InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 385 (dilluns 08/11/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
2) Màrius Serra -
Puzle?
3) Lluís Meseguer - Les
lioneses
1)
Article publicat a l'Espira, suplement
cultural del Diari de Balears, dissabte 23 d'octubre del
2010
Amb bones
paraules
Hem arribat a un punt en què no hi ha diari, de paper o
digital, que cada dia no dugui en algun títol que és com s'hauria de dir, i no
titular la paraula titllar. Després de qualsevol declaració
que faci un polític, ja tenim que "el senyor (o la senyora) Tal titlla
tal o tal cosa de...", i aquí posau-hi l'adjectiu que vulgueu. Segons els
diccionaris, titllar significa "assenyalar (algú) amb una nota
denigrant, desfavorable". Segons aquesta definició, es podria dir "avui m'han
titllat de mentider" o "la va titllar de llepafils", i amb aquest significat
degué començar la profusió de titllar als diaris. Però tant s'ha usat
el mot i tant se n'ha abusat que ara ja es fa servir amb el simple significat de
'qualificar'. Fa pocs dies he llegit a un digital de cert prestigi que "Ridao
titlla les consultes de 'petit assaig' per (sic) un futur referèndum", i no crec
que Ridao vulgui atribuir a les consultes cap "nota denigrant o desfavorable".
Hauria d'haver dit "Ridao qualifica les consultes de 'petit assaig' per a un
futur referèndum".
Gratant una mica en aquesta qüestió, però, trobarem altres
sorpreses. Supòs que aquest titllar, en qualsevol dels dos valors
indicats, és un castellanisme modern. Coromines, naturalment, va ben alerta a
dir-ho. Segons el filòleg, titllar és continuació semipopular del llatí
titulare (duplicat en diu), que hauria produït un derivat postverbal
titlla. Afirmació que trobam sorprenent: és ben estranya una paraula
evolucionada des d'un mot llatí que no està documentada en català fins al 1840
(diccionari Labèrnia), segons diu el mateix Coromines.
Nosaltres pensam que la paraula bàsica és titlla, i el
verb sortiria després. Aquesta paraula es troba sota la forma tilde en
espanyol, francès, anglès i italià, i sota la forma til en portuguès.
Tant el francès, com l'anglès com l'italià han agafat la paraula de l'espanyol,
com diuen els diccionaris etimològics d'aquestes llengües, i cap d'elles no ha
produït un verb corresponent a titllar. Tilde apareix
documentat en espanyol el 1433, mentre que en francès i anglès no apareixen fins
al segle XIX. No tinc ara la dada sobre l'italià.
En una cosa Coromines sembla convincent: quan diu que
l'espanyol tilde, tan antic, és un manlleu fet a una altra llengua,
possiblement la catalana. Efectivament, del llatí titulu no pot sortir
tilde: hauria sortit tildo (comparau amb spatula, que
dóna espalda) o tillo (comparau amb rotulu, que dóna
rollo). Podria ser que tilde fos pres del català
title, que és l'evolució normal en la nostra llengua del llatí
titulu (comparau amb modulu, que dóna motle), i que
després es convertí en titlla (com espatla es convertí al
Principat en espatlla), després d'haver fet un canvi de gènere. Trobam
documentat titla al diccionari llatí-català de Nebrija-Busa (1507),
però tot indica que el mot és molt anterior. La forma catalana title,
quan va passar al castellà, si és el cas, degué transformar-se en
tilde, i aquesta és la forma que es va transferir a altres llengües.
El verb tildar és un derivat de tilde,
documentat en espanyol en el segle XVI, o potser el XVII, encara que no figura
en el diccionari de Covarrubias (Tesoro de la lengua castellana o
española, 1611). Primer va significar 'posar titlles' a un text (posar
signes gràfics) i després, per extensió, qualificar algú amb notes
desfavorables. Amb aquest significat el trobam en el Diccionario de
autoridades (1739): "metaphoricamente vale señalar con alguna nota
denigrativa particular à un sugeto". La derivació degué ser imitada pel català
en època moderna, cosa que va produir el nostre polèmic titllar. En el
diccionari Labèrnia, esmentat abans, titllar només significa "posar
titlles a les lletres que la demanen"; el significat extensiu, el més
castellanitzant, encara és desconegut en aquest diccionari de 1840.
