció. I és que un activisme excessiu dels tribunals en aquest camp, pot resultar injustificat i contraproduent. De moment valdria la pena que el Departament d'Ensenyament, davant de les sentències del Tribunal Suprem, aprofités l'avinentesa per perfeccionar el model.
 
 
2)
 
Publicat en tribuna.cat dijous 20 de gener del 2011
 
El dia 23 de gener ha de marcar un abans i un després en la lluita pels drets lingüístics dels consumidors. Després d’anys de reclamacions i denúncies de la societat civil catalana en favor d’un etiquetatge que sigui respectuós amb la llengua pròpia -Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, ADEC i Consum Català són les entitats que més han representat l’anhel ciutadà d’eradicar aquesta injustícia- finalment s’ha fet efectiva la data de termini.

A partir de diumenge totes les grans empreses del nostre país hauran d’etiquetar les dades bàsiques dels productes en català, tal i com ho estableix el Codi de consum de Catalunya, aprovat al juny pel Parlament català. Aquest termini, però, és més lax per a les mitjanes i petites empreses: el període previ a l’obligatorietat s’allarga en aquests casos fins al 23 de juliol de 2011.

Tenint en compte que no existeix cap comunitat lingüística a la Unió Europea -ni dins el marc dels països desenvolupats democràtics-, de prop d’11 milions de consumidors que no etiqueti els productes que es venen en la llengua pròpia, la norma aplica per primera vegada la justícia pertinent i conclou un període representat per anys i anys de vulneració constant dels drets lingüístics dels consumidors catalans: una situació d’injustícia única al món. Actualment a Catalunya existeixen 196 disposicions que obliguen a etiquetar els productes en castellà.
 
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 5 de gener del 2011
 

La doble vida de "Que gran!"

4)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV divendres 14 de gener del 2011

Josep Lluís Doménech

Fa poc més d´un mes vaig escriure en estes mateixes pàgines un article en el qual definia com un bon símptoma, des del punt de vista del foment del valencià, el fet de passar per Canal 9 pel·lícules doblades en la llengua d'Ausiàs March. Es tractava del cicle dedicat a Alfred Hitchcock. Si he de dir la reacció dels lectors, hauré de ser sincer i explicar que va ser molt diversa. Hi havia, fins i tot, un grup prou nombrós de gent, entre els qui es comptaven estudiants i professionals del periodisme, que no veien clar que una persona com jo lloara el treball de RTVV en fer eixa tasca. Hi hagué gent que va pensar que estava fent broma. En fi, hi hagué de tot. Tot i això, passat un temps, en què han desaparegut les pel·lícules en valencià, em reafirme més encara en què allò va ser un bon símptoma, però que no ha de quedar en una mera anècdota. De ser així, poc haurem avançat, amic Sanç. Se'ns formula un interrogant allà on innegablement existia un bon senyal.

A partir d'eixe interrogant cadascú pot pensar el que considere oportú a falta d'una manca d'explicitació per part dels responsables de realitzar la programació de la cadena pública valenciana. Això vol dir que tan sols es poden fer especulacions. Pense, per la meua part, que després de la prova que, en certa mida, ens recordava els primers temps de Canal 9 quan es feien les pel·lícules en valencià, el resultat és ben clar. Donat que no han existit protestes públiques, que ningú s'ha escarotat en veure parlar en valencià actors i actrius anglesos i nord-americans, el director general de RTVV, José López Jaraba, com a principal responsable de les decisions sobre la línia que cal portar, i que en determinades ocasions ha arribat a dir que cal fomentar el valencià, prendrà la decisió de seguir programant pel·lícules doblades al valencià i, fins i tot, augmentar la seua presència.

No es faria més que complir amb la Llei de Creació de l´ens públic i, a més, satisfer les peticions de molta gent que vol una televisió tan normal lingüísticament com ho és la llengua en el carrer de la majoria dels pobles de les nostres terres.
 
