InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 427 (dimecres 19/01/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Tudela - Màrius Sampere
 
 
3) Jordi Minguell Roselló - Flor de flors nualartianes
 
 
5) Pau Climent Montaner - El laberint de la música
 
6) Algunes activitats interessants a Alacant i rodalia
 
7) Conferència de Silvestre Vilaplana a Sagunt
 
8) Divendres que ve en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 10 de gener del 2011
 
 
Joan Tudela
 
(Publicat al diari Avui el 8 de maig del 1989)

La bellesa literària és una flor oculta en un paisatge esquerp. Per descobrir-la, fa falta coratge, talent, delicadesa, tenacitat. Molts la cerquen i pocs se'n surten. Kafka sí, ell va descobrir-nos la bellesa literària amagada dins el món burocràtic, que és buit, fred, pla, blanc, com un mort; ell va ser un novel·lista de primera. Màrius Sampere, que és un poeta de raça, ha descobert la flor enmig del caos metropolità, entre la brutícia del Besòs, que és un riu podrit, i l'arquitectura ferotge de Santa Coloma de Gramenet, que és una ciutat lletja. L'harmonia rural de la vila que havia estimat Josep M. de Sagarra s'ha perdut, però no. Sampere ens diu que "només es perden, per sempre, / els dies sense amor". No ens ha de fer por, ni fàstic, el suburbi, "on l'únic terror és no entendre la bellesa".

Columna acaba d'editar L'obra poètica de Màrius Sampere, un assaig seriós i interessant, just, perquè fa justícia a un poeta fins ara una mica menystingut. L'ha escrit Vicenç Llorca, també ell poeta metropolità.

Una de les idees més productives del llibre de Llorca és la idea de natura urbana. Fins ara, sabíem que tan naturalesa és un bosc de muntanya com un camp de secà. Avui tenim també enormes natures artificials, que trobo que és un encert anomenar-les natures urbanes, en contraposició a les natures naturals i, podríem afegir, a les natures creades pel turisme actual, que no s'assembla gaire al dels estiuejants i els excursionistes d'abans de la guerra. La nostra terra i el nostre mar, doncs, els hem de repartir, amb bon criteri, entre la natura urbana, la pagesa, la natural i la turística.

No hi ha tanta distància com sembla entre la crítica literària i l'ordenació del territori... Ni entre la poesia i la política. Ni entre la bellesa i la lletjor.

Màrius Sampere és avui dia, l'any 2011, un poeta prou reconegut, de manera que no cal que subratllem cap dels seus mèrits. O sí: que la llengua de Sampere és -sempre- una llengua viva i alhora genuïna. Una raó més per llegir la seva obra poètica.

 

 2)

Catalans anònims

http://www.youtube.com/watch?v=_-HXxI6g1m0
 
3)
 

Flor de flors nualartianes     

 

Jordi Minguell Roselló


 

Dues perles de l’article “Tuitejar assegut a la tassa del vàter”, publicat per  Albert Pla Nualart el 29 de desembre passat al diari “Ara”:

 

1)      "En català tendim a l'ortografia transparent, que reflecteix la pronúncia al màxim, seguint una tradició que arrenca de Fabra."

2)     "L'ARA [...] escriu tuit, tuiter, tuiteig i tuitejar per parlar d'activitats relacionades amb la xarxa social Twitter, i admet també, com a sinònims, les formes més idiomàtiques piular i piulada."

Quina pronúncia reprodueix l’ortografia del català? La de Pla Nualart? La barcelonina, la lleidatana, la valenciana, la mallorquina, l’algueresa, la rossellonesa, etc.?

L’ortografia del català reflecteix talment la pronúncia que, per exemple, té quatre maneres de representar la sibilant sorda /s/: “s” al començament de paraula i al final de paraula si no segueix un so vocal o consonant sonor (ja que aleshores representa la sibilant sonora /z/), “ç” en qualsevol posició (però a final de paraula fa el mateix ofici que la “s”, o sigui, representa la /z/ si segueix un so vocal o consonant sonor), “ss” entre vocals, “c” davant “e” i “i”.