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
dijous 4 de novembre del 2010
Motacions
per Màrius Serra
Puzle?
El 20/10 del 2010 a les 20:10 hores es va presentar
a l'Insòlit de Barcelona la versió digital d'una peculiar publicació amb una
clara vocació de trencaclosques: la Puzle. De fet, més que d'una presentació, va ser-ne una
representació, perquè la publicació en qüestió ja havia estat presentada en
societat el 20/06 del 2006 a les 20:06 hores en un acte múltiple que es va
celebrar a l'Horiginal. ¿Com és que una publicació ha trigat 4 anys, 4 mesos i 4
minuts a saltar del món dels àtoms al món dels bits? Doncs perquè la
Puzle, impulsada per Carles
Molins, és una peça única que consta de peces molt diverses i admet lectures en
tots els sentits. Talment un cub de Rubik en el qual cada quadret contingués una
peça artística de text o imatge. Un peculiar puzle, doncs, del qual només
dos-cents afortunats en posseïm un exemplar des d'aquell llunyà 20/06 del 2006,
però que ara ja és a disposició de tots els lectors interessats al web
puzle.cat, a Youtube i a la
sala d'exposicions que els puzlerians tenen a Second Life (Catalunya Virtual
207,147,24). La Puzle és la
prova irrefutable que, en català, els trencaclosques o trencacaps es poden
resoldre fent servir menys
lletres.
3)
Publicat en el diari Levante-EMV dijous 28
d'octubre del 2010
Les lioneses
Lluís Meseguer
Fa molts anys, una nit
tèbia i humida de tardor, a Barcelona, en un pis espaiós del carrer Girona,
número 62, es produí el fet següent: un grup d'estudiants valencians, que
administrava la vida entre les aules de la Universitat, la sala Zeleste i altres
locals de naturalesa especial, havia convidat dos professors. Convidar, en
aquella tessitura, volia dir compartir el soparet minso que l'economia de
subsistència permetia, i després engegar la capacitat verbal, la il·lusió
ideològica i la passió pel coneixement, en una conversa que no tindria final
fins que s'hi haguera arreglat la llengua, el país i el món
sencer.
La comesa no era fàcil. Així, per
exemple, calia aclarir definitivament com cal usar les preposicions "per" i "per
a"; o també, quines alternatives donar a l'ús de "lo", tan estés en la
llengua... I així tot. Com que els estudiants érem valencians -Lluís Gimeno,
Josep Palomero, Doménec Marçà, el meu germà Joaquinito, els meus cosins Àngel i
Joan Querol, tots actualment funcionaris del ram de la lletra amb més de tres
dècades d'exercici-, calia sobretot aclarir, per al progrés de la llengua i del
país, què hi pintàvem nosaltres. De moment, allí estàvem, immigrants forçats,
perquè a la universitat valenciana la llengua i la filologia quasi no existien,
i suposant que el futur esperava el nostre retorn laboral per a complir la
lluminosa finalitat de la reunió nocturna: arreglar-ho tot.
Poc a poc, la conversa mateixa
demostrava la inexorable dificultat humana -i valenciana- d'arreglar res, mai i
enlloc, i cadascú va anar-hi afegint les intimitats biogràfiques, els records,
tot allò que la música i la tardor de Barcelona hi hauria inspirat a qualsevol
jove amb vida dura i animació inesgotable.
