InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 413 (dilluns 27/12/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
3) Màrius Serra - Ergotisme?
 
 
5) Albert Pla Nualart - 'Sine labe originali concepta'
 
 
7) EL NOU DIRECTOR DE LA REAL ACADEMIA ESPAÑOLA DEFENSA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A CATALUNYA
 
8) Les sentències sobre l'ensenyament del català (Conferència de premsa d'Alfons López Tena)
 
 
1)
 
Era qüestió de temps. La sentència del Tribunal Constitucional que ara fa mig any va revocar, amb la retallada de l'Estatut, la voluntat del poble de Catalunya, va significar en realitat el llançament d'una potent bomba de rellotgeria legal sobre l'autogovern català. A poc a poc, amb tongades de resolucions judicials des de diferents instàncies, aquest cop d'estat legalista contra la sobirania popular de la nació catalana està esclatant sobre les institucions i la societat. La llengua n'és la principal, però no l'única, víctima propiciatòria. Va encetar l'ofensiva judicial a l'octubre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb dictàmens contra els reglaments d'usos lingüístics d'algunes diputacions i ajuntaments. Dos mesos després, el Tribunal Suprem ha intentat dinamitar trenta anys de cohesió social i normalització lingüística pacífica i sense tensions socials ni ciutadanes. El cop ha estat fort i podria resultar irreversible per a una llengua catalana que fins i tot la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, en boca del seu director, ha reconegut que necessita protecció i que aquesta preservació passa pel sistema d'immersió lingüística vigent.
 
Les tres resolucions del Tribunal Suprem conegudes ahir no són ni determinants, ni decisives, ni tan sols clares, sinó que probablement obren un enrevessat procés d'interpretació que pot allargar el conflicte durant encara més anys, en una teranyina legalista inextricable. Però al marge d'interpretacions lligades a la tàctica política conjuntural, queda clara, claríssima, la voluntat indiscutible de la maquinària estatal espanyola d'eradicar la llengua pròpia del país per la via de la marginació.
 
Cal recordar, a més, que aquesta maquinària s'ha activat en bona part per culpa de l'actitud profunda i decididament hostil i anticatalana d'una formació política com és el Partit Popular, que amb el seu recurs contra l'Estatut va encendre la metxa de l'ofensiva contra l'autogovern i els pilars bàsics de les llibertats catalanes. Una actitud esperonada i atiada per la fúria anticatalana de Ciutadans que ha desembocat en una cursa de paroxisme ultranacionalista espanyol que sembla que no té aturador. Davant d'aquesta situació, que no ha estat la primera ni serà l'última, cal una resposta serena, però insubornable. Ni un pas enrere. La immersió lingüística és només un fre al retrocés del català, però alhora una mesura efectiva a l'hora de garantir la preeminència del català sense conflictes ni perjudici en el coneixement de l'altra llengua oficial. La interpretació del que ha resolt el Suprem pot ser diversa, la resposta, només una: la immersió lingüística no es toca.
 
2)
 
 
3)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 23 de desembre del 2010
 
Motacions

per Màrius Serra

Ergotisme?

Totes les llengües traginen cultismes ambivalents, i la nostra no n’és l’excepció. En trobo un a l’excel·lent traducció que Joana Masó signa de La llengua m’és l’únic refugi, d’Hélène Cixous (Lleonard Muntaner). Llegeixo una confessió inquietant de l’assagista algeriana: “abans de publicar el meu primer llibre, em va aconsellar un nom menys apotropaic”. Recoi. L’insòlit adjectiu s’aplica als objectes màgics que actuen contra els influxos malignes. Els conjuren, els desvien, els anul·len, en consonància amb el sentit del terme grec de partida. La descoberta em deixa atuït. Tots necessitem amulets apotropaics que ens protegeixin de l’influx maligne de sa majestat Doble Sentit. Fa anys que em fascina la duplicitat de significats del terme escatologia: el teològic i l’excrementici. Aquesta setmana, tot escoltant les invectives postelectorals de Carod-Rovira, n’he descobert un altre. En Carod sovint és acusat d’egòtic, però jo l’he trobat més aviat ergòtic, en els dos sentits d’ergotisme: a) “Intoxicació produïda pel consum de gramínies infestades per la banya del sègol, que provoca una contracció permanent de les fibres musculars”, i b) “Abús de l’argumentació sil·logística”.

 
Noves iniciatives, noves vies de consens i noves reunions. Escola Valenciana, entitat cívica dels País Valencià en favor de la normalització lingüística, ha canviat el rumb de les seves accions després que Vicent Moreno hagi pres el càrrec de president de l’entitat el passat 6 de novembre. Una de les seves primeres decisions, encaminada a donar una nova empenta a la llengua pròpia davant les actuals  difícils circumstàncies, va ser la crida a tots els partits polítics de les terres valencianes a evitar que el català centri el debat electoral de les properes eleccions a la cambra valenciana, fixades pel maig del 2010.

Ara, després de les tisorades de l’administració Camps a la presència del valencià en educació, cultura o en els requeriments de formació bàsics per a qualsevol funcionari de la Generalitat (actualment no és necessari conèixer la llengua pròpia per incorporar-se a un càrrec de l'Administració pública valenciana), Escola Valenciana ha decidit presentar un discurs unitari per salvar la ja escassa presència del valencià al conjunt de la societat valenciana.

