InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 418 (dimarts 04/01/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 

A partir de divendres que ve, dia 7 de gener del 2011, només rebreu el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana els subscriptors d'aquest nou butlletí, no tots els subscriptors d'InfoMigjorn, com fins ara.

Si encara no us hi heu subscrit, podeu fer-ho enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net on heu d'especificar nom i cognoms i l'adreça electrònica en la qual voleu rebre InfoMigjorn Cap de Setmana.

 
 
1) Eugeni S. Reig - Signes d'interrogació
 
 
3) Bernat Dedéu - Estudiar en català
 
 
5) InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà el llibre LA PARLA DE L'URGELL de Pere Ortís
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) diumenge 8 de març del 2009
 
Signes d'interrogació
 
Eugeni S. Reig
 
Sobre com hem d'escriure els signes d'interrogació, tenim tres possibilitats:

1) Escriure sempre únicament els caràcters d'interrogació al final, mai al començament.
2) Escriure'ls sempre al final i fer-ho únicament al començament en les frases llargues, quan puga haver possibilitat de confusió.
3) Escriure'ls sempre al començament i al final.

És veritat que algunes llengües com ara l'anglés només usen aquest signe al final. En anglés seria absurd usar-lo al començament perquè les frases interrogatives són completament diferents de les frases afirmatives. En veure una frase interrogativa en anglés, immediatament ens n'adonem que ho és. Això no passa en valencià. En valencià la major part de les frases interrogatives són exactament igual que les afirmatives. Si no hi poses els signes d'interrogació no saps que són interrogatives i, en molts casos, quan t'adones que la frase és interrogativa has de tornar arrere i tornar-la a llegir. Açò és especialment greu quan es tracta de llegir en veu alta, de llegir en públic. És veritat que si la frase és curta, d'un sol colp d'ull veus el final i veus el signe d'interrogació, però açò no passa si la frase és molt llarga. ¿Com de llarga? ¿Nou paraules, dotze paraules, quaranta-vuit paraules? ¿Quan una frase és llarga? Això és una cosa completament subjectiva. Unes persones diran una cosa i unes altres en diran una altra. ¿Quina regla tan absurda és eixa de "si una frase és llarga" si no sabem quan és llarga? ¿Quina regla tan arbitrària és la que diu "si por haver-hi confusió" si, de fet, pot haver-ne per a uns sí i per a uns altres no? L'única solució racional per a la nostra llengua és posar el signe sempre al començament i al final, siga com siga la frase de llarga.
 
2)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 20 de desembre del 2010
 
Si poseu la frase del títol davant els ulls de molts catalans, simplement us diran: "En català el signe interrogatiu no es posa al davant". Què hi diuen els experts? Fabra aconsella posar el signe d'obertura quan la llargada i l'estructura de la frase indueixen a una errònia lectura enunciativa. Ruaix és del mateix parer. I Solà, per evitar la vacil·lació en l'ús, abona que s'hi posi sempre. Pocs lingüistes de prestigi han defensat que el signe d'obertura no s'hi posi mai.
 
I què hi diu la normativa? Si entenem per normativa l'actual doctrina de l'IEC, i per doctrina de l'IEC l'esborrany de gramàtica normativa penjat a la seva web, diu (amb una concisió digna de millor causa): "El signe d'interrogació (?) i el signe d'admiració (!) s'escriuen al final del període d'entonació interrogativa, l'un, i exclamativa, l'altre". I el mateix diu la fitxa de l'Optimot (el portal lingüístic de la Generalitat) dedicada al tema.
 
El pobre ¿ no és cap malfactor. És, només, un humil signe d'interrogació: un signe auxiliar tipogràfic que ajuda a la lectura.
 
No posar-lo mai indueix a errors. Barrejar el seu ús amb qüestions d'identitat és haver perdut el nord. Si fóssim pescadors i el poble veí descobrís un sistema de pesca millor, no copiar-lo argüint motius de tradició i identitat seria, literalment, estúpid. No totes les tradicions són dignes de conservar. Una llengua que s'ancora es condemna a perdre vitalitat.
 