5)

L'ús del català -i altres idiomes- en els negocis

La Generalitat edita ‘Empresa i llengua', una guia per ajudar les companyies a incorporar els aspectes lingüístics en les seves polítiques de responsabilitat social

“La relació positiva amb els territoris on l'empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa”, assenyala Josep Maria Canyelles, autor del manual Empresa i llengua de responsabilitat social empresarial (RSE). El mercat català expressa una sensibilitat favorable a rebre productes, serveis i la comunicació en la llengua pròpia per part de les empreses, fins i tot amb la valoració positiva per part de persones d'origen no catalanoparlant, que consideren com un acte de normalitat la presència del català en el mercat, però no obstant això es podria parlar d'una fallada de mercat, perquè l'oferta de productes en català per part de la iniciativa privada és insuficient, ateses les característiques lingüístiques de la població i les seves preferències. En canvi, l'ús del català en les petites i mitjanes empreses s'ha generalitzat dins del món professional i s'ha convertit en la llengua més emprada en les relacions comercials a Catalunya (97,9% de les empreses), seguida de prop pel castellà (81,3% de les empreses). També en l'àmbit intern, el català, amb un 94,1%, és la llengua vehicular de les empreses, seguit del castellà, amb un 87,7%, i l'anglès, amb un 12,2%.

Davant una matèria tan sensible com la llengua, les empreses haurien de moure's entre tres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat), i el de responsabilitat social (ser sensibles a les inquietuds de la societat), i la prioritat de les bones pràctiques és diferent segons el tipus de negoci. En algunes empreses prendrà un caràcter primari, perquè la llengua serà un fet constitutiu del propi producte o servei, en d'altres prendrà un caràcter secundari, perquè formarà part de les relacions amb els grups d'interès, i, finalment, en algunes altres també es considerarà un factor terciari en la mesura que constitueix una realitat sensible del territori on operen tot i que no afecti directament l'operativa de l'empresa. Per a les empreses internacionalitzades, ja siguin d'aquí o de fora, l'aprenentatge que poden obtenir a Catalunya amb referència a la gestió del multilingüisme i la diversitat cultural en un context de democràcia i llibertat, de respecte i creativitat, de societat cohesionada i vertebrada, pot representar un actiu molt positiu que l'empresa pot aprofitar en altres indrets. Per a les multinacionals establertes a Catalunya, la gestió de les llengües des d'una òptica de RSE pot aportar-los un coneixement d'interès global.

El codi ètic de l'empresa, que desenvolupa els valors corporatius de RSE en referència amb cada grup d'interès, és l'espai adequat on incorporar els criteris de respecte lingüístic, de manera que se li atorgui la rellevància que mereix, el sentit ètic, i les garanties internes per a assegurar-ne el compliment. El manual inclou exemples de bones pràctiques.

-Com a mostra de respecte, és una bona pràctica atendre els clients en la seva llengua entre les disponibles al país. És aconsellable que l'empresa ho protocol·litzi facilitant el desenvolupament d'aquesta habilitat social per part de la seva plantilla.

-Sempre que es pugui, atendre en català. Per ajudar els nouvinguts a integrar-se, l'establiment es compromet a fer la primera atenció a la clientela en català i mantenir la conversa en aquesta llengua, sempre que sigui possible.

-Comunicar obertament a la plantilla que les habilitats lingüístiques, i especialment la llengua pròpia, són un criteri de promoció, és una pràctica que forma part de la transparència, la codificació ètica, i el respecte a la comunitat. L'empresa pot fer evident aquestes pràctiques per mitjà d'instruments com el manual d'acollida, però sobretot amb l'exemplaritat i la sensibilització. Un bon compromís és facilitar al personal cursos de formació, perquè avanci en el domini del català.

-Aplicar el multilingüisme com un estil empresarial i una actitud personal. Portar a terme accions multilingües dins l'empresa, en el marc de la capacitació, trobades, jornades, presentacions, etc. reforça el canvi d'actituds, construeix uns valors de futur per a la companyia potents, aposta pels nous valors que Europa necessita, fa de l'empresa una organització més atractiva per al millor talent.

Per a l'empresa és fonamental que el seu personal disposi de la capacitat de poder parlar com a mínim en les llengües oficials.

-Coresponsabilitzar-se del paisatge lingüístic. Les senyalitzacions corporatives haurien de mantenir la mateixa prelació que les oficials, amb el català en primer lloc i fins i tot aplicant criteris de subsidiarietat, segons els quals allò que es pugui indicar amb la llengua local no cal repetir-ho de manera redundant: no cal posar la traducció d'informació a altres llengües, perquè s'entén perfectament, com tampoc caldria posar la d'aquelles indicacions que tot visitant ha d'adquirir (carrer, sortida, etc.).

-Fer compra socialment responsable. Si l'empresa fa explícits els criteris de compra, incloent l'opció lingüística, està normalitzant la llengua catalana i situant-la al mateix nivell d'exigència de mercat que altres.