Naturalment, la llista de complicacions ortogràfiques del català es pot allargar molt, com es pot fer per a  quasi totes les llengües, si no per a totes. Deixem-ho anar.

M’agradaria de conèixer el significat dels mots que Pla Nualart escriu tuit, tuiter, tuiteig i tuitejar. Què és un tuit? I un tuiter? Potser qui escriu a la xarxa “Twitter? Podria ser que Pla Nualart no hagués tingut present que el mot anglès “twitter”, com a nom, significa an act of twittering; a twittering sound; a state of tremulous excitement i que hagués establert que un tuiter és  l’individu que escriu missatges? Tot pot ser.

 

També voldria saber de quina manera el senyor Pla Nualart pronuncia els mots tuit, tuiter, tuiteig i tuitejar. Segons la convenció ortogràfica del català, “ui” representa un diftong  decreixent (p. ex., buit, cuina). D’aquesta manera, tuit representa un monosíl·lab amb accent tònic damunt la “u”, si bé  suposo que, segons les bones intencions del senyor Pla Nualart, representa un monosíl·lab amb accent tònic damunt la “i”.

 

El mateix es pot dir dels altres tres mots. Imagino que Pla Nualart vol que tuiter sigui un mot pla. Sense accent gràfic, aquest mot representa els sons del mot truiter (“pescador o venedor de truites”) sense el fonema /r/ de la primera síl·laba. Per això, si es vol que tuiter representi un mot pla, cal posar-li un accent gràfic a la primera síl·laba. 

 

Damunt quina lletra de la primera síl·laba si “ui” representa un diftong decreixent? Sembla que s’hauria de posar damunt la “u”. Això crea dos problemes: a) no s’ha vist mai un mot català amb accent gràfic damunt el diftong “ui”; b) el senyor Pla Nualart probablement no vol que l’accent tònic caigui damunt la “u”, sinó damunt la “i”. Això vol dir que resulta impossible per a l’ortografia catalana representar el mot tuiter amb diftong creixent (amb accent tònic damunt la “i”).

 

Probablement, el senyor Pla Nualart vol que tuiteig i tuitejar siguin mots aguts. Tal com els escriu, representen efectivament mots aguts. Subsisteix, però, la qüestió del diftong “ui”. La grafia d’aquests mots indica que “ui” és un diftong decreixent i no creixent (que és el que, probablement, Pla Nualart voldria representar).

 

Transparència ortogràfica? Diria, més aviat, molta superficialitat, a la qual em permeto d’afegir un suggeriment encara més superficial: com que, a l”Ara”, usen piular i piulada per a referir-se a les activitats fetes a “Twitter”, podrien introduir piulaire i piulador per a indicar l’individu que fa piulades. Molt nostrat, certament.

 
 
Nota d'InfoMigjorn: L'article Tuitejar assegut a la tassa del vàter d'Albert Pla Nualart es va publicar en el butlletí núm. 424 d'InfoMigjorn corresponent a dijous 13 de gener del 2011.
 
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 3 de gener del 2011
 
L'ús d' importar és ideal per mostrar com podem reforçar la identitat del català sense estrafer-lo: discriminant positivament aquelles formes que, a més de ser diferents de les castellanes, eren fins fa ben poc les més usades. Veiem-ho amb tres exemples molt d'aquestes dates. Si vull fer una petició educada, com ara demanar a algú que no fumi en un bar (ara que la llei em fa costat), podria dir-li "Si no li importa, pot apagar el cigarret?", però en català no ho havíem dit mai així: el que sempre havíem dit i hauríem de continuar dient és "Si no li fa res, pot apagar el cigarret?" Si és el cambrer del bar el que ens pregunta "¿Volen seure a dins o a la terrassa?", podríem dir-li "No ens importa" o bé "Ens és igual", dues formes tan correctes com paral·leles al castellà, però podem optar per una fórmula que fins fa ben poc era tan o més viva i que la pressió del castellà fa que gairebé ja no se senti: "Tant ens fa".
 
I si en ple sopar un xafarder vol saber qui ens va tocar a l'amic invisible, li podríem contestar "No t'importa", però farem més pel català dient-li "No n'has de fer res". És així, i no pas dient mancar en lloc de faltar o cercar en lloc de buscar, que reforcem la identitat del català. Ens hem de fer forts en el que sempre hem dit. La identitat és el que som, no ens la podem inventar. L'hem de reforçar sense afectació ni pedanteria, amb tota la naturalitat.
 
