InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 380 (dijous 28/10/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) Joan Tudela - L'hebreu
 
3) La Lluna en un Cove busca col·laboradors
 
4) Jordi Caldentey - El català, fàcil i útil
 
5) Vicent Luna - L'herència de Camps: la llengua
 
6) El món de Gonçal Castelló
 
7) Notícies de Valencianisme.com
 
 
 
1)
 
Publicat en VILAWEB dimecres 27 d'octubre del 2010

S'ha mort Joan Solà

Fou un gran referent en la lingüística i també un gran divulgador de la llengua · L'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El filòleg i lingüista, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de l'any passat, Joan Solà, s'ha mort aquesta nit als setanta anys, víctima d'una llarga malaltia. Solà, vice-president del IEC, ha publicat més de quaranta llibres i ha dedicat tota la seva vida i la seva carrera acadèmia a l'estudi i la divulgació de la llengua. El juny de l'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. L'any passat va publicar el recull d'articles a 'Plantem cara' (vegeu l'entrevista de VilaWeb TV) i aquest mes de juny va fer l'última classe a la universitat. La setmana passada va publicar l'últim article, a l'Avui.

Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) el 1940, va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va rebre el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat en Filologia Catalana. Des del 1966 ensenyava Lingüística Catalana a la UB i a diverses institucions, com la UAB, l'Escola de Mestres Rosa Sensat, la Universitat d'Estiu de Prada, la Càtedra Ramon Llull de Mallorca, la URV i la Universitat de Girona. Va escriure una quarantena de llibres sobre llengua i va dur a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació.

-------------------------
 
Publicat en EL PUNT dimecres 27 d'octubre del 2010
 

Mor el lingüista i filòleg Joan Solà

Va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2009

Com a gran defensor del català, va divulgar el seu coneixement a través dels llibres i en premsa era articulista habitual del diari Avui, on va escriure el seu últim article

El filòleg i lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, ha mort aquesta passada nit a Barcelona als 70 anys, segons han informat fonts de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
 
Solà, nascut l'any 1940 a la localitat de Bell-lloc d'Urgell, va estudiar Magisteri a Lleida, es va doctorar en Filologia Catalana a la UB i posteriorment va ampliar estudis de Lingüística General a les universitats de Reading i Exeter (Regne Unit).
 
Catedràtic Emèrit de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, Joan Solà va ser sempre una persona compromesa en la defensa de la llengua catalana, i va publicar una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística.
 
També vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans, el lingüista va rebre un últim homenatge a la Universitat de Barcelona en forma de llibre, 10 textos d'homenatge (Empúries, 2010), el passat dia 20, en un acte al qual va assistir i que va aplegar diversos dels seus amics professors i lingüistes.
 
El catedràtic de Filologia Catalana va impartir la seva última classe, Construcció d'una sintaxi normativa. Criteris. Exemples el mes de juny passat a l'aula magna de la Facultat de Filologia de la Universitat barcelonina.
 
També va ser professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general a diverses institucions, com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Escola de Mestres Rosa Sensat, la de Periodisme de l'Església, les universitats d'estiu de Prada i de Lleida i en la càtedra Ramon Llull de Mallorca, en els anys seixanta i setanta.
 
Va impulsar, va coordinar i va dirigir amb ajuda de Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya la famosa Gramàtica del Català Contemporani (Empúries), tres volums amb un total de 3.616 pàgines que descriu l'estructura de la llengua catalana en l'actualitat.
 
Amb Jordi Mir va dirigir l'edició de les obres completes de Pompeu Fabra, de les quals ja s'han publicat diversos dels nou volums previstos, i va editar l'obra de Joan Coromines.
 
Va obtenir els premis a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el premi d'investigació Crítica Serra d'Or per la seva obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900.
L'any 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2009 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
 
Va instar els polítics catalans, en una intervenció recent davant un ple del Parlament de Catalunya, a defensar la llengua catalana i a recuperar la seva autoestima, com a única via per tenir “una llengua rica que pot anar al costat de les altres en igualtat de condicions”.
 
A més de la seva extensa bibliografia també va divulgar el seu coneixement de forma més planera, mitjançant la premsa, com a articulista habitual del diari Avui., on va escriure dijous passat el seu últim article.
 