-Fer marca vinculada al territori. La proposta de valor que una empresa formula per captar l'interès del públic pot incorporar altres atributs més enllà del preu, la qualitat o la funcionalitat. Per exemple, incorporar les llengües oficials en l'etiquetatge dels productes distribuïts en el mercat espanyol.

-Aplicar coherència interna. D'una cadena de distribució alimentària que retola exclusivament en català, n'esperem que el personal respecti la tria lingüística dels clients.

 
6)
 
Publicat en el diari AVUI dimarts 11 de gener del 2011
 

El ministre d'Educació, ha recordat que la Constitució reconeix que ambdues llengües són cooficials “i que l'educació es pot organitzar al voltant d'una i altra”

Ha insistit que és la pròpia comunitat la que ha de valorar les resolucions de l'Alt Tribunal

El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha afirmat, amb motiu de les sentències del Tribunal Suprem que qüestionaven el model lingüístic de les escoles a Catalunya, que és “indispensable” que “tots” els alumnes d'aquesta comunitat coneguin el castellà i el català.

En declaracions als mitjans, abans de presidir el primer Consell d'Universitats l'any, el ministre ha recordat que la Constitució reconeix que ambdues llengües són cooficials “i que l'educació es pot organitzar al voltant d'una i altra”.

El titular d'Educació, ha recordat que el seu ministeri ha de vetllar perquè el nivell de castellà dels estudiants a Catalunya sigui bo, però ha insistit que, les dades a Catalunya són clares. “Nosaltres entenem que les competències per triar la llengua vehicular són competències del govern legítimament escollit a Catalunya”.

En aquests sentit ha assegurat que “els informes i enquestes que tenim mostren que a Catalunya no es coneix pitjor el castellà que en d'altres comunitats”.

En tot cas, ha insistit que és la pròpia comunitat la que ha de valorar les resolucions de l'Alt Tribunal i considerar si ha d'intervenir en algun lloc per garantir el coneixement de les dues llengües, una cosa que és “indiscutible”.

 

7)

I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”

Baixeu-vos el programa en format pdf

Lloc i dates

Dijous 27 i divendres 28 de gener de 2011

Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47), sala Pere i Joan Coromines

Presentació

La comunitat lingüística catalana compta amb una important tradició de recerca sociolingüística. L'esmentada tradició ha anat prenent forma a partir d'una amalgama d'aportacions que li han arribat des de vèrtexs disciplinaris diversos, de manera que avui dia disposem d’una disciplina calidoscòpica que encara un horitzó d'excel·lència.

Amb aquesta primera trobada d'investigadors, la Xarxa CRUSCAT de l'IEC inicia una activitat que té com a objectiu nuclear visualitzar en el seu conjunt la recerca en curs o acabada de realitzar. Aquesta posada en comú permetrà avançar en el coneixement intern de les temàtiques que s'hi aborden i, alhora, projectar-les internacionalment.

Inscripció

Per tal d’assistir a les Jornades, cal que us hi inscriviu. Feu-nos arribar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, NIF i institució.

Web i seguiment en temps real

Podeu consultar el programa i les actualitzacions al web. Les sessions es podran seguir en línia els dies 27 i 28 de gener des del web de l’IEC.

Organització

L’organització de les Jornades va a càrrec de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans <http://www.demolinguistica.cat>

La Xarxa CRUSCAT és una xarxa científica que depèn de l'Institut d'Estudis Catalans i aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l'evolució del català. El principal objecte d'estudi són els usos, els coneixements i les representacions de la llengua. Les tasques que la Xarxa CRUSCAT duu a terme són:

o Aplegar la informació existent i analitzar-la críticament.

o Destriar els factors crucials de l’evolució de la comunitat lingüística catalana.

o Generar sinergies entre els especialistes en estudis de l’ús.

