InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 9 (divendres 12/11/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - agarrar un botó
 
2) El món de Gonçal Castelló
 
3) Antoni Llull Martí - Compassió i simpatia
 
4) Juli Capilla - Un poemari homenatge a la pilota valenciana, i al poble valencià
 
5) Notícies de RENT LLIBRES
 
6) David Vila i Ros - Hàbits lingüístics paradoxals
 
7) Ramon Sangles i Moles - El cos i la gesticulació
 
8) La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 10.10 al català
 
 
10) Joan Tudela - DIÀLEG AMB L'ENEMIC (VII)
 
 
1)
 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

agarrar un botó

Agafar una enrabiada, un disgust fort.

Les coses no li han eixit com esperava i ha agarrat un botó que encara li dura.

Aquesta expressió és general en valencià. S'usa, de manera molt especial, referida als xiquets.

Este matí la xiqueta volia endur-se la nina a escola amb el cotxet i tot i perquè li he dit que no se l'emportara, ha agarrat un botó de repica'm el colze.

 

En valencià també es diu:

La llengua estàndard sol emprar: agafar una enrabiada

En castellà es diu: coger un berrinche

 

 

2)

JORNADA D'HOMENATGE A GONÇAL CASTELLÓ

 

El món de Gonçal Castelló

 

- Organitza i patrocina: CEIC Alfons el Vell de Gandia.

- Col·laboren: Centre Internacional de Gandia - Universitat de València, Càtedra Joan Fuster - Universitat de València, Oficina de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Gandia, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Acció Cultural del País Valencià, Centre Ovidi Montllor d'Alcoi i Institució de les Lletres Catalanes.

- Data: dissabte, 13 de novembre de 2010.

- Lloc: Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, passeig de les Germanies, núm. 13, de GANDIA.

- Objectius: aquestes jornades pretenen contribuir que les persones que hi assisteixen milloren la coneixença de l'obra i el pensament de l'escriptor i advocat gandià Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano (1912-2003), i el món sociopolític i cultural que va viure.

 

Dissabte, 13 de novembre del 2010. Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, de Gandia.

 

MATÍ:

 

9.45 a 10.00 h. Obertura i presentació de la jornada:

ENRIC FERRER SOLIVARES (membre del Consell Executiu del CEIC Alfons el Vell) i TONI DURÀ (director del Gabinet de Polítiques Culturals de l'Ajuntament de Gandia).

10.00 a 10.30 h. Ponència: Gonçal Castelló i la València dels anys 1920-1939: Nueva Cultura, per FRANCESC PÉREZ MORAGÓN, filòleg i editor (Universitat de València). Presentarà: Enric Ferrer Solivares.

10.30 a 11.15 h. Ponència: Gonçal Castelló i el franquisme: anys 40-70, per VICENT ÁLVAREZ (advocat i membre del Consell Valencià de Cultura) i XAVIER FERRÉ (historiador i sociòleg). Presentarà: Vicent Terol (director del CFPA Sant Carles d'Ontinyent i secretari de política social d'Esquerra Republicana-PV).

11.15 a 11.30 h. Col·loqui.

11.30 a 12.00 h. PAUSA-CAFÈ.

12.00 a 12.45 h. Ponència: El Gonçal Castelló del Canigó i Els Quaderns de Gorg, per ISABEL-CLARA SIMÓ (escriptora) i JOAN J. SENENT (professor de la UPV). Presentarà: Ignasi Mora (escriptor).

12.45 a 13.15 h. Ponència: Gonçal Castelló i la colla Tirant lo Blanc, per JULIÀ GARCIA CANDAU (periodista). Presentarà: Joan Noguera Tur (subdirector del CIG-UV).

13.15 a 13.45 h. Ponència: Gonçal Castelló, la literatura i el compromís social i polític, per MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ (escriptor). Presentarà: Albert Hernàndez i Xulvi (escriptor).

13.45 a 14.00 h. Col·loqui.

14.00 a 16.30 h. PAUSA PER DINAR.