Els dos convidats van escoltar
molt, van ensenyar molt, i -vet ací el detall fulgurant i feliç- no van tocar ni
una de les quatre dotzenes de lioneses que havien dut al sopar, i veien colar
per les goles entusiastes dels joves famolencs. Un dels dos era el més versat en
sintaxi, qui millor n'ha ensenyat, un dels mestres de referència -i més cordial
i savi: inoblidable- per a la vida de la llengua, i del llenguatge humà. Joan
Solà, de les terres de Lleida. Del ram de la lletra. Va faltar ahir.
4)
La croada del nacionalisme espanyol contra la llengua
catalana sembla no tenir aturador. Ara ja es pot parlar clarament d'un intent de
genocidi cultural contra una vella nació sense estat que es resisteix a
morir.
De fet, sembla que el Partit Popular i els seus satèl·lits,
polítics i mediàtics, han entrat de ple en una política d'inquisició
lingüística, d'odi ètnic contra Catalunya, mitjançant l'estratègia anihiladora
dels recursos judicials. Davant d'aquest atac frontal contra el bé més preuat
que tenim els catalans (la nostra llengua pròpia) el que no s'entén –sap molt de
greu– és la desunió i el personalisme elitista (a voltes amb grans dosis
d'irresponsabilitat i nihilisme reaccionari) de l'univers independentista i
catalanista.
Ara és el moment d'una unitat lingüística de mínims per tal
d'aturar aquests prepotents i fatxendes que, simplement, ens volen fer
desaparèixer com a poble mil·lenari.
Si no podem fer servir el català com a llengua preferent la
catalanitat queda dissolta en el magma colonial. A més, Espanya sembla que
pretén posar fi a la democràcia (lingüística) i convertir-se en un estat
centralista i jacobí sense embuts. És a dir, volen un retorn al segle XIX amb
una combinació d'elements banals/postmodernistes i amb molta mala llet
inquisitorial. No ho podem permetre.
5)
Publicat a VILAWEB dijous 28 d'octubre del
2010
Vicent Partal
La llengua és la gent que la parla. Per això, com va dir
Sanchis Guarner, no es morirà, si els parlants no deixen de parlar-la. I és
això, la tenacitat de la nostra gent a parlar-la, a fer-la servir en tot moment
i en qualsevol oportunitat, que la fa viva. Hi ha persones, com Joan Solà o Joan
Triadú, que n'han estat pilars, que n'han sostingut l'estructura profunda, amb
independència que puguem discutir-ne les tesis i les opinions, que no sempre hem
d'estar d'acord en tot. Però la responsabilitat final, no la tenen ells més que
nosaltres, la tenim tots.
L'homenatge que reclamem avui és de dir,
simplement, 'bon dia' pel carrer. És de saludar amb un 'com anem?' i
d'acomiadar-se amb un 'adéu'. És així de senzill i així de necessari, però no
oblidem que és això que milers i milers de persones fem cada dia. Ho fem cada
dia a Salses, a l'ombra de la porta que marca el límit nord del país i a
Guardamar, en aquella plaça on els escuts d'aquestes dues poblacions van
acompanyats dels de Fraga i de Maó. Ho fan cada dia milers i milers de xiquets
valencians que van a les línies i tots els nins de la Bressola. Ho fan a la
Costura de l'Alguer.
En aquest país nostre milions de persones vivim en
català, malgrat les lleis que ens compliquen la vida a banda i banda de la
ratlla, malgrat la pressió d'un mercat que vol dissimular la política, malgrat
l'apatia d'alguns i l'agressivitat d'uns altres. Ho fem des de fa dècades, i cal
simplement que ho continuem fent. Ho fem sovint amb alegria, gaudint del pas del
temps i de les petites victòries quotidianes. I ho hem de continuar fent. Per
això cal que els cantants continuen cantant i que els escriptors continuen
escrivint. Però cal també que els forners continuen fent llevar el rent i que
les sèquies continuen obrint les boques. I que estudiem aeronàutica i que creem
algoritmes. I que cantem, bevem i mengem. I que enviem 'piulades' i que comprem
revistes. I que ho fem, tot això i més, molt més, en català.
