InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 417 (dilluns 03/01/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 

A partir de divendres que ve, dia 7 de gener del 2011, només rebreu el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana els subscriptors d'aquest butlletí.

Si encara no us hi heu subscrit, podeu fer-ho enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net on heu d'especificar nom i cognoms i l'adreça electrònica en la qual voleu rebre InfoMigjorn Cap de Setmana.

 
1) Neix el col·lectiu Desmuntem
 
2) InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà dos llibres de Ramon Sangles
 
 
4) Albert Pla Nualart - Atrapats en la web... O era el web?
 
5) Màrius Serra - Clípol?
 
6) Joan Melià -  De PISA a les Illes
 
7) Es publica Lèxic del patí de vela
 
 
 
1)
 
Neix el col·lectiu Desmuntem
 
Arran dels darrers atacs que ha patit la llengua catalana, provinents de determinats partits polítics durant la recent campanya electoral i dels estaments judicials, un grup de persones que treballem en l'àmbit de la llengua i la normalització lingüística hem decidit constituir el col·lectiu Desmuntem. Els membres de Desmuntem, preocupats pel futur del català, tenim la voluntat de desmuntar totes les mentides i els tòpics que es diuen sobre l'estat de la llengua, perquè estem convençuts que cal desmuntar aquestes fal·làcies ben o malintencionades per muntar un nou procés de normalització lingüística realista, ambiciós i eficaç, que permeti que la llengua catalana s'estengui a tots els àmbits d'ús.

Desmuntem està obert a tots els professionals de la llengua, sigui quin sigui el seu àmbit d'actuació (educació, assessorament, Administració, etc.), així com a totes aquelles persones que vulguin denunciar els atacs que rep la llengua i fer les seves aportacions sobre l'estat de la llengua i del procés de normalització.

Ben aviat el grup farà la seva presentació en públic. Mentrestant, les persones interessades a tenir-ne més informació poden consultar el bloc i el grup de Facebook que hem obert, on podran llegir el manifest fundacional de Desmuntem:


http://desmuntem.wordpress.com
facebook.com/desmuntem

Desmuntem
desmuntem@gmail.com
 
2)
 
 
InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà, per gentilesa del seu autor, dos llibres de Ramon Sangles i Moles:
 
- COMPENDI DE NORMES D'ESTIL. Manual per a redactors i correctors (3a edició)
- COMUNICAR-SE TOT UN ART (2a edició)
 
 
3)
 
Publicat en EL PUNT divendres 24 de desembre del 2010
 

Tòpics sobre el valencià a València

Ferran Suay

Diu el tòpic que a València no parla valencià ni Déu. Potser la frase ve del fet que —efectivament— l'església valenciana va abandonar fa anys i panys la llengua dels valencians, fent allò que tan magistralment ha fet la jerarquia catòlica al llarg dels segles: posar-se del costat dels forts i en contra dels febles. En tot cas, qui la diu no sol referir-se a les parròquies sinó a la gent pel carrer, i particularment als comerços.
 
«Tot és baixar del tren a l'estació del Nord i ja no sents parlar valencià a ningú!». Segur que aquesta frase l'hem sentida un grapat de vegades. Proveu de preguntar a qui la diu: «I tu, en quina llengua parles quan vas a València?». Si són sincers, la majoria et respondran que en castellà. I d'ací plora la criatura. Diuen que la vida és com un eco: allò que sents depén molt de què dius tu. I de com ho dius, hi afegiria jo.
 
Fa uns dies en vaig fer una prova. Era dissabte de vesprada i —amb la meua companya— vam anar al carrer Colom, conegut centre comercial del Cap i Casal, amb la intenció de comprovar fins a quin punt la realitat s'ajustava o no al tòpic. Vàrem entrar en botigues i més botigues, sense descuidar-nos els coneguts grans magatzems. Ens adreçàvem a les dependentes (totes eren dones), preguntant per articles o demanant informació. En total ens atengueren dotze persones, de les quals onze ho van fer en valencià. Cal dir que la que ens atengué en castellà ens tractà amb la mateixa amabilitat que les altres.
 
Potser algú es preguntarà quin és el truc? L'explicaré amb molt de gust. El truc està en adreçar-te a les persones en valencià. Tant si et sembla que fan cara de ser valencianes com si no (per cert, com és concretament una cara de valencià?). I encara n'hi ha més: si et contesten en castellà, el truc consisteix a seguir parlant en valencià. No per obstinació, sinó per cortesia. Perquè probablement —d'entrada— no ha caigut en el compte que li estaves parlant en valencià, i ha seguit aplicant el vell automatisme de parlar als clients en espanyol. Quan tu continues en valencià, li dónes l'oportunitat de notar-ho i de poder passar tranquil·lament al valencià. Donar oportunitats a la gent és —sens dubte— un gest de cortesia i un acte de bona educació.
 
