InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 425 (dilluns 17/01/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) La immersió lingüística a la Catalunya del Nord
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el blog Cat'Alà del Nord
 
La immersió lingüística a la Catalunya del Nord
 
Sentència del Tribunal Suprem contra el català (1) : Per Catalunya Nord, ens cal immersió al sud
 
http://blogs.elpunt.cat/baylacferrer/2010/12/24/sentencia-del-tribunal-suprem-contra-el-catala-1/
 
 
Sentència del Tribunal Suprem contra el català (2) – Els espanyols imiten els francesos contra la immersió
 
 
L’ensenyament bilingüe en català en pana a Catalunya Nord
 
http://blogs.elpunt.cat/baylacferrer/2011/01/07/l%e2%80%99ensenyament-bilingue-en-catala-en-pana-a-catalunya-nord/
 
2)
 
Publicat en EL PUNT dijous 30 de desembre del 2010

L'APLEC a favor de la immersió lingüística

El col·lectiu de professors de català defensa la immersió "tant a Catalunya Nord com a Catalunya Sud"

 
Per tancar l'any 2010, L'APLEC (Associació per a l'Ensenyament del Català de Catalunya Nord), ha volgut expressar en un comunicat el seu ple suport a la política escolar d'immersió lingüística en català de la Generalitat de Catalunya i es felicita que el nou president de Catalunya, Artur Mas, “hagi expressat la intenció de no canviar aquesta pedagogia que és garantia a la vegada de cohesió social i nacional al país, d'igualtat i no discriminació com també de preservar la llengua catalana.” L'APLEC dona també com exemple l'eficàcia de l'immersió lingüística al Quebec.
 
Al mateix temps l'APLEC reitera que a Catalunya Nord, les escoles que practiquen la immersió lingüística (Bressola, Arrels, Comte Guifré) van per bon camí: " És indispensable que se mantinguin i que se desenvolupin les classes en immersió lingüística perquè és la sola manera de compensar l'absoluta dominació del francès en tots els dominis de la vida social de Catalunya Nord. Per això les escoles bilingües de Bretanya, Alsàcia, País Basc tendeixen actualment a ampliar la paritat d'horaris a favor de la llengua 'regional'."
 
Malgrat això, L'APLEC lamenta el rumors segons el qual l'administració educativa pensi no obrir cap nova classe bilingüe a Catalunya Nord (on solament 6% de l'alumnat de primari rep l'ensenyament en català), tot els bons resultats obtinguts : "El desenvolupament de les escoles immersives catalanes pot permetre de compensar el fre a l'ensenyament bilingüe, a més de produir uns alumnes que tenen resultats escolars superiors a la mitjana."
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dijous 30 de desembre del 2010
 
En aquests dies de regals apressats que ompliran les cases de rampoines (ara en diuen pongos), deixeu-me suggerir-vos una petita meravella: Les cançons tel·lúriques de Roger Mas. Si és veritat que pagar per la cultura és fonamental perquè els creadors subsisteixin, comprar música en català hauria de ser un acte de militància imprescindible.
 
Em van regalar el CD i el vaig posar a l'iPod sense ni mirar-lo. Només el vaig poder escoltar amb calma l'estiu passat, recorrent Califòrnia en cotxe. Vam quedar intrigats per aquelles lletres, escrites en un català antic però torbadorament autèntic; insòlit i alhora familiar, com si una veu íntima del passat aflorés a la consciència. Qui era el lletrista genial?
 
Quan vam arribar a Barcelona vam descobrir que era el nostre "avorrit i passat de moda" poeta nacional. No hi ha res millor contra els prejudicis que un tast a cegues.
 
En la poesia de Verdaguer el català té la sensualitat d'una terra verge en què cada paraula recupera el seu sentit més primigeni.
 
El Verdaguer d'Al cel cantat per Roger Mas és alhora intens i balsàmic. Acull el dolor i el desengany però mira a la llum. Ens fa tan real el món desitjat que la realitat ja no ens pesa.
 
Són uns minuts de paradís que ens permeten veure les nostres misèries quotidianes des d'una distància serena. Si jo fos metge, us el receptaria per a aquest 2011, que diuen que pinta tan negre.
 
 
4)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dilluns 10 de gener del 2011
 
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

La enseñanza en valenciano cae en 35 institutos públicos en diez años

Los centros concertados con línea en la lengua propia aumentan en once desde 1998

 
La escolarización en valenciano sube en todos los niveles aunque es la Educación Secundaria Obligatoria (ESO) la que más crece al pasar en diez años del 10,81 por ciento de alumnos matriculados en el curso 1998 a un 26,02% en el 2007/2008.
Esto se desprende del análisis que elabora un grupo de especialistas de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) de Valencia en su informe "El libro blanco de la Enseñanza Secundaria" dado a conocer recientemente. Además, el 94% de los niños que cursan en esta lengua lo hace en los centros públicos.
Sin embargo, el porcentaje más elevado durante todo el periodo se da en Infantil de 3 a 5 años (37,24%), Primaria (32,42%) e Infantil de 0 a 2 años (22,225%). Mientras, en la Secundaria Postobligatoria apenas sube de un 6% a un 12,72%. Así, la proporción de alumnado que estudia en esta lengua va descendiendo conforme avanza la edad.
Según las cifras aportadas, en el curso 1998/1999 los alumnos de la ESO escolarizados en valenciano eran 22.743 y los escolarizados, 210.328, lo que representaba un 10,.81%. En el 2007/08, estudiaban en valenciano 50.802 adolescentes de los 194.964 matriculados en este nivel (el 26,06%). "El número de alumnos escolarizados en valenciano aumenta en 28.059, mientras que el total de matriculados disminuye en 15.364", indican los autores.
En cuanto a los colegios que imparten en valenciano, el informe destaca "la inexistencia de centros privados" que lo hagan. Mientras, del periodo analizado se comprueba que 35 institutos públicos menos enseñan en esta lengua, aunque el número de grupos aumenta en 1.468 más (el 21,7%). "Menos centros tienen más grupos en valenciano" subraya el "Libro blanco".
A la vez, los centros concertados que imparten línea en valenciano aumentan en once y se incrementa en 59 los grupos.
"La diferencia entre la pública y la concertada, tanto en número de centros como de grupos, es muy significativa. Por ejemplo, en el último curso -2007/08- los colegios concertados son 31 frente a los 298 institutos públicos, y los grupos concertados son 120 frente a los 2.674 públicos", apunta el estudio.