 

VESPRADA:

 

16.30 a 17.00 h. Ponència: Gonçal Castelló i la qüestió nacional: els Països Catalans, per JOSEP GUIA (professor de la UV, escriptor i dirigent del PSAN). Presentarà: Francesc Candela (advocat).

17.00 a 17.15 h. Col·loqui.

17.15 a 18.00 h. Presentació del llibre: Final de viatge. Memòries d'un gandià: amics, coneguts i saludats, de GONÇAL CASTELLÓ, per ÀNGEL VELASCO I CRESPO (filòleg i curador de l'edició), GABRIEL GARCIA FRASQUET, director del CEIC Alfons el Vell de Gandia, i JESÚS ALONSO (arxiver de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia).

18.00 a 18.30 h. PAUSA-CAFÈ.

18.30 a 19.30 h. Taula rodona, amb els amics de Gonçal Castelló: ANTONI MIRÓ, ISABEL-CLARA SIMÓ, ENRIC TÀRREGA, ALEJANDRA SOLER, FRANCESC DE PAULA BURGUERA, LLUÍS ALPERA I FRANCESC CANDELA. Presenta i modera: Àngel Velasco (filòleg).

 

 
Més informació en:
 
http://www.alfonselvell.com/ficheros/pdf/113121444diptic_GC.pdf

http://www.alfonselvell.com/index.php?news=81

http://twitter.com/alfonselvell


3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 151)
 

Compassió i simpatia

 

Antoni Llull Martí
 

 

Vet ací dos mots que originàriament tenien el mateix significat i que amb el temps han acabat aplicant-se a sentiments ben diferenciats, en la nostra llengua i en algunes altres. El primer prové del llatí pati ‘patir, sofrir', del que en sortí passio ‘patiment', del que se'n feu, afegint-li el prefix con- (que a davant consonant prenia la forma com-, i que indicava ‘amb qualque cosa o amb qualcú', ‘juntament amb'), compassio, ‘patiment amb qualcú, ‘patiment solidari', d'on ‘tenir sentiment pel dolor d'altri'. El segon procedeix del grec épathon, germà del llatí pati, que en composts pren la forma pátheia (en català -patia), amb el prefix syn- / sym-, equivalent al llatí con-. Així, sympátheia ve a significar el mateix que el llatí compassio, i amb aquest sentit ha passat a alguna llengua moderna, com l'anglès, en el qual sympathy no té mai el significat de ‘simpatia', sinó el de ‘compassió, llàstima', i, sobre tot, ‘condolença'. I offer you my deepest sympathy vol dir ‘t'oferesc (o us oferesc) la meva més sentida condolença'. En francès, en canvi, té un sentit més concordant amb el que l'usam en la nostra llengua.

 

Procedents de pati són, com és fàcil d'endevinar, patir, patiment, compatir, compatible, compatibilitat, incompatible i d'altres, i del seu derivat passio, passió, compassió, passional, passionari, apassionat i apassionament. Del grec pathos, que té un significat molt proper al llatí passio, i que tant pot significar sofriment, passió, com malaltia, n'han sortit una sèrie de cultismes o tecnicismes en els quals, en la majoria de casos, el mot grec hi és evident, com el ja esmentats simpatia i antipatia i apatia, patètic, patetisme, patografia, patopeia, etc., i amb el sentit de ‘malaltia' patogen, patogènesi (amb génesis ‘generació, origen'), patologia, patològic, homeopatia (compost amb homóios ‘semblant'), homeòpata, al·lopatia (compost amb állos ‘altre, distint'), al·lòpata i alguns altres.

 

A Palma hi ha una guarderia infantil a la qual posaren el desgraciat nom de Pathos. Podeu imaginar un nom més inescaient per a un establiment en el qual se suposa que els infants hi han d'estar ben atesos i satisfets? A què deu esser degut aquest nom, a ignorància o bé a humor negre? Sigui quin sigui el motiu, consider que no té excusa.