5)
 
Publicat a L'INFORMATIU dimecres 5 de gener del 2011

El laberint de la música

Pau Climent Montaner

Alguna vegada has visitat un laberint de la música? A València, en tenim un, i és, acabat d’estrenar: el Conservatori Superior de Música. Si desitges visitar-lo, el primer problema el tens per a en arribar a l’entrada d’aquest. Si utilitzes el transport públic ho tens ben fotut, perquè no hi aplega ni metro ni tramvia; només alguns pocs autobusos. Llavors, si agarres el cotxe i ets alumne, és molt complicat, perquè a la Fonteta de Sant Lluis amb dificultats podràs trobar algun lloc per a deixar el vehicle, ja que l’aparcament del centre és privat i exclusivament reservat al professorat. Una vegada al centre, buscar l’entrada et serà fàcil, sempre que sàpies anglès o castellà. Hi trobaràs un cartell on diu: ENTRADA CONSERVATORIO – CONSERVATORIUM ENTRANCE. És a dir: només per als estrangers; així pareix més important i més internacional.

Una vegada dins, tot depèn del que hi busques. Si estàs cercant horaris, tutories de professors, recursos, o vol simplement matricular-te... ho has encertat! Perquè tot açò, a la pàgina web del conservatori, no ho trobaràs. Tot i això, hi ha qui diu que a Internet està tot; no és de veres. Si continues observant, ja pots buscar i recercar, que no hi trobaràs cap cafeteria, cap copisteria, sala d’informàtica, sala d’estudi,...; en canvi el que sí que trobaràs serà un extraordinari Hall que pot fer al mateix de cafeteria, sala d’estudi... Hi veuràs gent que utilitza diverses tècniques per a menjar en el tupperware damunt les cames, altres s’hi posen el portàtil, uns repassen apunts en els bancs,... et semblarà increïble la creativitat que tenim els músics per a poder fer totes aquestes coses i això en un simple Hall. Abans, en l’anterior centre, al Hall feien fins i tot concerts! I degué ser que, amb tant de concert de percussió, al final el sostre se’ns va vindre al damunt, així com sona. Ara --tot s’ha de dir-- ja tenim un distingit auditori on mostrar el resultat dels esforços de tots els alumnes.
 
Situat ja a l’entrada, podràs fer un passeig i descobrir tots els enigmes que amaga. Si busques la biblioteca, pot ser que la trobes oberta!, tot depén: uns dies estarà oberta de matí i uns altres de vesprada. Es veu que també és una tasca complicada contractar bibliotecaris! I també ho deu ser el fet de trobar professors substituts, ja que fa mesos que hem començat el curs, però no algunes assignatures. Roda i volta, a pagar-ho sempre els mateixos! Sort que comptem amb uns professors, i amics, excel·lents; però tots patim les carències dels serveis més elementals.

Continuant la ruta, als corredors trobaràs codis no gens fàcil de desxifrar. Jo encara no he aconseguit fer-ho! Els veuràs a les portes d’aules, departaments, sales,... A veure si em podeu ajudar? Hi ha un rètol que diu DEPARTAMENT VENT – METAI – PERCUSSIÓ. Això de metai què és? I, en un altre posa: DEPARTAMENT VENT – MADERA. Madera? nosaltres sempre n’hem dit FUSTA. El castellà és més fi i culte per a tractar aquests termes? També podrem trobar, en el nostre itinerari, altres indicacions que descodificar com ara Magatzen, o Departament polifonics entre d’altres. És veritat que patim una crisi severa, però, hem d’estalviar, fins i tot, amb la tinta dels accents? En fi, es veu que també és molt complex trobar filòlegs que ens puguen escriure correctament aquest críptic llenguatge, encara que crec que amb un trist diccionari, i una mica d’amor a la llengua, en tindríem prou.

Tot açò, i de més grosses, en trobaràs en la política educativa del nostre País Valencià.
 