Perquè al
final, ho torne a dir, la responsabilitat de la llengua és de tothom; i no
oblidar-ho mai, això, em sembla, avui, el record més respectuós, no tan sols a
Joan Solà, sinó a tots els homes i dones, començant per Pompeu Fabra, que han
fet del català la llengua moderna, nacional, pràctica i única en aquest món
global, que hem heretat i que volem transmetre.
Eliseu Climent i Tresserras
encoratgen al risc i la rebel·lió en la gala de lliurament dels
Octubre
Fidels a la seua concepció, els Octubre
continuen sent més que uns premis literaris. La gala de lliurament dels
guardons, la Nit dels Octubre és també, i sobretot, un acte de reafirmació
identitària que enguany va estar marcat pel to encoratjador que els oradors van
utilitzar per fer front a les adversitats.
L'editor amfitrió i president d'Acció Cultural
del País Valencià, Eliseu Climent, va insistir que el país funciona donant dos
passos endavant i un endarrere i va afirmar que la gran manifestació a
Barcelona, organitzada per Òmnium Cultural en resposta a la sentència del
Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, i les prop de 650.000
signatures que han fet possible dur al Congrés la ILP “Televisió sense
Fronteres” per garantir les emissions de TV3 al País Valencià, són dos passos
endavant que “passaran a la història”. Segons Climent, es tracta de dos èxits
contra “decisions antidemocràtiques” que qüestionen l'estat heretat de la
transició i va fer una crida a buscar “noves vies que vagen més enllà d'aquells
pactes”.
“Tenim un castell simbòlic, el d'Almansa, que
ens paralitza. Però tots els castells s'ensorren. Hem de fer tot el possible per
tombar-lo”, va afegir. Com? “Amb unitat, constància, astúcia i perdent la por al
risc, perquè en la vida, sense risc mai no hi ha glòria”, va
manifestar.
L'altre orador de la nit, el conseller de
Cultura del govern català, Joan Manuel Tresserras, va titllar de “violència
política” el fet que “a l'empar de decisions il·legítimes, contràries a la
voluntat general s'adopten mesures en contra de la llengua”, com “està passant
aquests dies a Catalunya” i va animar a rebel·lar-se contra aquesta
violència.
La Nit dels Octubre també va servir per
homenatjar l'artista valencià, “sempre compromès”, Joan Genovés. Com d'habitud,
cap representant del govern valencià no va acudir a l'acte de lliurament dels
premis literaris.
7)
La Generalitat Valenciana
s'enfronta amb l'executiu català per les polítiques identitàries
Reclama per carta que s'eliminin
les subvencions per a l'emissió de TV3 al País Valencià i que es treguin
referents valencians d'un web
Ofensiva per terra, mar i aire de la
Generalitat Valenciana contra el govern i les seves polítiques lingüística i
identitària. L'executiu que presideix Francisco Camps, del PP, continua
desenterrant la destral de guerra contra els Països Catalans, una “realitat
inexistent, irreal i inconstitucional”, segons diu una carta que la consellera
de Justícia valenciana ha enviat al govern.
Aquesta vegada, el PP, que comanda la Generalitat Valenciana,
fa servir l'excusa de dues polèmiques per justificar aquest atac. La més que
recurrent sobre les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià i
l'aparició d'uns referents valencians en un web institucional de Catalunya,
Culturcat.cat. El portal, que
va entrar en funcionament el mes de setembre, difon la cultura catalana des d'un
punt de vista educatiu.
En aquest context, el govern de Camps ha enviat dues cartes a
la Generalitat en què demana que es recondueixi la situació. Tot i això,
menyspreant el Departament de Cultura, que gestiona els dos àmbits qüestionats,
s'ha adreçat directament a l'executiu de José Montilla, concretament a la
secretària del govern, Laia Bonet.