 

 
4)

Un poemari homenatge a la pilota valenciana, i al poble valencià

 
            El darrer poemari de Juli Capilla, Raspall, premi Ciutat de València de Poesia Roís de Corella, en l'edició del 2009, és un homenatge al poble valencià i, alhora, a la vida rural. Publicat recentment per Bromera, Raspall és un repàs a la infantesa i la joventut de l'autor i un homenatge a la pilota valenciana, que fa de símbol identitari i reivindicatiu de l'especificitat valenciana, dins d'un marc ampli, no regionalista, democràtic i essencial.
 
En paraules de l'autor, “Raspall torna a la temàtica del compromís que ja havia estat tractada a Llibre dels exilis, però d'una altra manera. Aquell llibre incipient era polític, de denúncia d'una situació ignominiosa per al País Valencià, que encara ara dura... Raspall, en canvi, és una defensa entre orgullosa i atrevida de l'àmbit rural –del poble– com a espai vital generós, ideal per viure-hi –i una mica limitat en alguns sentits, tot cal dir-ho. És, també, una reflexió i una tornada enyoradissa al paradís de la infantesa i de la joventut, amb “estampes”, “escenes” i “postals” viscudes al poble de Pedralba. En tinc molt bon record, de Pedralba, tot i que ara ja fa temps que no hi vaig. Hi vaig viure moments molt feliços. El llibre és, també, la constatació que el temps feliç de la infantesa i la joventut viscut a Pedralba ja ha passat... Aquest és el gruix del “Llibre primer”, que es divideix al seu torn en tres parts en què s'inclouen una trentena de poemes més o menys breus, escrits en decasíl·labs i alexandrins.
“El “Llibre segon” està format per “La Partida” i “Raspall”. “La Partida” consta d'una desena de proses poètiques en què la pilota valenciana i el frontó tenen una importància cabdal, com a al·legoria vital, existencial, identitària, tel·lúrica, gairebé mítica. I, finalment, “Raspall”, el poema que dóna nom al recull, és una mena de cantata cívica, en versos majoritàriament alexandrins (amb alguna llicència), en què, a partir de la metàfora o al·legoria de la pilota valenciana, s'hi fa una exaltació entre amorosa, patriòtica i reivindicativa del País Valencià. El llibre és també un tribut a la comarca de la Safor i al poble on visc ara, la Font d'en Carròs, als quals els he dedicat el poemari. I a tots els valencians.”   
 
Raspall inclou algunes fotos de pilotaris valencians mítics, com ara el Genovés, Àlvaro, Waldo... En aquest sentit, és un homenatge a un esport que representa, en més d'un sentit, el bo i millor del poble valencià.
 
Juli Capilla
 
 
5)
 
Notícies de RENT LLIBRES
 
La recent beatificació de John Henry Newman, primer autor publicat a la col·lecció Rent, ha tornat a posar de relleu la importància de l'excel·lent teòleg i escriptor anglés. En el nostre blog donem compte de la influència espiritual de Newman a València i reproduïm també l'article que li ha dedicat August Monzon, curador de la nostra antologia de sermons, En el món, però no del món. També informem de l'exposició de llibres de Newman a la llibreria Paulinas.
 
La novel·la Severina, obra pòstuma d'Ignazio Silone, ha merescut l'atenció de la revista Cresol, que publica una recensió en el seu últim número. Al nostre blog trobareu, així mateix, un fragment de la introducció de la novel·la, que evoca el paral·lelisme entre Severina i la filòsofa francesa Simone Weil.
 
 
Col·lecció Rent (editorial Denes)
 
 
6)
 

Hàbits lingüístics paradoxals

M'agraden molt les llengües ergo aquí parlo només en català. Contradictori? Ni de bon tros. Les llengües són fascinants. Cada llengua és una manera diferent d'interpretar el món, una eina única per entendre l'entorn en el qual s'han originat, en definitiva, una possibilitat més davant la uniformització. Per això, a banda del català, que és la meva, n'he après d'altres, algunes sense ni adonar-me'n, com l'espanyol -per què deu ser?-, i d'altres voluntàriament, com l'anglès, el francès o l'italià.

