InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 412 (dijous 23/12/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) El Suprem imposa el castellà a les escoles
 
2) Albert Pla Nualart - Una cita diària amb citació inclosa
 
3) El Gmail per a mòbil, en català
 
4) InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà dos llibres inèdits d'Eugeni S. Reig
 
5) Víctor Alexandre - El català, llengua sotmesa a l'espanyol
 
6) Flaixos d'actualitat
 
7) Novetat editorial: Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca d'Antoni Llull Martí
 
8) Notícies de Valencianisme.com
 
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dimecres 22 de desembre del 2010
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/348535-el-suprem-imposa-el-castella-a-les-escoles.html
 

El Suprem imposa el castellà a les escoles

Obliga la Generalitat a canviar la política lingüística que fa gairebé 30 anys que estableix el català com a llengua vehicular

Accepta d'aquesta manera els tres recursos ( 1, 2 i 3) interposats per pares d'alumnes que estudien a Catalunya

 
El Tribunal Suprem ha ordenat a la Generalitat adaptar el seu sistema d'immersió lingüística en l'ensenyament i l'insta a considerar el castellà la “llengua vehicular” en l'educació.
 
Consideren, els magistrats que el sistema català s'ha d'adaptar a la “nova situació creada” per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.
 
“Reduir el castellà a una matèria docent més del currículum de les diferents etapes educatives obligatòries i privar-li de la seva condició de llengua vehicular juntament amb el català al territori de Catalunya com ha declarat el Tribunal Constitucional donaria lloc a la inconstitucionalitat de l'Estatut i de les seves normes de desenvolupament en matèria d'ensenyament”, afirmen els magistrats.
 
Aquesta és la resposta que dóna l'alt tribunal a les demandes de diversos pares que van demanar escollir la llengua en que s'educava els seus fills i la “reintroducció” del castellà de manera “proporcional i equitativa” respecte el català.
 
En tres sentències, el Tribunal Suprem ha afirmat que l'escola “ha de preguntar per la llengua habitual” de les famílies. El Tribunal Suprem ha donat la raó a tres famílies que van demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el castellà es “reintroduís” a l'educació catalana de manera “proporcional i equitativa” i que els escrits i comunicacions amb el centre es poguessin fer en castellà.
 
La Sala del Contenciós Administratiu del TSJC va desestimar el recurs al desembre del 2008.
 
Ara el Suprem anul·la la decisió del Superior de Catalunya.
 
Els pares havien recorregut prèviament diverses resolucions de la conselleria d'Educació per a l'organització dels cursos. Concretament, els seus fills estan escolaritzats a l'escola La Salle de Tarragona, a l'Escola Sil i l'Escola del Carme, totes dues a Barcelona i al centre Sant Josep de Calasanç Escolàpies de Sabadell.
 
Els magistrats van aprovar les sentències els dies 20 i 27 d'octubre i 17 de novembre.
 
En la sentència que té com a ponent el magistrat Santiago Martínez-Vares García, es considera que “és un fet notori i per tant no necessitat de prova la certa i evident implantació de la llengua catalana en la societat de Catalunya”.
 
Per aquest motiu, considera el magistrat no es pot acceptar “l'exclusivitat en aquests moments del català com a llengua única vehicular en l'ensenyament”.
Pel Tribunal Suprem, a Catalunya “normativament s'exclou al castellà com a llengua vehicular, i, és obvi, que no té aquesta condició pel fet que determinades matèries s'imparteixen en castellà, com és la llengua i literatura castellana”.
 
Des d'aquest punt de vista, segueix argumentant l'alt tribunal, “el castellà queda reduït a llengua d'estudi, però no és llengua vehicular o docent”.
“El català ha de ser, per tant, llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi de tal condició”, així mateix, “el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament”.
 
Segons el parer dels magistrats, “res impedeix que l'Estatut reconegui el dret a rebre l'ensenyament en català i que aquesta sigui llengua vehicular i d'aprenentatge en tots els nivells d'ensenyament. Però també, no obstant això, res impedeix que el castellà no sigui objecte d'un dret idèntic”.
 
Català imposat a l'escola
 
El Tribunal Suprem considera que la “primacia” del català a l'escola “imposa” aquesta llengua per “sobre” del castellà “en perjudici de l'equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials i que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat”. “La definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua, en detriment del castellà, també llengua oficial”, afirma una de les sentències.
 
Per tots aquests motius, s'estima els recursos presentats i es reconeix el dret del recorrent a que el castellà “s'utilitzi com a llengua vehicular'” a l'escola ”en la proporció que procedeixi donat l'estat de normalització lingüística aconseguit per la societat catalana, de manera que no quedi reduït en el seu ús al d'objecte d'estudi d'una assignatura més, sinó que es faci efectiva la seva utilització com a llengua docent i vehicular en l'ensenyament”.
 
El redactor de la sentència reconeix que “aquesta declaració obre un interrogant sobre quin hagi de ser la proporció en el què s'incorpori el castellà com a llengua vehicular al sistema d'ensenyament a Catalunya”.
 