2)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 18 d'octubre del 2010

Joan Tudela

 

(Publicat al diari Avui el 12 de febrer del 1989)

 

La semitística té a Catalunya un gruix notable. Un dels que hi entenen, Joan Carreras, el de l'Enciclopèdia Catalana, ens ha facilitat uns llibres que desmenteixen una de les coses que dèiem en l'edició del 26 de gener sobre la història sagrada de la llengua hebrea. L'hebreu no va néixer ja com a llengua santa, sinó que primer era una llengua semita viva. Va arribar un moment, però, que va començar la dualitat lingüística del poble jueu.

En una edició en francès del 1910 del llibre Linguistique semitique de C. Brockelmann, hi llegim: "La desaparició de la independència jueva fou, també per a la llengua hebraica, un cop dur. Però sens dubte els exiliats de Babilònia no abandonaren pas llur llengua; s'hi mantingueren fidels amb més tenacitat com més penoses eren les proves que travessaven llurs creences. Tant és així que alguns dels monuments més bells de la literatura hebraica daten del temps de l'exili. A llur retorn, els proscrits trobaren, també a Palestina, l'hebreu encara ben viu com a llengua popular. Però des del començament de l'època hel·lenística l'hebreu és mort. Els nombrosos jueus que emigraren llavors no pogueren conservar la llengua materna en un medi de llengua grega. Els que restaren a Palestina es trobaren en la mateixa situació, cara a cara amb l'arameu, que llavors s'expandia com a llengua comuna de tota l'Àsia anterior; els costava encara més defensar llur idioma nacional perquè les dues llengües eren d'allò més pròximes l'una de l'altra."

Aquesta precisió no desmenteix, però, l'extraordinària pervivència de l'hebreu al llarg dels segles com a llengua literària i religiosa, ni l'encara més extraordinària aventura de la resurrecció de l'hebreu com a llengua viva actual.

 

Aquest article meu del 1989, que ara reedito a laMalla, m'incita a fer quatre reflexions. La primera és que cap llengua no ha nascut de cop i volta com a llengua religiosa: totes han vingut a aquest món com a llengües vives d'un poble concret en un moment determinat, amb l'única excepció de les llengües de creació artificial, com ara l'esperanto. La segona és que la gran vitalitat que va assolir l'arameu desmenteix una de les coses que tots plegats hem repetit sovint: la idea segons la qual perquè una llengua triomfi és imprescindible que tingui el suport d'un poder polític i militar fort (l'arameu es va estendre més aviat com a llengua del comerç i de la vida quotidiana, com a llengua de moda, que en diríem avui dia). Una tercera qüestió és la de preguntar-nos quina era la llengua del jueu més famós del món, és a dir, de Jesús de Natzaret: a hores d'ara sembla ben clar que Jesucrist ignorava el grec i el llatí i que vivia i predicava en arameu, però que alhora sabia llegir l'hebreu (d'escriure, no va escriure mai ni una ratlla); malgrat això, si el cristianisme va conèixer ja de bon començament una gran expansió va ser gràcies al fet que sant Pau i els seus seguidors van predicar en llengua grega. I la quarta reflexió és sobre el cas, realment  únic, de la transformació d'una llengua morta -l'hebreu- en la llengua viva de tota una societat nacional, la d'Israel, després de molts de segles de no haver estat la llengua materna de cap jueu: hi va fer molt la personalitat potent de Ben Yehuda -que, per entendre'ns ràpid, podríem anomenar el Pompeu Fabra d'Israel- però probablement hi va contribuir també el fet que la gent jueva que va formar l'actual Estat d'Israel no compartia cap llengua comuna (els sefardites parlaven judeocastellà; els asquenasites parlaven judeoalemany). En fi, la història de les llengües és una cosa fascinant.

 

3)
 
La Lluna en un Cove busca col·laboradors

Busquem nous autors que tinguin una bona història per a explicar, que puguin contar un relat interessant, sorprenent, màgic... Busquem gent que, a través de les seves històries, dels seus relats, sigui capaç de transmetre la màgia de la literatura.

És clar que no podem publicar tot el que arribi a la nostra redacció, primer per la limitació que imposa el format de la nostra publicació, i després per l'exigència d'oferir al lector uns textos realment interessants.

