InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 423 (dimecres 12/01/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 

Des del 7 de gener del 2011, només rebeu el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana els subscriptors d'aquest butlletí.

Si encara no us hi heu subscrit, podeu fer-ho enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net on heu d'especificar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica en la qual voleu rebre InfoMigjorn Cap de Setmana.

 
 
 
2) Adhereix-te a la Fundació Som
 
 
 
5) Número 54 de la Revista de Llengua i Dret
 
 
7) Cent anys d'Enric Valor: documental, conferència i exposició
 
 
 
1)
 
Publicat en VILAWEB dimecres 5 de gener del 2011

Recuperant el patrimoni literari de Joan Perucho

Es publiquen 'Les històries naturals' (Edicions 62) i 'Llibre de cavalleries' (la Magrana) amb nous pròlegs, tots dos del crític Julià Guillamon

Feia anys que no es feien noves edicions de l'obra de Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003) i trobar-ne algun exemplar començava a ser difícil. Però la setmana entrant arribaran a les llibreries dos dels seus títols més significatius, tots dos amb sengles pròlegs nous del crític i especialista en Perucho, Julià Guillamon: 'Les històries naturals', que publica Edicions 62, coincidint amb els cinquanta anys de la primera edició, i 'Llibre de cavalleries', que publica la Magrana, d'acord amb la seva política editorial de recuperació de títols amb voluntat patrimonial.

Julià Guillamon ha explicat a VilaWeb: 'Després de treballar cinc anys sobre l'exili ara estudio l'obra de Perucho des de la perspectiva de la història cultural del franquisme. Aquests dos pròlegs són l'avançament de les investigacions que vaig fent.' Però el seu interès per Perucho ve de lluny: 'Abans m'ocupava més de qüestions estructurals i de gènere. Sobre aquesta base vaig fer un llibre, resultat de la meva tesina: "Joan Perucho i la literatura fantàstica" (1989).' Gairebé deu anys després també va comissariar l'exposició 'El món de Joan Perucho. L'art de tancar els ulls' (1998), encarregada pel KrTU.

Guillamon recorda en el pròleg de 'Les històries naturals' (Edicions 62, gener del 2011) que el 1957 Joan Perucho era jutge de Gandesa, després d'haver passat per la Granadella (les Garrigues) i Banyoles (Pla de l'Estany). I comenta: 'Les històries naturals, publicades per primer cop l'any 1960, són una reivindicació d'un paisatge gairebé inèdit en la novel·la catalana contemporània, que Perucho converteix en un escenari de meravelloses aventures.'

Continua: 'La trama de la novel·la s'inspira lliurement en 'La volta al món en vuitanta dies' de Jules Verne. D'aquest model clàssic, Perucho n'extreu un dels elements principals: el viatge que Antoni de Montpalau i el seu cosí Isidre Novau emprenen per terres de Catalunya i del nord del País Valencià a la recerca del vampir Onofre de Dip. Cadascuna de les seves accions, des del moment que abandonen Barcelona, és minuciosament documentada i transmesa a la tertúlia erudita del marquès de la Gralla i a la Reial Acadèmia de Ciències. L'altre model és, evidentment, 'Dràcula', de Bram Stoker, a través d'una de les versions cinematogràfiques més afortunades, 'Nosferatu', de F. W. Murnau (1922). Perucho preferia aquesta versió a les posteriors de Tod Browning, amb Bela Lugosi (1935), i de Terence Fisher, amb Christopher Lee (1958).'

En la novel·la Perucho posa en relleu l'element històric a partir del qual Guillamon ressegueix un altre tema fonamental del llibre, les guerres carlines, fins a desembocar en aquesta consideració: 'Darrere la fantasia i l'humor, Perucho va construir una al·legoria política, a la manera de les novel·les del cicle de "Els nostres avantpassats" d'Italo Calvino, que precedeixen "Les històries naturals" de pocs anys (…). De fet, la primera novel·la de Perucho proposava un recorregut per la Mediterrània, inspirat en les cròniques medievals, que es podia llegir com una al·legoria política.'

'Llibre de cavalleries', la primera novel·la de l'escriptor

La primera novel·la que va publicar Joan Perucho el 1957 fou, justament, 'Llibre de cavalleries', que ara reedita la Magrana amb un altre pròleg de Julià Guillamon. La coincidència en dates de publicació i pròlegs del mateix autor és casual, segons la directora editorial de la Magrana, Isabel Obiols, que explica els motius que l'han portada a publicar aquesta novel·la: 'Fa devers un any vam començar a treballar amb la idea de recuperar un títol del Perucho. N'havíem parlat amb en Julià Guillamon i vaig anar a veure la vídua de Joan Perucho i ens vam posar d'acord per publicar el "Llibre de cavalleries". Nosaltres ja li havíem publicat "Els miralls", unes proses poètiques de l'última època. Aquest llibre s'inscriu en la línia  de recuperació de títols amb voluntat patrimonial. Hem recuperat "La minyonia d'un infant orat" de Llorenç Riber, "Prínceps" de Josep M. Carandell i treballem per recuperar un llibre il·lustrat de Martí de Riquer.'