No sé quantes d'aquelles persones tenien el valencià com a llengua familiar, o quantes l'havien aprés a l'escola o al carrer. I no m'importa gens ni miqueta. Totes elles van fer, senzillament, una cosa ben normal, inequívocament professional i que té tota la lògica: es van adaptar a la llengua del client. Des d'una perspectiva comercial, es tracta —evidentment— d'una estratègia correcta.
 
Quan entrem en un comerç, és molt probable que la persona que ens atén s'adapte a nosaltres. I això vol dir que la responsabilitat sobre quina llengua s'hi parlarà passa —d'entrada— per la nostra iniciativa. Si decidim fer-ho en valencià, hi ha moltes més probabilitats que ens contesten en la mateixa llengua, que no si optem per amagar la llengua i —treballant a favor de la confirmació del tòpic— parlem directament en castellà.
 
Els tòpics, com els prejudicis, només s'estavellen contra l'experiència directa. Per això, quan anem a València, quan entrem als comerços o als grans magatzems, provem-ho i comprovem-ho. Provem —d'entrada— a parlar en valencià, i comprovem quanta gent ens respon parlant com nosaltres. I si us ha semblat que les meues xifres són exagerades, em sembla molt bé: feu la vostra pròpia estadística. Proveu i comproveu què passa quan —d'entrada— parleu en valencià.
 
4)
 
Publicat en el diari ARA divendres 17 de desembre del 2010
 
Un lector es queixa que escriguem "a la web". En català normatiu, diu, "és a la pàgina web, al lloc web, o bé al web". Ja ho vaig dir i ho repeteixo: la normativa és un referent; no és mai un llibre d'estil. Cap mitjà, cap universitat, que vulgui el bé de la llengua, fa d'escolà de dir amén. Tota norma és, d'entrada, una proposta que l'ús modela. Com la modelen aquests criteris del gabinet lingüístic de la Pompeu Fabra, que cito quasi textualment.
 
"Quan la paraula web fa d'adjectiu i acompanya lloc o pàgina , el gènere és masculí en el primer cas ( un lloc web poc conegut ) i femení en el segon ( una pàgina web ben dissenyada ). Cada vegada més, però, la paraula web s'utilitza com un substantiu femení per designar, amb caràcter general, el que en llenguatge corrent s'anomena una web (tant si es tracta realment d'una pàgina com si es tracta d'un lloc o servidor; és una qüestió purament tècnica que la majoria de vegades l'usuari no sap ni pot saber). Per tant, atenent a criteris de simplicitat i eficàcia comunicativa, proposem d'utilitzar sistemàticament el substantiu web en gènere femení ( la web, les webs, una web, unes webs ) excepte si va precedit de lloc o servidor . Això ens estalviarà molts maldecaps".
 
En aquest cas, i sense que serveixi de precedent: amén. Però si en l'ús, al final, s'imposa el web , canviarem de criteri i tampoc no passarà res.
 
 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 30 de desembre del 2010
 
Motacions

per Màrius Serra
 

Clípol?

A Andorra el català és l'única llengua oficial, tal com ho demostra el llenguatge administratiu de les parròquies i el comú, el nunci (conserge), el manador (pregoner), la batllia (jutjat de primera instància) o el raonador (defensor del poble). Un andorranisme em sobta: el clípol, que rima amb Sant Pol i amb Interpol. Un clípol és un cotxe de línia interior. Els andorrans es mouen en clípol per recórrer la Ceca, la Meca i la vall d'Andorra. L'origen del terme és un acrònim format amb els cognoms Climent i Pol, que donaven nom a la primera empresa de transports andorrana. Les metonímies funcionen molt en l'àmbit dels transports: agafes la Sarfa o l'Alsina Graells. En alguns casos com el clípol arriben a convertir-se en noms genèrics. També els badalonins coneixen el seu bus com la tussa (i els conductors són tusseros) perquè aquest va ser el primer nom de l'empresa: Transportes Urbanos SA. Encara que ara l'empresa es digui Tugsal ells continuen agafant la tussa. Més encara: existeix la Wikipedia perquè el seu creador va veure que els busos llançadora de l'aeroport de Honolulu es deien Wiki Wiki (ràpid ràpid en hawaiià). Al capdavall, en grec modern, d'un camió en diuen metàfora.

 
6)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dijous 16 de desembre del 2010
 

De PISA a les Illes

Joan Melià
 
De l'informe PISA 2009 n'han aparegut parers variats. Encara que ho sembli, així com el nom del pla Bolonya fa referència a la ciutat italiana, el de PISA no té un origen paral·lel, sinó que correspon a les inicials del nom en anglès d'aquest programa per a l'avaluació internacional dels alumnes (Programme for International Student Assessment). Així i tot, s'ha aprofitat l'homografia per comparar-lo amb la torre de la ciutat toscana, tant pels dubtes en els fonaments com per la desviació de l'eix, sobretot per l'ús que n'hi ha que en fan.