Per aquest motiu, es proposa que sigui la Generalitat qui decideixi. Si considera que l'objectiu de normalització lingüística ja s'ha aconseguit, “ambdues llengües cooficials haurien de ser vehiculessis en la mateixa proporció” i si, per contra, s'estimés l'existència encara d'un dèficit en aquest procés de normalització en detriment de la llengua pròpia de Catalunya, “s'hauria d'atorgar al català un tracte diferenciat sobre el castellà en una proporció raonable”.
 
En conseqüència i per tot a això la Generalitat haurà d'adoptar “totes les mesures que siguin precises per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada” er la sentència del Tribunal Suprem sobre l'Estat “que considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català”.
 
Els jutges també els donen la raó pel que fa a les comunicacions i apunta que les escoles s'hauran de dirigir en castellà als alumnes i les seves famílies sempre que aquestes ho sol·licitin així.
 
2)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 7 de desembre del 2010
http://www.ara.cat/ara_mes/opinio/IcitacioI-IespoliacioI-IdestinacioI-Idissecar-Idisseccionar_0_385761534.html

Una cita diària amb citació inclosa

 
En aquest curiós país el semianalfabetisme normatiu conviu amb una forta adhesió a la norma. Sorprèn i fins i tot escandalitza que un mitjà exerceixi el dret -que és, de fet, deure- de transgredir la norma de manera responsable i informada. Però una llengua viu i creix en aquesta transgressió i en la dialèctica que genera, i el pitjor que li pot passar és que els mitjans siguin una simple corretja de transmissió de les decisions acadèmiques.
 
L'ARA cada dia publica un cita, però la norma distingeix entre cita (quedar en una hora i un lloc) i citació (frase d'algú famós).
 
Per què la transgredim? No fa gaire la norma distingia entre espoli i espoliació i entre destí i destinació . Durant anys no podíem parlar ni de l'espoli franquista ni del destí d'un tren. Però la pràctica diària va evidenciar que la distinció era artificial i no resolia cap ambigüitat. Això va provocar una indisciplina dels mitjans que amb el temps ha forçat l'IEC a eliminar-la, en un encert que fa el català més funcional.
 
Perquè només quan una norma s'aplica es veu si té sentit o no. Si ajuda o entrebanca.
 
L'Acadèmia és un referent que garanteix la cohesió, però l'estira-i-arronsa de l'ús n'ha de modelar els dictats. Tan poc sentit té obligar a distingir cita de citació com pretendre que dissecar vulgui dir disseccionar, forma que avui l'IEC no accepta. No trobo cap exemple millor per demostrar que l'obediència cega pot acabar dissecant la llengua.
 
3)
 
Publicat en VILAWEB dimarts 14 de desembre del 2010
http://www.vilaweb.cat/noticia/3823828/20101214/gmail-mobil-catala.html

El Gmail per a mòbil, en català

La versió per a mòbils Android i iPhone de Gmail (accessible a través del navegador, anant a l'adreça Gmail.com) s'acaba de traduir a quaranta-quatre idiomes, entre els quals hi ha el català. Aquesta aplicació web, desenvolupada amb HTML5, fins ara només era accessible amb la interfície en anglès.

Si disposeu del català com a llengua per defecte del mòbil, quan accediu a Gmail.com automàticament la interfície apareixerà en aquesta llengua.

 

4)
 
InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà dos llibres inèdits d'Eugeni S. Reig
 
 
A partir de divendres 7 de gener, InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà, a raó d'una entrada cada setmana, els llibres següents d'Eugeni S. Reig:
 
- LÈXIC VALENCIÀ D'AHIR I DE HUI
 
- EL VALENCIÀ DE SEMPRE
 
Aquests llibres encara no han estat publicats.
 
 
5)

Publicat en el blog de Víctor Alexandre dijous 16 de desembre del 2010

 

El català, llengua sotmesa a l'espanyol

 
Interessantíssim el llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de la filòloga Rosa Calafat, publicat fa pocs mesos i guardonat amb el Premi d'assaig breu Josep Irla 2010. Dividit en cinc capítols que Calafat anomena "cinc principis", hi trobem un retrat lúcid, i alhora inquietant, de la realitat nacional del país i del seu estat de prostració política. L'estat de la llengua, al capdavall, és un reflex de la situació de anormalitat en què vivim i el llibre, pàgina a pàgina, fa més evident que l'únic camí per capgirar aquesta inèrcia anorreadora és la constitució d'un Estat propi. Sense les eines d'un Estat no salvarem la llengua de la mateixa manera que no salvarem res que tingui a veure amb la nostra identitat nacional, més enllà de quatre tradicions folklòriques.
 
Els cinc principis de Calafat ens parlen "del llenguatge com a eina de conjunt", "de diversitat cultural versus comunicació globalitzada", de la necessitat que els mitjans de comunicació normalitzin "el punt de vista català", de la subjecció del llenguatge políticament correcte "als principis legals que hi regeixen", i de la importància d'un nom comú per a tota la comunitat lingüística catalana que impedeixi l'esquarterament que ara pateix. Heus aquí un tast:
 
- "Les paraules d'una cultura se substitueixen, es matisen o es reciclen talment com el vidre, el plàstic o qualsevol material d'ús de la col·lectivitat. Les paraules poden ser veritables eines de protecció i de contenció cap a altres cultures, o no. El francès mediàtic es protegeix de l'entrada d'anglicismes -Llei Toubon, 1994-. L'espanyol modern no té catalanismes. El català modern conté una allau d'hispanismes."
 
