InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 415 (dimecres 29/12/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - La lluna, la pruna
 
2) Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia - El Tribunal Suprem i la llengua catalana
 
4) Albert Pla Nualart - Quan el futur es fa present
 
5) S'edita el poemari El tast de la terra (Poesia entre Valls)
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 13 de desembre del 2010
 
La lluna, la pruna

 Eugeni S. Reig

 

 

 

Hi ha una cançó popular molt coneguda que fa:
 
 
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
 
 
¿Quin significat té aquesta cançó? Hi ha una interpretació freudiana que explica que "la lluna, la pruna" és una xiqueta, que son pare la crida perquè vol mantenir relacions sexuals amb ella i que sa mare el que no vol és que el pare mantinga aquestes relacions incestuoses amb la filla. És una interpretació que considera que eixes cançonetes populars són reminiscències d'una tradició oral antiquíssima, que es pot remuntar fins al neolític, moment en el qual comença a establir-se el tabú de l'incest que sempre s’ha considerat causa de degeneració de l’espècie humana. Aquesta explicació freudiana la trobe complexa, entravessada, rebuscada i estranya. Crec, francament, que eixa no és l’explicació, encara que té lògica.
 
L’explicació verdadera podem trobar-la en boca d’alguns vells camperols mallorquins que encara, quan canten la cançó, diuen "la lluna, la bruna". Sense cap mena de dubte, la versió original era eixa. La paraula bru s’aplica al color que és fosc, obscur, negrós. Evidentment, la lluna, la bruna és la lluna fosca, la que no es veu, és a dir, la lluna nova anomenada astronòmicament noviluni. És la fase de la lluna en la qual els raigs del sol il·luminen la cara oposada a la que es veu des de la Terra i, per tant, la lluna no es veu, està fosca. ¿Què vol dir son pare la crida, sa mare no vol? ¿Qui són el pare i la mare de la lluna? Metafòricament, el pare és el Sol i la mare la Terra. Son pare, el Sol, la crida, és a dir vol il·luminar la cara visible de la lluna, vol que entre en la fase de lluna creixent i que, a poc a poc, avance cap a la fase de lluna plena en la qual, el pare Sol, la dominarà totalment. I sa mare, la Terra, no vol que això passe, vol que la cara visible de la lluna continue fosca, que el Sol no s’apodere d’ella. Considere que eixa és l’explicació i que, per consegüent, la versió correcta de la cançó és:
 
 
La lluna, la bruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
 
 
Cançoneta que, originàriament, es cantaria quan hi havia lluna nova.
 
Altres versions són: «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li crida / i son pare no ho vol», «La lluna, la pruna, / i el sol mariner, / son pare la crida, / sa mare també», «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li pega, / son pare no vol» i moltes més. Fins i tot he arribat a sentir: «La una, la pruna...».
 
Considere que els valencians faríem molt ben fet si ens esforçàrem a recuperar l’ús, tant en la llengua culta com en la parla quotidiana, del nostre vocable ancestral bru i, a poc a poc, deixàrem d’usar la paraula castellana moreno. Sobre la variant moré m’estime més no fer cap comentari.
 
 
2)
 
Publicat a
 
Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
 
 
Les sentències del Tribunal Suprem, que s'han fet públiques com una espècie de “regal” de Nadal, són com una mena de cop sobre la taula en contra del català, en la mesura que es pronuncien sobre qüestions que ni tan sols els han estat sotmeses pels recurrents.

El seu contingut és molt clar: el Tribunal Suprem declara el dret a opció del ciutadà, que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular pel sistema educatiu a Catalunya, i condemna la Generalitat a adoptar les mesures que siguin necessàries per adaptar, diu el Tribunal Suprem, el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la sentència del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà llengua vehicular a Catalunya.

El Tribunal Suprem, després d'analitzar el primer Estatut d'Autonomia, les dues lleis de política lingüística de Catalunya, i els diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional en relació amb aquestes lleis, diu, fins aquí hem arribat, s'han acabat les mitges tintes, a partir d'ara el govern de Catalunya pot fer el que vulgui, però no només ha de respectar el dret del ciutadà de Catalunya, –si així ho desitja– que l'ensenyament es faci en castellà, si nó que també ha d'adoptar tot allò que faci falta per facilitar l'opció lingüística en castellà a l'ensenyament.