Al pròleg de 'Llibre de cavalleries', Guillamon hi escriu: 'El protagonista, Tomàs Safont, és un alter ego idealitzat de Perucho. Fill d'una antiga família catalana, enriquida arran de la desamortització de Mendizabal, és propietari d'una gran casa pairal de Banyoles, amb mitja dotzena de gossos de caça. És enginyer industrial, però no en fa. Passa uns quants dies a la Costa Blava, en un ambient sofisticat: fa el vermut a la terrassa de l'Hostal del Gall d'Or, duu niquis i camises de seda amb les inicials brodades al pit, i flirteja amb una dona divorciada, Evelyne Nikopoulos, que es pren els Martini de dos en dos. Des d'Avinyó visita al Voló un amic de la família, fabricant de taps de suro. Per les carreteres del Rosselló es veuen anuncis de la Shell i de La Vache qui rit.'

I també: 'L'argument de "Llibre de cavalleries" combina una trama contemporània i una d'històrica. A Avinyó un llangardaix mossega la mà de Tomàs Safont que, a partir d'aquest moment, té unes visions estranyes. Monsieur Dupont, de l‘empresa Chevreuil et Frères de Montpeller, li fa un encàrrec: fer un viatge a l'Edat Mitjana, visitar la terra del Preste Joan, demanar una relíquia de Santa Eufrigis, aconseguir l'aigua de foc i castigar Paleòleg Dimas, oficial de la Companyia Catalana d'Orient, que ha traït la Corona, ha establert un govern despòtic a Akantos i, en connivència amb els venecians, prepara la invasió d'Armènia. El joc es lliga amb molta gràcia. Perucho introdueix el passat en el present per crear un clima de meravella.'

Però segons el crític: 'Malgrat el títol, "Llibre de cavalleries" és més a prop de la crònica i del llibre de viatges que no pas de la novel·la cavalleresca. Les aventures de Marco Polo n'és un dels principals referents: la relació d'una llarga expedició per països desconeguts entre meravelles, miracles i màgies. La història no suposa una iniciació del protagonista, no hi ha crisi i allunyament del món com en el model clàssic de la narrativa cavalleresca. Safont no ha de superar cap prova d'iniciació, ni lluitar contra ell mateix per ser admès finalment en la comunitat, segons l'esquema del "roman". El seu destí és escrit. Dupont, el canceller reial i Ramon Serra el vetllen a distància.'

 2)

 
Adhereix-te a la Fundació Som
 
 
http://www.som.cat/item/109/fes-una-donacio
 
 
Som.cat neix per a donar resposta al desig de la ciutadania d'escoltar un mitjà de comunicació imparcial, transversal i alliberat de totes les hipoteques i obediències polítiques a les que tant tristament els 
mitjans de comunicació, tot sovint, estan obligats.

Som és possible gràcies a la iniciativa i esforç econòmic d'un grup de joves emprenedors i periodistes que amb il·lusió i valentia treballen per treure a la llum la veritable realitat en què vivim.

En el món de la comunicació, som l'excepció. Creem debat i, des del rigor i la crítica, analitzem i reflexionem sobre tot allò que interessa a Catalunya, sobre tot allò que som.

Amb la voluntat de seguir treballant per fer la Som.cat del demà, et demanem el teu suport econòmic. La teva aportació, per mínima que sigui, ens ajudarà a seguir endevant.

Adhereix-te a la Fundació Som

Adherint-te a la Fundació Som fas possible l'espai i els mitjans tècnics necessaris per a què els professionals de la comunicació de demà tinguin avui l'excepcional oportunitat de començar a treballar en 
un mitjà de comunicació.

Amb el teu suport continuat farem realitat un periodisme de qualitat, sense límits en la seva llibertat i al servei només dels homes i dones que viuen a Catalunya. A més, amb el carnet de la Fundació gaudiràs de diferents descomptes, et beneficiaràs de desgravacions fiscals, i tindràs l'orgull d'haver fet possible la Som Ràdio del futur.

Per a adherir-te a la Fundació Som, omple el formulari que trobaràs a la nostra web www.som.cat
 i efectua un ingrés al compte corrent del BBVA número 0182 1004 95 0201538484 (sobretot indiqueu el nom de qui fa la transferència)

Si prefereixes fer l'ingrés directament, envia'ns un correu electrònic a fundació@som.cat amb el justificant de l'ingrés i les teves dades per tal que et puguem enviar el carnet d'adherit.
 
