La primera Bíblia en llengua catalana es va editar a València l'any 1478, i se'n van distribuir 600 còpies. Era la tercera traducció que es feia dels textos sagrats del cristianisme en una llengua moderna després de l'italià i l'alemany. Tres anys més tard, però, el poder de la Inquisició es trasllada a Castella, que troba aberrant la iniciativa perquè considerava que la Bíblia només es podia concebre en llatí, grec o hebreu –“la Paraula de Déu és sagrada i una traducció donava peu a manipulacions”, diu l'autor–. En l'intent de mantenir el control sobre les escriptures, la Inquisició envia a València el canonge de Burgos Juan de Monasterio, el protagonista malvat que exemplifica l'acció repressiva del sant ofici, que perseguirà els llibres fins a cremar-los tots. A la foguera, a més dels papers, també hi va anar a parar tot aquell que posseïa la versió valenciana, que era acusat d'heretge.
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) recupera aquests fets reals a L'estany de foc (Bromera), un thriller medieval que retrata la societat del segle XV a partir de la lluita entre els que volen eliminar aquest llibre i els que el volen preservar. “Va ser la primera repressió lingüística de la llengua catalana”, afirma l'escriptor. De fet, la Bíblia valenciana es va publicar amb la corresponent autorització eclesial, i entre els principals defensors hi havia els conversos jueus, molt interessats que els primers llibres bíblics, que conformen la Torà, fossin accessibles en la llengua vulgar, la que parlava el poble. “La traducció de la Bíblia, de fet, demostra que al segle XV ja teníem una llengua ben desenvolupada literàriament”, subratlla Vilaplana, que afegeix: “Tenim poca memòria del nostre passat i jo vull reivindicar personalment un cert orgull de la nostra llengua i la nostra història”.
Se'n conserva un full
Totes les bíblies valencianes es van acabar destruint i tan sols se'n va salvar una plana d'un exemplar. L'original es conserva actualment a la Hispanic Society de Nova York: és un full del llibre de l'Apocalipsi, en què s'esmenta el pitjor racó de l'infern: l'estany de foc.
Vilaplana assegura que a la novel·la hi ha molt poca ficció. Els fets documentats li van semblar més que suficients per forjar una trama que incorpora les disputes de poder de la noblesa, els conflictes territorials del regne, les relacions entre les diferents confessions religioses o els brots periòdics de pesta, que eren comuns a tot Europa. El traductor Daniel Vives és un personatge real; també ho són els inquisidors, així com els mètodes que utilitzaven. L'autor assegura que fins i tot ha “suavitzat” alguns episodis documentats que de tan violents podien semblar poc creïbles.
Joanot Martorell, de luxe
D'altra banda, el mateix autor signa la biografia de Joanot Martorell Un cavaller sense fronteres, un volum il·lustrat de gran format que l'editorial Bromera publicarà a principi de desembre. Vilaplana, que ja havia tractat el personatge en clau de novel·la a Les cendres del cavaller (premi de novel·la Ciutat d'Alzira i premi Crítica Serra d'Or), presenta aquí en clau divulgativa l'autor de Tirant lo Blanc en el 600 aniversari del seu naixement. Vilaplana ha publicat també L'anell del pescador, situada en l'època medieval que tant l'apassiona. És autor de llibres juvenils com Els dimonis de Pandora o La frontera negra. Amb L'estany de foc ha guanyat el premi Blai Bellver-Ciutat de Xàtiva 2009.