La política lingüística del govern de la Generalitat a l'ensenyament no ha estat mai un problema de convivència a Catalunya; ara el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem ho volen convertir en un problema; volen marcar un “sostre” en matèria lingüística. Si a Catalunya ens pensàvem que era millor no convertir en un problema allò que no ho era, s'ha acabat.

El Tribunal Constitucional, malgrat donar un caràcter interpretatiu a la seva sentència en matèria de llengua a l'ensenyament, ha facilitat que el Tribunal Suprem es converteixi, extralimitant-se en les seves funcions, en “dictador” de quina ha de ser la política lingüística del govern de la Generalitat.

I s'ha extralimitat en la seva funció, perquè, més enllà de resoldre de forma satisfactòria per recurrent la sol·licitud, interpreta la sentència del Tribunal Constitucional i li atribueix un caràcter declaratiu que aquesta sentència no té, i ho fa per intentar imposar al govern de la Generalitat quina ha de ser la seva política lingüística a l'ensenyament. En definitiva, el Tribunal Suprem desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d'un Estat democràtic.

 

3)
 

Divendres de TV3: On el català ja és dialecte

 
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 15 de desembre del 2010

Quan el futur es fa present

 
El català d'avui tendeix al minimalisme. Les noves tecnologies ens condemnen a ser emissors de contactes fugissers, a dir-ho tot en quatre paraules. Tot es fa present perquè sempre hi som. Les paraules s'escurcen: de l' avui passem a l' ara però a l' ara ja l'empeny el ja . "Això ha d'estar fet ja", "Volem la independència ja". No "ara mateix", que era el que dèiem (malgastant un temps preciós): "ja". No cal dir que aquest ja emfàtic i conclusiu és un calc sintàctic del castellà. Però som capaços de prescindir-ne? I sovint la pressa ens entra pel castellà, i al castellà li encomana l'anglès.
 
"See you" vol dir "Ja ens veurem", però com que sentim "Nos vemos" , ens hem passat a "Ens veiem".
 
Vagis on vagis el present t'assetja, i l'amic més íntim et diu adéu amb un sec "Ens mantenim en contacte". Com s'enyora aquell futur que et regalava l'espai necessari per estar sol i somiar! Ara rebo e-mails que acaben amb un inquietant "Ja em dius". Més que anglès sona sud-americà. Tot s'aprofita quan l'objectiu és dir-ho curt i no deixar respirar. Es veu que amb "Ja em diràs alguna cosa" hi havia el perill que t'hi arrepengessis. Ja sé que aquest diari surt a buscar el futur, però a mi, ja em perdonareu, m'agrada gaudir d'aquest moment. El futur, si el deixem tranquil, també vindrà. Apunteu-me al carpe diem , perquè un futur tan present pot acabar sent un infern que no ens deixa viure.
 
 
5)
 
S'edita el poemari El tast de la terra (Poesia entre Valls)
 
El Celler de la Muntanya, amb seu a Muro, ha editat conjuntament amb l'associació Elviart un llibre que recull una antologia poètica de 17 escriptors de les comarques de l'Alcoià i el Comtat. L'obra porta per títol El tast de la terra (Poesia entre Valls) i ofereix una mostra de la poesia que s'escriu en aquestes comarques, posant especial èmfasi en la percepció que ofereixen els poetes de la seua relació amb la terra i, a l’hora, vol retre reconeixement a la figura de Joan Valls, capdavanter -en anys ben difícils- del conreu de la poesia en la llengua de la terra.
Els poetes inclosos en aquest llibre són: Joan Valls, Àlex Agulló, Vicent Berenguer, Jordi Botella, Delfina Dauder, Francesc Ferrando, Joan Jordà, Robert Llopis, Enric M. Piera, Marcel.la Payà, Emilia Pérez, Francesc Pozo, Manel Rodríguez, Jordi Segura, Josep Sou, Silvestre Vilaplana i Vicent Valls
Prologat per Francisco Álvarez, El tast de la terra naix de la mà del Celler de la Muntanya i el projecte Elviart, impulsat igualment per Joan Cascant -responsable del celler- dins del projecte globa Microvinya i que persegueix la vinculació de la viticultura amb el món de la cultura, combinant el desenvolupament econòmic i la recuperació de tradicions i manifestacions culturals autòctones.
 
El llibre s’ha lliurat als autors i s’ha donat a conéixer a la premsa en un acte celebrat recentment a la seu del celler i es presentarà al públic en un acte que tindrà lloc próximament.
 
 
6)
 
Publicat en VILAWEB dimarts 21 de desembre del 2010
 
 
L'autor del 'Tirant lo Blanc' és el protagonista d'un nou volum de la col·leció Grans Obres de Bromera.
 