I aleshores, molta gent em demana: com és que, sabent aquestes llengües, sempre parles en català? I la resposta és ben fàcil. Independentment de l'interlocutor, sempre parlo en català... als Països Catalans; quan vaig a països que parlen alguna de les altres llengües que sé, les utilitzo; i quan no és així, faig servir l'anglès i llestos. Cada llengua, doncs, amb un ús ben determinat. I per què? Doncs perquè les llengües, per sobreviure, necessiten ser el vehicle de comunicació preferent en els territoris on s'han originat. Si, per contra, una llengua forastera ocupa aquesta funció, la pròpia anirà quedant arraconada i, a la llarga, acabarà caient del tot en desús. Així és, justament, com han desaparegut centenars de llengües els darrers segles. És a dir, centenars de maneres diferents d'entendre l'entorn.

Si valorem les llengües, doncs, aprenguem-ne de noves i, sobretot, aprenguem a saber-les utilitzar d'una manera sostenible, amb uns hàbits lingüístics de fidelitat envers la pròpia del país, sense canviar de llengua innecessàriament. Siguem monolingües en la nostra quotidianitat per poder ser políglotes en la universalitat. I és que si ningú no defensa la pròpia llengua, tots acabarem parlant només anglès. I quina monotonia!

David Vila i Ros

Bloc “Malgrat la boira”, davidvilairos.blogspot.com, 30/09/10

 
7)
 
Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon Sangles (Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 27)
 

El cos i la gesticulació

Ramon Sangles i Moles

 

Fins ací hem anat donant molta importància a la paraula, a la pronun­ciació. Doncs bé, ara direm quatre coses sobre el llenguatge no verbal, tema que requeriria moltes pàgines si volguéssim tractar-lo a fons. Efec­tivament, hi ha investigadors, com Birdwhistell, que afirmen que una bona part de la comunicació la fem mitjançant gesticulacions, aparences, postures, mirades i expressions corporals, sobretot facials.

 

De fet, la part més comunicativa del cos és la cara, i, en aquesta, els ulls amb tota seguretat, i la boca. La manera com es mira i la durada de contacte entre ulls suggereixen molts missatges i parlen molt profundament. En el mirar entren en joc conceptes de poder i d'intimitat. Mirar seria una mica com tocar.

 

Si bé la cara, i especialment els ulls, és la part més important de la comunicació, car és on amb més relleu es marca la força expressiva i on més clarament reflectim les emocions, com ara la sorpresa, la tristesa, la por..., hi ha encara un altre punt del cos no menys rellevant: les mans. Aquestes, a part de donar suport als ulls fins a límits insospitables, parlen de mil coses segons on les tinguem, o com les tenim o com les movem. De fet, ens seria molt difícil d'imaginar-nos un polític o un predicador o un orador amb les mans mortes o lligades; i seria impossible concebre un Roberto Benigni (p. ex., en La vita è bella) sense jugar amb les mans.

 

8)
 
La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 10.10 al català
 
Ja està disponible l'Ubuntu[1] 10.10 en català. L'Ubuntu és un sistema operatiu gratuït, basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Talment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors.

En aquesta ocasió, com en edicions anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català, gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què hi participa Softcatalà[2]. La bona salut del català a l'Ubuntu és especialment remarcable, atès que ocupa la 15a posició en termes de percentatge de traducció de les prop de 40 llengües en què es considera totalment traduït[3] aquest sistema operatiu.

En destaquen les novetats següents:

* Unity: la nova interfície d'usuari Unity[4] és la predeterminada en l'edició per ultraportàtils. Inclou llocs per executar aplicacions i navegar per fitxers, cerca semàntica a través del Zeitgeist, i una acurada optimització de l'espai vertical a través del menú global. Proporciona també una barra llançadora per tenir les aplicacions més utilitzades sempre a mà.

* Tipus de lletra de l'Ubuntu: s'ha estrenat sota una llicència lliure la versió oficial del tipus de lletra Ubuntu[5], el qual s'instal·larà de manera predeterminada.

