InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 383 (dimecres 03/11/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - ¿"Tres quarts del mateix" o dos dits de la mateixa?
 
 
3) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (10 i 11 d'octubre del 2010)
 
 
 
6) Joan Melià - Molt de barret i poc cap
 
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 18 d'octubre del 2010
 
 
 

¿"Tres quarts del mateix" o dos dits de la mateixa?

 Eugeni S. Reig

 

En valencià, per a expressar que allò que s'ha dit referit a una persona o a una cosa determinada es pot aplicar també a una altra persona o a una altra cosa, usem l'expressió dos dits de la mateixa. Exemple: «El meu fill no vol estudiar de cap de les maneres. I la xiqueta, dos dits de la mateixa.» Aquesta locució és d'us habitual en el parlar d'Alcoi i jo la conec de tota la vida. Per a mi és tan normal com puguen ser-ho les paraules taula, cadira o finestra.

Es veu clarament que la locució dos dits de la mateixa significa 'exactament igual'. Per a expressar aquest concepte, el castellà usa les expressions tres cuartos de lo mismo i tres cuartos de lo propio.

Observem que entre la nostra expressió i les castellanes hi han algunes diferències notables. Tant la paraula dit, que apareix en la locució valenciana, com la paraula cuarto, que apareix en les expressions castellanes equivalents, són unitats antigues de mesura de longitud, però són unitats ben diferents. Un dit és la mida equivalent al gruix normal del dit d'una persona. La paraula castellana cuarto equival a la paraula palmo: 'mesura de longitud corresponent a la distància que hi ha entre l'extrem del dit polze i  l'extrem del dit menovell de la mà d'una persona, tenint-la completament oberta i amb els dits tan separats com siga possible'. Aquesta mesura de longitud, en castellà, a més de palmo, s'anomenava també cuarto perquè era la quarta part d'una vara. Qualsevol pot adonar-se que la diferència de longitud que hi ha entre els nostre “dos dits” i el castellà “tres cuartos” és considerable.

Una altra diferència important és que el castellà, quan diu “de lo mismo” o “de lo propio” utilitza el gènere neutre, mentres que nosaltres, quan diem “de la mateixa”, emprem el femení.

L'altre dia llegia el llibre Esplendor i glòria de la internacional Papanates de Quim Monzó i em vaig trobar que en l'article titulat Aproximadament escriu: «Un cop al magatzem, el director va agafar un dels rotllos i va començar a desembolicar-lo. Una a una, va comptar-ne les porcions. N'hi van sortir dues-centes. Però podia ser que aquell rotllo fos l'únic que no tingués la quantitat estipulada. De manera que en va obrir un altre i també en va comptar les porcions. També n'hi havia dues-centes. Va obrir un tercer rotllo. Tres quarts del mateix. Així, rotllo rere rotllo, va anar confirmant l'engany.» I en el mateix llibre, una mica més avant, en l'article titulat El museu de la immigració, escriu: «La França Xica del Poblenou no s'anomena així per casualitat, sinó pels francesos que si van establir. I la França Xica del Poble-sec, tres quarts del mateix.» Em va sorprendre, francament, que Quim Monzó escriguera aquesta expressió, perquè ¿què significa tres quarts del mateix? En català, la paraula quart no equival a pam, com en castellà. I, a més, del mateix és un calc del castellà que no s'usa en la llengua viva, en la llengua del carrer. Això de tres quarts del mateix és una traducció literal del castellà, un calc postís i totalment innecessari.

Se'm va acudir cercar l'expressió tres quarts del mateix en Google llibres i vaig trobar ni més ni menys que 62 resultats, dos dels quals corresponen, per cert, a altres obres de Quim Monzó. Afortunadament, aquest calc del castellà no apareix en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Confie que no apareixerà tampoc en el futur Diccionari Normatiu del Valencià de l'AVL.

