InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 400 (dijous 02/12/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Rei
6) Flaixos
d'actualitat
7) Notícies de
Valencianisme.com
1)
En només dos dies la campanya electoral ha fet aflorar dues
ofenses d'alçada. Com dos campanars. No ofèn qui vol, sinó qui pot, deien abans.
Els polítics catalans deuen ser molt importants. La primera canonada ha estat
del president Montilla, que s'ha atrevit a dir que “al País Valencià es parla
català”. Ha estat el mateix president de la Generalitat Valenciana qui li ha
contestat. Segons Francisco Camps, l'afirmació és “inacceptable i intolerable”.
Encara més, “un atemptat contra les senyes d'identitat valencianes”. Camps
hauria de mirar-se el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola i veure què en
diu. La seva definició és també tot un atemptat, perquè confirma les tesis del
candidat del PSC. Per què Montilla ofèn i la RAE, no? Misteris. I més encara,
per què atempta contra les senyes d'identitat valencianes dir que parlen català
i no que parlen castellà o espanyol? Per què el castellà no és també “valencià”?
Els moros de Sogorb eren muts? I per què el govern valencià ho fa gairebé tot en
la llengua que no l'identifica?
2)
Publicat en VILAWEB dimarts 23 de novembre del
2010
La publicació d'una nova versió del seu sistema operatiu fa que el català ja
figuri com una de les opcions de llengua
Apple acaba de publicar la versió 4.2 de l'iOS, el sistema operatiu
que fa funcionar els iPhone, iPad i iPod Touch. Per als usuaris
catalanoparlants, la principal conseqüència d'aquesta publicació és que l'iPad,
finalment, pot ser definit per tal que usi el català com a llengua. Perquè
passi, cal descarregar des de l'iTunes la versió nova del sistema operatiu,
esperar que s'instal·li i aleshores des de les preferències de l'aparell demanar
que el català sigui la llengua del sistema. Automàticament, totes les
instruccions passen al català, els principals programes són també en català, i
la correcció lingüística i el diccionari predictiu.
Algunes altres novetats que cal destacar-ne són la multitasca, la
possibilitat de fer carpetes que contenen programes i la impressió directa des
de l'iPad o des de l'iPhone a través de la
wifi.
3)
L'ús del català, a debat
La Plataforma per la Llengua
organitza tallers a empreses per conscienciar els empleats que utilitzin el
català amb els nouvinguts
A través d'activitats els
participants debaten què fan per fomentar la
llengua
Molts catalanoparlants tenen el costum
de canviar d'idioma quan es dirigeixen a un nouvingut o a un castellanoparlant.
Conscienciar els treballadors que estan de cara al públic que deixant de banda
el català no col·laboren en la integració dels immigrants és un dels objectius
dels tallers lingüístics que du a terme la Plataforma per la Llengua a diverses
empreses i entitats.
Alan Costa, que col·labora amb la Plataforma per la Llengua
com a dinamitzador lingüístic, s'adreça a una quinzena de treballadors de la
Creu Roja. Els reparteix, per parelles, unes fitxes que reflecteixen situacions
lingüístiques quotidianes. En una, un metge francès que treballa a l'hospital
comarcal de l'Alt Penedès explica que no entén per què tots els catalans diuen
que s'estimen molt la seva llengua però, en canvi, a ell, com que és estranger,
ningú se li adreça en català. Els participants al curs s'han de posar en la pell
del protagonista i defensar la seva opinió. Les fitxes, explica Alan Costa,
serveixen com a excusa per començar un debat sobre l'ús que fem del català quan
ens adrecem a la gent de fora.
Responsabilitat
compartida
Els participants en el taller acostumen a donar “la culpa”
als nouvinguts i argumenten que si no els parlen català és perquè ells no
l'aprenen. És en aquest punt en què el dinamitzador gira la truita: “Però què
fem, nosaltres, per ajudar-los a aprendre el català, si quan ens adrecem als
nouvinguts canviem de llengua?”.
Els participants al taller divergeixen: hi ha qui diu que si
canvia d'idioma és precisament per educació, per no posar-los les coses més
difícils; d'altres defensen que són bilingües i que no entenen per què han de
forçar-se a parlar català si ells fan servir el castellà de manera habitual. Uns
diuen que és culpa dels catalans, que sense adonar-nos-en fem del català una
llengua “de segona”, però altres consideren que molts immigrants veuen el català
com “una llengua de prestigi”, perquè els ajudarà a trobar feina, ja que el
català els obre més portes.