Ara bé: tot aquell o aquella que sàpiga explicar en poques pàgines una bona història té, amb La Lluna en un Cove, la manera de fer-la arribar a un públic lector, el nostre, que creix dia a dia. Un dels nostres objectius és constituir-nos com una petita plataforma des de la qual gent ben diversa, però que comparteix el gust per la literatura, pot oferir i mostrar els seues propis treballs.


¿Què s'ha de fer per a presentar relats per a selecció?
Les condicions generals de participació, les característiques requerides de les obres a presentar per a selecció, i la butlleta d'autorització per a publicació que heu de signar i enviar-nos, tot això ho trobareu imprés (i actualitzat) a l'interior de cada número de La Lluna en un Cove. Consulteu els punts on podreu trobar la nostra publicació: feu clic en aquest enllaç.

www.lallunaenuncove.cat

 
 
4)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dissabte 21 d'agost del 2010
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/el-catala-facil-i-util.html
 
El català, fàcil i útil

Jordi Caldentey

N'hi ha que diuen que el català és "difícil". I no estic segur si els professors que n'ensenyen combaten prou bé aquesta opinió esguerrada que no treu cap enlloc. Jo no he vist ningú dels qui parlam català, tant si és estàndard, com mallorquí, com barceloní com valencià, gens embullat ni una mica a l'hora d'expressar-nos-hi ni de comunicar-nos-hi amb qualsevol altre persona que hi parli. És el mateix argument que dic als qui diuen que el xinès o l'alemany són llengües "difícils". Jo no veig parlar els xinesos entre ells, ni els alemanys, que facin gaire cara de problema, dic jo.

En el món, per tant, no hi ha llengües fàcils ni difícils. Simplement, hi ha llengües que estam avesats a sentir i a fer servir i n'hi ha d'altres que no hi estam avesats. Resulta que, a moltes de cases, en aixecar-se del llit i amollar la ràdio o el televisor, ja van a classe d'espanyol. Ja practiquen espanyol. Ben igual passa en llegir un diari qualsevol, o un de futbol, o una revista d'aquestes que només parlen de ‘corazón', de ‘marujas' i toreros.

Sense voler, tan sols amb el fet de llegir, ja van a escola d'espanyol, de manera que aprenen inconscientment que, per exemple, ‘personaje' va amb ‘j' i no amb ‘g', que ‘yeso', ‘hierro' i ‘llevo', que sonen igual, s'escriuen així i no, ‘hieso' ni ‘yerro' ni ‘yebo'. I ho saben sense recordar-se'n, les regles ortogràfiques que quan anaren a escola el sistema els va imposar aprendre. Això llevat que siguin de la part de gent -que no s'atura de créixer- que ha pres una actitud militant de nedar contra corrent i viure en català i hi té una consciència nacional a favor i cerca a posta els encara pocs mitjans de comunicació i els encara pocs productes culturals que s'expressen en el nostre idioma.

Els sud-americans i els andalusos, que confonen els sons de ‘z' i de ‘s' en un de sol i pronuncien ben igual el verb ‘cazar' i el verb ‘casar', tocarien dubtar sempre seguit a l'hora d'escriure. I tots els hispanoparlants, que confonen els sons de ‘b' i de ‘v' en un de sol, de manera que confonen ‘bello' i ‘vello', tocarien trobar el castellà una llengua capriciosa i difícil, que escriu amb lletres diferents sons que sonen ben igual. Per què no els passa això?

Perquè no viuen sotmesos -ni allà ni aquí- a cap dictadura lingüística que els obligui a viure familiaritzats amb una llengua imposada i, al mateix temps, els obligui a haver de cercar per voluntat militant les poques ocasions escadusseres tolerades per la dictadura per viure en castellà, practicar-lo i familiaritzar-s'hi. Nosaltres sí que la patim, a aquesta dictadura. Comparau l'oferta que tenim de diaris, revistes, ràdios, televisions, sales de cine, programes informàtics en el nostre idioma -això a terra nostra!- amb els que tenen ells en espanyol, tant a ca seva com aquí.