 
3)
 

Estudiar en català

Bernat Dedéu

La sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística no és només fruit de l'espanyolisme ranci que somnia lascivament a sepultar el català. El model educatiu del país no l'ha castrat únicament la tossuderia de Convivència Cívica Catalana i el seu capitost Francisco Caja (antic professor meu d'estètica a la Universitat de Barcelona, on, per cert, no el vaig sentir mai protestar perquè aquesta nobilíssima assignatura de la nostra disciplina, tot i tenir tres grups diferents, només es pogués cursar en una sola llengua que ja deuen endevinar). No és això, companys. Cal recordar que aquesta sentència es basa primordialment en la idea que els pares puguin triar la llengua vehicular en l'educació dels seus fills. I aquí és on rau l'autèntica tragèdia. Cap sistema educatiu seriós hauria de tenir com a referència els pares dels alumnes. Parlin amb qualsevol mestre i triïn a l'atzar la disciplina; els nostres professors tenen molts menys problemes amb uns alumnes encara per esculpir que amb uns progenitors superbs, fets i drets, que volen imposar-los les pautes de la seva feina amb una grolleria sense mesura.

Quan es parla d'ensenyament, tothom es permet alliçonar ex cathedra alumnes i mestres, oblidant sovint la indolència dels pares en allò que té relació amb els continguts curriculars dels seus nens. Hi ha ben pocs ciutadans que es parin a mirar què diu al llibre d'història o de literatura que es mengen els seus cadells. En canvi, tenen energies suficients per denunciar els professors quan són massa exigents amb la seva quitxalla consentida o no els ensenyen la seva matèria com ells voldrien.

Als pares, llibertat de triar? En educació, ja em dispensaran, que no triïn ni el color de la llibreta. Qui ha de dir allò que s'ensenya és la comunitat educativa i els responsables polítics que hem escollit per fer-ho. Fet això, els ciutadans ja sabrem triar quina és la millor oferta per als nostres fills. Però de moment fem-nos un favor a tots; a banda d'exiliar psicòlegs i pedagogs de l'escola, alliberem els nens d'aquests pares tan il·lustrats als quals fa tanta pena que els seus fills siguin fatalment obligats a estudiar en català...

4)
 
Publicat en EL PUNT dissabte 25 de desembre del 2010

Per primera vegada des que va fer el seu traspàs l'assagista Joan Fuster, l'editorial Bromera publica les col·laboracions que aquest pensador de Sueca va fer entre 1977 i 1980 en la revista de Medicina i Humanitats Jano.

Aquest primer volum, constitueix un document molt valuós dels anys convulsos de la transició i, l'escriptor de la Ribera, es mostra preocupat en aquestes pàgines de Discordances, per les qüestions que l'inquietaven en la joventut, però, com comenta Enric Sòria en la introducció, “els envitricolls de la política van anar substituint de mica en mica el comentari de temes literaris i culturals i l'apunt relaxat sobre les mil i una coses de l'àmplia varietat del món”.

En aquesta publicació s'observa com, Joan Fuster, va ser un articulista tenaç i quasi compulsiu en una amplíssima gamma de publicacions: diaris, revistes i miscel·lànies de tota mena. A aquesta publicació, Discordances, el món de Fuster vibra amb una transparència inusitada.

 
5)
 
InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà, per gentilesa del seu autor, el llibre
 
- LA PARLA DE L'URGELL
 
de Pere Ortís
 
 
6)
 
Publicar en EL PUNT dijous 30 de desembre del 2010

Plataforma per la Llengua convoca un acte en defensa de la immersió lingüística per a febrer

Demana al nou govern que garanteixi el model educatiu català en favor de la cohesió social

L'entitat considera que “la independència judicial a l'estat espanyol està per sota de països com Nigèria, l'Aràbia Saudita, Tailàndia o Bostwana”

Plataforma per la Llengua convoca un gran acte públic en defensa de la immersió lingüística a les escoles pel mes de febrer, després que el Tribunal Suprem (TS) dictaminés que el castellà també ha de ser llengua vehicular en els centres docents catalans .