Programa

27 de gener de 2011 (dijous)

09:30 Presentació de les Jornades. Mariàngela Vilallonga (Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans) i Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC)

10:00 Conferència inaugural. Henrique Monteagudo (Universidade de Santiago de Compostela) «Sociolingüística galega: problemas e pescudas»

11:00 Pausa – Cafè

Transmissió lingüística

11:30 «Evolució i transmissió dels grups lingüístics (EVOTRANLING)», E. Boix i F. Bernat (UB)

11:45 «La transmissió familiar del català al País Valencià. Estudi qualitatiu de la interrupció i la revernacularització», A. Mas (UA)

Economia i llengua

12:00 «ELAN.cat: Són prou multilingües les empreses catalanes?», I. Marí (UOC)

12:15 «Llengua i recerca: Els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona», V. Bretxa (CUSC–UB)

12:30 «Llengua catalana i ingressos: algunes evidències empíriques», A. Di Paolo (UAB)

Psicologia lingüística

12:45 «La inseguretat lingüística en l’ús del català entre els joves del País Valencià», J. M. Baldaquí (UA, IIFV)

13:00 «Llengua, identitat i ideologia política», M. Strubell (UOC)

13:15 «Nouvinguts a Catalunya: llengües, actituds i identitats», À. Huguet (UdL)

13:30 Discussió

14:00 Final de les presentacions del matí de dijous

Demolingüística: resultats

16:00 «Els mapes demolingüístics de la Xarxa CRUSCAT», N. Sorolla (Xarxa CRUSCAT–IEC)

16:15 «Explotació de l’EULP08, Enquesta sobre els usos lingüístics de la població de Catalunya del 2008», J. Solé (DGPL–Generalitat de Catalunya)

16:30 «Resultats demolingüístics del Pànel de la Fundació Bofill», A. Fabà (Consorci per a la Normalització Lingüística)

16:45 «Usos lingüístics a les universitats de Sistema Universitari Públic Valencià», A. Aparici (UJI); R. Castelló (UV-EG)

17:00 «Coneixement i usos lingüístics de la població d'Andorra 2009», Joan Micó (CRES – Institut d’Estudis Andorrans)

17:15 «La situació i perspectives d'evolució en el sistema sociolingüístic valencià. L'enquesta 2010 de la Generalitat Valenciana sobre coneixement i ús del valencià», X. Sanjuan

17:30 Discussió

18:00 Pausa – Cafè

Demolingüística: prospectiva

18:30 «Més model i més models: per una sociolingüística més prospectiva», E. Querol (UOC)

18:45 «Model sistèmic de l'evolució de l'ús del català a Andorra», M. Nicolau; C. Bastida (Grup de Recerca en Llengua Catalana – UdA)

19:00 «Predicció del català dins i fora del seu territori», R. Casesnoves (IULA–UPF)

19:15 «Prospectiva de l’ús de la llengua pròpia a Catalunya. Simulació amb dades de l’EULP08», F. Salvador (UB)

19:30 Discussió

20:00 Final de les presentacions del primer dia

28 de gener de 2011 (divendres)

Joventut i llengua

09:30 «Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana», J. Pujolar (UOC)

Joventut i immigració

09:45 «La integració lingüística de la segona generació de la immigració a Catalunya», A. Alarcón (URV)

10:00 «Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya» F. X. Vila (Xarxa CRUSCAT–IEC, CUSC-UB)

Immigració i llengua

10:15 «Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana: comunitat, llengües i ideologies» M. Fukuda (CUSC–UB, UAB)

10:30 Discussió

11:00 Pausa – Cafè

Comunitats lingüístiques

11:30 «Enclavaments lingüístics», J. Argenter

11:45 «Les comunitats lingüístiques mitjanes: comparació entre diverses comunitats semblants a la catalana», A. Bastardas (CUSC–UB)

Paisatge lingüístic

12:00 «L'estudi del paisatge lingüístic a tres carrers de Barcelona: patrons de visibilitat lingüistica a l'espai públic», L. Comajoan (UVic, CUSC–UB, Xarxa CRUSCAT–IEC)

Illes Balears

12:15 «Darreres recerques sociolingüístiques a les Illes Balears», J. Melià (GRESIB–UIB)

Dret i politologia lingüística

12:30 «Iusling.cat: Jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem en matèria de llengua», A. Pou (Xarxa CRUSCAT–IEC, UB)

12:45 «La incidència del dret de la UE en les llengües que són oficial en una part del territori d'un estat membre», A. Milian (UAB)

13:00 «Recerques en curs en l'àmbit de la ciència política», A. Branchadell (UAB)

13:15 Discussió

13:45 Final de les presentacions del matí de divendres

Variacionisme

16:00 «Retornar al passat per entendre el present: estudis de variació sociolingüística catalana en temps real», M. T. Turell (Grup UVAL-IULA, UPF)

Sociolingüística educativa

16:15 «Projecte RESOL: Resocialització i llengües», F. X. Vila (CUSC–UB)

16:30 «Aprendre a triar. L'adquisició de les normes d'ús i alternança de codis en l'educació infantil», C. de Rosselló (CUSC–UB)

16:45 «Continuïtat/discontinuïtat lingüística i èxit escolar», J. Oller (UdG)

17:00 «Processos de construcció de les actituds i ideologies lingüístiques: El cas dels joves llatinoamericans i els joves xinesos a Catalunya», M. Trenchs (UPF)

17:15 Discussió

17:45 Cloenda

18:15 Final de les Jornades

 

Aneu al web de les Jornades.