I és una llàstima que no ens llevem de damunt aquesta dictadura. No tan sols per motius de justícia elemental sinó perquè el català, i més concretament el català mallorquí, és riquíssim en sons de manera que és un trampolí que facilita d'una manera extraordinària l'aprenentatge d'altres idiomes. L'espanyol, en canvi, és l'idioma llatí més pobre fonèticament. Sobretot l'espanyol estàndard, que elimina la ‘e' oberta de l'andalús i de l'argentí i la ‘o' oberta de l'andalús, per dir uns pocs exemples, i redueix el repertori de vocals a tan sols cinc. Això, si bé és un avantatge per als no hispanoparlants a l'hora d'aprendre castellà, resulta un bon problema per aprendre nous idiomes als qui només saben l'idioma d'en Cervantes.

Fan aquestes reflexions als alumnes, els professors de català? O es limiten a ensenyar ortografia i gramàtica?

 
5)
 
 

L'herència de Camps: la llengua

 

                Tots sabem que el PP mai ha cregut en la diversitat lingüística de l'Estat espanyol, i per tant mai l'ha feta seua. Per als populars l'article de la Constitució que diu que “ El castellà és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la”  va a missa, mentre aquell altre que diu que “ La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció”  és com un gra que molesta, que fa nosa i que cal anar fent alguna cosa perquè moleste el menys possible. Així de clar.

                I mireu si és així que, en guanyar les primeres eleccions autonòmiques l'any 1995 al País Valencià, una de les primeres mesures que va prendre va ser eliminar la Direcció General de Política Lingüística amb l'objectiu de  frenar, laminar i de vegades eliminar  iniciatives, lleis i mesures que tenien com a objectiu avançar en el procés de normalització. El PP sap que la millor manera d'aturar aquest procés és no tindre cap projecte, i això és el que els tres presidents del PP que hem tingut, Zaplana, Olivas i Camps han dut a terme. Anar fent alguna cosa superficial però sense convenciment, posant pals a les rodes, entrebancant el procés. El curs 1995-1996 l'alumnat que estudiava al País Valencià  en català representava el 10% del total. Dotze anys després, el curs 2007-2008 només representava el 26%. Un estudi d'Escola Valenciana (EV) demostra que el 61% de les famílies que matriculen els seues fills de 3 anys per al curs 2010-2011 volen que estudien en valencià però no tenen possibilitats. En l'actualitat hi ha 448.295 alumnes d'infantil i primària i només 148.403 poden estudiar en aquesta llengua. Si la conselleria tinguera en compte l'opció  elegida pels pares en serien 274.357. La conclusió és que en l'actualitat, i després de més 25 anys d'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), només tres de cada deu famílies poden aprendre en la llengua pròpia. Però això no és tot. Existeixen diferències substancials, mentre primària escolaritza un 31% d'alumnat en valencià, secundària només un 19% i la universitat encara menys.  El 94% de l'alumnat escolaritzat en valencià ho fa en centres públics mentre només un 6%, quina vergonya! ho fa en concertats i en els privats és anecdòtic. És evident que no volen que en els centres privats i concertats s'estudie en valencià ( “nuestros hijos no pueden perder el tiempo estudiando en esa lengua regional”).

                És més que evident que les autoritats polítiques valencianes practiquen una autèntica política de contraplanificació lingüística, destinada a ofegar progressivament la presència del català. Mentre milers i milers de xiquets i xiquetes no poden estudiar en la llengua pròpia, el conseller Font de Mora introdueix al currículum cicles i assignatures en anglés, o la darrera del xinés mandarí. El mateix conseller va dir fa uns dies que “No s'hi pot sostindre una doble línia en valencià i castellà en tots els llocs i en tota la C. Valenciana”  Segurament té raó, però el que també sap el conseller – tot i que hipòcritament no ho diu- és que dels dos models lingüísitics més importants que té el nostre sistema educatiu, Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i Programa d'Incoporació Progessiva (PIP), només el model PEV aconsegueix  el que diu la  LUEV en el seu article 19.2, és a dir que en acabar l'ensenyament obligatori l'alumnat ha de dominar per igual el valencià i el castelà. Si no és sostenible mantindre en tots els centres les dues modalitat, PEV i PIV, el que hauria de fer és, i coincidesc totalment amb el professor i amic Vicent Brotons, director de la Unitat per a l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant, per decret generalitzar  la modalitat PEV  i la immersió lingüística a tots els centres del País Valencià. I per què? Doncs  perquè són garantia que l'alumnat acabe dominant les dues llengües, i així ho reconeixen tots els  especialistes.  Fins i tot la UE, que  en l'informe que elaborà l'any 2008 donà el seu total suport a la modalitat PEV i al sistema d'immersió lingüística, vigent al País Valencià i a Catalunya. L'executiu comunitari  insistia que  és un model eficient que hauria de servir d'exemple per “exportar-se a tots els Estats de la unió” El nostre conseller això no ho diu. Vol un sistema trilingüe, però a costa d'anar laminant el valencià.

