InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 392 (dijous 18/11/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Tudela - Bilingüisme passiu
 
2) Ferran Suay - Colonitzacions reeixides
 
3) Presentació del llibre Removent consciències
 
 
 
 
7) Notícies de Valencianisme.com
 
 
 
1)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 8 de novembre del 2010

(Publicat al diari Avui el 6 de març del 1989)

 

El bilingüisme passiu en qüestió? Sí, els uns a favor, els altres en contra, a l'últim número de la revista Debat nacionalista, al programa de Joaquim M. Puyal a TV3 La vida en un xip i a les pàgines del nostre diari. Jo no comparteixo els dubtes de Francesc Vallverdú sobre la pràctica del bilingüisme passiu, estic en tot d'acord amb Aina Moll i discrepo de Joan Solà, Isabel-Clara Simó i Isidor Marí.

El bilingüisme passiu no és solament la millor manera, sinó l'única manera que els catalanoparlants continuem vivint en català i que els castellanoparlants s'incorporin a la nostra llengua. Que un enraoni en un idioma i l'altre respongui en un altre no és la situació ideal, no és el port d'arribada. És, tal com diu l'exdirectora general de Política Lingüística, una primera passa cap a la normalitat.

Joan Solà, que afirma que no vol ser un màrtir de la llengua, diu que la cosa depèn de la fe política real dels nostres polítics. No. Tot i que els polítics haurien de ser més decidits, més audaços, des de la societat civil no podem inhibir-nos, perquè el futur del català depèn també de nosaltres. Isabel-Clara Simó, que afirma que no vol ser un croat permanent, diu que la solució és la independència. No. Malament rai, si hem de delegar en un futur hipotètic una responsabilitat que tenim -polítics i ciutadans- en aquests anys presents. Isidor Marí, que dóna la raó a tothom i no recomana res als parlants, associa el bilingüisme passiu a coses tan terribles com la crispació social i la intransigència. No. Aquesta pràctica pot i ha de mantenir-se amb naturalitat, amb alegria i, segons la meva experiència quotidiana, amb èxit de cara a la normalitat del català.

A l'hora de rellegir aquest article meu del 1989, hi destrio dues coses. D'una banda, la terminologia lingüística; d'altra banda, el contingut. Pel que fa a la terminologia, l'expressió bilingüisme passiu a mi mai no m'ha agradat, perquè de la paraula bilingüisme n'han fet sempre bandera els enemics de la plenitud del català i perquè l'adjectiu passiu té connotacions clarament negatives a la nostra societat, però l'any 1989 d'això que ara els estudiosos més solvents de la llengua -per exemple, la gent de Cercle 21- anomena manteniment del català en els usos interpersonals aleshores tothom en deia bilingüisme passiu i no hi havia més remei que fer servir aquesta expressió; a més a més, els termes catalanoparlant i castellanoparlant jo mateix els he impugnat anys després com a articulista: ara m'estimo més fer servir -també en la línia de Cercle 21- les expressions persona de llengua inicial catalana o bé de llengua inicial castellana, perquè així queda més clara la idea que tothom és lliure per construir la seva pròpia biografia lingüística, amb independència de quina ha estat la primera llengua apresa a la infantesa. Ara bé, pel que fa al contingut d'aquest article que ara reedito a laMalla, hi estic cent per cent d'acord, tant en les opinions que expresso com en els acords i els desacords que manifesto.

 

2)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 9 de novembre del 2010
 
Un amic meu, bon coneixedor de la història, i particularment de la relacionada amb la segona guerra mundial, em parlava fa poc de l'ocupació japonesa de la península de Corea, entre 1910 i 1945. Com a mostra de la brutalitat dels mètodes emprats per l'exèrcit japonés d'ocupació, m'explicava el fet que els hòmens i dones de Corea ni tan sols no tenien el dret de portar noms coreans. Durant tot aquell període van haver de ser coneguts —si més no, oficialment— per noms japonesos.
 
Estàvem d'acord (i qui no n'estaria?) que furtar-li a la gent el dret de dir-se com es diu és un bon indicador de la capacitat que tenim els humans per a exercir la crueltat. Potser sembla poca cosa, això de canviar els noms, al costat de les bombes, els assassinats, les violacions i les tortures. I tanmateix no ho és. En primer lloc perquè aquesta forma de violència és complementària de les altres, i no les estalvia de cap manera. I també perquè furtar-li el nom a una persona és també negar-li la dignitat, a la identitat i —per això mateix— menysprear el seu dret a l'existència.
 
En un moment de la conversa, vaig preguntar al meu amic (tothom el coneix per Sento) quin nom figurava al seu document d'identitat. Em confessà que hi deia 'Vicente' i, una mica molest, s'afanyà a dir-me que no era ben bé el mateix que el cas dels coreans. Per què no? —li vaig preguntar. Em va aclarir que a ell no li semblava el mateix perquè ara sí que pots posar Vicent al teu carnet, si vols. Que ell no ho havia fet un poc per mandra, i un poc per tradició familiar. Imagine que la mateixa tradició (es veu que el carnet de son pare també es deia 'Vicente') que l'ha portat a posar a la seua filla el nom d'Amparo (“és que a la meua sogra li hauríem donat un disgust si li posàvem Empar”).
 