6)
 
 
Algunes activitats interessants a Alacant i rodalia
 

Dimecres 19 de gener, 16 h
Aula de conversa de l'IEC

Lectura i debat sobre: Autors diversos: “Crisi i desocupació: quines polítiques”. Dins la revista “Societat Catalana” de Associació Catalana de Sociologia (filial de l’IEC); 2009.
Lloc: Biblioteca Enric Valor. Segona planta de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant.
Coordina: Delegació IEC Alacant. Més informació: 965145986

Del dimecres 19 al dissabte 22
Pel·lícula 'Pa negre' en català
Cinema Òdeon d'Elx
Dimecres 19, el dijous 20 i el divendres 21 de gener, a les sessions de les 17.30 h, 20.00 h i 22,30 h
Dissabte 22, a les 22.30 h
http://www.eltempir.cat/ca/2011/01/16/nova-proposta-cultural-pa-negre-a-elx/

Dijous 20 de gener, 20 h
Presentació del llibre 'L'estany de Foc' de Silvestre Vilaplana

Seu d'Alacant (c/ Ramón y Cajal, 4)
Organitza: La Cívica-Escola Valenciana, 26 Lletres, Servei de Promoció del Valencià, Vicerectorat d’Extensió Universitària i Seu Ciutat d’Alacant

Divendres 21 de gener, 20 h
Presentació del llibre 'Claus de serp' de Lliris Picó

Casa de Cultura de Sant Joan d'Alacant
Organitza: la Cívica-Escola Valenciana, Ajuntament de Sant Joan d'Alacant, 26 Lletres

Dissabte 22 de gener, 21 h
Concert Pinka + Hugo Mas
Centre de Cultura Contemporània l'Escorxador. Elx
Dins del II Circuit de Música en Valencià So de Sons

Fins al 31 de gener
Inscripció de la II Lliga de Debat de batxillerat
http://www.lacivica.cat

Fins al 5 de març
Exposició antològica d'Antoni Miró 'Històries de la nostra història' i concursos
Museu de la Universitat d'Alacant
http://spv.ua.es/
 
7)
 
Conferència de Silvestre Vilaplana a Sagunt
Escriure: crear, explicar, mentir
 
Dijous 20 de gener, 20 h
 
Biblioteca Pública Municipal de Sagunt
Pl. Cronista Chabret, 20. Sagunt
 
Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 1969) ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la. De la primera destaquen els poemaris La senda de les hores (Premi 25 d'Abril, 1998), Calendari de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, 1999),  Els colors del vent (Premi Carme Guasch, 2005) o Partitures perdudes (Premi de poesia Festa d'Elx 2006). En narrativa ha escrit les novel·les La mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove, 1998), Els dimonis de Pandora (1999), Les urpes del diable (2001) i La frontera negra (2007) en literatura adreçada als joves, i Les cendres del cavaller (Premi Ciutat d'Alzira, 2003), L'anell del pescador (2005) i L’estany de foc (Premi Blai Bellver Ciutat de Xàtiva, 2010) en la literatura per a adults.
 
Organitza: Departament de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt
Albert Forment. Telèfon: 96 265 58 58 (ext. 100).
 
 
8)
Divendres que ve en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - fer com les martes de Tetuan, que tot lo que veuen fer, fan
 
2) Josep Daniel Climent - Els homenatges a Enric Valor: un balanç provisional
 
3) Antoni Llull Martí - Les males i les maletes
 
4) Jordi Davó - Conferència de pau
 
5) Màrius Serra - Mistaire?
 
6) Ramon Sangles i Moles - Crisi en la comunicació
 
7) Softcatalà presenta el nou Recull de termes versió 4.2
 
8) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (L'autor, El llibre, Presentació i Contingut i fonts)
 
9) Escolteu les veus de Pompeu Fabra, Delfí Dalmau, Joan Fuster i Josep Maria Llompart
 
10) Premi Lupa d'Or per al llibre Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori, de Josep Maria Puig Salellas
 
11) Oferta de feina a Andorra
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: respiració
 
 
Si voleu rebre InfoMigjorn Cap de Setmana, heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
Oportunament se us indicarà el procediment per a abonar els 25 euros, import de la subscripció.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com