<!--[endif]--><!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--> <!--[endif]-->

I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana”

Lloc i dates

Dijous 27 i divendres 28 de gener de 2010

Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47), sala Pere i Joan Coromines

Presentació

La comunitat lingüística catalana compta amb una important tradició de recerca sociolingüística. L'esmentada tradició ha anat prenent forma a partir d'una amalgama d'aportacions que li han arribat des de vèrtexs disciplinaris diversos, de manera que avui dia disposem d’una disciplina calidoscòpica que encara un horitzó d'excel·lència.

Amb aquesta primera trobada d'investigadors, la Xarxa CRUSCAT de l'IEC inicia una activitat que té com a objectiu nuclear visualitzar en el seu conjunt la recerca en curs o acabada de realitzar. Aquesta posada en comú permetrà avançar en el coneixement intern de les temàtiques que s'hi aborden i, alhora, projectar-les internacionalment.

Inscripció

Per tal d’assistir a les Jornades, cal que us hi inscriviu. Feu-nos arribar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, NIF i institució.

Web i seguiment en temps real

Podeu consultar el programa i les actualitzacions al web. Les sessions es podran seguir en línia els dies 27 i 28 de gener des del web de l’IEC.

Organització

L’organització de les Jornades va a càrrec de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans <http://www.demolinguistica.cat>

La Xarxa CRUSCAT és una xarxa científica que depèn de l'Institut d'Estudis Catalans i aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l'evolució del català. El principal objecte d'estudi són els usos, els coneixements i les representacions de la llengua. Les tasques que la Xarxa CRUSCAT duu a terme són:

o Aplegar la informació existent i analitzar-la críticament.

o Destriar els factors crucials de l’evolució de la comunitat lingüística catalana.

o Generar sinergies entre els especialistes en estudis de l’ús.

Programa

27 de gener de 2010 (dijous)

09:30 Presentació de les Jornades. Mariàngela Vilallonga (Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans) i Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC)

10:00 Conferència inaugural. Henrique Monteagudo (Universidade de Santiago de Compostela) «Sociolingüística galega: problemas e pescudas»

11:00 Pausa – Cafè

Transmissió lingüística

11:30 «Evolució i transmissió dels grups lingüístics (EVOTRANLING)», E. Boix i F. Bernat (UB)

11:45 «La transmissió familiar del català al País Valencià. Estudi qualitatiu de la interrupció i la revernacularització», A. Mas (UA)

Economia i llengua

12:00 «ELAN.cat: Són prou multilingües les empreses catalanes?», I. Marí (UOC)

12:15 «Llengua i recerca: Els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona», V. Bretxa (CUSC–UB)

12:30 «Llengua catalana i ingressos: algunes evidències empíriques», A. Di Paolo (UAB)

Psicologia lingüística

12:45 «La inseguretat lingüística en l’ús del català entre els joves del País Valencià», J. M. Baldaquí (UA, IIFV)

13:00 «Llengua, identitat i ideologia política», M. Strubell (UOC)

13:15 «Nouvinguts a Catalunya: llengües, actituds i identitats», À. Huguet (UdL)

13:30 Discussió

14:00 Final de les presentacions del matí de dijous

Demolingüística: resultats

16:00 «Els mapes demolingüístics de la Xarxa CRUSCAT», N. Sorolla (Xarxa CRUSCAT–IEC)

16:15 «Explotació de l’EULP08, Enquesta sobre els usos lingüístics de la població de Catalunya del 2008», J. Solé (DGPL–Generalitat de Catalunya)

16:30 «Resultats demolingüístics del Pànel de la Fundació Bofill», A. Fabà (Consorci per a la Normalització Lingüística)

16:45 «Usos lingüístics a les universitats de Sistema Universitari Públic Valencià», A. Aparici (UJI); R. Castelló (UV-EG)