Tornar els
diners
Les cartes, que es reprodueixen en aquesta pàgines, s'han
enviat a l'octubre. Pel que fa al cas sobre la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals, la directora general de promoció institucional valenciana, Dora
Ibars, exigeix que la Generalitat deixi de donar subvencions per al manteniment
de la xarxa de repetidors que fa arribar el senyal de la televisió i la ràdio
públiques catalanes al País Valencià. “Constitueix una activitat il·legal, en
reemetre sense títol habilitat les emissions televisives en el territori d'una
altra comunitat autònoma”, destaca l'escrit. És per això que exigeix que
s'anul·lin les subvencions i que la fundació que ha rebut els diners els torni.
Des de fa anys, el destinatari dels ajuts és la Fundació Francesc Eiximenis,
vinculada a Acció Cultural del País Valencià. Els imports anuals oscil·len entre
els 60.000 i els 70.000 euros.
Aquest afer, que fa temps que s'arrossega, ja ha propiciat el
tancament de repetidors que abastaven l'Alcoià i el Baix Vinalopó. Camps
intensifica l'ofensiva i ara ha anunciat que multarà els propietaris dels
terrenys on hi hagi els centres emissors.
“Agressió intolerable”
L'altra carta, la referent al web, la signa la portaveu del
Consell i consellera de Justícia, Paula Sánchez de León, i té un to més
bel·ligerant. Acusa la Generalitat d'haver-se apropiat el patrimoni històric del
País Valencià –esmenta Ausiàs Marc i Joanot Martorell– perquè l'identifica com a
part de la cultura catalana, i ho qualifica d'“agressió”. Manté que els Països
Catalans no existeixen i censura que el contingut del portal inclogui “judicis
de valor sobre l'Estatut valencià, la seua ‘voluntat secessionista' o
‘l'ambigüitat' de l'adscripció del valencià”. Per tot plegat reclama un canvi
“immediat” al web. Les Corts Valencianes han aprovat una resolució en aquest
mateix sentit.
8)
Publicat en VILAWEB dissabte 6 de novembre
del 2010
Substitueix Diego Gómez, que ha estat
vuit als capdavant de l'entitat.
El centenar de
representants de les vint-i-quatre entitats que formen part de la Federació d'Associacions per la
Llengua aplegats avui en assemblea a la Universitat
d'Alacant han elegit Vicent Moreno com a nou president d'Escola
Valenciana, en substitució de Diego Gómez, que deixa el
càrrec després de vuit anys.
Moreno ha agraït en el seu discurs la tasca que
ha fet Gómez tots aquests anys, 'com a amic, com a persona i per la dedicació
que ha destinat a aquesta casa, que ha tingut uns fruits excel·lents per a
l'entitat'. Tampoc ha oblidat el paper dels anteriors presidents, Josep Chaqués,
Carme Miquel i Vicent Romans, en la formació i consolidació d'aquest moviment
cívin de normalització lingüístistica.
Moreno ha volgut destacar que 'Escola Valenciana
no depèn d'una presidència, sinó que és com és gràcies al treball de base fet
per les coordinadores comarcals i les entitats que en formen part'. El nou
president ha detallat un esborrany d'organigrama on es reflecteix la
consolidació d'un model amb més portaveus i cares visibles, a més del president.
De fet, s'ha proposat de crear tres vice-presidències, per les quals, però,
encara no s'han decidit els noms de les persones que les podrien
ocupar.
'Cal sumar i cal treballar en positiu adobant i
cuidant el valencià per tindre una collita de projectes agraïda. I sense dubte
estic disposat a llevar totes les pedres que es creuen en el nostre camí per
garantir un recorregut net per on travesse aquesta roda tan important per a la
societat valencià, la nostra llengua', ha reblat el nou president.
Qui és Vicent
Moreno
Nascut a Massanassa l'any 1957, és mestre,
llicenciat en Geografia i Històira, i té més de trenta anys d'experiència en
l'ensenyament. Ha estat co-autor del projecte d'Acord, un material d'ensenyament
del valencià per als nouvinguts, va ser assessor del Servei d'ensenyaments en
valencià de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana entre 1993 i
1996 i ha impartit cursos i seminaris de formació per al professorat sobre l'ús
vehicular de les llengües: recursos per al primer cicle de primària.