                Després de 15 anys de govern del PP l'herència que sobre el procés de normalització del valencià  ens deixa  Camps i el seu conseller Font de Mora és la d'una llengua, el valencià, que no acaba d'enlairar-se, doncs a poc a poc “sin que se note el cuidado, pero que se consiga el efecto”  van tallant-li les ales . La volen tancada en pany i clau, dintre d'una urna. Al llarg d'aquests anys  han frenant l'augment de les línies PEV, tot i  prioritzant l'ensenyament de l'espanyol i de l'anglés. Amb aquesta política educativa el valencià dintre d'uns anys restarà com una insignificant assignatura més del currículum, l'objectiu és llatinitzar-la.

                Per altra banda, el foment de la llengua a nivell social és de vergonya. El Síndic de Greuges ha insistit més d'una vegada que l'administració vulnera la LUEV: exclou el valencià en la retolació de centres de salut, transport públic, webs de conselleries, ajuntaments… A més a més sempre s'ha negat a exigir el requisit lingüístic al funcionariat i, després de divuit sentències del Tribunal Superior de Justícia i quatre del Tribunal Suprem, considera que els llicenciats en Filologia Catalana no tenen acreditats coneixements de valencià per a exercir com a mestres i per tant, indirectament, continuen sense admetre la unitat de la llengua. Per acabar-ho d'adobar ni el president Camps ni Font de Mora mai han volgut rebre els representants d'EV, una de les entitats que més treballa i lluita per la nostra llengua. En la mateixa línia és descarada la persecusió i el menyspreu que el Consell aplica a entitats  i mitjans de comunicació com ACPV,TV3, Saó, El Temps, Vilaweb, El Punt…, entitats totes elles que promouen l'ús de la nostra llengua.

                Fet i fet, si d'entrada el futur del català al País Valencià és incert, com recentment ens han recordat els pares de la filologia en el Congrés Internacional de Filologia Romànica celebrat a València, amb la política lingüística que el PP està portant a cap la nostra llengua no té cap futur. Si no fos pel treball constant i la tossuderia de milers d'alumnes, mestres, pares, persones i entitats que ens estimem la llengua, aquests nous botiflers ens tornarien als temps del Tio Canya.

Alcoi, 16 de setembre del 2010

Vicent Luna i Sirera

 

6)
 

JORNADA D'HOMENATGE A GONÇAL CASTELLÓ

 

El món de Gonçal Castelló

 

- Organitza i patrocina: CEIC Alfons el Vell de Gandia.

- Col·laboren: Centre Internacional de Gandia - Universitat de València, Càtedra Joan Fuster - Universitat de València, Oficina de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Gandia, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Acció Cultural del País Valencià, Centre Ovidi Montllor d'Alcoi i Institució de les Lletres Catalanes.

- Data: dissabte, 13 de novembre de 2010.

- Lloc: Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, passeig de les Germanies, núm. 13, de GANDIA.

- Objectius: aquestes jornades pretenen contribuir que les persones que hi assisteixen milloren la coneixença de l'obra i el pensament de l'escriptor i advocat gandià Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano (1912-2003), i el món sociopolític i cultural que va viure.

 

Dissabte, 13 de novembre del 2010. Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, de Gandia.

 

MATÍ:

 

9.45 a 10.00 h. Obertura i presentació de la jornada:

ENRIC FERRER SOLIVARES (membre del Consell Executiu del CEIC Alfons el Vell) i TONI DURÀ (director del Gabinet de Polítiques Culturals de l'Ajuntament de Gandia).