17:00 «Coneixement i usos lingüístics de la població d'Andorra 2009», Joan Micó (CRES – Institut d’Estudis Andorrans)

17:15 «La situació i perspectives d'evolució en el sistema sociolingüístic valencià. L'enquesta 2010 de la Generalitat Valenciana sobre coneixement i ús del valencià», X. Sanjuan

17:30 Discussió

18:00 Pausa – Cafè

Demolingüística: prospectiva

18:30 «Més model i més models: per una sociolingüística més prospectiva», E. Querol (UOC)

18:45 «Model sistèmic de l'evolució de l'ús del català a Andorra», M. Nicolau; C. Bastida (Grup de Recerca en Llengua Catalana – UdA)

19:00 «Predicció del català dins i fora del seu territori», R. Casesnoves (IULA–UPF)

19:15 «Prospectiva de l’ús de la llengua pròpia a Catalunya. Simulació amb dades de l’EULP08», F. Salvador (UB)

19:30 Discussió

20:00 Final de les presentacions del primer dia

28 de gener de 2010 (divendres)

Joventut i llengua

09:30 «Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana», J. Pujolar (UOC)

Joventut i immigració

09:45 «La integració lingüística de la segona generació de la immigració a Catalunya», A. Alarcón (URV)

10:00 «Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya» F. X. Vila (Xarxa CRUSCAT–IEC, CUSC-UB)

Immigració i llengua

10:15 «Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana: comunitat, llengües i ideologies» M. Fukuda (CUSC–UB, UAB)

10:30 Discussió

11:00 Pausa – Cafè

Comunitats lingüístiques

11:30 «Enclavaments lingüístics», J. Argenter

11:45 «Les comunitats lingüístiques mitjanes: comparació entre diverses comunitats semblants a la catalana», A. Bastardas (CUSC–UB)

Paisatge lingüístic

12:00 «L'estudi del paisatge lingüístic a tres carrers de Barcelona: patrons de visibilitat lingüistica a l'espai públic», L. Comajoan (UVic, CUSC–UB, Xarxa CRUSCAT–IEC)

Illes Balears

12:15 «Darreres recerques sociolingüístiques a les Illes Balears», J. Melià (GRESIB–UIB)

Dret lingüístic

12:30 «Iusling.cat: Jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem en matèria de llengua», A. Pou (Xarxa CRUSCAT–IEC, UB)

12:45 «La incidència del dret de la UE en les llengües que són oficial en una part del territori d'un estat membre», A. Milian (UAB)

13:00 Discussió

13:30 Final de les presentacions del matí de divendres

Variacionisme

15:30 «Retornar al passat per entendre el present: estudis de variació sociolingüística catalana en temps real», M. T. Turell (Grup UVAL-IULA, UPF)

Politologia lingüística

15:45 «Recerques en curs en l'àmbit de la ciència política», A. Branchadell (UAB)

16:00 Discussió

Sociolingüística educativa

16:30 «Projecte RESOL: Resocialització i llengües», F. X. Vila (CUSC–UB)

16:45 «Aprendre a triar. L'adquisició de les normes d'ús i alternança de codis en l'educació infantil», C. de Rosselló (CUSC–UB)

17:00 «Continuïtat/discontinuïtat lingüística i èxit escolar», J. Oller (UdG)

17:15 «Processos de construcció de les actituds i ideologies lingüístiques: El cas dels joves llatinoamericans i els joves xinesos a Catalunya», M. Trenchs (UPF)

17:30 Discussió

18:00 Cloenda

18:30 Final de les Jornades

 
8)
 
Homenatge a Josep M. de Casacuberta

 

Josep M. de Casacuberta i Roger (1897-1985) va ser membre numerari de la Secció Filològica i director de l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de l’IEC. Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, se li retrà homenatge amb un acte en què intervindran Josep Massot i Muntaner, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica i director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC.
 
 
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC
Data: 25 de gener
Horari: 19 hores
Organització: Secció Filològica de l’IEC
 
 
9)
 
 
El llibre revisa el marc teòric dels usos lingüístics personals, la teoria sobre la comunicació aplicada a la interlocució català-castellà i la rellevància del carrer i el seu domini respecte als usos lingüístics. La presentació serà a càrrec del mateix autor.
 
Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’IEC
Data: 26 de gener
Horari: 19.30 hores
Organització: Societat Catalana de Sociolingüística (IEC)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com