Açò ens demostra quina llengua culta estem construint. Desconeixem o menyspreem les paraules, expressions i construccions tradicionals de la nostra llengua, les que ens hem passat de pares a fills durant segles i segles, i, en canvi, fem traduccions claudicants de la llengua veïna. Expressions genuïnes de la nostra llengua, com ara dos dits de la mateixa, encara ben vives en alguns parlars, com el parlar d'Alcoi, desapareixeran per complet sense quedar-ne constància escrita en cap document, com si no hagueren existit mai, com si no les haguera dites mai ningú i, en canvi, clacs del castellà que no s'han dit mai en la llengua tradicional, com ara la locució acastellanada tres quarts del mateix, apareixeran en un bon grapat de documents. Tots nosaltres hauríem de meditar una miqueta sobre açò.

 
 
2)
 
 
Tallers per lallengua
 
 
3)
 
Català a la terrasseta
(10 i 11 d'octubre del 2010)

Albert Pla Nualart / Filòleg
 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 21, diumenge 10 d'octubre del 2010

En una cruïlla

En els sentits figurats és on més costa distingir la interferència (mai ho diríem si no fos pel castellà) de l'evolució condicionada (ens hi ha dut el castellà però hi podíem arribar tots sols). En la frase “El fracàs escolar és un problema de calat”, donem a un mot català, calat, un valor figurat que cap diccionari recull. Però és que tampoc el recull la RAE. Per trobar que de calado vol dir de importancia, de trascendencia, hem d'acudir als millors diccionaris bilingües. En algun moment, un poeta anònim (és poeta qui treu suc a les paraules) va passar de la fondària d'un riu o d'un vaixell a la d'un tema, problema o qüestió. La troballa va quallar i ens l'han encomanada. Què ha de fer l'escriptor que se sent temptat a usar-la? Valorar si les alternatives (d'importància, de transcendència, d'abast, etc.) són igual de satisfactòries, i jugar-se-la, únicament, si té clar que no ho són. Us en poso un altre exemple. Alguns diuen que el catalanisme es troba en una cruïlla. I d'altres, fent un pas més, titulen: “La cruïlla del catalanisme”. Darrere aquesta cruïlla hi ha l'encrucijada. És un calc? Tothom s'ha trobat en una cruïlla sense saber per on tirar. ¿Hem de reprimir a qui dóna a aquest neguit un sentit figurat? I, si ho fem, ¿no estem tallant les ales als nostres creadors de llengua? No hi ha una resposta fàcil, però, en tot cas, té ben poc nivell intel·lectual la que diu: “És incorrecte. No surt al diccionari”.
 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 19, dilluns 11 d'octubre del 2010
 

Els cops no es fan

Un dels objectius de la codificació de Fabra era reforçar al màxim la identitat de la llengua enfront del castellà. Però aquest objectiu, lloable i necessari, acaba sent nociu quan es porta tan lluny que els parlants deixen de reconeixe's en la llengua correcta. Reforçar la identitat no vol dir estrafer-la. I això és el que fan les utracorreccions: un intent sovint inconscient d'allunyar-nos del castellà que inventa la diferència i ens allunya també del que sempre havíem dit. En català, com en francès, els petons i les passes es fan, però els cops sempre els havíem donat o clavat. Hi ha alguna excepció, com en gairebé tot: “Fer un cop de cap” vol dir decidir-se i és també sinònim de casar-se. I sembla (jo no ho tinc viu) que “fer cop” vol dir impressionar, i “fer el cop”, fer una acció decisiva per vèncer o enriquir-se. Però el famós cabezazo del futbol és un cop de cap que es dóna. I l'ojeada és un cop d'ull que abans donàvem i ara, cada dia més, fem. Part de la culpa la té un castellà-català que defuig per sistema la traducció paral·lela. I per aquest camí podem acabar fent cops de puny. Ara, quan necessitem ajuda, ja trobem algú que ens fa un cop de mà. Jo ja ho he llegit en una exitosa revista de boca d'un jove cuiner català: “Els pares passaran d'aquí a un moment a fer-me un cop de mà”. I el que fa més angúnia és que ell potser va dir donar i algun editor ho va canviar convençut que així el feia parlar més bé.
 