L'obra de gran format, 'Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres' de l'escriptor Silvestre Vilaplana, ja s'ha presentat. És una biografia il·lustrada (conté un centenar de fotografies de l’època, quadres i gravats del segle xv) de l'autor del 'Tirant lo Blanc', pensada per a commemorar els sis-cents anys del naixement de Martorell. L'obra, que té una clara intenció divulgativa, aproxima el lector a la vida apassionant i plena d'aventures i desventures de Martorell i estableix una sèrie de paral·lelismes entre la seva vida i la seva obra, 'Tirant lo Blanc', considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
 
Segons Vilaplana, 'Martorell és un autor quasi desconegut, tot i la seua importància. Doncs bé, "Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres" pretén recuperar el personatge i la seua vida i situar-lo en el lloc que mereix. Alhora, vol mostrar els fets més reeixits del temps que va viure.' Vilaplana presenta un personatge de caràcter apassionat i bel·licós, culte i preocupat per la literatura.
 
El director editorial de Bromera, Joan Carles Girbés, comenta que la vida de Joanot Martorell ha estat eclipsada per la seva obra i, en canvi, fou una vida apassionant: nascut en el si d'una família benestant, una de les nissagues més poderoses de la societat valenciana del segle XV, Martorell va acabar en la pobresa absoluta per salvar l'honor de la seva germana Damiata. I al final de la seva vida hagué d'empenyorar el Tirant per poder sobreviure. L'obra va anar a parar a mans del prestamista Martí Joan de Galba, que emprengué el procés d'edició del Tirant quan Joanot Martorell ja feia anys que havia mort en la misèria.'
 
L'editor també parla dels paral·lelismes entre Martorell i el Tirant i creu que la modernitat del Tirant ve dels fets més autobiogràfics en què se sustenta. 'L'obra sorprendrà el lector, perquè no t'esperes que Joanot Martorell tingués tanta vida i hagués passat tantes aventures.'
 
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) ja havia novel·lat la vida de Martorell a 'Les cendres del cavaller' (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i Premi de la Crítica Serra d'Or), una obra amb una dotzena d'edicions i 30.000 exemplars venuts.
 
 
7)
 
Publicat en EL PUNT divendres 24 de desembre del 2010

La comunitat educativa valenciana, contra les sentències del TS sobre la immersió

STEPV i Escola Valenciana mostren el seu “més absolut rebuig” al qüestionament del model educatiu català

Les sentències dels Tribunal Suprem que qüestionen el model d'immersió lingüística que s'aplica als centres escolars de Catalunya han sigut acollides amb indignació també en la comunitat educativa valenciana.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), majoritari en el sector, hi manifesta “el seu més absolut rebuig” i assegura que els pronunciaments “ataquen frontalment  la immersió lingüística i el model lingüístic català”.

Per la seua banda, Escola Valenciana, la federació que agrupa a diverses entitats de defensa de la llengua, ha recordat que el model lingüístic valencià, en contrast amb el català, “margina” els alumnes que volen estudiar en llengua pròpia. “Al País Valencià, desenes de milers d'alumnes han demanat aquest curs d'escolaritzar-se en valencià, però no han estat atesos pel govern valencià per manca d'oferta i han hagut d'anar a classe en castellà”, indiquen.

La federació apunta, a més, que “l'objectiu” de la política lingüística “no hauria de ser estudiar el 50% d'hores en castellà i 50% d'hores en valencià, sinó poder dominar al 100% les dues llengües en acabar l'escolarització obligatòria”.

En la mateixa línia, l'STEPV considera que les sentències “fan palès el desconeixement de la realitat educativa i lingüística catalana, ja que l'alumnat català, com passa amb l'alumnat valencià del programes d'ensenyament en valencià o d'immersió lingüística, té un coneixement del castellà superior a aquelles comunitats autònomes monolingües”.

8)
 
Publicat en VILAWEB divendres 24 de desembre del 2010

El català a les escoles de tot el país

Arran del perill en què es troba la immersió lingüística al Principat, cop d'ull a l’estat del català als territoris sota domini espanyol

Les sentències del Suprem espanyol sobre la immersió al Principat posen en perill un model educatiu vigent des dels primers vuitanta i reconegut fins i tot per la Unió Europea. Però quins sistemes educatius hi ha a la resta del país, i quina és la situació del català en cadascun? A la Franja, hi ha la possibilitat d'estudiar el català com a assignatura optativa, i s'hi matriculen el 80% dels alumnes. A les Illes, des del 1997 s'aplica l'anomenat 'decret de mínims'; segons aquest decret, si més no el 50% d'assignatures es fan en català. On la situació és més greu és al País Valencià, on el govern no dóna prou oferta i on ara mateix hi ha 93.700 xiquets que volen estudiar en català, però no poden.