Una nova trobada de l’entitat amb representants de la Societat Coral el Micalet i Ca Revolta ha conclòs dues vies d’acció: per una banda, organitzar una gran campanya unitària de promoció dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià i, per l’altra, generar un marc d’acord per aïllar els polítics que utilitzen la llengua com element de confrontació. En diverses rondes de contactes de l’Escola Valenciana programades amb diferents agents cívics i socials, s’han previst diferents reunions, a partir del mes de gener, amb partits polítics de l’oposició així com també amb el Partit Popular del País Valencià a través d'entrevistes amb diferents conselleries del Govern.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha indicat al lloc web de l’entitat, que en els darrers anys l'entitat ha comprovat que "aspectes com la matriculació en les línies en valencià s'han despolititzat i, per tant, ens adrecem a tots els valencians que aposten per una educació de qualitat que garantitze el bilingüisme i avance cap al trilingüisme".
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 8 de desembre del 2010

'Sine labe originali concepta'

Moltes Conxites i Encarnes també ho ignoren, però qui escriu en un diari ho hauria de saber. De la catequesi imposada hem passat a l'estúpid orgull de no entendre-hi pitafi.
 
De matar-nos per petits matisos teològics a confondre-ho tot. Tenim un jovent orgullós de conèixer amb pèls i senyals els mites de films i videojocs, però que es vanta d'ignorar el que per als seus avis era sagrat i és clau per entendre l'art i la història de vint segles.
 
Des del meu agnosticisme estic content de saber que plena de gràcia vol dir concebuda sense pecat original, i d'entendre com això ens separa d'un protestantisme que creu que tots els humans som pecadors.
 
Estic content de copsar, per fi, tot el sentit d'aquell misteriós sine labe originali concepta del rosari en llatí que deien les tietes. No sé si això em fa beneït o beneit, però saber-ho tampoc fa mal a ningú.
 
6)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 17 de desembre del 2010
 
El conseller d´Educació, Alejandro Font de Mora, de nou mareja la perdiu i manifesta el seu suport al desenvolupament del seu model d´escola plurilingüe en anglès. També publica una enquesta que només confirma l´estancament en l´ús social del valencià. Per a ell i per al seu equip encapçalat per la seua secretaria autonòmica, no hi ha més objectiu que l´anglès i alguna que altra menció al xinés mandarí. I tot el mateix moment en què caldria recordar i reafirmar la validesa de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) aprovada ara fa vint-i-set anys. Ni una paraula de suport a l´ensenyament en valencià, ni a la seua promoció. Política lingüística zero. Molta publicitat, però des de la conselleria de Campanar encara no tenen resposta a qüestions com: quins objectius s´ha de proposar un nou model d´educació plurilingüe i intercultural?, quina serà l´organització del sistema educatiu valencià pel que fa a l´articulació de les llengües?, com es realitzarà la seua planificació en els centres?, com s´avaluarà?, amb quins recursos comptaran els centres?, com s´orientarà la formació inicial i permanent del professorat?

El senyor conseller té raó en fer palès que la globalització, el desenvolupament tecnològic i la planetarització de la comunicació, han provocat una pressió social creixent per a què els nostres alumnes comencen a estudiar l´anglès cada vegada més prompte. Però evidentment, s´oblida també que les línies en valencià són també el context idoni d´entrada a una llengua estrangera, del bilingüisme cap al trilingüisme. La realitat actual dels centres educatius és molt diferent a la de fa un parell de dècades, és cert. A la meua aula d'infantil de tres anys d´ensenyament en valencià conviuen xiquets i xiquetes àrabs, bolivians, romanesos, d´ètnia gitana, castellonoparlants i pocs valencianoparlants. El meu alumnat i l´alumnat dels nostres pobles i ciutats ha d´aconseguir no sols una competència plurilingüe que comprenga el domini profund i equipotent de les dues llengües cooficials i el domini funcional de dues llengües estrangeres. Cal també una competència acadèmica òptima per a la construcció dels coneixements i també cal una competència intercultural que els habilite per a conviure en una societat multilingüe i multicultural.

Senyor conseller, si alguna cosa ha quedat demostrada des de la LUEV, és que l´escola valenciana ha sigut l´única opció valida per a impartir el model d´educació bilingüe que el País Valencià necessitava i l´única en aconseguir els complexos objectius que la nostra societat ha anant demanant als centres educatius. Així ho han posat de manifest totes les avaluacions que s´han realitzat en el nostre sistema educatiu (encara que els seus resultats han estat amagats per la conselleria). Les mateixes xifres de la seua recent enquesta ho demostren, tot i ser dades baixes: gràcies a la LUEV són els joves els que declaren major competència lingüística en valencià. Senyor conseller, per a ser plurilingües cal ser bilingües i les dades i la realitat actual resten molt lluny d´aquesta màxima. Sols dues xifres: el 20% de l´alumnat d´infantil, primària i secundària fa tot l´ensenyament en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan ensenyament en valencià. Els mestres d´Escola Valenciana tenim clar l´objectiu: aconseguir que tots els i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat màxima pel que fa al rendiment lingüístic i acadèmic, i aconseguisquen la plena integració escolar i social. Per tot això paga la pena treballar. Vostè té la paraula, senyor conseller.

Mestre. Membre d´Escola Valenciana
 
 
7)
 
EL NOU DIRECTOR DE LA REAL ACADEMIA ESPAÑOLA DEFENSA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A CATALUNYA
 
 
Publicat a eldebat.cat dilluns 20 de desembre del 2010
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com