 
4)
 

Un grup d'emprenedors dels àmbits periodístic, editorial i empresarial de Catalunya hem decidit impulsar el diari ARA perquè esdevingui una àgora pública, que miri i expliqui el món des de Catalunya.

http://www.arafaremundiari.cat/

 

5)
 
Publicat en directe.cat dimecres 20 d'octubre del 2010
 
L'objectiu és impulsar i normalitzar la presència de la llengua catalana a la justícia
 
El Govern i el consell dels Il·lustres Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya han signat un acord perquè els procuradors incrementin l'ús del català en les comunicacions i documentació. Les accions per aconseguir-ho es concretaran en un pla de treball que elaborarà una comissió de seguiment integrada per representants dels departaments de Vicepresidència i Justícia i del consell dels Col·legis de Procuradors. Aquest acord se suma als que el Govern ja ha signat aquesta legislatura amb els col·legis d'advocats, notaris i registradors. L'objectiu és impulsar i normalitzar la presència de la llengua catalana en l'àmbit judicial.
 
L'enquesta d'usos lingüístics del 2008 constata que bona part dels professionals de l'àmbit judicial estan en condicions d'atendre la ciutadania en català, tant oralment com per escrit. Tot i això, els judicis, les sentències i la documentació es continua fent majoritàriament en castellà. El 80% del funcionariat i el 55% dels jutges, secretaris i fiscals, acredita els nivells B, C o D de català. En canvi, només el 25% dels judicis es fan en català, i el 16% dels documents i el 8% de les sentències s'emeten en aquesta llengua. D'altra banda, el 47,5% de les comunicacions orals amb la ciutadania i el 43,5% de les reunions internes es fan en català.

L'acord ha estat signat pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i la presidenta del Consell, Anna Moleres. També ha assistit a l'acte el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
 
6)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dijous 14 d'octubre del 2010
 
 
Joan Melià
 
Ja no és com antany que la ignorància, induïda, podia explicar determinats desbarats sobre la qüestió lingüística. Quan qualcú, avui dia, diu aquestes bajanades és recomanable considerar-les mentides, en el sentit que l'autor sap que distorsiona la realitat. El perill, per als qui construeixen mentides, és que, bastint-les sobre fals, quan es fan massa grosses s'esbuquin sobre els qui les han aixecades.

És mal de creure que les declaracions de la setmana passada del president del PP balear fossin un errada. No és en un detall que hi ha error, sinó que no hi ha veritat en cap part de les seves afirmacions.

L'errada, per molt desgraciada que sigui per un aspirant a governar les Illes Balears, no és sols que es comprometi a "eliminar" una norma que, al seu dia, va ser aprovada per unanimitat pel Parlament balear. Ni tan sols que confongui la Llei de normalització lingüística amb el Decret de mínims. També és errat creure que, en les circumstàncies actuals, l'ensenyament en català o molt majoritàriament en català impedeix que els infants aprenguin castellà. Però igualment és errat considerar que només són formes pròpies de les Balears capell i tassó, i que no ho són barret i got; i errat també és afirmar que a l'escola o amb el procés de normalització qualcú vulgui substituir capell per barret o tassó per got. Massa errades perquè no encaixin com a peces d'una gran mentida.

¿D'on deu treure la informació per determinar què és genuí i que no ho és? Segur que no la treu de l'observació atenta de la llengua parlada ni de la lectura de texts d'aquí. Potser la seva escola de balearitat són alguns mitjans de comunicació amb seu a Madrid, perquè les barrabassades, pròpies dels qui no en saben gens i dels qui van amb mala fe, són les mateixes.

No sé si aquestes coses que diu, de la llengua, van orientades a un sector de votants del PP, a tots els votants del PP o a tots els ciutadans de les Illes Balears; però pareix que -si no ho és ell- tracta de bàmbols els destinataris. Això sí, sempre en trobarem que passen gust de ser tractats d'aquesta manera.