* Centre de programari: el centre de programari té un nou aspecte, on es mostren les aplicacions destacades i les novetats. També s'ha millorat la visualització de les descripcions i s'ha afegit una categoria de compra i l'historial d'instal·lacions.

* Ubuntu One: el servei de sincronització[6] ha millorat la integració a l'escriptori en registrar-se i connectar-se a través del sistema d'entrada única de l'Ubuntu (Ubuntu SSO). La sincronització de fitxers és ara molt més ràpida, i es possible compartir enllaços a cançons de la botiga de música de l'Ubuntu.

* Botiga de música de l'Ubuntu One: la música de les majors discogràfiques i artistes mundials, disponible directament per als usuaris de l'Ubuntu a través del reproductor de música predeterminat. Compreu cançons, emmagatzemeu-les a l'Ubuntu One i compartiu música sense DRM (gestió digital de drets) des d'un mateix lloc per a diversos ordinadors i altres dispositius.

Per obtenir informació més detallada sobre les novetats, consulteu la nota de premsa oficial, disponible per la versió d'escriptori[7] i de servidor[8].

Com de costum, la comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català[9] ha organitzat una festa[10] per celebrar aquest llançament. Enguany serà a Granollers, el dia 6 de novembre.

En aquesta versió, com en l'anterior, també es podrà configurar l'Ubuntu en la variant valenciana, gràcies al projecte Softvalencià[11].

Si voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al lloc web de l'equip de traducció[12], on trobareu tota la informació necessària per ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.

Baixeu l'Ubuntu![13]

* De manera alternativa podeu fer servir el WUBI[14], amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.

[1]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu

[2] http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Ubuntu

[3] http://people.ubuntu.com/%7Edpm/ubuntu-10.10-trans
lation-stats.html
[4] http://www.markshuttleworth.com/archives/383
[5] http://www.markshuttleworth.com/archives/537

[6] https://one.ubuntu.com/

[7] http://www.canonical.com/news/ubuntu-10.10-desktop-edition

[8] http://www.canonical.com/news/ubuntu-10.10-server-edition

[9] http://www.ubuntu.cat/

[10] http://www.ubuntu.cat/FestaMaverick

[11] http://www.softvalencia.org/

[12] https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators%20

[13] http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu

[14] http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Wubi



Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2009 el seu lloc web fou visitat per una mitjana de 490.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 800.000 còpies de programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
 
9)
 
Nou llibre:
Autors: J. Martínez Amorós i F. Ripoll Domenech
 
 
Aquest llibre naix de l'aspiració de superar l'enfocament educatiu tradicional (centrat quasi exclusivament en l'ensenyament d'estructures morfosintàctiques) i de proporcionar a l'aprenent les eines per a adquirir una competència comunicativa completa que abrace, òbviament, tots els nivells lingüístics (fonètic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmàtic), i per a generar una reflexió metalingüística que li permeta aprofundir en el coneixement del valencià. És, per tot això, un llibre que s'adapta al Marc europeu comú de referència per a les llengües i vàlid per a la preparació dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
 
Les fonts normatives en què s'inspira són, fonamentalment, les consagrades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en la Gramàtica normativa valenciana i en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, tot i que en cap cas es desatenen les recomanacions procedents d'altres fonts, com el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra o la Gramàtica del català contemporani coordinada per Joan Solà.
 
 
 
10)
 
DIÀLEG AMB L'ENEMIC (VII)
 
Joan Tudela

   

 

      A Catalunya, la majoria de la població pateix la imposició de la política lingüística del catalanisme.

      Quan hi ha eleccions al Parlament, totes les persones majors d'edat tenen l'oportunitat de conèixer els programes lingüístics dels partits i tenir-los en compte a l'hora de votar. La política lingüística que fa la Generalitat i el Parlament és cent per cent democràtica.

 

-----------------------------
 
Si voleu donar-vos de baixa d'InfoMigjorn i d'InfoMigjornPlus, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com