Depenent del vostre ingrés esdevindreu:
Amic:                5 euros/mes (60 euros/any)
Protector:       10 euros/mes (120 euros/any)
Patrcinador:   20 euros/mes (240 euros/any)
Mecenes:       50 euros/mes o més 600 euros/any o més)

Moltes gràcies per adherir-te a la fundació, amb la teva aportació seguirem treballant per fer la Som.cat del futur.

Altrament, et desitjem una bona entrada d'any.

Una salutació ben cordial i gràcies.

Fabià Rubio i Martos
President de la Fundació Som

 
3)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 28 de desembre del 2010

L'ARA no pot aspirar a tenir la qualitat lingüística d'un llibre. És una cursa diària amb esprint final i, tot i saber-nos molt de greu, alguna falta se'ns escapa. De vegades, però, ens suposen massa ignorants. Un lector observa que fem concordar clau i blaugrana sistemàticament. I, en lloc de criticar-ho com a opció conscient i deliberada del nostre llibre d'estil -que d'això es tracta -, ens diu que són "errades habituals que cometeu".

També ho seria "novel·les roses". Quan rosa vol dir color, en teoria tampoc concorda.

I és que quan un nom fa d'adjectiu, d'entrada no concorda, però amb el temps cada cop se sent més com un mer adjectiu i, en alguns cas, la concordança s'acaba imposant: primer en l'ús i al final en la norma. Avui la norma diu que hem d'escriure paraules clau i jugadors blaugrana , però l'ús habitual els fa concordar. A TV3 ja s'admet els blaugranes , i en frases del tipus "Aquests problemes acaben sent del tot clau", la invariabilitat fa mal a l'orella.

En una llengua viva és bo i desitjable que els mitjans relaxin la norma quan encotilla l'ús. És un dels seus motors d'evolució. L'adhesió cega i irracional a la norma em fa pensar en la sobreprotecció malaltissa d'alguns pares quan un dels fills té més dificultats. És comprensible però no l'ajuda gens a superar-les. El català també té dificultats, però sobreprotegint-lo tampoc l'ajudem. Les dues errades , doncs, continuaran sent habituals en aquest diari.

4)
 
 
 
 
5)

Número 54 de la Revista de Llengua i Dret

 
Ja està disponible la versió electrònica del número 54 de la Revista de Llengua i Dret (www.rld.cat), amb un índex format per nombrosos estudis sobre el llenguatge juridicoadministratiu, el dret lingüístic i la política i planificació lingüístiques, a més de les habituals cròniques de legislació, jurisprudència i documentació lingüístiques a Espanya i la Unió Europea, i recensions i notícies bibliogràfiques diverses.
 
D'altra banda, us recordem que la Revista està oberta a la publicació de treballs per als propers números, els quals són avaluats prèviament per personal extern que en valida la qualitat.
 
6)
 

Mor Gerard Soldevila

El fill de l'historiador Ferran Soldevila va recuperar la memòria paterna

 
Gerard Soldevila Lepage va morir dimecres passat a la població suïssa de Chavornay (Lausanne), on residia amb la seva esposa i la seva filla, i d'on havia estat metge de capçalera durant molts d'anys. Fill del prestigiós historiador Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1894-1971), Gerard va ser una peça cabdal en la recuperació de la memòria paterna. Va participar de manera molt activa en la commemoració del centenari de l'historiador, celebrat el 1994, i va fer possible l'edició de molt del material inèdit que d'aleshores ençà s'ha publicat. En aquest sentit, mereix un esment especial l'edició d'Els dietaris retrobats (1939-1943), que ell mateix va localitzar i que va transcriure. Va ser també el responsable de la cessió gratuïta a l'Arxiu Nacional de Catalunya de la documentació paterna que ell conservava. Així, aquest centre arxivístic, junt amb el de l'Institut d'Estudis Catalans, reuneixen els dos fons més importants existents a Catalunya sobre l'historiador. Nascut a Barcelona el 1931, es va exiliar a l'Estat francès juntament amb els seus pares i no va tornar a Barcelona fins al 1943. En aquesta capital va fer els seus estudis de medicina, i posteriorment, per motius personals i laborals, es va traslladar a Suïssa, on va fixar la seva residència.
 
7)

Cent anys d'Enric Valor: documental, conferència i exposició

 
El president i la Comissió de l'Associació Cultural Falla El Mocador de Sagunt us conviden a l'acte d'inauguració de la XX Setmana Cultural.
 
Cent anys d'Enric Valor
 
dedicada al gramàtic i escriptor en l'any del centenari del seu naixement, que tindrà lloc dimecres 12 de gener a les 19.30 h a la sala d'actes del Consell Agrari de Sagunt.
 
Comptarem amb la presència d'Enric Lluís Valor Hernàndez, fill de l'escriptor, i d'Òscar Pérez Silvestre, investigador i estudiós de l'obra d'Enric Valor, que ens parlarà de la rondalla “El patge Saguntí”.
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com