Proclamar-se defensors de la llengua dels padrins, de les seves particularitats, s'ha fet reiteratiu entre aquests que s'oposen a la normalitat del català. Però és ben clar -per l'ús que en fan i pels exemples que en posen- que en són un grans ignorants, de la llengua dels padrins. D'uns padrins que mai no qüestionarien la, en el nostre cas, mallorquinitat de formes que els seus néts neguen i, segurament, els retraurien la poca genuïnitat de la seva manera de parlar. Potser allò que enyoren de la llengua dels padrins és la posició que va ocupar en la major part de la seva vida; una posició marginada de l'activitat pública, i uns usos limitats, quasi exclusivament, a l'àmbit privat dels indígenes. Una bona prova de l'interès que realment deuen tenir per la llengua dels padrins seria veure amb quina llengua parlen amb els seus fills o amb les seves parelles, molts d'aquests que tant d'entusiasme mostren per la dels padrins.

Les rectificacions posteriors són tan sòlides com les afirmacions que les han motivades. L'oferta de pactar un acord sobre el tema lingüístic amb el PSOE o amb qui sigui, fa pensar en piròmans que es volen fer passar per bombers. I l'anunci d'una reunió amb experts augura nous desastres, si aquests experts són tan lúcids com els que el deuen haver assessorat fins ara.
Si la majoria dels illencs, en lloc d'aturar-los amb un "Ca, barret!", continuen llevant-se el capell davant aquesta classe de personatges, potser sí que, fent comptes tenir un país, just arribarem a casa de barrets.
 
Sociolingüista
 
7)
 
Publicat a
http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/322329-la-normalitzacio-lingueistica-sencalla-de-nou-als-tribunals.html

La normalització lingüística s'encalla de nou als tribunals

El TSJC suspèn cautelarment els reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida

El tribunal considera que les normes exclouen el castellà davant el català

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre ahir dues resolucions que suspenen de manera cautelar fins a 21 articles dels reglaments d'ús lingüístics del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida, tots amb una clara vocació de contribuir a la normalització del català, i també de l'aranès, en el funcionament de l'administració.

En tots els casos, els arguments utilitzats pels magistrats de la sala contenciosa administrativa del TSJC és el mateix; no té encaix legal en el terreny de joc que delimita la Constitució espanyola aquelles normes que “exclouen” una de les dues llengües oficials a Catalunya. I en aquests dos casos, entenen els jutges, es pretén una “imposició” del català i l'“exclusió” de la llengua castellana.

La doctrina dels magistrats de l'alt tribunal català no és nova, i ja el 2001 la van fer servir per donar la raó a Convivència Cívica Catalana quan va presentar un recurs al reglament lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili. La mateixa plataforma, impulsada pel líder del PP català Alejo Vidal Quadras, va aconseguir llavors pronunciaments similars contra normes de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Ajuntament de Sabadell.

El pronunciament del TSJC s'ha fet a instàncies d'un altre recurs de Convivència Cívica, en aquest cas contra la norma de la Diputació de Lleida, i d'un altre que va presentar el grup del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona contra diversos articles del reglament aprovat pel consistori el novembre de l'any passat.

La resolució feta pública ahir és només un pronunciament cautelar i ara caldrà esperar la sentència per veure l'abast real de la retallada que imposaran els magistrats. En tots dos casos hi ha el vot particular d'un magistrat, Alberto Andrés Pereira, que considera que la qüestió requereix un examen detallat dels diversos punts que es qüestionen.

L'argumentari del TC

En justificar la suspensió dels articles, els magistrats del TSJC recorren a la recent sentència del Constitucional sobre l'Estatut. En aquest sentit recorden que el TC va proclamar que “la definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua en detriment del castellà”.

La resolució va encendre el debat polític a l'Ajuntament. En valorar la resolució, el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández, va mostrar la seva satisfacció i va assegurar que els grups “es van passar de frenada” amb l'aprovació del reglament.

Des d'ERC i CiU es va demanar a Hereu “fermesa” en la defensa del català, mentre que la regidora Imma Moraleda va lamentar que el PP es dediqui a “crispar” un àmbit on hi ha una situació de normalitat ciutadana. L'equip de govern va anunciar que hi presentarà un recurs.