L'entitat vol posar en evidència la situació de discriminació i segregació social que la sentència i la seva interpretació poden generar, especialment envers les persones que no tenen el català com a llengua primera.

Remarca que “en cap cas el Tribunal Suprem es pot pronunciar sobre normes de rang legal i estatutari, i no s'hauria d'extralimitar de l'objecte propi dels tres casos analitzats ni intentar forçar, com fa de facto, un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya”.

Per tant, i a efectes legals, “les tres sentències haurien de tenir efecte directe només sobre els tres casos, i no anar més enllà”.

Aquesta sentència “no té com a fonament cap aspecte pedagògic ni lingüístic, si no que obeeix a interessos polítics”.

Segons Plataforma per la Llengua aquest fet “evidencia la poca credibilitat democràtica de l'estat espanyol, on la independència judicial està per sota de països com Nigèria, l'Aràbia Saudita, Tailàndia o Bostwana”.

“La immersió lingüística del sistema educatiu de Catalunya ha garantit i ha possibilitat que les persones que no tenien el català com a llengua materna l'aprenguessin amb el mateix nivell de domini i perfecció que els que sí el parlaven com a llengua d'origen”, segueix el comunicat.

Així mateix, han anunciat que publicaran un informe sobre els avantatges del model lingüístic català, que enviaran als centres i agents educatius, i que portaran davant la comunitat internacional la situació de “excepcionalitat i desprotecció” del català davant d'altres llengües comparables.

 

7)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 31 de desembre del 2010
 

Dieta pobra en valencià

Una campanya exigirà les administracions públiques que recolzen la comunicació en la nostra llengua

 
Associacions culturals i periodístiques de la Comunitat s'han unit per a realitzar una campanya l'objectiu de la qual és millorar la "dieta mediàtica" dels consumidors amb les publicacions en llengua valenciana. Baix el lema "Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes", l'Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom), l'Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, l'Associació d'Editors del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians, entre unes altres, pretenen fomentar la comunicació en valencià en premsa, ràdio, televisió i internet.

El president d'Acicom, José Ignacio Pastor, va explicar que la campanya, que serà permanent, comença amb tres accions singulars destinades a combatre la política de les Administracions valencianes "en contra de la llengua de la Comunitat". La primera acció consisteix en l'emissió de publicitat en ràdio amb la participació de coneguts personatges com l'escriptora Carmen Amoraga, l'humorista Xavi Castillo o l'actriu Rosana Pastor. A més, abans de finalitzar la setmana s'engegarà la pàgina web quioscvalencia.info, un aparador que mostrarà les capçaleres de la premsa en paper i digital escrita en valencià, des de la qual es podrà accedir mitjançant enllaços a tots eixos mitjans de comunicació. La campanya es completa amb accions en les xarxes socials d'Internet per a fomentar les subscripcions a les publicacions. Pastor va explicar que eixa dieta, que en l'actualitat és "pobra i tòxica", és la qual conforma la societat, de manera que és necessari exigir a les administracions públiques de la Comunitat el seu suport a la comunicació en valencià i apel·lar "a la rebel·lió i al compromís dels ciutadans".

El president de l'Associació de Publicacions Periódiques Valencianes, Francesc Martínez, va indicar que "només" el 8,9 per cent de la població de la Comunitat Valenciana llig premsa en valencià, mentre que un 3,23 per cent escolta la ràdio en la llengua autòctona. A més, va assenyalar que en l'actualitat existeixen 103 publicacions periòdiques en paper en valencià, amb un tiratge de 409.000 exemplars "que contrasta amb l'acaparadora llençada dels mitjans en castellà a la Comunitat". Martínez va culpar d'aquesta situació "minoritària" a la política de subvencions "discriminatòria" de la Generalitat i va explicar que el Consell destina 120.000 euros al foment del valencià en els mitjans de comunicació, mentre que Catalunya destina set milions d'euros i el País Basc destina 5,7 milions d'euros.
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com