10.00 a 10.30 h. Ponència: Gonçal Castelló i la València dels anys 1920-1939: Nueva Cultura, per FRANCESC PÉREZ MORAGÓN, filòleg i editor (Universitat de València). Presentarà: Enric Ferrer Solivares.

10.30 a 11.15 h. Ponència: Gonçal Castelló i el franquisme: anys 40-70, per VICENT ÁLVAREZ (advocat i membre del Consell Valencià de Cultura) i XAVIER FERRÉ (historiador i sociòleg). Presentarà: Vicent Terol (director del CFPA Sant Carles d'Ontinyent i secretari de política social d'Esquerra Republicana-PV).

11.15 a 11.30 h. Col·loqui.

11.30 a 12.00 h. PAUSA-CAFÈ.

12.00 a 12.45 h. Ponència: El Gonçal Castelló del Canigó i Els Quaderns de Gorg, per ISABEL-CLARA SIMÓ (escriptora) i JOAN J. SENENT (professor de la UPV). Presentarà: Ignasi Mora (escriptor).

12.45 a 13.15 h. Ponència: Gonçal Castelló i la colla Tirant lo Blanc, per JULIÀ GARCIA CANDAU (periodista). Presentarà: Joan Noguera Tur (subdirector del CIG-UV).

13.15 a 13.45 h. Ponència: Gonçal Castelló, la literatura i el compromís social i polític, per MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ (escriptor). Presentarà: Albert Hernàndez i Xulvi (escriptor).

13.45 a 14.00 h. Col·loqui.

14.00 a 16.30 h. PAUSA PER DINAR.

 

VESPRADA:

 

16.30 a 17.00 h. Ponència: Gonçal Castelló i la qüestió nacional: els Països Catalans, per JOSEP GUIA (professor de la UV, escriptor i dirigent del PSAN). Presentarà: Francesc Candela (advocat).

17.00 a 17.15 h. Col·loqui.

17.15 a 18.00 h. Presentació del llibre: Final de viatge. Memòries d'un gandià: amics, coneguts i saludats, de GONÇAL CASTELLÓ, per ÀNGEL VELASCO I CRESPO (filòleg i curador de l'edició), GABRIEL GARCIA FRASQUET, director del CEIC Alfons el Vell de Gandia, i JESÚS ALONSO (arxiver de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia).

18.00 a 18.30 h. PAUSA-CAFÈ.

18.30 a 19.30 h. Taula rodona, amb els amics de Gonçal Castelló: ANTONI MIRÓ, ISABEL-CLARA SIMÓ, ENRIC TÀRREGA, ALEJANDRA SOLER, FRANCESC DE PAULA BURGUERA, LLUÍS ALPERA I FRANCESC CANDELA. Presenta i modera: Àngel Velasco (filòleg).

 

 
Més informació en:
 
 
 
7)
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 18 AL 24  D'OCTUBRE

 
 

 

 

La presidenta de l'AVL crida a la unitat lingüística i a "arraconar qüestions que ens han separat"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2602&Itemid=1

 

 

El BLOC celebra les paraules de la presidenta de l'AVL sobre la "llengua compartida"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2604&Itemid=1

 

 

Madrid es nega a tramitar la ILP Televisió Sense Fronteres

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2605&Itemid=1

 

 

Saragossà: "Bernat i Baldoví va elaborar un valencià fresc, viu, identificador i assimilable"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2607&Itemid=1

 

 

La segona edició del Circuit de música en valencià So de sons arriba a Alacant

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2608&Itemid=1

 

 

El Congrés reclama explicacions al govern espanyol per rebutjar la ILP Televisió Sense Fronteres

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2609&Itemid=1

 

 

"En vulgar valenciana per tal que la nació d'on sóc jo natural se'n puga alegrar"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2613&Itemid=1

 

 

El BLOC torna a demanar a les Corts que reconeguen la figura de Bosch i Morata

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2611&Itemid=1

 

 

El PP es nega a reconéixer el conseller Bosch i Morata

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2616&Itemid=1

 

 

ACPV anuncia que la ILP Televisió sense Fronteres seguirà els seus tràmits a Madrid

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2619&Itemid=1

 

 

La Ribera en valencià, naturalment!

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2618&Itemid=1

 

 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com