---------------------------

Publicat a

Del reglament de Barcelona:

Art. 3.1: Les actuacions internes de l'Ajuntament de Barcelona s'han de fer en català.

Art. 3.2: Les actes de l'Ajuntament de Barcelona s'han de redactar en català.

Art. 3.4. Els impresos utilitzats pels diferents òrgans de l'Ajuntament de Barcelona i els rètols indicatius d'oficines i despatxos, les capçaleres de tota classe d'impresos, els segells de goma, els mata-segells i altres elements anàlegs han de ser escrits en català.

Art. 5.2: L'expedició de documents o de testimoniatges d'expedients es farà en català o, si la persona sol·licitant ho demana, en català i castellà.

Art. 7: En les seves comunicacions administratives orals, el personal de l'Ajuntament de Barcelona ha d'emprar la llengua catalana, llevat que l'administrat o l'administrada demani ser atès /atesa en castellà.

Art. 12: La retolació pública de tota mena que depengui de l'Ajuntament s'ha de redactar en català, llevat dels casos que per motius justificats puguin aconsellar la utilització del castellà o d'alguna altra llengua, si bé en aquest cas la versió catalana hi figurarà de forma preferent.

Art. 18: En els registres administratius de l'Ajuntament de Barcelona, els assentaments s'han de fer en català.

Reglament de la
Diputació de Lleida:

Art. 13: La retolació pública de tota mena s'ha de redactar en català, tret de la que s'ubiqui a l'Aran, que s'ha de redactar en occità aranès.

Art. 15.1: Els llibres, les revistes i, en general, els cartells i les publicacions que editi la Diputació, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació i la publicitat institucional, s'han de fer en català. (D'aquest reglament hi ha 14 articles suspesos)

 
8)
 
Publicat en EL PUNT divendres 29 d'octubre del 2010
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/323736-barcelona-ratifica-el-reglament-del-catala.html
 

Barcelona “ratifica” el reglament del català

L'Ajuntament “rebutja” la suspensió del TSJC

El PP es queda sol reafirmant-se en el recurs i defensa que la norma no garanteix el bilingüisme

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una declaració institucional defensant el reglament d'ús del català al consistori que el TSJC va qüestionar suspenent cautelarment set dels seus articles. Amb l'únic vot en contra del PP, el ple expressa així el seu “rebuig” a la interlocutòria judicial i “ratifica” el reglament.

A més, la declaració conjunta dels quatre grups avala el català com un “element de convivència i no de confrontació” i “condemna l'ús partidista i demagògic” de la llengua. El més destacat, però, apareix quan parla de la interlocutòria i on els signants “rebutgen”, des del “respecte” a la justícia, la decisió de suspensió cautelar. Per això, l'Ajuntament es ratifica i es compromet a “prosseguir amb les accions legalment previstes per tal de restablir amb tots els seus efectes el reglament”.

Xavier Trias (CiU), Imma Moraleda (PSC), Ricard Gomà (ICV), i Jordi Portabella (ERC) han fet una defensa aferrissada de la normativa aprovada el passat febrer i han aprofitat per carregar contra el PP i la seva “reiterada” política “contra el català” i fent de la llengua “un element d'enfrontament”.

El mateix alcalde, Jordi Hereu, ha volgut prendre la paraula per defensar l'instrument lingüístic i, davant la protesta del PP, s'ha sumat a les crítiques dels grups al partit de Fernández Díaz. En aquest sentit, Hereu ha acusat els populars d'estar “content de quedar-se sempre al marge” en qüestions lingüístiques o de model social i immigració. A més, ha avançat que l'Ajuntament “defensarà els mecanismes” per restablir el reglament “convençut de la seva legalitat”. Per últim, ha “demanat responsabilitat” al PP, a qui ha acusat de “trencar consensos bàsics de país i de ciutat” en temes “sensibles com el de la llengua”.

El Partit Popular, per la seva part, s'ha reafirmat en el seu recurs al reglament i ha insistit en denunciar que no garanteix el bilingüisme.

 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com