Financiación y gasto
El citado análisis de la UNED sobre el estado de la Educación Secundaria en esta comunidad, analiza otros aspectos como la financiación, las enfermedades de los docentes o el alumnado inmigrante. De los recursos económicos, subraya que la enseñanza se financia en un 93% con recursos públicos autonómicos y el resto proviene de las administraciones central y locales mientras que el gasto de personal -docente y no docente- se ha incrementado casi un 76% desde el año 2000.
En valores absolutos, el gasto destinado a los conciertos y subvenciones aumenta anualmente e incrementa su proporción sobre el gasto público de al educación no universitaria. El "Libro Blanco" constata que tanto en la enseñanza pública como en la privada concertada se ha producido un gradual aumento del número de profesores, que ha ido paralelo al descenso del de alumnos. Esta situación ha supuesto una paulatina bajada de los dicentes interinos.
Respecto a las bajas laborales, se aprecia un aumento de las de tipo psicológico o psiquiátrico, aunque los problemas respiratorios y osteomusculares se mantienen mayoritarios.

EU exige que se potencie el valenciano
La diputada de Esquerra Unida en Les Corts, Marina Albiol, ha exigido a la Generalitat que potencie el uso del valenciano, dado el "preocupante nivel" de conocimiento que en su opinión registra la Comunitat Valenciana. Albiol denunció los "bajos niveles" que a su juicio obtiene el valenciano en el estudio que periódicamente realiza la Consellería de Educación sobre su conocimiento y uso social, y ha atribuido esta situación al "menosprecio" que hace el PPCV de dicha lengua. "El valenciano se encuentra actualmente bajo mínimos después de más de diez años de gobierno popular en la Generalitat". Además, añadió que "miles de estudiantes no pueden cursar sus estudios en su lengua" por falta de líneas en valenciano.
 
5)
 

La llengua i la legitimitat política

Josep M. Loste

 

En els darrers temps estem assistint a un brutal assetjament contra la llengua catalana. Així, si el juny de 2010 la sentència del TC contra l'Estatut va significar una pèrdua de drets (llengua preferent) per als catalanoparlants, al desembre tres sentències del Suprem van representat un torpede contra la línia de flotació de la immersió lingüística a l'escola.

La qüestió de fons de tot plegat és que el conjunt del nacionalisme espanyol, el que podríem definir com “la superestructura” de l'espanyolisme, sembla que, d'una manera molt desacomplexada, pretengui dictar-nos, imposar-nos un model de política lingüística profundament antidemocràtic i radicalment contrari als desitjos i als anhels del poble de Catalunya. De fet, les darreres escomeses del TS són decisions jurídiques amb una clara intencionalitat política; que, a més, posen en perill la convivència i la cohesió social del país. No obstant això, malgrat aquesta situació difícil, –en el sentit que ens trobem amb un intent de genocidi lingüístic i cultural ordit per les més altes institucions de l'Estat espanyol– cal seguir insistint que la política lingüística catalana ( i sobretot la immersió a l'escola) és justa, necessària, legítima i està avalada per Europa. És a dir, que no es pot tolerar que ens pretenguin imposar un model lingüístic (polític) que a més d'anar en contra de la UE, també menysprea la voluntat del poble de Catalunya. Cal tenir molt en compte que el català és la llengua menys protegida de la UE, en comparació amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants; a més, segons Europa, la immersió lingüística a Catalunya és un model a seguir per a la resta de països de la Unió. Cal recordar que el Parlament Europeu va votar un informe (24-3-09)que defineix el sistema d'immersió lingüística com a l'eina més eficaç per promoure el multilingüisme. També és necessari comentar que aquestes tres sentències del TS espanyol entren en contradicció amb l'esperit i la lletra de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

En síntesi, el català ho té difícil perquè la superestructura espanyolista ja té dissenyat un model per a Catalunya: una opció uniforme, monolingüe i ultrajacobina. Per aquestes raons, la unitat civil i política a favor del català és bàsica. És indispensable per salvar la immersió, perquè continuï el procés de normalització lingüística i perquè les lleis d'acollida, del cinema i el codi de consum es puguin aplicar amb normalitat.

 
6)
 
Publicat en VILAWEB dimecres 12 de gener del 2011

El ministre d'Educació defensa les sentències sobre la immersió adduint que tots els alumnes han de saber castellà

Madrid (ACN).- El ministre espanyol d'Educació, Ángel Gabilondo, ha afirmat aquest dimarts que és 'indispensable' que tots els alumnes catalans sapiguen català i castellà. Gabilondo s'ha referit així a les tres sentències del Tribunal Suprem que instaven la Generalitat a suprimir el model d'immersió lingüística per establir el castellà com a llengua també vehicular a l'escola. En declaracions recollides per diversos mitjans que ha fet Gabilondo abans de presidir el primer Consell d'Univeristats de l'any, el ministre ha apel·lat a la Constitució Espanyola, que segons ha remarcat 'reconeix que ambdues llengües són cooficials i que l'educació es pot organitzar a l'entorn d'una i altra'.

7)
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com