El programa avalua, cada tres anys, la comprensió lectora, la competència matemàtica i la científica. L'any 2009 s'ha fet amb especial aprofundiment en la comprensió lectora.

De l'informe, lògicament, només se'n pot valorar el que avalua; una part petita del que és l'ensenyament. A més, l'avaluació dels coneixements lingüístics es fa com si tots els alumnes fossin monolingües i, per això, els alumnes de sistemes que tenen per objectiu fer bilingües (o poliglotes) només poden mostrar-se com a monolingües. En avaluar així els poliglotes, s'amaguen les altres capacitats que tenen (a part de la comprensió i expressió en una llengua, tenen destreses interlingüístiques -que els permeten traduir d'una llengua a una altra- i polilingüístiques -que els fan capaços d'aprofitar informació en distintes llengües i reelaborar-la en una o més).

Els resultats atribuïts a l'Estat espanyol no són bons i, entre aquests, els de Balears són dels pitjors. Segons l'informe, les variables més influents en els resultats són l'estatus social, econòmic i cultural de les famílies, l'ocupació i el nivell d'estudis dels pares, l'origen autòcton o immigrant, el nombre de llibres que tenen a ca seva (no pel fet de tenir-los, supòs), el gust per la lectura, el clima d'ordre en els centres i la confiança en el sistema educatiu. És clar, per tant, en quin sentit actuar i quina incidència hi deu tenir qüestionar el sistema sols amb fins electoralistes, engreixar prejudicis sobre l'escola, fomentar el friquisme i la cultura del totxo i desprestigiar la formació, en lloc de fer costat a un sistema escolar coherent, quant a objectius socials i personals. D'altra banda, no seria gens bo, vists els resultats obtinguts, empènyer els centres a destinar els esforços a preparar-se per a puntuar millor en el PISA; la comprensió lectora que s'adquireix només preparant-se per a superar proves de comprensió lectora és la més estèril de totes. L'ensenyament és molt més que això; és preparar per a la feina, però també formar culturalment i educar, i no només n'és responsable l'escola.

La simplificació d'atribuir el "fracàs" escolar de les Balears al fet que l'ensenyament sigui (si més no, en els papers) majoritàriament en català xoca amb els resultats de Catalunya que, amb una presència escolar del català més alta, estan al mateix nivell que Madrid i per damunt de moltes altres comunitats castellanoparlants; i també amb el fet que la distància entre els resultats obtinguts pels alumnes autòctons i pels alumnes de famílies immigrants és menor a Balears que en altres comunitats en què l'escola sols és en castellà. A més, deixant a part Corea del Sud (amb un model escolar que aquí ningú no voldria), els altres dos primers classificats, Finlàndia i Canadà, són estats que es reconeixen plurilingües i apliquen un model lingüístic amb voluntat igualitària.
Els qui hi cerquen solucions simples potser haurien de fer cas del desig de Los Mismos de construir "un puente desde Valencia hasta Mallorca". Els darrers classificats són Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, els únics territoris des d'on no poden arribar a Madrid a peu.
 
 
7)
 
Es publica Lèxic del patí de vela
 
 
El juny del 2010 es va presentar públicament el Lèxic del patí de vela, que han redactat els germans Josep Estruch Traité, lingüista, i Miquel Estruch Traité, patinaire. L'edició ha estat subvencionada pel Museu de Badalona.

Aquesta és la primera vegada que es recull en una obra lexicogràfica la terminologia tècnica del patí de vela, aquesta embarcació la creació de la qual comparteixen el Club Natació Badalona i el Club Natació Barcelona i que ha esdevingut tan típicament catalana que rep també el nom de “patí català”.

El Lèxic recull els termes ordenats alfabèticament amb la definició i l'equivalència en castellà, francès, anglès i neerlandès. També té diverses il·lustracions i el vocabulari invers en cada una de les quatre llengües en què es dóna la traducció. A més a més, es marquen amb el signe més els termes que encara no havien estat inventariats fins ara i amb un asterisc els termes que són incorrectes segons el lèxic general de la vela i els castellanismes, per als quals s'indica l'equivalència correcta.

A més de l'edicio en paper, el Lèxic del patí de vela també es pot trobar en format digital a la pàgina web de l'Associació Deportiva Internacional de Patrons de Patí de Vela (ADIPAV).

Descàrrega de l'arxiu:
http://www.adipav.org/archivos/LexicPat%C3%AD%28Nou%29.pdf
 
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com