El que es pretén amb els tallers lingüístics, explica Costa,
és aconseguir que els participants reflexionin sobre quin és el paper que fan
com a referent lingüístic i que quan s'adrecin a un nouvingut es qüestionin com
l'ajudaran més a integrar-se, parlant-li en català o en castellà.
4)
Publicat a tribuna.cat dimarts 23 de novembre del 2010
Després de 27 anys de l'aprovació de la
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, no és necessari conèixer la llengua pròpia
per incorporar-se a qualsevol càrrec de l'Administració pública de la
Generalitat velanciana. El panorama al País Valencià és, amb tot, encara més
desolador: tisorades quilomètriques a les subvencions pel
foment de la llengua valenciana (un 33% aquest 2010), supressió de les
assignatures cursades en valencià a l'educació primària (només se'n conserven
dues), mutil·lació a les subvencions dels mitjans de comunicació en valencià (la
devalada de suport de l'administració va deixar la subvenció en 120.000 euros i
va provocar una manifestació massiva pel centre de València el proppassat 10 de
juny), i un llarg etcètera.
A partir d'aquesta realitat, Escola
Valenciana ha iniciat avui una nova iniciativa en la
qual es pretén assolir la cració d'una nova plataforma de consens en favor de la
llengua pròpia. Tal com subratlla Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana,
al lloc web propi, la poca eficàcia de la proposta "Compromís pel
Valencià", un projecte de gran acord establert l'any 2003 on es
plantejaven 50 mesures en favor de l'ús de la llengua, ha fet plantejar noves
vies a l'Escola Valenciana.
Moreno ha lamentat la desaparició dels
consensos en matèria lingüística al País Valencià i ha sentenciat que, avui dia,
la societat valenciana té una manca alarmant de "coordinació i sentit de
País". Tot i que la nova plataforma de consens ha estat la resposta a la
política d'extermini de la llengua pròpia del govern Camps, Escola Valenciana ha
volgut fer un excercici d'autocrítica i ha iniciat els moviments cap a un nou
marc d'acció que culmini en la plataforma de consens.
"Cal generar un
nou consens pel valencià, un compromís que recupere allò que va funcionar adés i
rectifique aquelles coses que no ho van fer. Però, hem d'apostar per un pacte
real, amb acords que comporten accions visibles i concretes on hi hem d'estar
tothom, però sobretot, els agents disposats a anar més enllà de les signatures,
les persones i institucions amb voluntat de passar del món de les paraules al
dels fets. Per tant proposem fer el primer pas: un acord per despolititzar la
llengua, per a que durant el debat electoral quede fora del conflicte polític"
ha indicat l'entitat.
5)
Ali Brancal (BLOC): 'Durant aquests 12 mesos, ens
hem fet ressò de més de 30 queixes lingüístiques directament vinculades amb la
tasca de l'equip de govern municipal'.
La Secretària Local del BLOC a Castelló,
Ali Brancal, ha anunciat avui que “el web de www.castellóenvalencià.cat fa ara un
any, dotze mesos defensant el dret de la ciutadania a viure plenament en
valencià”.
Brancal ha explicat que
“el col·lectiu del BLOC de Castelló va posar en marxa, fa ara un any,
un web on els administrats pogueren dirigir-se per exposar les seues queixes
sobre el tractament que el govern municipal atorga a la nostra llengua. A més a
més, en el web també es donen a conèixer les accions que el Grup
Municipal del BLOC a l'Ajuntament ha mamprès per defensar el valencià a Ca la
Vila, i es facilita informació d'interès per als visitants. Així, hi podem
trobar la principal normativa amb referències lingüístiques, aplicable a les
relacions municipals, i un formulari per fer arribar les queixes i ser
assessorat sobre el tema. També hi ha un apartat referit a les pràctiques del
govern municipal”.
La representant nacionalista ha comentat
que “en els darrers 12 mesos de vida, la web ha servit per fer públiques més
de 30 irregularitats lingüístiques, que el BLOC ha replegat i ha fet arribar a
les instàncies pertinents. A més a més, importants propostes en positiu sobre
l'ús de la llengua a Castelló, com ara la presència de música en valencià en la
programació municipal, la declaració de BIC de les Normes de Castelló, l'ús del
valencià com a llengua vehicular en les escoletes de 0 a 3 anys o la dotació
pressupostària d'una Oficina de Normalització
Lingüística”.
Finalment, Brancal ha animat els
castellonencs a “fer servir aquesta eina i denunciar totes les
vulneracions als drets lingüístics i els menyspreus de l'actual equip de govern
cap a la llengua pròpia”.
6)
Flaixos
d'actualitat
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística
Número 62, 18 de novembre del
2010
7)
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.