- "Ens convé trencar el tòpic prejudici que es basa en el fet que el català només es pot assemblar al castellà. El català, des del moment que és una llengua creada per humans, i independentment de la seva filiació a una família lingüística, comparteix trets culturals amb altres llengües. I parl d'aquest prejudici perquè ha estat massa usat a l'hora de justificar el català fàcil: aquell català que només pot ser observat des d'un punt de vista, l'espanyol."
 
- "La percepció que un poble té d'ell mateix es regula a través dels punts de vista que corren pels seus canals difusors de conformitat social. I s'introjecta en termes de confiança i transparència en la informació. Ara com ara, les eines pedagògiques mediàtiques internes no ajuden gaire a veure'ns com un mercat lingüístic únic: clar i transparent; ja hem vist com les externes tampoc."
 
- "Posats constantment en la necessitat de triar entre una llengua suposadament salvada però sistemàticament presentada com a problemàtica -el català- i una altra d'aparentment neutra i sense cap d'aquests problemes -la llengua estatal-, molts catalanoparlants van fent habitual la dimissió lingüística fins a concebre-la com l'únic comportament normal, o l'únic educat. Interioritzen, així, una mena de sentiment d'obligació de passar-se a la llengua dels altres sense tenir dret a la reciprocitat."
 
- "La llengua és el component cultural que camina per sobre dels referents i s'estén amb identificació immediata a través dels seus parlants."
 
Llegiu-lo, reflexioneu sobre les seves conclusions i actueu en conseqüència.
 
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
 
 
6)
 
Flaixos d'actualitat
 

Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística

Número 64, 17 de desembre del 2010

 
 
7)
 
Novetat editorial:

Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca

(Dades històriques, lingüístiques, hagiogràfiques)

d'Antoni Llull Martí
 
Aquest diccionari recull els noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca, entenent per nom tradicional aquell que ha estat usual, com a mínim, durant unes quantes generacions entre la gent del poble, o en el si d’una sola família prou coneguda, i per històrics els de personatges que protagonitzaren alguns fets rellevants en la història de Mallorca. A la majoria de les entrades s’explica en primer lloc la importància del nom de què es tracta dins el corpus antroponímic històric i tradicional a Mallorca, i pel que fa als més populars, els percentatges d’ús en determinades èpoques i, si s’escau, alguna dada complementària de tipus històric, hagiogràfic, genealògic i fins i tot anecdòtic; i finalment la seva procedència i etimologia.
 
Antoni Llull Martí ha publicat una trentena llarga de llibres, entre els quals destaquen:
 
Vocabularis temàtics per a correcció de barbarismes i enriquiment del lèxic personal (1979), Nou quadern dels palíndroms (1984), Santoral insòlit (1995), Notes d'onomàstica i hagiografia (1999), Bruixat per la llengua (Mossèn Antoni M. Alcover) (2001), Noves Endevinalles (2001), Premsa i Societat. Una visió a través de la publicitat al primer diari de Mallorca (1808-1814) (2006), Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (2008 [Moll]) i Prenint el demble a les paraules (2009); a més ha participat molt activament en les Jornades d'Antroponímia i Toponímia organitzades per la UIB on ha presentat nombroses comunicacions. Durant molts anys ha estat vocal de la junta rectora de la Societat d'Onomàstica.
 
Format: 21 x 14 cm
Pàgines: 326
Edició: novembre 2010
Preu (amb IVA): 16 euros
Editorial MOLL
 
 
8)
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 13 AL 19 DE DESEMBRE

 
 
 

Document i àudio de la conferència d'Abelard Saragossà en Lo Rat Penat  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2739&Itemid=1

 

 

Lo Rat Penat es reivindica com a "punt de trobada de tots els valencianistes" tolerants  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2740&Itemid=1

 

 

Xavi Castillo torna al Teatre Micalet amb "València Zombi" 

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2743&Itemid=1

 

 

Josep Miquel Bausset: La llengua a l'església

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2744&Itemid=1

 

 

Entrevista a Enric Esteve, president de Lo Rat Penat 

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2745&Itemid=1

 

 

Escola Valenciana enceta les reunions per ampliar el consens pel valencià 

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2746&Itemid=1

 

 

Es presenta a la ciutat de València una biografia il·lustrada de Joanot Martorell 

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2748&Itemid=1

 

 

Els intolerants fan campanya contra el president de Lo Rat Penat i el BLOC el defén 

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2752&Itemid=1

 

 

Tota la Junta de Lo Rat Penat firma un manifest pel "valencianisme de construcció"  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2753&Itemid=1

 

 

Per Nadal, sí als productes valencians en valencià  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2755&Itemid=1

 

 

UxV reclama al PP "que deixe de jugar amb l'Estatut" i dóna suport a Lo Rat Penat  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2756&Itemid=1

 

 

-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com