Manca de suport institucional a la Franja

A la Franja de Ponent, el 80% dels alumnes estudien llengua catalana, una assignatura optativa a les escoles públiques des de principi dels vuitanta. L'assignatura va ser implantada pel conseller socialista José Bada, nascut a la Franja, però el procés ha tingut poca empenta, segons el sociòleg Natxo Sorolla, que prepara una tesi sobre el català a la Franja.

En aquests últims vint anys llargs l'assignatura optativa del català s'ha anat estenent, però sense suport públic; és a dir, les institucions no fan res per promoure la llengua, ans es limiten a oferir la possibilitat d'estudiar català, i els centres ensenyen l'assignatura si hi ha una demanda mínima. Però, tot i el suport públic tan ínfim i el fet que l'assignatura és voluntària, la immensa majoria dels alumnes, un 80% (no hi ha dades oficials públiques), estudien català, i quan acaben l'ensenyament obligatori tenen un nivell similar al nivell C de català del Principat.

A banda l'assignatura optativa, en alguns centres de la Franja també hi ha els anomenats 'projectes lingüístics', encara molt minoritaris, que inclouen l'ensenyament d'algunes assignatures en català. Aquests projectes van néixer a les dues escoles de Fraga, però tampoc no tenen suport institucional.

Segons Natxo Sorolla, la població adulta de la Franja té un gran coneixement del català, però la transmissió generacional de la llengua ha minvat. Per això diu que, si el català no s'implanta a les escoles, serà difícil que la llengua continuï viva en aquest territori. Doncs bé, la llei de llengües aprovada pel govern d'Aragó sembla que vagi en la direcció contrària, perquè no reconeix l'oficialitat del català a la Franja, ans es limita a considerar-la una llengua 'pròpia, original i històrica'.

'Decret de mínims' a les Illes

A les Illes, s'aplica des del 1997 el 'decret de mínims', que estableix que no pas menys del 50% de les assignatures s'han d'ensenyar en català. Segons Tomeu Martí, portaveu de l'Obra Cultural Balear, no hi ha dades públiques sobre el compliment d'aquest decret, encara que creu que la gran majoria de centres el compleixen, si bé sospita que alguns centres privats l'infringeixen. En canvi, hi ha alguns centres que ensenyen gairebé totes les assignatures en català.

'La immensa majoria de pares volen que els infants sàpiguen totes dues llengües', i tot just si hi ha cap conflicte puntual per la llengua de l'ensenyament, continua dient Martí. Ara, el català perillarà, si el PP torna a governar. 'L'objectiu del PP és d'exterminar el català', afirma, contundent, i ho intentarà 'amb el fals discurs del trilingüisme; amb l'anglès com a excusa per a fer demagògia'. El decret del trilingüisme, derogat pel Pacte de Progrés, reduïa l'ensenyament en català al 33%, i fou aprovat durant la legislatura de Jaume Matas, que també havia intentat d'abolir el decret de mínims.

Sense poder estudiar en català al País Valencià

La llengua a les escoles del País Valencià és víctima, des de fa anys, de la política lingüística del govern. En aquest territori hi ha dues línies d'ensenyament, l'una que assegura l'ensenyament en espanyol, i l'altra perquè pugui estudiar en català qui vulgui, sense garanties de poder-ho fer. Aquest curs mateix, desenes de milers d'alumnes havien demanat d'estudiar en català i no han pogut perquè la Generalitat els ha deixats de banda. Concretament, hi ha 130.000 alumnes d'infantil i de primària que poden estudiar en català, però serien 222.406, si el govern satisfés la demanda existent.

En total, al País Valencià hi ha 774 centres amb programes d’ensenyament en català (un 44,8% del total) dels 1.726 centres públics i privats d’infantil i de primària. A molts nuclis urbans la manca d’oferta d’ensenyament en català a l’educació pública és patent: a València tan sols 47 centres públics de 95 ofereixen classes en català; a Alacant, solament n'ofereixen 10 centres públics de 57; a Castelló, 33 de 37; i a Elx, 15 de 36.

 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com