El
seu primer contacte amb Escola Valenciana parteix de les Trobades d'Escoles en
Valencià que se celebraven de manera conjunta per part de diverses comarques
(Camp de Túria, Camp de Morvedre, Horta Nord, València, Horta Sud) i de quan va
participar en la Festa per la Llengua que es va celebrar a Massanassa l'any
1988.
L'any 1999 es va crear una Coordinadora pel Valencià pròpia de
l'Horta Sud sota el nom de Guaix. Des d'aleshores Vicent Moreno ha presidit
aquest col·lectiu que forma part d'Escola Valenciana i que actualment reuneix a
la seua Trobada d'Escoles en valencià comarcal més de vint mil
persones.
El propi nom de Guaix resumeix en si mateix la forma de ser i
actuar de Vicent Moreno. Una paraula que fa referència a la sembra de l'arròs, a
posar juntes unes quantes plantetes d'arròs (el Guaix) per assegurar la collita.
'Nosaltres volem expressar, amb el guaix, que una persona sola de vegades no
pot, però en juntar-se'n unes quantes, tenim més força per emprendre projectes
vinculats a la normalització de la nostra llengua'.
9)
Publicat en directe.cat dijous 28
d'octubre del 2010
L'entitat assegura que la suspensió per part del TSJC és fruit de la
sentència contra l'Estatut
La Plataforma per la Llengua insta l'Ajuntament de Barcelona i la
Diputació de Lleida a continuar aplicant els regalments d'ús lingüístics 'en la
seva totalitat', ignorant així la suspensió cautelar dictaminada
pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'entitat considera
'greus' les suspensions cautelars i assegura que són conseqüència de la
sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut. En aquest
sentit, s'ofereix per assessorar els ajuntaments per tal que desenvolupin
reglaments d'usos 'el més aviat possible'.
Per la Plataforma per la Llengua, les mesures cautelars poden representar
'un prejudici i una predeterminació' de la resolució de la sentència i afirma
que no tenen en compte els drets dels catalanoparlants. Tant és així que
assegura que les resolucions contradiuen la llei de Política Lingüística 1/1998
aprovada democràticament pel Parlament de Catalunya i que 'posen en entredit
d'una manera que ratlla el ridícul qüestions bàsiques que ja es van resoldre a
la transició, i a l'Estatut del 1979'.
Per altra banda, assenyala que els
'dèficits' en el tractament del català per part de l'estat espanyol són
'excepcionals' en el context dels països de tradició democràtica, ja que segons
assegura aquest és l'únic cas en què una llengua com el català no és oficial de
l'estat, a més d'haver-hi, afirma, més de 500 lleis que imposen el castellà a
Catalunya o prohibeixen directament l'ús del català.
En aquest sentit la
Plataforma per la Llengua insta l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de
Lleida a continuar aplicant llurs reglaments d'usos lingüístics en la seva
totalitat i encoratgen a què aquestes institucions tirin endavant l'anunci de
recórrer les resolucions respectives. L'entitat demana també a l'Associació
Catalana de Municipis i a la Federació Catalana de Municipis que s'impliquin per
tal que els reglaments d'usos lingüístics dels ens locals s'apliquin tal i com
estan redactats, i que juntament amb les forces políitiques, promoguin que els
ajuntaments de Catalunya que encara no disposin de reglament d'usos
lingüístics.
D'aquesta manera, la Plataforma per la Llengua oferix suport
i assessorament als ajuntaments de Catalunya que no tenen reglament d'usos
lingüístics perquè els desenvolupin. També demana que s'apliquin les lleis
aprovades del Parlament de Catalunya tal com han estat aprovades pels
representants de poble de Catalunya, i els reglaments i normativa que se'n
deriven.
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.