Efectivament, el meu amic té raó. Ara pots tenir un fill i posar-li Xavier, Jaume, Mercé o Laia, si vols. Fa només quaranta anys no, però ara sí. Potser és precisament perquè ja no cal prohibir-ho, ara que raons tan potents com la peresa o la tradició fan el mateix paper, i queden molt més elegants que les amenaces amb la baioneta calada i els colps de culata. Molt més fins, molt més presentables, i considerablement més moderns.
 
L'autèntica colonització no triomfa quan l'exèrcit invasor ocupa un territori. Ni tampoc quan els ocupants han imposat les seues lleis o han aconseguit de fer aprendre la seua llengua a tot el poble vençut, ni quan els han convertit la terra en una mera província (en llatí: terra vençuda). La vertadera colonització s'assoleix quan els colonitzats comencen a pensar com els colons. Quan troben normals, naturals, i fins i tot tradicionals les imposicions que els han forçat a assumir —temps arrere, això sí— per la força de les armes, i estan disposats a perpetuar-les.
 
La vertadera colonització és la colonització mental; la que se'ns instal·la a l'interior del cervell i ens fa mirar la realitat i el món des del punt de vista d'uns altres, i no des del nostre. Eixa és l'única força capaç de fer creure, a una persona d'intel·ligència normal, que la imposició de noms japonesos és una cosa radicalment distinta de la imposició de noms castellans. Davant de tan notable evidència, crec que haurem d'admetre que la capacitat més excelsa i més desenvolupada dels éssers humans és la d'autoenganyar-nos.
 
 
3)

Presentació del llibre Removent consciències

 
a cura de Patrícia Gabancho i Quim Gibert, coautors.
 
Dia: Dilluns, 22 de novembre 2010.
 
Hora: Dos quarts de 10 del vespre.
 
Lloc: Centre d'Estudis de l'Associació de Practicants de la Psicoestètica
 
Adreça: Carrer de Pau Claris 184, 4t. 1a., Barcelona (Tel: 93-215-02-81)
 
Organitza: Associació de Practicants de la Psicoestètica
 
 
4)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 12 de novembre del 2010
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/11/12/valenciano-catalan-han-diferentes-puntos-cause-rechazo/756210.html
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
Entrevista a Albert Pla Nualart

Corrector del diario "Avui" durante 25 años. A partir de la unidad de la lengua, plantea un modelo normativo amoldable a cada territorio, "ya que sin poder único no es posible el estándar único". A su juicio, la realidad exige un diálogo sin imposiciones que supere los rechazos encontrados hasta ahora.

Jordi Giménez

Albert Pla Nualart ha sido jefe de edición y corrector del diario Avui durante 25 años. Además, acumula una larga trayectoria como profesor. Es autor del libro Això del català. Podem fer-ho més fàcil, ensayo que contiene duras críticas a la normativa lingüística de este idioma y al postfabrismo. Ha estado en Alzira para participar en la II Jornada de Taula de Filologia Valenciana. Precisamente su comunicación se titulaba: "L'estàndard únic sense unitat política o el carro davant dels bous".

En su libro y en sus artículos propone una reforma de la normativa. ¿Por qué?

Mi trabajo como corrector y traductor me permite constatar que algunos puntos de la normativa, sobre todo de sintaxis, ni se han asimilado ni mejoran los textos. De estos puntos Fabra ya decía que eran "innovaciones", y los propuso muy consciente de que quizá no arraigarían y habría que retirarlos, pero con la guerra y el franquismo la que era una propuesta técnica cristalizó en dogma, y aún no hemos sido capaces de replantearlo a fondo.

Entonces, ¿se puede hacer más fácil nuestra lengua?

Debemos intentar que no se aleje de la intuición de los hablantes más de lo que es imprescindible. Si en estos puntos se aparta es, sobre todo, por dos razones: porque no se acepta parte de una evolución que, inevitablemente, nos ha acercado al castellano; y porque no se basan en un dialecto real sino que integran elementos de diferentes dialectos.

Defiende el uso informal del artículo neutro "lo". Es una pequeña revolución.

No es exactamente así. Yo no defiendo que nos pongamos a escribirlo. Lo que yo digo es que habría sido mejor para la lengua que Fabra, en el momento de la codificación, hubiese aceptado el "lo"neutro abstractivo, que continúa estando vivo en todos los dialectos y responde, probablemente, a una necesidad sistémica. Aceptarlo ahora es mucho más complicado y exige mucha pedagogía y un consenso máximo. Si no, el desconcierto que crearía podría ser más perjudicial que continuar prohibiéndolo.

¿Cómo han reaccionado los filólogos o los lingüistas en Cataluña ante sus postulados?

Cuanto más trabajan en estrecho contacto con la realidad (asesores, correctores, traductores) más sintonizan. En el mundo más académico, en cambio, hay de todo: un cierto acuerdo, indiferencia y una abierta beligerancia.

¿Cómo ve la posición del Institut d'Estudis Catalans con respecto a una posible reforma o revisión de la normativa?

El problema del IEC es que se lo come la burocracia. Tiene una estructura que provoca que todo vaya muy lento. Y para ser miembro te deben aceptar los que ya están dentro. En resumidas cuentas, lo hace conservador y poco operativo. La nueva gramática normativa, que podría estar acabada dentro de un año, seguro que hará reformas, pero difícilmente serán del alcance que convendría.

¿El modelo lingüístico se pueden asociar al nacionalismo catalán y, por extensión, a la idea de Países Catalanes?

Es evidente que sí, pero eso lo podríamos decir de la mayoría de grandes lenguas de cultura. La única diferencia es que un nacionalismo hegemónico que es transparente parece que no lo sea, y uno que lucha por ser hegemónico se hace muy visible.

Propone en su libro un modelo de estándares autónomos. ¿En qué consiste y cuáles son las ventajas de esa propuesta, de la que Joan Solà, que prologó su libro, dijo que representa "un giro copernicano en la política lingüística"?

Si hacemos un único estándar, solo hay dos opciones: o lo hacemos mezclando dialectos, y por lo tanto muy artificioso, o lo basamos en un único dialecto. Mientras la unidad política y de mercado del dominio lingüístico sea tan precaria, la mejor estrategia es no imponer un estándar que la gente no sienta como suyo. El tema está demasiado difícil para no dar prioridad absoluta al uso, a la extensión del uso, sobre todo en Valencia. Y eso demanda que hoy los estándares valenciano y catalán sean diferentes en aquellos puntos en que la igualación provoca rechazo en los hablantes. Pero eso no debe impedir que, en un futuro más normalizado, las mismas leyes de mercado hagan que, en todo lo que se dirige al conjunto del dominio lingüístico, se opte por uno de los estándares.

"L'estàndard únic sense unitat política o el carro davant dels bous", titulaba su conferencia...

Lo que quiero decir con ello es que el estándar único es la consecuencia de unos procesos políticos y económicos que, si no se dan, no nos los podemos inventar. Si todo el dominio lingüístico fuera hoy un único Estado independiente, es muy probable que uno de los estándares se acabase imponiendo a los otros. Pero la realidad es la que es y hoy querer imponer un estándar único es equivocarse de estrategia.
 
Los lingüistas valencianos parecen tener miedo
 
¿Qué opinión tiene de la gramática normativa valenciana y de los documentos normativos de la Acadèmia Valenciana de la Llengua?
 
Sin tener un conocimiento exhaustivo, diría que peca de un exceso de prudencia. Tengo la impresión que los lingüistas valencianos tienen mucho miedo a que los tilden de blaveros. Una actitud más abierta y dialogante del Institut d'Estudis Catalans eliminaría estos miedos y haría que no se quedaran, como ahora, a medio camino en algunos de sus planteamientos.

¿Hay debate en Cataluña sobre las cuestiones que plantea en su libro y en sus artículos?
 
Lo hay, pero mucho menos que el que se percibe en Valencia.

Es un tópico que en la Comunitat Valenciana se practica el secesionismo lingüístico. E incluso se dice que la AVL alienta el secesionismo o "blaverismo" respecto a la unidad de la lengua. ¿El IEC no aplica también un tipo de secesionismo cuando considera coloquialismos o localismos palabras plenamente valencianas y de gran uso?
 
Cuando dejemos de obsesionarnos con hacer un estándar único, todas estas tensiones irán menguando. Siempre, por supuesto, que no se caiga en el otro extremo: marcar al máximo las diferencias. Porque eso, venga del IEC o de la AVL, sí que sería secesionismo.

¿Debería haber más colaboración entre la AVL y el IEC, y qué dificultades ve para que haya mayor colaboración?

Sería muy bueno que la hubiese y me parece que el principal obstáculo es la posición intransigente de algunos miembros del Institut d'Estudis Catalans.

 
5)
 
 
 
Recursos TIC en l'aprenentatge de la llengua.
 
 
 
6)
 
 
 
 
7)
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 8 AL 14 DE NOVEMBRE

 
 
 

El BEA: la primera victòria del valencianisme després de la Batalla de València  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2659&Itemid=1

 

 

Joan Fuster i la música: un vessant del mestre poc conegut  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2665&Itemid=1

 

 

Ibarretxe, en valencià: "Voler l'autogovern per a viure millor és també vàlid per al País Valencià"  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2664&Itemid=1

 

 

"Discutir que el català i el valencià són el mateix idioma és com discutir la llei de la gravetat"  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2666&Itemid=1

 

 

Gandia homenatja l'escriptor Gonçal Castelló

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2667&Itemid=1

 

 

Alacant en valencià, naturalment!

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2670&Itemid=1

 

 

Albert Pla Nualart: "Els lingüistes valencians tenen por que els anomenen 'blaveros'"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2669&Itemid=1

 

-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com